AMB QUINS ELEMENTS PODEM SIMULAR UNA ERUPCIÓ VOLCÀNICA?

Marta Trullols05/02/20  

Després de preparar bé l’experiment, aquesta setmana ENS HEM POSAT EL BARRET DE CIENTÍFICS! 

Durant dos dies hem gaudit molt provant i comprovant les nostres hipòtesis. Hem descobert que algunes fórmules que creiem assegurades no erupcionaven com esperàvem i d’altres que creiem impossibles, ho han fet de forma espectacular… La veritat és que ens hem emocionat molt experimentant!

Tot fent i remenant hem anat posant paraules al que succeïa. Els resultats de les primeres hipòtesis han anat modificant les següents. Els arguments, d’entrada inexistents, han començat a aflorar a l’aula. Els Cossmans hem començat a entendre les reaccions dels diferents elements, a posar paraules cada vegada més tècniques per explicar el que estava passant, a afilar més prim en la combinació de productes… Autèntics científics en ple rendiment!

Un cop acabats els experiments, hem hagut d’analitzar els resultats. Hem necessitat observar atentament el que havíem fet per poder extreure unes bones conclusions. L’objectiu d’aquest primer anàlisis de resultats ha estat intentar trobar semblances i coincidències entre les reaccions que havien erupcionat i descobrir amb quins dos elements podem simular erupcions volcàniques, és a dir, ser més concrets en l’elecció d’elements. D’aquesta manera, donàvem l’oportunitat a dos companys que no havien pogut gaudir de la primera jornada científica de participar i gaudir dels experiments.

Així doncs, en grups petits, hem analitzat les dades i hem elaborat una nova hipòtesis, aquesta vegada només amb la combinació de dos elements, una hipòtesis que, evidentment, hem hagut de justificar i argumentar. Posteriorment, les hem comprovat.

Ara toca tornar a analitzar els resultats i extreure les conclusions pertinents. A hores d’ara paraules com àcid i gas ja formen part del nostre vocabulari, només necessitem endreçar-les i col·locar-les com toca en les nostres argumentacions. La pròxima setmana ens hi posem!

Famílies no us perdeu les fotos de les nostres jornades científiques! Les trobareu a la carpeta compartida dels SAM COSSMAN a dins de REPTES DEL PROJECTE!

VOLEM FER EXPERIMENTS: El mètode científic

Marta Trullols05/02/20  

Des del principi ho vam tenir clar! Un dels reptes dels Cossmans era:

Volem fer experiments. 

Molts coneixíem el típic experiment de l’erupció volcànica i ens feia gràcia fer-lo a l’aula. Tot i així, la nostra inquietud no anava més enllà, volíem remenar i barrejar uns ingredients, que ja sabíem, simularien una erupció volcànica. Però… de res serveix reproduir experiments sense plantejar-nos bones preguntes: Per què volíem experimentar? Què era el que realment volíem investigar? Necessitàvem indagar una mica més per trobar la pregunta adequada.

Per fer-nos conscients de la importància dels experiments i de les persones que es dediquen a fer-ne ens vam endinsar en el món del mètode científic. Vam estar mirant alguns vídeos per a descobrir que era i com es feia amb  l’objectiu d’entendre que, darrera d’un experiment, hi ha molt més que unes instruccions per a reproduir-lo.

Ens vam adonar que gràcies al mètode científic molts investigadors, a partir d’una bona pregunta, una planificació i uns anàlisis de resultats, trobaven respostes a moltes incògnites. De fet, vam descobrir que nosaltres, molt més sovint del que ens pensem, també utilitzem el mètode científic en la vida quotidiana: quan comencem a caminar, a parlar, a anar en bicicleta, quan provem un menjar nou…

Després de veure els vídeos i algunes imatges i de conversar-ne plegats, vam arribar a una conclusió: els científics utilitzen aquest mètode per a millorar el món, que no és poc! Quina responsabilitat!

Va ser llavors que ens vam adonar que ens havíem de plantejar una molt bona pregunta al voltant de les erupcions volcàniques si volíem fer una mica de científics, no podíem fer per fer!  Conversant sobre els nostres neguits vam acordar que la pregunta que encapçalaria el nostre repte seria:

AMB QUINS ELEMENTS PODEM SIMULAR UNA ERUPCIÓ VOLCÀNICA?

Així va ser que vam començar a planificar, com a bons científics, el nostre experiment.

BARRET DE CIENTÍFICS EN MARXA! 

ELS COSSMANS I ELS PERCENTATGES

Marta Trullols03/02/20  

Els Cossmans hem estat uns dies parlant de percentatges!

En un vídeo que l’Aitor ens havia recomanat i que vam veure plegats, tot recollint dades i idees interessants, vam posat especial atenció a aquesta afirmació:  

EL 80% DE LES ERUPCIONS VOLCÀNIQUES SÓN MARINES.

