Un dia, la seva mare preparava el dinar i li faltava una mica de safrà per abocar a l’arròs. En Patufet, tot content, es va oferir per anar ell mateix a la botiga i, tot i que a la seva mare li feia una certa angúnia, per por que el trepitgessin, en Patufet li va dir:

– Tranquil·la, mare. Hi aniré cantant i així ningú em trepitjarà.

I així ho va fer. La mare li va donar un dineret i un cop al carrer, en Patufet va cantar ben fort perquè tothom el sentís:

Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret.
Patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.

A la classe dels Patufets no sabíem què era el safrà i per això ens vam proposar anar a la fruiteria a comprar-ne.

Què necessitem?

-vam demanar diners a la secretària de l’escola

-vam agafar una bossa de roba per posar la compra

-vam buscar un moneder per posar els diners

Ens van donar un bitllet de color blau de 20 euros.

L’Aya va ser l’encarregada de portar la bossa i el moneder i ho va fer molt emocionada i responsable.

Quan vam arribar a la botiga del Jordi i la Lourdes vam demanar tanda.

-Qui és l’últim?

I mentrestant vam poder veure les fruites i verdures pròpies de la tardor que tenien a la botiga: castanyes, magranes, mandarines, caquis…

La Lourdes, molt amable, ens va despatxar dos paquets de safrà i nosaltres molt contents amb el nostre objectiu complert vam demanar que volíem mandarines.

-Quantes en voleu?

-Som 17, una per cadascú.

I les vam anar comptant mentre la bossa de l’Aya s’anava fent més gran i pesada.

La Carme va afegir-hi una magrana.

Vam pagar, ens van tornar 14 euros.

I vam tornar cap a escola més cofois que havíem marxat.

A la tarda vam poder fer un got de suc de mandarina per cadascú. El vam beure i vam gaudir fent rodar la fruita a l’espremedora.

L’endemà al matí, després de la lectura amb les famílies, la taula rodona era coberta amb una tela i insinuava ser un amagatall.

A l’estil del pedagog Decroly, vam treballar amb el factor sorpresa:

-Què hi deu haver sota la roba?

I ho vam anar descobrint amb el tacte: posàvem les mans a sota i trèiem el que trobàvem: ara unes culleretes, ara una cullera gran de fusta, ara una olla!, un setrill… i així més i més utensilis i també ingredients: arròs, sa, aigua, oli i el preuat safrà!

-Què farem amb tot això?

-Arròs amb safrà, com el Patufet.

Ens posem mans a l’obra i remena que remenaràs, l’arròs faràs…

El vam preparar i cuinar entre tots i també en vam fer un tastet.

Però això no acaba aquí.

Amb aigua ben calenta i uns fils de safrà vam pintar damunt un paper blanc.

I de la magrana què en vam fer?

Doncs passats uns dies la vam observar: per fora el color, la textura, el pes… i per dins: l’olor, el color i el sabor!

I us hem de dir que ens va agradar tant que no va quedar-ne ni un gra.

Ens va agradar tant anar a la botiga que durant uns dies en vam fer una a l’aula i reproduíem els rols de comprador, venedor, pagàvem, cobràvem, omplíem el cistell… i gaudíem del joc que ens donava.

Aquest reguitzell d’activitats que han nascut del conte del Patufet, ens permeten aprendre vàries competències:

-Desenvolupar formes de raonament i procediments del pensament científic (formular hipòtesis; observar, manipular i experimentar amb aliments, objectes i materials; explorar propietats com ara color, olor, textura, pes…

-Apreciar l’entorn social i cultural proper (visita a la botiga del barri, descoberta d’un ofici, ús de moneda real; experiències de vida quotidiana significatives…

Mirar el quotidià com un context d’oportunitats.
David Altimir

La Carme ha portat castanyes a l’escola i ens les mostra.

No ens acabem de creure que siguin castanyes perquè hi veiem moltes punxes.

-De debò són castanyes? O és una altra cosa?

-Les castanyes no tenen punxes.

-Jo un dia vaig veure un eriçó.

-I creus que això ho és?

-No, li falta la cara.

-Què més tenen els eriçons?

-Un nas petit

-Hi veieu un nas petit?

-Noooo

-Què més tenen els eriçons?

-Una curta curta?

-Hi veieu una cua curta aquí?

-Noooooo

-Què més tenen els eriçons?

-Orelles petitetes

-Veieu unes orelles?

-Nooo

-Carme, això sembla que no és un eriçó.

La Carme ens ensenya castanyes sense el pelló i ens diu que també són castanyes.

-Jo un dia vaig veure castanyes

-I les vas veure amb punxes o sense punxes?

-Sense punxes

-La Carme ens fa una broma.

Després de mostrar-les, la Carme obre el pelló de la castanya i ens mostra que a dins hi ha tres castanyes.

Cara d’admiració de tots els patufets.

-Jo no sé per què les castanyes s’amaguen a dins d’un eriçó.

Ho haurem de buscar a un llibre de castanyes.

Així vam acabar aquesta conversa.

Per cert, les castanyes ens van servir per jugar a ser castanyeres i representar el conte “Castanyes i cargols amb banyes”

Mitjançant aquesta activitat els infants participen en una conversa rica, fan preguntes, expressen dubtes i arriben a conclusions conjuntes. És una de les competències que detalla el Currículum d’Educació Infantil.

