Comunitats de l’escola

FIRA DE L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE

Després de setmanes de treball, reflexió i descobriments al voltant del món de l’alimentació, hem posat punt final al projecte de comunitat “¿Comemos con los ojos?” amb una jornada molt especial: la Fira de l’Alimentació Saludable, oberta a totes les famílies.

Durant tot aquest temps, els infants han investigat, debatut i après sobre els hàbits alimentaris, la importància de menjar bé, i tot allò que envolta l’acte d’alimentar-nos. El resultat d’aquest aprenentatge compartit s’ha plasmat en una fira plena de colors, idees i activitats, organitzada per ells i elles mateixes.

La fira comptava amb sis estands, cadascun dedicat a respondre una pregunta clau:

  • Test Saludòmetre
  • D’on ve el que mengem?
  • Per què ens alimentem?
  • I tu, com organitzes el teu plat per estar ben alimentat?
  • Quin viatge fa el menjar dins el nostre cos i com obtenim els nutrients?
  • Una vida saludable és només menjar bé?

A cada estand, les famílies han pogut descobrir reflexions, dades, jocs i dinàmiques preparades pels infants per compartir allò que han après. Hem passat una tarda molt enriquidora plegats, gaudint d’activitats com:

  • Creació artística inspirada en l’Arcimboldo
  • Un Plat de Harvard pintat amb aquarel·les
  • Un memory i un trencaclosques de l’aparell digestiu
  • Un test saludable
  • I frases fetes sobre l’alimentació escrites entre tots

Aquesta fira ha estat molt més que una exposició: ha estat un espai de trobada, d’intercanvi i de celebració del coneixement construït en comunitat. Estem molt contents i agraïts de la vostra participació i complicitat.

PERQUÈ SÍ, A VEGADES MENGEM AMB ELS ULLS… PERÒ ARA TAMBÉ MENGEM AMB EL COR I AMB EL CAP!

ELS BACKUPS COMPARTIM EL NOSTRE TREBALL

Els darrers dies del curs s’omplen de neguits. Per un costat tenim un ull enfocant les vacances d’estiu, per un altre hem de compartir el tancament d’alguns dels projectes viscuts. Però a més, i d’una manera subtil però colpidora, hi ha el sentir el comiat d’una etapa que s’acaba.

Amb tot aquest garbuix d’emocions i una realitat que supera amb escreix la temperatura òptima per treballar (hem arribat als 29,2 dins de l’aula!!!) la Comunitat de Grans hem tancat i compartit el nostre projecte, primer un dia amb les famílies i ahir entre nosaltres. Ela Backups hem dedicat l’oportunitat d’ensenyar els 4 llenguatges que quem creat, el Movigest, el Juguetino, l’Emex i el Simbolonto, a la resta dels companys de la Comunitat i hem estat practicant el seu ús. Ha estat un dia genial i poder mostrar les nostres experteses és sempre una oportunitat que obre portes i finestres, i que fins i tot, pot enderrocar murs.

ENS PREPAREM EL TANCAMENT DEL PROJECTE

La propera setmana farem el tancament del projecte, i cada grup explicarà a la resta, el treball que hem estat elaborant durant el curs. Així que avui ens toca preparar-nos per poder fer una bona exposició.

Els hi mostrem en els infants un seguit de fotografies del projecte i les escampem per terra. Cada infant ha d’agafar una foto i explicar que és el que veu. Un cop les hem vist totes els hi preguntem si aquestes segueixen una seqüència, i ens diuen que no.

Anem mirant detingudament cada imatge i les anem col·locant en ordre. Entre tots i totes anem pensant quan va passar cada cosa i quin és el seu ordre. Finalment aconseguim endreçar les onze imatges.

Un cop endreçades, cada nen i nena pensa quina foto voldrà explicar a la resta de grups. Cadascú tria una foto i al darrera li posa el seu nom. Seguidament ens col·loquem un al costat de l’altre tenint en compte quin és el nostre lloc i practiquem l’exposició per la propera setmana.