Durant el matí ho vam estar treballant en gran i petit grup per entendre el significat de 80%.  Fins i tot vam demanar a alguns germans Massagrans del grup que ens vinguessin a explicar que volia dir %, una feina un xic complicada! Per ajudar-nos a entendre el concepte “tant per cent”, ens van afirmar que ens havíem d’IMAGINAR QUE EL 100 ÉS UN TOT.  

A partir d’aquí, vam jugar a descomposar el 100 de diferents maneres:

50 + 50 = 100      20 + 20 + 20 + 20 + 20 = 100      25 + 25 + 25 + 25 = 100 

Vam decidir representar les nostres descobertes a terra i així poder compartir-les. Algunes descomposicions eren molt clares, d’altres un xic més complicades.

Tot i així, amb l’ajuda de material, de altres representacions i de les nostres explicacions, sembla que a hores d’ara tenim una mica més clar que vol dir “tant per cent” o si més no, hem acabat entenent l’afirmació del vídeo.

“El 80% de les erupcions volcàniques són sota l’aigua”

Vol dir que: De cada 100 erupcions volcàniques, 80 són dins l’aigua. 

 

Situamos volcanes en nuestro mapamundi

Cristina Vargas02/02/20  

Una de las cosas más claras que teníamos los Verne desde el inicio de nuestro proyecto era que queríamos situar volcanes en un mapa, ¡tooooooodos los volcanes posibles! Para poder llevarlo a cabo creamos entre todos y todas un mapamundi; primero calcando de la pizarra y después pintando siguiendo la leyenda de colores que encontramos en un mapa del mundo físico. ¡Parecía sencillo!, pero no lo era y… algún que otro retoque tuvimos que hacerle. Una vez acabado y colocado en la pared ya podíamos empezar a situar volcanes.

Días después, Cristina nos preparó Chromebooks y una ficha con los pasos a seguir para poder buscar por internet volcanes diferentes. En pareja debíamos llegar a la Wikipedia y buscar el nombre del volcán que nos había tocado, leer la ficha técnica para localizar dónde se encontraba así como su altura para conocer algo más de ese volcán. Cuando teníamos todos esos datos, podíamos situar nuestro volcán en el mapamundi de la clase.

A medida que todos íbamos situando nuestros volcanes pudimos observar que algunos de los volcanes los conocíamos pues habían sido noticia a lo largo del trimestre (Taal, Whakaari…), otros nos sonaban de los primeros días cuando todos compartíamos nombres que buscábamos en casa (Mauna Loa, Etna, Fuji, Vesubio), y otros, con nombres bastante graciosos, no los habíamos oído nunca (Nyiragongo, Popocatépelt…).

Y como el último día nos quedamos con ganas de seguir utilizando la herramienta de StreetView de GoogleMaps, la hemos utilizado para poder viajar hasta el volcán situado. Algunos hemos tenido más suerte que otros y… ¡hemos podido acercarnos bastante!

Seguiremos buscando nuevos volcanes y los localizaremos en nuestro mapa. Quién sabe, ¡lo mismo los encontramos todos!

 

GAUDIM DEL NOSTRE ENTORN NATURAL

Marta Trullols01/02/20  

El dijous 30 de gener els nens i nenes de la Comunitat de Mitjans vam gaudir d’una sortida al bosc. Tenim la sort de tenir molt a prop nostre un entorn natural immillorable.

Aquesta vegada vam aprofitar el bon temps per descobrir alguns dels camins que s’hi amaguen. Això si, a l’hora de dinar, ja havíem arribat al que sembla ser el racó especial dels infants de l’escola Marta Mata, el bosc de les cabanes.

Ens encanten aquests dies envoltats de natura! Pals, pedres, carbó i, en aquesta ocasió, fang que es converteixen en cabanes, espases o mètodes de curació, corredisses amunt i avall, indis, pirates, bandolers, que s’amaguen rere els arbres o les pedres, per no ser enxampats…

Un dia per compartir i gaudir plegats.

 

 

Tinc un volcà

Ivet Dominguez30/01/20  

Els Katia Kraffts hem explicat el conte “Tinc un volcà” de la Míriam Tirado. Aquest conte ens ha ajudat a relacionar l’emoció de la ràbia amb la força dels volcans quan entren en erupció. Ens ha agradat explicar quines coses són les que ens fan enfadar més (quan ens prenen les joguines que més ens agraden, quan ens diuen coses lletges, quan els amics ens deixen de banda…) i entre tots hem explicat maneres de fer-nos tornar a la calma, quan ens enrabiem tant. Com en el conte hem vist que tancar el ulls i respirar és una bona manera per relaxar-nos. Hi ha infants que expliquen que també calmen els seus volcans interns escoltant música, parlant amb els pares, anant a la seva habitació, passant estones sols… Després de les converses ens ha agradat representar plàsticament totes aquestes emocions. Ens hem fet fotografies enfadats i enfadades i hem imaginat aquest volcà intern, dibuixant-ne l’explosió de lava!

