Sant Jordi 2017, la festa de les Lletres

Aquesta setmana tornem a celebrar Sant Jordi a l’Institut Premià de Mar i, com vàrem estrenar el curs passat, ho fem amb una celebració específica per a cada nivell de l’ESO (1r, 2n, 3r, 4t) i una altra per als estudis postobligatoris. Tots, per tant, estem convidats a participar de la festa de les lletres, de la festa de la literatura.

Al llarg de les últimes setmanes, els nostres professors de llengua us han convidat a escriure textos narratius i poesies per participar en el concurs literari. Potser algun s’ha fet massa pesat, potser a algú no li acaba d’agradar això d’escriure, però no podem ni arribar a imaginar el que la literatura pot fer per nosaltres!

L’escriptor, quan es posa davant del full en blanc o davant de l’ordinador, s’enfronta al repte de trobar la paraula justa, la paraula més indicada per expressar allò que vol dir. Quants cops no ens hem trobat en aquella tessitura de no saber com transmetre una idea que duem dins? Ens falta la paraula justa, potser perquè l’hem oblidat, potser perquè la desconeixem… I és que, benvolguts i benvolgudes, cada paraula nova que incorporem al nostre vocabulari és una nova finestra al món: una nova realitat, un nou sentiment, un nou matís, una nova manera de veure les coses, una nova llum…

Per això les paraules són tan importants! I, on podem trobar aquest tresor?

Doncs és molt fàcil… als llibres, als diaris, a les converses amb els avis, als bons programes de televisió, a classe…Cal parar atenció, obrir les orelles i preparar-se per acollir cada paraula com una llavor preuada que ens farà créixer i ser més feliços.

Aquest any hem sentit molt la paraula refugiats. N’hem vist molts a la televisió. Venen de lluny, fugint de la misèria i de guerres infernals i, a vegades, ens fa por. Tanmateix, la literatura és plena d’experiències de refugiats, d’escriptors que han hagut de fugir de casa seva per por de morir. I no sempre han vingut de lluny, sovint han estat catalans, espanyols o europeus que han hagut de marxar. Domènec Perramon fou un escriptor maresmenc que hagué de fugir l’any 1939 d’Espanya, com tants republicans. En arribar a Anglaterra va escriure aquests versos:

Jo sóc un estranger. Però el dolor

no té més que una veu, pertot ben clara.

I si, en parlar, no us puc entendre encara,

els vostres ulls m’obren un horitzó

on llegeixo l’amor que em duu la mare.

Tant de bo, ben aviat, les paraules solidaritat, acollida, comprensió, justícia, amor, tendresa, igualtat, pau es converteixin en veritables finestres del nostre vocabulari i les pronunciem amb coneixement de causa i determinació. Que comenci la festa de les paraules i, no ho oblideu, cada paraula és un tresor que no podem deixar escapar!