Podeu trobar més fotografies a la nostra carpeta de fotos.

LA MAQUETA DEL ROCÒDROM

Ja hem decidit els 20 colors que tindran les preses: ara és el moment de decidir entre tots i totes com les distribuirem. Per fer-ho hem volgut fer una maqueta: utilitzarem fusta per fer la paret, la pintarem blava i enganxarem les preses dels 20 colors escollits amb plastilina. També volem posar sorra al terra com a la terrasseta. Finalment buscarem una campana petita i l’enganxarem, i si no la trobem la dibuixarem amb un paper.
I així ho hem fet! La maqueta ha quedat molt bonica!


ELS COLORS DE LES PRESES


Un cop fet el disseny individual del Rocòdrom, els Sobrerodes ens hem ensenyat les maquetes de plastilina i hem decidit entre tots els colors que més ens han agradat.
La Lídia, després de presentar-li el pressupost ens ha dit que el Rocòdrom només pot tenir 20 preses, enlloc de 27 com teníem previst. Entre tots i totes hem decidit que els colors de les 20 preses serien els següents:
– Rosa: 3 preses
– Lila: 3 preses
– Blau: 2 preses. Ha de ser un blau diferent al de la paret.
– Vermell: 3 preses
– Verd: 2 preses
– Groc: 3 preses
– Taronja: 3 preses

Fem el pressupost del Rocòdrom

Per saber si podem fer el rocòdrom a l’escola, ens cal saber una cosa molt important: quant val fer un rocòdrom? l’escola ens pot deixar aquests diners?
Ara que ja sabem que el nostre rocòdrom ha de tenir 27 preses ja podem començar a fer un pressupost.
El Carles de l’Ingravita, després de que la Meritxell el truqués, ens ha dit que el Rocòdrom ens costarà aproximadament 11 euros per cada presa que posem. És per això que ens hem posat mans a la obra i ho hem calculat. Quin càlcul més difícil! Per on comencem?
El primer que hem fet és posar al terra 27 papers de colors, que hem contat entre tots i totes, i que representen les 27 preses. Tot seguit ens hem posat per parelles i hem anat col·locant 11 gomets a cada paper. Si hi ha 27 papers (que representen les preses) i 11 gomets a cada paper (que representen els 11 euros que costa cada presa)… aleshores contant tots els gomets sabrem quant val el nostre rocòdrom!
I així ho hem fet, però…
– El nostre nombre és més gran de 30!
– No passa res, alguns SobreRodes saben contar fins a 50….
-El nostre nombre és més gran de 50!
– No passa res, alguns SobreRodes saben contar fins a 100…!
– Ui! contant contant… el nostre nombre és més gran de 100…!
– Qui pot ajudar-nos?
– Les Matildes segur que ho poden contar!
I així ho hem fet. Hem agafat tots els paper amb els gomets i hem anat a la classe de les Matildes. Allà no han hagut de contar els gomets… ràpidament han sabut la resposta contant amb el cap! Quina sort!
– Ara ja sabem quant val el nostre Rocòdrom:
297 EUROS
Un cop hem tingut aquest nombre apuntat en un paper hem anat a veure la Lídia per demanar-li si podiem fer el nostre Rocòdrom. I la Lídia ens ha dit que si! que podem tirar endavant el nostre rocòdrom! Però amb una condició: aquest només pot tenir 20 preses.

ELABOREM UNA MAQUETA

Crear una maqueta no és tan fàcil com sembla. Durant diverses setmanes, hem estat treballant en equip per dissenyar, construir i decorar-la.

Primer de tot, vam fer una pluja d’idees de com volíem que fos la maqueta i quin material necessitaríem. Partint del dibuix fet en sessions anteriors, vam decidir que volíem la carpa amb la base circular i el sostre triangular. Això ens ha permès treballar diferents formes geomètriques, tant en pla com en volum. 

