Comunitats de l’escola

AVI I ÀVIA, JUGUEM UNA ESTONA?

Rosa17/11/23  

Aquesta setmana ens ha visitat l’avi del Bjorn i l’àvia del Gerard per explicar-nos a quins jocs jugaven en la seva infància.

L’Avi José ens ha ensenyat com jugava al “joc de les bales”. Primer ens ha mostrat com ho feia quan era petit i després, ens hem posat en parelles i hem provat de jugar.

Ens ha explicat que ell quan jugava feia una línia de llançament a terra i deixant una distància hi feia un forat. Per torns, cadascú llençava una bala amb la intenció de ficar-la a dins. El nen o la nena que ho aconseguia o es quedava a prop del forat guanyava la partida.

Tots i totes comencem a jugar a les bales amb la mateixa il.lusió i energia que ens ho ha transmès l’avi José.

Ens ho hem passat d’allò més bé!

La mateixa tarda de dijous, també ens ha visitat l’àvia Montserrat. Tots i totes l’hem escoltat amb molta atenció. Ens ha explicat que de petita li agradava molt jugar a les “gomes” i al joc dels “cromos de picar”. L`àvia jugava amb les seves amigues. Cadascuna posava un cromo cap per avall de manera que els dibuixos quedaven amagats. Per torns, es picava amb la mà plana al damunt de la muntanya de cromos amb l’objectiu de donar-los la volta. Guanyava la partida qui més en podia girar que es quedava el cromo.

També, ens ha comentat que l’avi del Gerard li agradava molt jugar al “futbolí de xapes” i ens ha fet un perquè hi puguem jugar plegats.

Hem passat una tarda molt divertida!!

Moltes gràcies per la vostra companyia i per aprendre tantes coses de vosaltres.

                                                 

Recordeu, teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.

 

SORTIDA AL CASTELL DE LA POBLA DE CLARAMUNT

Jordi Juárez17/11/23  

El passat dimecres 15 de novembre, la comunitat de mitjans vam fer una sortida de tot el dia al castell de la Pobla de Claramunt. Després de saber que el nom del nostre projecte era “ERRARE HUMANUM EST”, volíem saber més coses sobre aquestes paraules misterioses. Una vegada que ens va deixar el bus, vam iniciar la pujada cap al castell. Poc a poc vam anar arribant, però ens vam adonar que hi havia una bona pujada!!!

A l’arribar al castell, vam esmorzar per recuperar energia i ens vam dividir en tres grups. Vam poder observar la fortificació per dins i per fora i tot el seu entorn. L’Aleix, el guia que ens acompanyava, va fer-nos una explicació de la família Claramunt durant l’època de l’Edat Mitjana i la funció que tenia cada espai del castell. També vam dibuixar algunes parts i vam poder jugar durant una estona com si fòssim els nostres avantpassats.

Per finalitzar, la tornada cap a l’escola va ser molt divertida, ja que vam tornar en tren i va ser tota una experiència.

Ens ho vam passar molt bé gaudint del nostre patrimoni, la nostra història i de tot l’entorn que l’envolta. Tenim moltes ganes de continuar investigant sobre el nostre projecte de comunitat de mitjans.

FINS LA PROPERA.

ENDAVANT!!!

ENDREÇAR IDEES PER SEGUIR TRAÇANT CAMINS

Ivet Dominguez14/11/23  

Darrerament en el projecte de comunitat s’interrelacionen moltes idees i aquesta setmana hem tingut la necessitat de posar ordre al nostre cap. Així que ens hem disposat primerament a recollir tot allò que estem treballant, en format llista a La pissarra, per després provar d’endreçar totes les idees en formes i estructures més personals.

Posar ordre ens ajuda a integrar i connectar conceptes, a apreciar la interrelació i riquesa que es dona en el treball globalitzat dels projectes i sobretot a no perdre el nord i treballar per aconseguir l’objectiu que ens proposem. Podem utilitzar els colors per agrupar idees semblants, construir apartats, utilitzar fletxes que connecten… tot per explicar el què entén la nostra ment i com ho organitza. Aquests mapes personals mai són iguals, ja que responen a maneres de pensar i endreçar la informació. Quan ens els expliquem ens regalem estratègies diverses que si ens agraden ja les adoptarem per a futures feines nostres, engrandint els nostres recursos, aprenent a teixir encara més els processos i coneixements personals. Aprenem amb i dels altres, quan ens expliquem i compartim. Classificar, organitzar, analitzar, planificar… processos bàsics per engrandir-nos al llarg del projecte i fer més evident la importància del pensar com a eix principal de la persona.

