“Les matemàtiques, ben mirat, no posseeixen només veritat, sinó una bellesa suprema.”
Bertrand Russell
Fa dies que, d’entre les moltes coses que vam acordar del nostre projecte d’aula, vam decidir construir algun tipus de fanalet per l’espectacle. Representen un dels símbols visuals més reconeixibles del Japó tradicional. La seva llum simbolitza espiritualitat, protecció, celebració, calidesa i hospitalitat. Els podem trobar en festivals, temples, teatre, carrers, negocis… Ajuden a crear una atmosfera tranquil.la i màgica, molt associada amb l’estètica japonesa.
Els fanalets van arribar al Japó fa segles des de la Xina, però els japonesos els van adaptar al seu propi estil. Durant el període Període Edo es van popularitzar molt perquè eren lleugers, plegables i pràctics per il·luminar carrers, cases i negocis.
Hem investigat i hem vist que normalment estan fets amb una estructura fina de bambú coberta de paper washi, amb una espelma o llum a dins. A classe, hem aportat diversos materials, hem fet proves i prototips fins aconseguir un model que ens ha semblat bonic per acompanyar el teatre.
Però veure com construir-los no ha estat tan sols una activitat plàstica creativa, sinó un conjunt de reptes matemàtics que ens han fet trencar el cap!.
Primerament hem recuperat la idea bàsica de les figures planes i els cossos geomètrics. Com passar del pla al volum. Hem identificat el cos final, el prisma, o dit d’una altra manera, un cub sense les tapes. Per fer el cub necessitem quadrats, però quants? I si no volem les tapes? Després d’aquest primer entramat, hem observat els materials utilitzats per fer el prototip i hem anat anotant-nos què necessitàvem i per què.
Els 4 quadrats els volíem seguits en una tela, per tal de poder-la plegar i muntar el prisma. Amb els bastonets de fusta hem marcat els costats rectes i paral·lels de cada quadrat. Per tant, quants pals de fusta necessita cadascú per fer el seu fanalet? Penseu, penseu…
Era el moment, en pla, de fer els dibuixos a cada cara i pintar-los, segons el disseny fet per cadascú. Ben pintats els havíem d’aixecar, amb la pistola de silicona a l’altra mà!. Això no era tot, l’interior calia reforçar-lo i en aquest moment apareixen les diagonals. Amb un parell de palets de fusta més estrets els hem anat enganxat allà on tocava, a les arestes. Ara ja eren més resistents!.
Som en aquest camí de construcció, pensant en com posarem l’ansa per agafar-los i el llumet interior. La il.lusió és creixent i entre dibuixos d’inspiració japonesa, construint, provant i repensant, com qui no vol la cosa, ens fem amics i amigues una vegada més de les matemàtiques.
Comentaris recents