Són dies de comiats, d’emocions, de veure com els alumnes creixen i de constatar que, per a tots, passen els anys.
El passat 16 de juny es va celebrar al vestíbul del centre el que va ser l’últim concert del grup Amalgama sota la direcció de la companya Carme Marchena.
Tal com ella mateixa va explicar a les famílies i al públic assistent, el projecte va començar fa 21 anys. Amb motiu de la commemoració del cinquè centenari de la publicació del Quixot, es va organitzar un primer concert en què es llegien textos i s’interpretaven peces del grup Mägo de Oz, que havia dedicat tot un disc a aquesta efemèride. Amb ben pocs recursos, però amb molta empenta i il·lusió, es va sembrar una llavor que no ha deixat de créixer fins a convertir-se en una part imprescindible de la vida de l’INSRDT. No només perquè ha acompanyat tots els moments de celebració del centre, sinó perquè representa una manera de viure l’institut. Perquè Amalgama, que només va interrompre els assajos quan la pandèmia no ens permetia ocupar l’aula de música, ha acabat esdevenint molt més que un espai on tocar instruments i cantar. Avui és un lloc de trobada, una manera diferent d’entendre l’hora del pati i una veritable amalgama de persones, instruments, veus i treball d’equip.
Gràcies a les paraules que la Carme ens va adreçar al final de l’acte, vam poder conèixer una mica millor aquest recorregut, ple de moments, experiències i emocions compartides. Tot plegat va contribuir a fer d’aquella una tarda especialment agradable, de les que deixen molt bon record.
El Conjunt instrumental i coral Amalgama és també el reflex d’una manera de fer de la Carme: sempre inquieta, amb ganes d’explorar repertoris nous, d’incorporar noves idees i de continuar aprenent i creixent al costat dels alumnes. Fidel a aquest esperit de renovació, durant tots aquests anys no havia repetit mai cap peça d’un concert a un altre. Només aquesta vegada s’ha permès la llicència de recuperar El templo del adiós, una de les peces que formaven part del primer concert i que ha servit per tancar simbòlicament el cercle. Ho ha fet interpretant-la amb l’instrument que més la defineix: la flauta travessera.
Gràcies, Carme, per aquest llegat.
Llarga vida a Amalgama!