 

TRES EN RATLLA I LÍNIA RECTA

Toni Ruiz14/11/23  

Divendres, l’Alguer ens ha portat un tres en ratlla diferent. Ell ens ha dit que es diu quatre en ratlla i que guanya el que aconsegueix ajuntar quatre fitxes del mateix color. L’hem estat comparant amb els tres en ratlla que ja coneixem i hem jugat una mica. A una de les partides, el Nil Arnau ha assegurat que ha guanyat, però alguns companys i companyes no ho han vist clar. Les quatre fitxes no estaven juntes a com estem acostumats i acostumades, sinó que les fitxes estaven “torçades”. Així doncs, hem parlat de termes desconeguts per a nosaltres i que hem de seguir treballant:

  • Horitzontal
  • Vertical
  • Diagonal
  • Torçat o tombat
  • Recte o doblegat
  • …

Ha estat una conversa molt interessant, ja que hem practicat línies rectes, amb un regle, i les hem variat de posició per comprovar si seguien rectes: les hem tombat, girat i capgirat i sí, sempre és recta.

Podeu veure totes les fotografies a la web d’escola!

DESCOBRIM EL NOM DEL PROJECTE DE COMUNITAT

Mireia Roca11/11/23  

El passat dimecres, la comunitat de mitjans vam descobrir el nom del projecte. En arribar a l’escola, ens vam trobar un baúl tancat amb unes instruccions que ens portaran a obrir el que amaga aquesta caixa de fusta antiga. 

Cada grup, amb un mapa de l’escola, ha de buscar els objectes amagats que ens portaran a descobrir la paraula que indica on es troba la clau del baúl. 

Un cop descoberta la paraula ARBRE, totes les persones de la comunitat ens posem a buscar la clau pels arbres del pati i finalment la trobem. 

Al obrir el cofre, trobem un trencaclosques que amaga el nom del projecte. Per grups, el muntem i descobrim les paraules “ERRARE HUMANUM EST”. Què voldran dir aquestes paraules? Quina llengua és aquesta? Quin missatge ens vol donar? 

Pergimus ad inquirendum!

SEMBLANCES I DIFERÈNCIES!

Vero PM10/11/23  

Aquesta setmana hem comparat els 2 futbolins, el que ens ha portat la Laura i el de xapes, tot recuperant la conversa de la setmana anterior. Mentre parlàvem d’allò més engrescats i engrescades, l’Anna i la Vero han anat anotant les semblances i les diferències!

FUTBOLÍ DE LA LAURA: 

  • JUGUEM AMB LES MANS
  • HI HA 2 MARCADORS I A CADA MARCADOR HI HA 7 RODONES O GOLS
  • NO HI HA TEMPS: EL JOC S’ACABA QUAN UN EQUIP FA ELS 7 GOLS!
  • 1 PILOTA
  • 11 JUGADORS DE CADA EQUIP
  • TÉ 4 POTES
  • TÉ FORMA DE RECTANGLE
  • BARRES DE FERRO
  • 2 PORTERIES

FUTBOLÍ DE XAPES: 

  • JUGUEM AMB LES MANS
  • NO HI HA MARCADORS
  • NO HI HA TEMPS
  • NO HI HA PILOTA: ÉS UNA XAPA
  • HI HA 15 XAPES EN TOTAL
  • NO TÉ POTES
  • NO TÉ BARRES DE FERRO
  • TÉ FORMA DE RECTANGLE
  • 2 PORTERIES

Totes aquestes idees les hem anat escivint nosaltres en petits papers per tal de poder-les situar en el mapa d’idees del projecte. Observem que són força diferents entre ells però també tenen coses en comú. Ara el pas següent serà que cadascú faci el disseny del futbolí, tot pensant en les característiques, materials, números dels 2 futbolins!

