UN BOSC D’HIVERN AMB VIVALDI

Les darreres sessions de música amb els Patufets han estat molt especials! Hem treballat el nostre projecte de comunitat de manera artística i musical. El punt de partida ha estat l’obra L’Hivern, de Les quatre estacions de Vivaldi.

Primer, vam escoltar la música amb calma, relaxant-nos i fent massatges per sentir millor els ritmes i les emocions que transmet. Després, vam ballar amb tuls al compàs de la melodia, deixant que el cos i la música es moguessin lliurement.

Per continuar, vam crear una obra artística que representa un bosc d’hivern. Amb l’ajuda de llum fosca, vam enganxar paper d’alumini que simulava el fred i la brillantor de la neu. Posteriorment, la vam pintar amb colors hivernals, com blaus, blancs i grisos, i finalment vam afegir una mica de sal per donar-li un efecte glaçat, com si el bosc estigués cobert de gel.

Aquestes activitats ens han ensenyat com la música i l’art poden unir-se per crear experiències úniques. Hem après a escoltar, a moure’ns, a pintar i fins i tot a “congelar” la música en forma d’art visual.

Aprenem a estimar-nos tal com som

Estimarse a un mateix és l’inici d’un romanç per a tota la vida.

Òscar Wilde

Dins el sac de contes de les escoles de Vilanova que ens va portar l’escola bressol el Molinet hi havia el llibre El corb, de Leo Timmers i editorial Animallibres.

A través de la lectura d’aquest conte hem iniciat un treball d’exploració d’emocions, diferències i autoestima. Els infants han descobert que cada persona és única i valuosa tal com és, i que no cal disfressar-se per agradar als altres. Hem parlat de com ens sentim, hem identificat emocions i hem creat representacions plàstiques del corb per expressar allò que portem dins.

També hem jugat, imaginat i compartit experiències personals, reforçant la confiança, el respecte i l’expressió d’emocions dins del grup. Un treball senzill però profund, que ens ajuda a créixer com a persones i com a comunitat.

Mitjançant aquesta activitat hem reforçat la competència: “Construir una imatge positiva d’un mateix, desenvolupant l’autoestima i la confiança en les pròpies possibilitats.”.

Una estona màgica amb el Senyor Hivern

“Els contes serveixen per acompanyar els infants a créixer: desenvolupen el llenguatge, la imaginació i la capacitat de comprendre el món.”

Gianni Rodari (escriptor i pedagog)

Aquesta setmana la biblioteca  s’ha omplert de màgia. L’espai estava preparat com un petit escenari: llums suaus, llibres oberts, teixits, gorres, bufandes i petits objectes que ens parlaven de fred, de neu, de nits llargues i de paisatges d’hivern. Assegut a la seva butaca, el senyor Hivern ens ha anat mostrant i explicant què passa quan arriba el fred: com ens abriguem, com canvien els colors, què fan els animals i com el nostre cos també nota el canvi d’estació.

A través del conte i de l’escenificació, hem pogut posar paraules a les sensacions de l’hivern: el fred a les mans, les ganes d’abrigar-nos, la llum més tènue, la calma dels dies curts. I també hem fet baixar el trineu de l’ós per la seva llarga barba blanca.

Aquest tipus de propostes ens permeten aprendre des de l’experiència, connectant emoció, llenguatge i descoberta de l’entorn. L’hivern no només s’explica: es viu, s’observa i es sent.

I nosaltres, com sempre, continuem aprenent a partir de la sorpresa.

LA PINYA DEL RAFAEL

“Quan ens acostem a la natura, ella ensenya més del que busquem.”

John Muir

El Rafael ha portat un pinya petita a l’aula, una pinya d’aquelles allargades i compacta.

Ens la mostra i en parlem.

Fa pocs dies que vam observar i parlar de la magrana i fins i tot la vam tallar per la meitat.

És per això que durant la conversa formulo la mateixa pregunta i apareix la sorpresa: 

-…

-Si tallo la pinya pel mig, què hi ha a dins?

-Zumo

-Zumo vol dir suc. Tu creus que hi ha suc de pinya a dins?

-Sí

-I ens el beurem?

-Potser sí

-A tu t’agrada el suc de pinya?

Li pregunto als altres i molts repeteixen el mateix

-Si jo tallo la pinya, què hi ha a dins?

-Suc

-Això ho has pensat tu amb les teves idees o repeteixes el que has sentit?

-Sí

-Tothom pensa igual?