Un cop decidida la forma, vam debatre els materials que necessitàvem per construir-la. Voltant per l’escola, vam trobar una galleda que ens serviria de base i a l’aula de material vam trobar teles, pals, pintura i tot el que necessitàvem per fer-la. També vam escollir una roba platejada per la bandera del circ, que no pot faltar a la nostra carpa (hem aprofitat per treballar la seva forma triangular).

Després de molts debats i votacions, la idea final va ser fer una carpa a ratlles, de color rosa i blau, amb la bandera platejada al capdamunt, perquè tothom pogués veure-la des de lluny. Però ens va sorgir un dubte, com havíem de col·locar el sostre per a que tingués forma triangular i s’aguantés. Vam fer proves amb els pals i amb la plastilina, però no era un sostre ferm, pel que vam decidir fer una base amb cartolina i engantxar els pals a sobre.

Però una carpa sola no ens agradava i, per aquest motiu, vam decidir fer personatges del circ per ambientar-la. Un circ és viu i no hi poden faltar els equilibristes, les ballarines, els pallassos, els mags i un flamant presentador.

Amb molta il·lusió i paciència, hem estat dies muntant la maqueta. Entre cartó, plastilina, cola i pintura, ens hem ajudat, hem col·laborat i hem treballat en equip. El resultat és un reflex de la nostra creativitat i esforç. 

EL QUEFIR, UN FONG AMIC PER LA NOSTRA MICROBIOTA

“Los probióticos son microorganismos que, cuando se consumen en cantidades adecuadas, ofrecen beneficios para la salud como mejorar la digestión, fortalecer el sistema inmunológico y ayudar a prevenir enfermedades”, Organización Mundial de la Salud (OMS).

Fa unes setmanes, l’Anna de l’aula dels Petits Prínceps, que ja ens coneix a nosaltres i el projecte que tenim entre mans, va portar-nos a la classe dos pots de vidre amb un líquid a l’interior. Sospitàvem que era quefir, fa setmanes que anem demanant poder-ne fer i tastar-lo!

L’Anna ens ensenya el primer pot i ens explica que és beguda de quefir, està fet per ella a casa seva i ens ofereix poder-lo tastar si volem. Ens adverteix que el gust és ben diferent de la beguda que trobem als supermercats, ja que aquest no porta cap mena d’additius ni sucre. De mica en mica, anem animant-nos a provar-lo cadascú amb la seva cullera, i també de mica en mica anem observant les cares que tots anem posant en notar el gust àcid a la boca. Alguns Quefirs comenten que els agrada, d’altres no tant.

Després, l’Anna ens mostra el següent pot i ens explica que dins trobem el quefir, el fong. Parlem sobre aquests éssers vius curiosos i busquem d’altres exemples que podem trobar a la natura, però també a la cuina. El quefir, igual que la resta d’éssers vius, necessita respirar i per això el pot no té tapa. També s’alimenta, i ho fa del sucre que té la llet. Alhora que s’alimenta, la llet fermenta, que és una reacció química, i passades 24 hores obtenim una beguda probiòtica a la que anomenem beguda de quefir. Per tal d’entendre-ho una mica millor, realitzem pas a pas tot el procés:

  1. Preparem un bol, una cullera i un colador per colar el quefir de la beguda. (Important! No podem utilitzar res metàl·lic perquè el fong podria morir.)
  2. Aboquem la mescla del pot dins el colador i ens ajudem amb la cullera per anar colant la beguda.
  3. Al bol anem observant com cau la beguda de quefir, al colador va quedant el quefir (fong).
  4. Quan tot està colat, retirem el bol. En l’interior del bol trobem la beguda que ens beurem, però abans haurà de reposar durant 24 hores a la nevera.
  5. Al colador posem aigua embotellada al fong per netejar-lo.
  6. En un pot net i sec, aboquem el fong que ja és net. Cobrim amb llet el fong i, sense tapar-ho, busquem un lloc sec i fosc per deixar-lo fermentar durant 24 hores.