SEGUIM!!!

 

 

VISITA DE LES ÀVIES

Rosa10/11/23  

Aquest dijous a la tarda, a projecte de comunitat, ens han visitat les àvies de l’Alba, de la Gala, del Gael, de la Carmen, del Juan i de l’Adara.

Ens han explicat a què jugaven quan eren petites i hem après moltes coses de les seves històries d’infància. Com que no tenien joguines, elles mateixes se les fabricaven, deixant anar tota la seva imaginació. Elaboraven les seves nines de cartó i retallaven els vestits de paper, jugaven amb les pedres, a les gomes i a la corda.

També ens van comentar que quan elles eren petites, hi havia jocs que eren per a nenes i d’altres per a nens. Conjuntament, vam reflexionar sobre si les joguines tenen gènere i de la importància d’una mirada més oberta i inclusiva.

Fem el tancament de la sessió compartint una estona agradable jugant amb els jocs tradicionals de quan eren petites.

 

Teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.

MAPA D’IDEES I FUTBOLÍ!

Vero PM08/11/23  

Representem a partir d’un mapa d’idees la nostra experiència amb ”Circ de Jocs” i els seus jocs tradicionals. Ho fem ordenant els nostres pensaments escrivint tots els jocs que vam veure, i d’una forma gràfica ho enganxem a la paret. D’aquesta manera sabem que hem fet fins ara, a on estem i cap a on volem anar.

El joc que més ens ha agradat és el futbolí, ja que molts de nosaltres el vam dibuixar! Per aquest motiu, volem construir un futbolí, però encara no sabem ben bé com ho volem fer. Per la nostra sorpresa, truquen a la porta i… És la Laura, que ens porta un joc tradicional!!! Sabeu quin joc era? Un futbolí!!! Tot sentint a l’Anna i a la Vero parlar va pensar que ens aniria molt bé per tal de tirar el projecte endavant!

Ens el porta desmuntat: cal posar les 4 potes que l’aguanten amb l’ajuda d’uns claus i les femelles. Cada porta té dos forats, així que decidim comptar quants claus i quantes femelles necessitem. En total són 8 però ens falta una femella! Se’ns acut que el conserge pot tenir-ne, així que n’agafem una i li anem a ensenyar. Per sort nostra, en té de la mateixa mida i ens les deixa. Necessitem un expert, que ens ajudi a muntar el futbolí, ja que s’han de posar les potes. Qui ens podria ajudar? Doncs el mateix conserge! Amb la seva ajuda l’acabem de muntar!

Aquest futbolí si el comparem amb el de ”Circ de Jocs ” el veiem una mica diferent:

  • Està fet de FUSTA igual que l’altre.

  • Els claus són de ferro. A l’altre futbolí no hi havia ferro.

  • Es necessita una PILOTA RODONA.

  • Hi ha 22 ninos, que són els jugadors, però a l’altre futbolí hi havia XAPES en comptes de ninos.

  • Els ninos serveixen per fer gol, igual que les xapes.

  • Comptem 7 PECES per anar comptant els gols. A l’altre futbolí no veiem el marcador.

GR 11 EL SENDER DELS PIRINEUS

Marta Trullols07/11/23  

Avui ha arribat el moment de saber una mica més sobre el nostre nom: 

GR 11 EL SENDER DELS PIRINEUS. 

Per començar hem parlat de les paraules que ens sonen, aquelles que ja hem utilitzat alguna vegada o hem sentit. Ens hem adonat que, tot i que no tenim molta informació sobre aquest nom, en sabem coses. Podem dir que:

  • GR vol dir gran recorregut o gran ruta.
  • El 11 pensem que és el número d’aquest camí. 
  • La paraula Pirineus ens porta a pensar en muntanyes.
  • I la de Sender és la que més ens costa però acabem pensant que és una manera de dir camí. 

Ens proposem buscar més informació. No en tenim prou amb el que sabem! Ens deixem un temps per descobrir alguna cosa més sobre el nostre nom. Agafem cadascú el nostre chromebook i amb uns enllaços que trobem al Classroom del nostre grup ens posem a buscar més informació. 