-Jo no ho sé

-Hi ha suc de pinya, per beure

-Jo penso que no.

-Doncs què hi ha aquí dins?

-Potser res.

Fem una votació, cadascú diu la seva opinió i comptabilitzem: 15 pensen que sí i 2 pensen que no.

Se’ns ha presentat una pregunta: Què hi ha dins la pinya?
Comencem la nostra investigació.

Com ho podem saber?

Com es talla una pinya pel mig?

Qui ens pot ajudar a tallar-la?

Demanem ajuda al Toni i ell amb el seu torn de fuster i una serra talla la pinya pel mig i observem que és compacta: la pinya per dins és fusta. No hi ha suc en el seu interior.

D’on surt doncs el suc de pinya que bebem???

Tenim una segona pregunta per investigar.

De totes les pinyes de l’aula, cap fa suc.

La Carme ens ha portat una fruita que també es diu pinya, és molt diferent a les que nosaltres tenim dels pins.

L’obrim, l’observem i….. n’extraiem el suc i ens el bebem!

Gràcies a les preguntes espontànies hem pogut crear una línia d’investigació que ens ha portat molt coneixement.

ART, NATURA I DESCOBERTA

Els Patufets hem viscut una experiència estètica i sensorial ben especial: hem creat una instal·lació de tardor inspirada en el treball de Javier Abad, pedagog i artista que defensa que els materials naturals, disposats amb cura i intenció, generen un espai d’exploració, creativitat i diàleg… Llegeix més»

LA TARDOR A LES NOSTRES MANS

“Mira profundament a la natura i aleshores entendràs millor tot.”

Albert Einstein

Els Patufets vam sortir al parc del Patufet per recollir fulles i branquetes que havien caigut a terra. Amb molta curiositat, hem observat el terra, els arbres, les fulles i les branques: color, tacte, olor…

(vam posar les fulles a la taula d’exploració i amb les branquetes vam fer la manualitat amb la família del Jacob)

En diferents sessions també hem compartit el material que alguns infants han portat de casa: fulles diferents, pinyes, branques, fruits, pedres… mateial

(amb aquest material tant variat vam poder muntar una instal·lació de la tardor)

Ha estat un treball de descoberta engrescador perquè ens ha permès portar la tardor a l’aula justament de la mà i veu dels mateixos Patufets.

A través d’aquesta proposta, hem afavorit l’observació, la conversa i la descoberta, tot connectant l’experiència viscuda a l’exterior amb el treball a l’aula. La tardor ens regala materials naturals que desperten la curiositat i conviden a aprendre a partir de l’experimentació directa.

Continuem descobrint la natura amb tots els sentits!

LA MÀGIA DE LA TARDOR ENTRA A L’ESCOLA

“La cultura es transmet vivint-la, no explicant-la.”

Marta Mata

Un dia rúfol i ventós vam sortir al pati. La caseta semblava transformada amb fulles, animals del bosc i fruites de la tardor.

Ben aviat vam descobrir la senyora Tardor que havia vingut a la nostra escola per anticipar-nos tots els canvis que aniríem sentint els propers dies i mesos:

-el cel és de color més apagat

-no veiem tant el sol

-comença a fer fresqueta i mica en mica arribarà el fred

-les fulles dels arbres canvien de color

-la pluja sovinteja

-veiem cargols

-podem anar a buscar bolets

I tot això ens ho va explicar posant les mans a les seves faldilles farcides de butxaques i traient tants elements característics de la tardor. Amb cançons, conte i sorpresa!

Estem alerta. Ens va dir que el seu germà, el senyor Hivern, també vindrà aviat.

La visita de la Senyora Tardor a l’escola és molt més que una activitat estacional: és una manera d’introduir els infants en el ric patrimoni cultural i simbòlic que acompanya el pas de les estacions. Quan els nens i nenes viuen la tardor a través d’elements tradicionals —els colors, les fruites, els animals, els contes i els personatges de la nostra cultura popular— no només observen els canvis en la natura, sinó que també connecten amb un univers de significats que forma part de la nostra identitat col·lectiva.

QUAN EL VENT PINTA ELS ARBRES…

“La natura és la millor mestra: revela el canvi, l’ordre i la vida.”

Maria Montessori

Durant els mesos d’octubre i novembre hem observat els canvis que la tardor produeixen en l’entorn i a nosaltres mateixos i hem fet un seguit d’activitats, algunes de les quals us en fem mostra.

