Petjades d’aigua i sal, un mar de records i experiències

INFORMA: SHEILA VALLE (4t ESO D)

La presentació del llibre Petjades d’aigua i sal va començar amb un ambient molt acollidor a la biblioteca de Premià de Mar, Martí Rosselló, el dia 12 d’abril en una sala amb llums que enfocaven els protagonistes i amb cadires per tota l’habitació.
Amb ajuda d’un petit resum del llibre, per a les persones que encara no l’havien llegit, van encaminar una xerrada explicativa en la que van incloure una presentació dels personatges principals del llibre (Sara Montesionos i Samuel Nacar).

L’autora deixa clar des del primer moment que: ” aquest no és un llibre periodístic sinó un àlbum de records.”
El llibre explica la història que els va passar a Grècia i ens va aclarir els sentiments que van tenir tant allà com quan van tornar cap aquí i lo difícil que va ser aquest canvi. Segons el seu testimoni va ser molt dur però el que els feia forts va ser el recolzament de les persones que els feia continuar i treure forces.

Després d’aquesta introducció, Samuel, també escritor del llibre, amb ajuda del mapa va ubicar-nos i va guiar-nos pel món mentre explicava experiències. Van dir que van estar durant molts mesos en un camp, i per tenir una major ajuda per entendre-ho, van mostrar-nos algunes fotos conjuntament amb el significat de cada imatge i la història que portava darrere.

Aquesta presentació va fer obrir els ulls a les persones que estaven allà i adonar-nos de que no són els únics que estem malament i que encara que ens queixem, hi ha gent que està molt pitjor que nosaltres.

” A parte de llevar una mochila también llevaban fotos “. Amb aquesta frase, Samuel, va remarcar la importància de la unió i va fer-nos veure que la gent d’allà no són de pedra, que també són persones i ho passa malament.
També segons va al·legar, el wifi va convertir-se en una necessitat igual d’important que l’aigua per poder contactar amb famílies i avisa de que havien arribat i que necessitaven diners.

Després de les explicacions vam passar el torn de preguntes i la gent va comentar els seus dubtes i els autors van resoldre’ls.

Amb un incís entre les preguntes, l’autora va fer una petita presentació d’una col·laboradora que participa en l’ajuda d’aquestes persones. La noia presentada, Heidi, va parlar demanant participació a tothom per a portar ajudar a la gent necessitada, presenten el seu treball i elegant orgullosa que Premià és un lloc on s’acull refugiats oferint a la gent que ho necessita un sostre encara que sigui temporal.
“L’objectiu és comprar un pis un puguem recollir a més refugiats.” Va dir Heidi.

Per últim, la presentació va finalitzar amb un vídeo amb la participació de Txarango que va fer una cançó per “ECO” (on van ajudar), encara que inicialment no era per a ells. En el vídeo es mostrava part de tota aquesta aventura que vam viure on de fons se sentia la cançó.

La presentació personalment va posar-me la pell de gallina i em va commoure totalment, també va consciènciar-me de la situació de Grècia.
“M’ha agradat molt i tinc ganes de llegir el llibre.” Va afirmar un oient de la presentació abans d’acabar-la.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>