El primer que descobrim és que anem ben encaminats. Les nostres primeres idees són correctes. Observem imatges de muntanyes nevades, d’entrada ens crida molt l’atenció. 

Comencem a llegir individualment. Amb la primera frase que llegim, cada un de nosaltres al nostre ritme, descobrim que necessitem parar i parlar-ne junts. Hi ha molta informació i algunes paraules, moltes, ens sonen!  

Així doncs, decidim fer una lectura col·lectiva per anar comprenen tot el que anem llegint i ajudar-nos els uns als altres en aquesta comprensió. 

La primera frase ens confirma algunes coses que sospitavem. Ens adonem que el nostre nom és especial, important. 

El GR 11 o Sender del Pirineu és el sender de gran recorregut més muntanyenc de tots els que hi ha en territori català. 

Continuem la lectura i ens cal una parada llarga per comprendre tot el que ens està explicant.

Recorre els Pirineus pel seu vessant sud, des del Cantàbric fins a la Mediterrània, travessant pics, valls, poblets, boscos i serralades d’una gran bellesa i valor natural.

Hi ha paraules que relacionem amb els mapes. Per ajudar-nos, n’agafem un i el col·loquem a la pissarra. Anem observant fins que situem el Cantàbric i la Mediterrània. Són mars! 

Continuem llegint:

De fet, el sender del Pirineu uneix la mar Cantàbrica amb la mar Mediterrània resseguint el vessant sud de la serralada dels Pirineus.

A partir d’aquí fem suposisions. Per on passarà el GR 11? Amb l’ajuda d’un fil tracem recorreguts. Continuar llegint ens permet anar descartant algunes suposicions i prendre decisions. Ara estem segurs que el nostre sender uneix dos mars per “la part de dalta del mapa”. Algú s’atreveix a dir que és el NORD.

Acabem de llegir la informació que ens ofereix aquesta pàgina tot descobrint i situant en el mapa alguns dels indrets pels que passa en el seu recorregut. 

Acabem la tarda, molt satisfets de la feina feta. Avui hem treballat de valent!

VOLEM CONSTRUIR UN TRES, QUATRE O SIS EN RATLLA

Toni Ruiz06/11/23  

Després de compartir els nostres dibuixos inicials, en els que hem dibuixat el joc tradicional que més ens va agradar el dia que va venir el Circ de Jocs, hem decidit que volem construir un tres en ratlla gegant. Aquests dies hem parlat del joc, de com es juga, quina és la seva forma i, observant la fotografia d’aquell dia, hem vist que el joc tenia sis forats d’alt i sis forats d’ample. Algun de nosaltres, ha explicat que a casa tenen el mateix joc en petit, però que es diu quatre en ratlla. La Toni ens ha demanat que els portem a l’escola per observar-los. El Nil ha portat el seu i hem assenyalat les seves característiques, el material, la mida (ja que és molt més petit que el del Circ de Jocs), les peces, el funcionament… Hem vist que les peces tenen tres costats, una per jugador i una altre en blanc.

També hem comparat fotografies de molts tipus de tres en ratlla i hem deduït que es pot jugar a qualsevol lloc i amb qualsevol material:

  • Dibuixat a un paper, a la sorra del pati o a la de platja.
  •  Amb pedres, pals, joguines,…
  • A una fusta, taula o a terra,…

Una de les imatges ha cridat la nostra atenció, ja que les peces a moure tenen quatre costats, no tres com el joc del Nil. Verbalitzem que les peces són quadrats o triangles i sorgeix així el nom de les formes d’aquestes peces, en comparació als dibuixos del paper. Es diu quadrat igualment el dibuix del paper que una peça amb volum? Aquest vocabulari l’hem d’investigar per tal de dir correctament els noms. També hem aprofitat per jugar amb un paper i un llapis, començant a entendre el seu funcionament: s’ha d’aconseguir una ratlla amb les tres figures. Algú li ha dit ratlla, algú altre línia o, fins i tot, fila.

Hem comprovat que les possibilitats d’aquest joc són infinites! I ara tenim encara més ganes de construir-ne un de propi. Només ens falta aclarir com el farem, el disseny, la mida i els materials.

Mireu totes les fotografies a la web!