FEM UN MURAL PER RECORDAR LA SORTIDA
24/02/24Continuem fent el mural de la sortida al museu de la pell. Un cop enllestits tots els dibuixos que hem fet de nosaltres mateixos i dels nostres amics i amigues, els pintem amb les aquarel-les i els retallem.
Per dibuixar el museu de la pell projectem a la pantalla una imatge, i els nens i les nenes amb molta atenció i concentració l’han de resseguir. Un cop el tenim ben calcat amb el llapis, passem a repassar-lo amb un retolador negra.
Per pintar el museu fem servir els guixos de colors i la tècnica d’escampar amb els dits. Els infants s’ho passen molt bé embrutant-se les mans mentre van pintant.
Quan ja el tenim ben acolorit arriba el moment de muntar el mural. Agafem les tisores, i ben decidits i decidides comencem a retallar el museu. Anem amb molt de compte perquè és una feina molt important i no podem retallar la imatge. Un cop acabem, l’enganxem en el paper d’embalar que ja teníem mesurat de l’anterior sessió.
Enganxem també el cel, que prèviament hem retallat i els nostres dibuixos.
Per tal de recordar quins són els nens i nenes que hem dibuixat escrivim els seus noms i també els posem en el mural.
Per finalitzar-lo fem un títol amb lletres de colors i el posem també en el nostre mural.
Aquí teniu el resultat final del nostre esforç…
Podeu trobar moltes més fotografies a la carpeta del projecte.
JUGUEM PLEGATS ALS JOCS TRADICIONALS
24/02/24Comencem la setmana jugant amb els jocs tradicionals que vam jugar al Museu de la Pell. També recordem tots els jocs que ens van explicar els nostres avis i les àvies quan van venir a l’escola. Passem una bona estona gaudint plegats de diferents jocs; juguem a estirar la corda, encistellar les nous, saltar a les gomes, a la gallineta cega, a les xapes, a vestir nins i nines de paper, a la serp i al telèfon amb gots de plàstic.
També, continuem amb el nostre repte que ens vam proposar, crear un “laberint de bales”.
Observem la base del nostre laberint que de moment és de paper. Ens costa una mica imaginar-nos que aquesta base la volem de fusta per fer el laberint. Així doncs, decidim anar al pati i posar a sobre fustes per tenir-ho més clar.
Pensem on podem comprar la làmina de fusta, els i les Tabalugues responen decidits i decidides que hem d’anar a una fusteria. En aquest moment ens expliquen el seu projecte del curs passat.
Establim una conversa i després d’una bona estona de pensar i compartir les nostres idees, decidim que necessitem mesurar amb cintes mètriques la base per poder donar les mides preses al senyor fuster o fustera.
I sabeu què? Ens adonem que la base no té forma de rectangle i nosaltres volem que el laberint de bales sigui rectangular.
Així doncs, primer de tot, hem de conèixer bé què és un rectangle.
Recordeu, teniu més fotografies a la unitat del drive.
QUÈ ÉS EL TRES EN RATLLA?
23/02/24El nostre grup està ben decidit a construir un tres en ratlla pel pati però, què és en realitat un tres en ratlla?
La setmana passada ens vam posar per parelles i, els que sabem jugar més al tres en ratlla, vam ensenyar i practicar amb la nostra parella aquest conegut joc tradicional. L’objectiu principal del joc no era guanyar, sinó entendre el seu funcionament, normes, estratègies,… Poc a poc, vam anar veient com a cada jugada milloràvem més el nostre joc i enteníem una mica més el seu funcionament.
Aquesta setmana ens hem plantejat on volem el nostre joc, a quina part del pati. El volem vertical, horitzontal, a la sorra, a les parets, pla, amb volum, amb peces,…? Per tal de situar-nos, hem sortit al pati de la Comunitat de petits i hem observat l’espai amb mirada de dissenyadors i dissenyadores.
Després, hem dibuixat com ens imaginem el tres en ratlla ubicat al pati i hem compartit els nostres dissenys a l’aula. Per realitzar el nostre disseny, hem sortit al pati i poder dibuixar així al natural, amb els elements del pati com a models.
Ara tocarà decidir quin és l’estil de joc que volem, quin és el disseny més adequat i la ubicació i mesures adients de la nostra construcció, per tal que tots i totes en puguem gaudir plenament.
No us oblideu de veure totes les fotografies a la Web de l’escola.
