Tot el que fins ara hem viscut els Krafts ens ha quedat en algun lloc dins la memòria. Tenim ganes d’explicar moltes de les coses que hem descobert, o d’altres que ens queden per descobrir (experiments per provar…). Però hi ha dues coses que darrerament ens han emocionat  i que segurament seran font d’inspiració per nosaltres: el conte Tinc un volcà (per la ràpida identificació de l’estat emocional que n’hem fet) i el poema La fageda d’en Jordà (per tot el tema del treball paisatgístic i d’entorn de les colònies). A partir d’aquest conte i del poema hem començat a fer tot un treball amb les paraules, per entendre-les millor, viure-les, sentir-les i expressar-les a la nostra manera.

Amb el conte hem jugat a representar petits fragments  que ens han interessat, fent ús de la improvisació lliure o guiats per les propostes dels companys, fins a provar de construir plegats personatges per a tots i totes. Cada dia de projectes treballarem, en petites estones curtes, aquests espais d’elaboració de petits diàlegs entre dos-tres infants, fins aconseguir petits guions de text adequats a les nostres possibilitats.

El poema de La fageda d’en Jordà ens ha permès connectar amb la imaginació, fer hipòtesis d’aquest bosc que podrem veure ben aviat quan siguem a les colònies, deixar-nos portar per les paraules, escoltar-les, tancar els ulls i fins i tot sentir els sorolls i olors del bosc, mentre recitem i ens deixem endur pels nostres sentits. Recitar el poema s’ha transformat en un ritual més de l’estona de projectes, molt esperat, un moment que ens convida a la calma, que l’acompanyem amb petits sons del carilló i que sempre comença amb la pregunta “Saps on és la fageda d’en Jordà?”

Ara la nostra idea, que tot just comença a néixer, i que no és gens fàcil, és fer una petita creació artística partint de les proves que anem fent d’interpretar el conte i del poema. A més a més també hi afegirem  tot allò que també ens hagi agradat de volcans (experiments i altres propostes artístiques i plàstiques). El resultat que esperem serà una creació nostra lliure, molt lliure de tot plegat, per poder-la representar. Apa que se’ns gira feina!

De moment hem començat a pensar en els personatges que voldrem representar.