Sense previ avís a l’alumnat ni al professorat, va tenir lloc una performance artística al nostre institut. Aquesta acció inesperada realitzada per un representant de cada classe tenia com a objectiu fer-nos reflexionar sobre la presència de les càmeres de videovigilància en els espais quotidians i sobre com la hipervigilància forma part de la nostra societat actual.

Com fan molts artistes contemporanis, aquesta proposta vol despertar el pensament crític i convidar-nos a qüestionar fins a quin punt ens sentim i realment som observats, controlats i exposats en el nostre dia a dia. Fins a quin punt ens estem tornant uns robots ens mans dels que ens controlen a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials?

La performance va consistir en que un o dos alumnes s’aixecaven de la seva cadira i es posaven unes ulleres de sol, metàfora de la deshumanització i posteriorment anaven a la pissarra i enganxaven dos ulls representants de la societat hipervigilada.

Aquesta intervenció forma part del projecte artístic de Halloween que aquests dies es pot veure a l’institut, i s’ha planificat com una acció complementària a la instal·lació artística que ja es mostra als passadissos.

L’art també és això: una manera de pensar i mirar el món amb altres ulls, de criticar, sorprendre i fer reflexionar sobre «l’estatus quo» existent.