DISSENY DEL NOSTRE TRES EN RATLLA
23/02/24A l’inici del nostre projecte teníem el dubte si volíem un tres, quatre o sis en ratlla, però ara ja sabem que el nombre de forats del joc no li dona nom, ja que el joc que ens van portar el Circ de Jocs tenia set forats horitzontals i sis verticals. Aquesta setmana l’Adrià ens ha portat un altre joc i l’hem comparat amb el que va portar l’Alguer. Tenen exactament els mateixos forats que el del Circ de Jocs i a les dues capses posa que es diuen Connecta 4. Deduïm, doncs, que no és el mateix joc que un tres en ratlla, ja que les regles són diferents i el joc també. Després de jugar en diverses ocasions, i després d’anar jugant al tres en ratlla, veiem que és un joc prou complicat per construir un Connecta 4, amb més forats i més complexitat.
Ara ja tenim clar que el nostre joc ha de ser un tres en ratlla, amb tres forats horitzontals i tres forats verticals. El disseny tot just el comencem a perfilar, ja que quan hem buscat localització al pati, hem observat diversos aspectes:
- Al mig del pati molestaria, perquè podríem entrebancar.
- Enganxat a un arbre, faria malbé l’arbre o aniria creixent.
- Pintat, s’esborraria.
- A la paret, caurien les peces.
Llavors hem recordat el tres en ratlla que ens va portar el Nil Cristóbal, on les peces estaven enganxades a l’estructura i, per moure peça, havies de fer-la girar. Hem mirat imatges de parcs on tenen aquest estil de joc i l’Alguer ens ha dit que al parc de davant de la Baldufa n’hi ha un, així que l’hem anat a visitar. Hem vist clarament que en aquest tipus d’estructura, les peces no cauen, es poden mullar i es poden agafar a una altra estructura, com per exemple el tobogan.
Ja podem continuar amb el disseny!
Mireu les fotografies de la web.
LA VIDA ALS MONESTIRS MEDIEVALS
22/02/24A projectes de comunitat, el grup Impremta hem continuat investigant sobre aspectes de l’Edat Mitjana. Aquesta setmana hem fet un viatge en el temps anant al passat per veure com era la vida als monestirs medievals.
Eren centres culturals molt importants en una època en què la majoria de la població era analfabeta,on els monjos i les monges eren gairebé les úniques persones que sabien llegir i escriure.
El cor del monestir, anomenat claustre era un pati quadrat on els monjos llegien i resaven en silenci. Els monjos havien de dur un hàbit que els identificava i seguir normes i horaris molt estrictes. Al voltant del claustre hi havia l’església, la cuina, el menjador, la sala de reunions o sala capitular, la biblioteca, el dormitori i altres dependències.
Hem treballat les diferents parts d’un monestir i vam observar diferents imatges d’aquests centres culturals de l’Edat Mitjana i les seves característiques.
Per la tarda vam fer una manualitat d’una torre defensiva d’un castell medieval.
Vigileu que no ens ataqui l’enemic!
ENDAVANT!
INVESTIGANT EL NOSTRE MUNICIPI
22/02/24Aquest dimarts, a projectes de comunitat, hem estat explorant la web de Vilanova del Camí amb la intenció de trobar-hi informació interessant que ens pugui servir per anar pensant en el repte del curs: Organitzar la sortida d’escola.
Per parelles, després d’examinar tota la informació, ens hem animat a pensar i escriure bones preguntes sobre el municipi. Després ens les hem intercanviat per jugar a trobar la resposta remenant altre cop, obrint pestanyes, llegint apartats… Hem parat especial atenció al fet de construir bones preguntes, amb sentit, ben formulades, que nosaltres mateixos puguem contestar. No és pas una feina fàcil! Hem observat com cal ser precisos, si volem que ens contestin una o altre cosa, per molt que tinguin a veure. Ens hem anat familiaritzant amb nou vocabulari i hem observat una vegada més la importància d ela comprensió quan llegim.
Per cert, sabíeu de quin estil és Can Muscons i quin ús se’n feia abans de ser un Espai Jove? O com es diuen tots els barris de Vilanova? O quina és la franja d’edat amb més població del nostre municipi?
Potser aquestes i d’altres curiositats podrem explicar-les a la sortida de finals de curs!
A LES BRÚIXOLES ENS INTERESSEN ELS NÚMEROS ROMANS
22/02/24Els números romans són el sistema de numeració que s’utilitzava per comptar a l’antiga roma. Aquests números es caracteritzen per escriure’s amb lletra de pal del nostre abecedari.
Tot sembla seguir avançant en el descobriment de com es vivia i què passava a l’edat mitjana. Però val la pena aturar-se en un detall que contínuament va aparaixent en tot allò que anem investigant. Estem parlant, ni més ni menys, que dels números romans. Quan investiguem sobre algun edifici, personatge o esdeveniment de l’edat mitjana ens apareix el segle en nombres romans.
