Sherlock Holmes ensenya química a l’INS Joan Amigó
Com s’ho feia Sherlock Holmes per trobar el culpable? Com aconseguia descobrir, a partir de les pistes, qui havia causat el crim? Doncs gràcies als coneixements de química que aplicava en el seu rudimentari laboratori casolà. Sherlock Holmes, el detectiu més famós de la literatura anglesa, ens ha servit d’excusa per commemorar la Setmana de la Ciència a l’institut.
El professor Ricard Boqué, del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la URV ens ha explicat la història de la química forense a través d’aquest simbòlic personatge. Ens ha recordat quins van ser les inspiracions i els antecedents de Sir Conan Doyle que van portar-lo a construir el personatge de Sherlock Holmes i hem reproduït alguns dels seus experiments.
El cas del padrastre cridaner
Una nit de tormenta un jove va trucar suplicant a la porta de la casa de Sherlock Holmes. El seu pare cridava de dolor d’estómac. Havia menjat groselles, d’un color sospitosament verd. Quins experiments va fer Sherlock Holmes? Els alumnes en van reproduir els experiments i un seguit de reaccions químiques ens van conduir a la mateixa conclusió que ell: el culpable era l’acetat de coure, conegut com a “verdet”.
La ciència forense actual
Conan Doyle va ser un pioner en ciència forense: després de la seva mort, la policia científica va incorporar els coneixements de verins, escriptura, taques i petjades propis de la metodologia de Sherlock Holmes. Ricard Boqué va comentar-nos que “avui dia la ciència forense utilitza més i millors instruments de mesura, ha incorporat els ordinadors i les bases de dades i fa ús de reactius molt específics”.
Una d’aquestes incorporacions ha estat el luminol: un reactiu que s’utilitza per detectar la presència de sang. Ricard Boqué també ens va comentar la importància de les diferents longituds d’ona per detectar substàncies: infraroigs, raigs X o ultraviolats. Els alumnes van poder comprovar com la utilització de llum ultraviolada permet detectar presència de quinina.
