Crònica d’un escàndol en plena crisi mundial
A quin nivell arriba? Fem números
Segons dades del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient, un terç de la producció mundial d’aliments és malbaratada o desaprofitada i això suposa uns 1.300 milions de tones de menjar cada any.
1.300.000.000 x 1.000= 1.300.000.000.000 !!!!!!!!!
Un abocador de menjar. Molts dels aliments es podrien aprofitar.
(Font: sustainability & education)
A l’Estat espanyol, es malbaraten 7’7 milions d’aliments cada any (!) una xifra que sorprèn molt i costa molt de reduir.
I a Catalunya, seguint les xifres del mateix estudi consultat (2010), es llencen 262.471 tones de menjar anualment amb les quals podríem alimentar 500.000 persones durant any.
Molta gent amb precarietat econòmica aprofita el que pot del menjar llençat en contenidors… (Font: El universal)
Què podem fer?
Tots ens pensem que tenim menjar de forma infinita i que en podem llençar tant si no ens agrada, no tenim gana, o ens en sobra. Nosaltres, en general, tenim la sort de poder menjar bé, però hi ha gent que es mor de gana mentre llencem aliments com si res.
Que no ens agrada? Doncs, apa, a la brossa!
Que no ens ve de gust? També!
S’hauria de canviar aquest mal costum, encara que ens sembli impossible, que no ho és. Segurament, tots nosaltres n’hem llençat alguna vegada, encara que no ens agradi fer-ho o reconéixer-ho (tot i que algun cop ho fem sense poder-ho evitar: s’ha fet malbé…).
Però no hauria de ser així: hauríem de no deixar res al plat i aplicar la màxima:
“Serveix-te la quantitat que realment et menjaràs”
Així, doncs, què podem fer?
Maneres per reduir al màxim el malbaratament d’aliments
Per tal de no llençar menjar gens o gairebé res:
- No en cuinem grans quantitats si no és perquè som molta colla a taula o en volem congelar… perquè és clar que en sobrarà i s’haurà de llençar.
- Posa’t al plat el que siguis capaç de menjar-te. NO n’abusis.
- I encara que no t’agradi gaire el que hi hagi al teu plat, hauries d’agrair que com a mínim tu en tens, de teca i, en conseqüència, no menystenir-ho.
Als instituts…
Als instituts es llença molt de menjar dels esmorzars; només cal mirar com estan les papereres o el terra (!) en acabar l’hora del pati. Ens cau el farciment de l’entrepà i ni tan sols el recollim perquè ens fa mandra…
Hauríem de poder caminar sense trobar-nos les brutícies dels altres, i per pocs canvis que facis, si redueixes les teves restes de menjar, ja n’és un de positiu per a tota la comunitat.
També pots trobar-t’hi envasos de begudes, boles de paper d’alumini…
I entrepans sencers!
Entrepà esmicolat en un passadís del nostre centre…
(Font pròpia)
Trobem que hi ha gent que no li ve de gust el menjar que porta de casa i es compra una altra cosa que li ve més de gust (encara que sigui menys saludable.)
Aquesta gent, la primera acció que hauria de fer és aplicar el consell de més amunt i preparar-se ell o ella, personalment, l’entrepà, en funció dels gustos i la gana que tingui. Si no, a part del mal que fa enganyant-se i prenent el pèl a casa, contribueix molt negativament a malmetre uns aliments de forma escandalosament capriciosa.
Hem de cuidar la nostra alimentació, encara que hàgim de fer petits sacrificis; a la llarga, els resultats de menjar bé són molt millors que la satisfacció momentània d’un menjar que gairebé només és format per sucres.
Per tot això, us animem a gaudir de l’alimentació des de la consciència, la salut i la sostenibilitat.