Tastar el quefir i poder conèixer el procés que hem de seguir per obtenir-ho, ens ha agradat molt. A més a més, hem après noves paraules com fermentar o probiòtic. És precisament aquesta última la que engega una nova conversa a l’aula, i decidim buscar què vol dir. En una documentació trobem “Els probiòtics ens ajuden a cuidar la microbiota intestinal”. La paraula microbiota no ens sona gaire, però intestinal ens recorda a “intestins”, uns dels òrgans de l’aparell digestiu. La Cristina ens ensenya un llibre que explica què és la microbiota de manera amena, descobrim què són els microorganismes que viuen dins els intestins i que ens ajuden en la digestió, són microorganismes bons i necessaris, per això és important cuidar-los alimentant-nos bé.

TANCAMENTS NECESSARIS

Som a les acaballes de maig, a les portes de finals de curs. Tot allò que un dia vam començar amb la il.lusió d’engegar plegats i compartir-ne aprenentatge ja ha arribat al seu punt més àlgid i ara, cal fer-ne endreça, parar i reflexionar. És moment de pensar tot el què ha passat, tot el què hem fet i què n’hem après.

Això passa en cada projecte que hem preparat i, en el nostre cas en el projecte d’aula 50/50 A tota veu! (projecte que fusiona l’estalvi energètic i el recurs comunicatiu de la ràdio) i en el projecte de comunitat Maquinant!.

Partim de converses per recordar plegats els camins que hem seguit, ordenem les experiències en el temps i veiem com han anat avançant i creixent. De les converses passem als petits textos i cadascú s’ocupa i es preocupa d’explicar part d’algun petit procés. Tot plegat ens ajuda a prendre consciència de la feinada feta i ens prepara per poder-nos explicar, davant dels altres companys o adults. Ens fem guions, els passem a net amb els chromebooks i preparem algunes presentacions de suport amb el Canva, que ja el dominem força.

Els tancaments són grans oportunitats per Repensar, lligar bé la feina per acabar-la d’entendre i interioritzar-la!

QUANT ENS COSTARÀ EL SALTADOR

Abans d’anar a demanar els diners a la Lídia, necessitem calcular quants necessitarem per poder posar el saltador al pati. D’una banda sabem que el transport del pneumàtic ens costarà 40€ i el saltador que hem de posar a dins 100€.

Un Tabaluga ens diu ràpidament la suma, però els hi preguntem com podem verificar que la resposta sigui correcta. Un Pinotxo diu que podem comptar 40 peces, després 100, ajuntar-les i després tornar a comptar.

Doncs així ho fem per poder verificar el resultat, anem comptant les quantitats i després de posar-les totes juntes tornem a comptar. Finalment ens surten 140 peces com ja ens havia dit un infant.

A l’hora d’escriure el 140 a la pissarra posen 10040, i no tots els infants l’acaben de veure gaire bé. Per tal de comprovar que no ens equivoquem anem a demanar ajut als més grans de l’escola per tal que ens puguin confirmar aquesta xifra.

Quan els infants més grans veuen el número ens expliquen que el resultat és correcta, però que no l’hem escrit bé. Els més grans s’esforcen per poder-nos explicar com sumen ells i que passa amb els dos zeros del 100, que ens diuen que són invisibles. Ens parlen d’unitats, desenes i centenes i ens diuen que l’1 ja fa de 100.

Un cop tenim més clar que el 140 no porta cap zero pel mig, anem a buscar a la Lídia per demanar-li els diners per comprar. La Lídia ens comenta que ara ja estem a final de curs i l’escola no disposa d’aquests diners, però que pel proper curs ja ho tindrà en compte en el pressupost i ens donarà els diners per poder comprar-ho tot. Ens comenta que perquè no s’oblidi li fem una nota que la guardarà al seu ordinador. Doncs dit i fet, tornem a l’aula i li escrivim una nota que un cop acabada, li anem a penjar a la pantalla del seu ordinador.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 23 del nostre projecte.