Tres dies al càmping

El passat dilluns 8 de maig, el primer grup d’alumnes de 3r ESO, compost per 3rE i 3rC, van sortir cap al Montseny a fer una acampada. Els alumnes van arribar amb les motxilles a l’espatlla i es van acomiadar de les seves famílies a les portes de l’institut a les 8:30h després d’algun retard per part d’algun alumne.

El trajecte va trigar a prop d’una hora i mitja. Després van baixar, deixant les motxilles grans i agafant les de mà. Poc després, van fer una parada per esmorzar on algunes noies es van trobar amb un porc senglar i van poder gaudir de l’entorn d’una fageda.

Quan quedaven pocs quilòmetres per a arribar al càmping, ens vam trobar amb l’autocar per a agafar les motxilles grans i fer camí al lloc d’acampada.

Quan van arribar al càmping, el primer que van fer els petits grans aventurers va ser deixar les motxilles al terra i començar a muntar les tendes de campanya. La majoria van necessitar l’ajuda d’algun professor per aconseguir-ho, però a final tothom ho va aconseguir en més o menys temps.

Després d’organitzar l’interior de les tendes, van descansar el suficient per posar-se el banyador i començar “La senda aquàtica”. Aquesta activitat consistia en caminar pel naixement del riu Tordera, caminant entre roques relliscoses i aigua freda. La senda es dividia en dues parts. La primera era més fàcil i finalitzava en un pont des d’on podies saltar per caure en una part del riu més profunda. Molts van ser els valents que es van atrevir a saltar. Després, la segona part era més difícil però també més bonica, perquè hi havien més pendents i cascades.

Quan van tornar d’aquest recorregut passat per aigua, la gran majoria es van dutxar per després poder descansar una mica o anar a la tenda d’algun amic fins que arribés l’hora de sopar.

El dia següent, els alumnes es van llevar d’hora i es van preparar mentalment per pujar el Matagalls. Aquest dia, segons tots els alumnes, té material per explicar…

Van saber que el dia seria interessant quan, ja només a la sortida del càmping, un alumne es va deixar la motxilla i van haver de parar mentre que aquest alumne tornava a la tenda a agafar-la.

Durant el camí, molta gent va tenir baixades de tensió que van causar que hi haguessin grups reduïts.La majoria van agafar una branca caiguda, prou gruixuda com per aguantar el pes del propi alumne perquè literalment no podia ni amb la seva pròpia ànima. Alguns alumnes en feien broma dient que semblaven vellets o personalitats com “Gandalf”, “Jesúcrist” o “Moisès”.

Quan van arribar al cim, els alumnes es van fer diverses fotografies i van fer un bon àpat per dinar. Tot valia per recuperar forces després de la forta pujada.

Finalitzat el descans i havent dinat, va començar “La baixada”. Les opinions són molt variades, alguns pensen que la baixada va ser millor que la pujada, mentre que d’altres opinen que va ser més avorrida.

La majoria d’alumnes volia baixar el més ràpid possible per poder dutxar-se només arribar, però només un reduït grup va poder gaudir d’aquest privilegi, ja que la baixada també va ser un recorregut intens.

Després d’una bona dutxa, l’Alfred va ser l’instructor de l’activitat de tir amb arc, on alguns alumnes van destacar. Agafant l’arc i les fletxes, els alumnes es van disfressar de Robin Hood i van gaudir de l’activitat.

Per sopar, una part del grup va fer les amanides de tomàquet amb olives i espàrrecs -així es deien, encara que no ho semblessin-, mentre que els altres alumnes preparaven amb el Francesc el foc per a la carn.

Per últim, van fer el joc de nit, que va ser una mena d’”escondite” a les fosques. Es van dividir en dos grups, A i B. Primer el grup A va anar en busca dels del B, i després a l’inversa.

L’últim dia, va ser bastant més lliure. Es van llevar a les nou, van fer les motxilles i la neteja de les tendes. Van deixar les motxilles totes apilades a un costat i van tenir temps lliure. 

Quan va arribar el segon torn, es van fer una foto els dos torns junts i, poc abans que el primer torn deixés el càmping, l’Alfred va trobar una petita fura i, encara que aquest petit animaló s’hagués tirat un pet -un pet que olorava molt malament, però de mala manera- era adorable i corria quasi tant com la mala olor que desprenia el seu pet.

Finalment, el primer torn va agafar las motxilles i es van acomiadar del segon torn, es va posar camí de l’autocar. El camí, malgrat ser curt, entre la calor que feia i les motxilles, va ser força dur i a molts se’ls va fer etern.

Quan van arribar a l’institut, era igual cap a on miressis, perquè per tot arreu hi havia fills feliços després d’haver gaudit d’una gran experiència.

Marina Palomeque (3r E)