És per això, que ja fa uns dies, la Yassmin ens va portar algunes dades interessants sobre què significava cada símbol o, millor dit, cada lletra. Hem recuperat aquesta informació i ens hem disposat a desxifrar cada nombre fins al 100 o C, donat que és el nombre més gran que tenim. Una a una, cada persona a la Rotllana, ha anat formant el nombre amb un material que nosaltres mateixes hem anat elaborant.
Hem descobert que els nombres romans es formen per descomposició, és a dir, que per passar d’un nombre aràbic (els nostres) a nombres romans, primer hem de descomposar i després donar-li a cada un d’aquests un símbol. Creiem que és la millor manera de transformar els nostres nombres en romans.
Altres coses que hem descobert…
- Les lletres I, X, C i M no es poden repetir més de 3 vegades.
- Els signes V, L i D no es repeteixen.
- Un símbol I, X, C posat a l’esquerra d’un símbol V, L, D o X, C, M respectivament , li resta el seu valor a aquest. Per exemple: 40 (XL) = 50 (L) – 10 (X)
Per acabar, l’Hugo i el Badr ens han portat els símbols que ens faltaven per acabar de descobrir totes les lletres dels nombres romans, afegint una nova descoberta:
- Els símbols que porten una línia horitzontal a sobre vol dir que s’ha de sumar o repetir 1000 vegades. Sembla complicat oi?
CURIOSITAT
Sabies que el número 0 no existia en la numeració romana?
Aquest número va ser introduït en la cultura occidental, gràcies a la influència dels àrabs, de qui prenem el sistema de numeració que fem servir en la nostra vida quotidiana.
COMENCEM A ORGANITZAR LA SORTIDA D’ESCOLA
20/02/24Avui hem començat a pensar en el nostre objectiu final: ORGANITZAR LA SORTIDA D’ESCOLA.
Amb gran entusiasme i una immensa il·lusió, tots plegats ens hem posat a treballar de valent per fer d’aquesta sortida una experiència inoblidable per a tothom.
Ens hem preguntat què necessitem per la sortida i, entre tots, han sorgit idees molt interessants. Des dels detalls més petits a els més grans, com agafar la farmaciola, portar esmorzar i dinar, aigua… Cada aportació ha estat valorada i discutida per tots i totes, assegurant-nos que cap detall quedés per resoldre. 
Plegats hem fet una llista de tot allò que creiem important tenir en present.
Ens hem adonat que un dels aspectes més importants era que, si la sortida l’havien de fer tots els nens i nenes de l’escola, calia adaptar-la als més petits! Aquesta reflexió ens ha fet veure la importància de pensar en els altres i de cuidar als més petits.
És bonic quan els més grans tenen tant present als més petits, oi? Els més grans s’han ofert per cuidar i ajudar els més petits durant la sortida, assegurant-se que tothom pugui gaudir-la al màxim.
La il·lusió de compartir un dia fora de l’escola, en un entorn diferent, aprenent i jugant junts, ens omple de motivació i energia. Estem segurs que, gràcies a l’esforç i la dedicació de tothom, aquesta sortida serà un èxit!
Ens queda molta feina però estem segurs que gaudirem del camí!
MESUREM LA BASE DEL LABERINT DE BALES
18/02/24Per ajudar a situar als patufets i patufetes de tot el que hem estat aprenent al llarg del primer trimestre, entre tots i totes fem memòria i els expliquem que volem crear un joc tradicional, un “laberint de bales”. Visualitzem fotografies de tot el procés que hem fet. També recordem tots els avis i àvies que han vingut a l’escola a explicar-nos els jocs que jugaven en la seva infància.
Així mateix, els Tabalugues i els Pinotxos ens expliquen que amb parelles van experimentar amb cintes mètriques i van provar de mesurar quina base hauria de tenir el laberint, tant de llargada com d’amplada.
Cada parella ensenya a la resta de companys i companyes la base de paper que ha mesurat. En tenim de moltes mides i ens costa una mica de veure quina és la base més adequada per fer el laberint.
En petits grups experimentem i intentem construir el laberint amb peces de fusta sobre les bases de paper. Aleshores ens adonem que tenim molts laberints de bales i tots són molt petits, i nosaltres només volem fer-ne un, però ha de ser gran, perquè puguin jugar molts infants a la vegada. Després d’una conversa i pensar què podem fer, a un Tabaluga se li acut una idea; ajuntar totes les petites bases de paper dels diferents laberints per aconseguir una sola base gran i rectangular. Així ho fem!
Mireu! Ja tenim la base de paper del nostre laberint de bales.
Ara… què haurem de fer?
Recordeu, teniu més fotografies al drive
