APRENDRE DELS OFICIS PERDUTS
Treball Interdisciplinari a l’INS Joan Amigó
Gemma Palau. Tutora Aula Oberta
Dins el projecte interdisciplinari “Aprendre de la vida d’ahir per entendre la vida d’avui” que duen a terme els alumnes de l’Aula Oberta de 3rESO de l’institut de ‘Espluga de Francolí, s’ha realitzat una sortida didàctica al Museu dels Oficis, situat a Montblanc.
Aquesta activitat va tenir lloc el passat dimarts dia 10 de novembre i ens va ocupar tot un matí.
L’esmentat Museu, s’ubica a l’antic palau medieval dels Josa. De fet, el carrer on està situat el Museu porta el nom d’aquesta noble família.
Primer de tot, l’alumnat que fa la recerca, van establir una comparativa entre els oficis exposats al Museu de la vida rural de l’Espluga de Francolí i el Museu dels oficis de Montblanc. Per exemple, vam poder estudiar l’ofici de rellotger i el de campaner, com també el de carreter. Aquest últim hi té una magnífica representació al Museu de Montblanc. Tanmateix, en les seves diferents vitrines s’hi exposa una detallada relació de vocabulari que fa referència als diferents materials, eines, accions i activitats que es desenvolupen en l‘ofici mostrat. L’alumnat va poder prendre nota de tot el que l’interessava per ampliar la seva recerca i fer l’estudi posterior a classe. Els noms de les diferents eines de treball del baster, per citar-ne algun, es transformen a nivell didàctic en tota una font de riquesa lèxica i semàntica, exposada en un aparador amb un atrezzo impecable, per observar-ne fins l’últim detall, estudiar les seves peculiaritats i ajudar entendre millor en què consistia aquest ofici llegendari.
Dins els continguts relacionats més directament amb les Ciències Socials, vam aprendre, entre altres conceptes, que la indústria de l’Edat Mitjana, fonamentalment urbana, es basava en l’artesania, que tenia com a centre de treball el taller o obrador, que constituïa un ens jerarquitzat. Al voltant de l’obrador hi ressorgia la figura del mestre, l’oficial i l’aprenent. Aquest últim, anava a casa del mestre que li ensenyava l’ofici i es creava un vincle de familiaritat molt gran entre ambdós. Més endavant l’aprenent rebia un salari i posteriorment hi havia que obrien el seu propi taller.
És del tot interessant obrir la ment a l’alumnat transportant-los a un temps per ells molt llunyà, fer-los establir una comparativa amb el que ara vivim i extreure’n els valors de cada temps, el passat i el present. Tot aquest entramat per fer-los adonar que no estem tan lluny uns dels altres i que tots i molt especialment els seus avantpassats, treballaven en diferents oficis, alguns d’ells ara ja perduts, amb un mateix objectiu: treballar, crear, no només amb les mans i les màquines, sinó amb el cor i des de la profunda saviesa del treball ben fet.
