Jornada de portes obertes 19 de març de 2018.

19 de març de 2018 a partir de les 17:00 vine a conèixer el nostre projecte pedagògic. Xerrades informatives per a les noves famílies a les 17:15 i 18:00. Al finalitzar farem un recorregut guiat per les diferents instal·lacions de l’edifici i espais exteriors.

Projecte de l’hort al cicle dels mitjans.


“El nen no està fet per viure tancat. El mitjà més propici per ell és la naturalesa. Per tant, hem de posar la naturalesa a la seva disposició. Això es pot fer, per exemple, a través d’un hort escolar” (Freinet).

“L’hort ens connecta amb els nostres avantpassats. Les persones no estem aïllades de la natura, sinó que formem part d’aquest ecosistema.
L’hort és el vincle que encara ens uneix a la terra, que ens permet a tots ser agricultors, obtenir els nostres propis aliments.”  (Escutia, 2009).

Instal·lació “Mirades d’infants”.

Coincidint amb la Jornada de portes obertes “dia de les famílies” i el dia del pare, us convidem a visitar l’escola i la instal·lació “Mirades d’infant” que romandrà al vestíbul de l’escola a partir del dilluns 19/03/08.

La instal·lació “Mirades d’infant” és una invitació a la reflexió per part de l’adult sobre el mirar amb l’infant des del vincle. És una finestra per on poder veure més enllà, on poder reflexionar sobre diferents camins, aprofundir i obrir-nos a noves mirades.

Treball per racons

TREBALL PER RACONS

 A l’escola la cooperació ha d’estar per damunt de la competició. L’escola ha d’involucrar cada membre a treballar individualment i en equip (perquè ningú no ha de fer la feina d’un altre), a responsabilitzar-se i a comprometre’s personalment, però també a compartir, a cooperar amb els altres, tot tenint cura de l’afecte mutu, la satisfacció i l’èxit de tots els seus membres.”

Pere Pujolàs, Aprendre junts alumnes diferents 2003.

En els racons, els nens i nenes treballen simultàniament diferents propostes d’aprenentatge. Ho fan tot jugant, manipulant, fent hipòtesis, experimentant, verbalitzant i/o registrant gràficament el procés i/o els resultats.

  • Fomenta l’autonomia de l’infant i afavoreix la seva autoestima.
  • Els nens i nenes aprenen a organitzar-se, a planificar-se la feina, a saber què volen fer.
  • L’infant és el protagonista de la construcció del seu propi aprenentatge i el mestre/a l’acompanya en el seu progrés.

Els pilars del nostre projecte educatiu.

 

“L’autèntica màgia no és fer volar escombres, sinò aquella capaç de crear cors lliures, raigs d’esperança i llum quan hi ha núvols, aquella capaç de transformar situacions difícils i posar en contacte a les persones amb la seva força, el seu destí i les seves potencialitats.”

Mercè Traveset.

Treball per projectes.

TREBALL PER PROJECTES

Una fita i un patró de recerca buit. Partir d’una idea potent, engrescadora, i anar raonant, decidint i provant la manera més interessant d’acostar-nos-hi. Establir què necessitem per a iniciar el viatge, i llançar-nos a fer camí en un continu ajustament entre les nostres possibilitats d’acció,  els resultats d’aquestes accions i la resolució dels problemes que van sorgint en aquest itinerari cap a un punt concret. Res més lluny d’un esquema rígid a seguir que de bon principi ens marqui quin serà el camí, com el seguirem i quin serà el final quan encetem un projecte a l’escola.

La metodologia del treball per projectes afavoreix clarament el desenvolupament de la competència d’Aprendre a aprendre: saber investigar per contestar a qüestions com: Què sé d’aquest tema?, Què m’agradaria saber?, Com ho puc fer per saber-ho?, Qui em pot ajudar?, Quins llibres puc consultar?, Com ho puc aprendre?, Com ho puc explicar?, etc. Promou la planificació, la presa de decisions, la recerca d’informació i, en definitiva, la participació activa en la construcció del coneixement.



 

Treball per ambients.

Una peça, on tot comença…

A l’ambient de construcció els infants disposen de diversos materials, un temps i un espai estructurats de tal manera que fomentin el desig d’inventar, imaginar i construir el seu món.

Es posa a terme la mirada i l’escolta de l’adult com a facilitadora del procés.

La presència i l’acció dels companys i companyes enriqueixen el joc individual i el joc compartit.

FOTOS

TREBALL PER AMBIENTS

“No existeix un aprenentatge de l’autonomia, no és fa el nen autònom sinó que se l’acompanya en la seva evolució cap a l’autonomia” juditfalk (2009)

Representen una organització on l’infant es converteix en el constructor del seu propi aprenentatge. Partim però del repte que suposa fer convergir els interessos dels alumnes amb les intencions educatives de l’adult, per això és important procurar recursos i materials als nens/es que els convidin a actuar i explorar davant moltes possibilitats d’aprenentatge.

Aquesta organització afavoreix la interacció, la cooperació i la col·laboració entre grups heterogeni d’alumnes. La funció del mestre esdevé d’acompanyament, en termes de poder documentar, escoltar, observar i fer noves propostes sempre des del respecte del processos individuals de cada infant.

Aprenentatge de la lectura i l’escriptura.

“No hi ha espectacle més bonic que la mirada d’un nen que llegeix.” Günter Grass

“Per viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre.” Emily Dickinson.

APRENENTATGE DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA

“Només podrem desenvolupar de manera significativa els processos que intervenen tant en el llegir com en l’escriure si posem als nens i les nenes en situacions d’ús real de la lectura i l’escriptura.”

(Fons,1999:24).

Autors com Montessori (1987), Fons (1999),Boixaderas (2007),Teberosky (1979), han definit l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura com un procés complex i individual, en que cada infant segueix el seu ritme, el qual no condiciona el seu futur com a lector i escriptor. Tots ells coincideixen en situar una franja d’edat àmplia i adequada per aprendre a llegir i escriure que és aproximadament entre els quatre i els set anys.

“El primer coneixement de la llengua escrita no ha trobat encara cap intinerari més ric, més colorit i més atractiu que el d’un llibre de contes. Els contes són encara ara, la primera matèria per als primers col·loquis entre mare i fill. Les seves paraules tenen un sentit, un pes, un gruix inigualable, perquè han estat fixades una per una, en un procés de creació col·lectiu, únic al món per la seva durada i complexitat. Des dels primers anys de vida, el nen ha de tenir un instrument que l’ajudi a construir sòlides estructures a la seva fantasia, a reforçar la seva capacitat d’imaginació.”

Gianni Rodari