“Els més petits, de manera natural, pensen com a científics i empren espontàniament el mètode científic: fan prediccions, duen a terme petits experiments per comprovar-les i en treuen conclusions, amb les quals revisen la seva hipòtesi.”

David Bueno i Torrens (genetista i divulgador de la UB):

Els mostrem diferents contes del Patufet i els demanem que mirin com anaven vestits el pare, la mare i el Patufet.

Anava amb màniga curta? Amb màniga llarga? Amb jaqueta perquè feia molt fred?

O amb tirants perquè feia molta calor?

-Com va vestit el pare?

-Amb màniga llarga

-Com va la mare?

-Amb màniga llarga

-I el Patufet?

-Amb màniga llarga

-El Patufet porta una camisa de màniga llarga.

I el Josepet de la botiga? Com anava vestit?

-També amb una camisa de màniga llarga.

-Si el Patufet portava camisa de màniga llarga, el Josepet també, el pare i la mare també…. 

Que era l’estiu aquest dia? Era un dia que feia molta calor???

Que vestim amb màniga llarga a l’estiu quan anem a la piscina?

-En aquest altre conte el Patufet portava una bufanda.

Que feia calor?

-No era l’estiu.

-Si aquest dia plovia, que era l’estiu?

Que feia sol?

Que era un dia que feia molta calor?

Podia ser l’estiu?

Preguntem a la nostra família: 

El dia que el bou va menjar el Patufet era l’estiu, la tardor, l’hivern o la primavera?

Era l’estiu que fa mooooooooolta calor i anem a la piscina i la platja?
Era l’hivern que feia molt fred i ens vestim amb anorac?

Quan plou i surten cols a l’hort???

Amb aquesta activitat ens vam proposar que els infants responguessin una pregunta buscant la informació a les pàgines que tenien al davant, és a dir, ensenyar-los a trobar la informació que cerquen, a deduir a partir de la informació de què disposen.

És una eina que ens servirà en molts altres moments en la nostra vida.

En aquesta ocasió no vam arribar a la resposta. Estem aprenent, aviat ho podrem fer. 

Aquesta competència queda recollida en el Currículum d’Educació Infantil de la següent manera:

Eix 3: “Un infant que descobreix l’entorn amb curiositat”

«Desenvolupar, de manera progressiva, diferents formes de raonament i procediments del pensament científic, a través de l’observació i la manipulació, per iniciar-se en la interpretació de l’entorn i respondre de manera creativa als diferents reptes i situacions.» 

“La llengua no s’aprèn només estudiant-la, sinó usant-la, parlant, escoltant i posant-la en joc en situacions reals de comunicació.” (Montserrat Fons, UB).

Explicar contes és un goig i escoltar-los, un plaer. Ens proposen somniar i viure aventures al costat de personatges fins ara desconeguts per nosaltres.

Això és el que ens està passant amb el Patufet.

Amb ell hem pogut parlar de sentiments i emocions: por, alegria, sorpresa, enuig, satisfacció…. que els sentien els personatges del conte en les seves vivències i també en algun moment de la nostra vida els hem viscut nosaltres. Posem paraules als nostres sentiments!

A nivell oral també ens permet ampliar el nostre vocabulari i entendre una part del nostre entorn. Paraules que no hem sentit abans ara formen part del nostre repertori habitual.

I comencem a escriure. Sí!

Un palet i una rodoneta petita és la lletra del Patufet, del Pare, de la Paperina i també de la Paula.

Un palet i dues rodonetes petites són la lletra del Bou, del Botiguer i de la Barretina.

I aviat aprendrem la M de Mama i Moneda, que també és la de Mark i la S de Safrà, Samarra i Sheila, la C de Col i Cistell (aquesta és difícil!) …

Així, contentextualitzat en el conte anirem aprenent algunes de les lletres de l’abecedari.

Quina millor manera que amb paraules que anem estimant i el nom dels nostres companys, perquè allò que relacionem amb les emocions pren sentit i perdura en la memòria.

Amb aquesta activitat avancem en la consecució de la competència:

“Interpretar, comprendre i expressar missatges, emprant recursos i coneixements basats en la pròpia experiència, per avançar en la comunicació i la construcció de nous aprenentatges.”

“Les matemàtiques s’han de descobrir en la realitat quotidiana, en els objectes, en les accions i en les paraules. Només així adquireixen sentit per a l’infant.”

Maria Antònia Canals

El conte del Patufet ens obre les portes a adquirir conceptes matemàtics.

Aquests dies hem estat comparant el bou i el patufet amb els conceptes gran i petit i ens hem iniciat a les seriacions.

La moneda del Patufet ens presenta per una part el nombre 1 i alhora el cercle. Així doncs hem fet identificació i reconeixement d’aquest número i ens hem introduït a la seva grafia.

Del cercle n’hem pogut observar algunes de les seves característiques, com la capacitat de rodar i també ens hem fixat que entre gruixut i prim, roda millor el gruixut.

Paral·lelament i fora d’aquest context, un dia a la setmana fem càlcul mental i aprofitem les rutines per comptar quants som a l’escola, quants es queden al menjador, escriure el nombre, anar veient els dies del calendari…

Pas a pas anem ampliant el nostre vocabulari i coneixements matemàtics, durant aquests dies en lògica, mesures, numeració, càlcul i geometria.