Durant varis dies vam sortir als patis de l’escola a observar el nostre arbrat com canviava de color, com les fulles queien a terra i com els arbres s’anaven desventint a cop de ventada.

Aquesta acció l’hem fet varis dies per fer-nos conscients de com es produïa la transició. Els primers dies els canvis eren petits i setmana rere setmana van fer-se més evidents: el terra era cobert de fulles, la fresca es notava cada vegada més i el color del cel també va anar canviant. S’ha fet notori com els animals porus s’han amagat.

Vam poder parlar dels colors de la tardor, vam aprendre i escoltar moltes cançons i també ho vam plasmar en paper.

L’aprenentatge dels canvis naturals ajuda els infants a:

1. Comprendre el pas del temps

2. Desenvolupar la capacitat d’observació

3. Connectar emocionalment amb l’entorn

4. Reconèixer la interdependència dels éssers vius

5. Donar valor a la lentitud i al procés

Així doncs, aprendre els canvis naturals no és només un contingut curricular: és una manera de créixer, d’habitar el món amb més sensibilitat i de desenvolupar una consciència ecològica profunda.

10 MINUTS QUE HO TRANSFORMEN TOT: LLEGIM EN FAMÍLIA

“Quan un adult explica un conte a un infant, no només transmet una història; transmet afecte, llenguatge, cultura i mirada.”

Teresa Duran (escriptora i especialista en literatura infantil catalana)

Cada dia, quan comencem la jornada, l’aula s’omple d’una calma especial: són els 10 minuts de lectura amb les famílies.
Un petit ritual que, tot i durar molt poc, té un valor immens en el desenvolupament dels infants i en la vida de la comunitat educativa.

Quan un infant s’asseu amb el seu pare, la seva mare o un familiar i obren un conte, passem de la rutina al vincle. La lectura compartida és molt més que desxifrar paraules: és un diàleg d’emocions, mirades i complicitats, un espai segur on el llenguatge i l’afecte es donen la mà.

Des del punt de vista lingüístic, aquests moments són una joia:

  • els infants escolten un llenguatge ric, viu i expressiu,
  • amplien el vocabulari de manera natural,
  • capten estructures i formes que després incorporaran al seu propi parlar,
  • aprenen a escoltar, a interpretar, a anticipar i a preguntar,
  • i descobreixen que la lectura és un pont cap al món, ple de paraules que obren portes.

Però, més enllà dels beneficis lingüístics, hi ha una força que cap teoria pot explicar del tot:
la força emocional d’un adult llegint a un infant.
Una veu pròxima, un braç que envolta, el llibre compartit sobre les cames… Tot plegat crea un vincle que quedarà gravat a la memòria i que ajuda l’infant a associar la lectura amb plaer, seguretat i amor.

Per això, des de l’escola volem fer arribar un agraïment immens a totes les famílies que, dia rere dia, us regaleu aquest temps i el compartiu amb nosaltres.
La vostra presència, la vostra veu i la vostra dedicació fan créixer els infants d’una manera preciosa i profunda. Sense vosaltres, aquest moment no tindria el mateix sentit.

Gràcies per fer de la lectura un petit tresor diari.
Gràcies per fer comunitat.
Gràcies per fer escola amb nosaltres.

EL BOU I LA SAMARRA DEL PATUFET

“Conversar amb els infants és acompanyar-los en la construcció del llenguatge i del pensament.”

Montserrat Fons

-Quan fa fred el Patufet es posa la samarra. 

I el bou? Que porta samarra? Que porta jaqueta el bou quan fa fred?

-Nooo

-Per què no necessita jaqueta?

-Sabeu com es fa la samarra?

El Patufet era fill d’un pastor d’ovelles. A les ovelles els creix molt el seu pèl, i els pastors el tallen quan ve l’estiu i en fan una jaqueta.

El Patufet porta una jaqueta que és pell i els cabells d’un be.

-Sabeu com és la pell i els cabells del be?

-Els bous són peluts com un be?

-Moooooo

-Com s’escalfen els bous?

-Amb la pell

-Els bous tenen una pell com els bens?

-Sí

-Tu estàs d’acord?

-No

-Tu què penses, doncs?

Aquesta és una de tantes converses espontànies que fem a l’aula per exercitar l’escolta activa, la parla, la comprensió i la formulació de preguntes (encara que semblin absurdes) perquè tot té el seu perquè.

El nostre objectiu en aquesta activitat és fomentar una conversa rica: Expressar idees, vivències i emocions, utilitzant progressivament llenguatge verbal… en interaccions amb altres