EXPERIMENTEM AMB EL FOC!

Aura Monclús29/01/20  

Després de la visita de l’Oriol bomber ens van quedar ganes de seguir investigant i experimentant amb el fum i el foc i això és el que els Tapiros i Tapires hem fet aquesta setmana.

Abans de fer qualsevol experiment hem vist que tots els científics i científiques han de pensar i també utilitzen tot un procés que s’anomena mètode científic.

Aquest mètode científic està format principalment per quatre parts, tal i com ens ho explicava un vídeo que vam veure entre tots:

  • OBSERVACIÓ I PREGUNTA
  • HIPÒTESIS
  • EXPERIMENTACIÓ 
  • CONCLUSIONS

Així doncs, després d’esbrinar com funciona tot, ens hem fet preguntes i hipòtesis, que hem comprovat fent dos experiments:

L’ESCALFOR PUJA

Això és el que hem comprovat amb el primer experiment. I és que creant un espiral amb un paper, retallant-lo i aguantant-lo amb un fil, quan l’hem apropat a l’espelma, aquest ha començat a girar.

QUAN NO HI HA OXIGEN, LA FLAMA S’APAGA

I ho hem comprovat fet el segon experiment, quan hem tapat l’espelma amb un got de vidre i la flama s’ha apagat. Però és que a més a més l’espelma l’hem posada en un plat amb una mica d’aigua i aquesta aigua ha pujat!

Tot i això però aquest experiment ens ha portat a pensar i a qüestionar-nos algunes idees una mica més: perquè si el pot amb el què ho tapem és més gran o més petit, l’espelma tarda més o menys estona a apagar-se. 

I una pregunta que encara hem d’acabar d’esbrinar és, com és que l’aigua puja i s’omple el got una vegada s’apaga la flama?

Seguirem pensant!

Els Cossmans i els Kraffts visionem plegats la peli “Del revés”

Ivet Dominguez24/01/20  

De tant en tant ens agrada compartir estones i propostes amb els altres grups. Per això, veient que infants dels dos grups proposaven veure aquesta pel·lícula, i amb la intenció de relacionar-la amb les emocions i el volcà intern, hem decidit aprofitar aquesta oportunitat i trobar-nos per veure-la plegats.  En acabar, ben emocionats, en petits grups hem escollit una de les emocions representada a la pel.lícula (alegria, tristesa, ràbia, fàstic i por) per imaginar amb quin element natural podríem dibuixar-la. Per exemple la ràbia podem imaginar-la com si fos l’erupció del volcà.

ENS VISITA UN BOMBER!

Aura Monclús21/01/20  

Els Tapiros i també els Katia Krafft hem rebut la visita d’un bomber i ha sigut una gran experiència, on hem conegut tot un ofici però també on hem escoltat, preguntat, participat i fins i tot experimentat!

I és que ja abans de les vacances els Tapiros vam començar a tenir alguns dubtes… Tot va venir quan vam veure les imatges de l’erupció del volcà de Nova Zelanda d’aquest desembre passat: aquell volcà treia molt fum, però no vam veure ni foc ni lava, en canvi es va morir gent, com podia ser? Va ser aleshores que vam començar a tenir dubtes sobre el foc i el fum: El foc és fum i el fum és foc? Què és el foc? I el fum? Què hi ha abans, el foc o el fum? Per què el fum intoxica? Els bombers apaguen el fum dels volcans? …

Així que després de parlar i debatre intentant respondre algunes d’aquestes preguntes vam pensar que els qui saben moltes coses del fum i del foc, són els bombers! Així que vam decidir convidar-ne un a l’escola.

Abans que vingués però, havíem de preparar tot allò que li volíem preguntar i tot el que volíem saber, així que en petits grups vam pensar algunes preguntes, que després vam posar en comú.

També el vam voler convidar enviant-li una carta.

I per fi ha arribat el dia, amb una mica de nervis, ha vingut “L’Oriol Bomber”. 

Ell, entre moltes altres coses, ens ha explicat quins eren els elements necessaris perquè hi pogués haver foc, i ens ha fet participar comparant el foc amb un ball, on hi ha tres elements que ballen (el combustible, el comburent i l’energia d’activació) i un director (la reacció en cadena) i només que falti un d’aquests quatre elements, ens ha dit, que el foc s’apaga. Això ho hem comprovat fent un experiment, i és que una espelma s’ha apagat perquè li faltava el comburent  (l’oxigen en aquest cas). 

A més a més li hem pogut fer moltes preguntes i fins i tot ens ha fet una sorpresa final: l’Erika s’ha vestit de bombera!

 

Nosaltres també li hem volgut fer una sorpresa i donar-li les gràcies per haver-nos dedicat una mica del seu temps!

Tenim ganes de seguir investigant sobre el foc i el fum, ja us anirem explicant com va!

Snaefellsjökull, la relació entre Verne i els volcans!

Cristina Vargas18/01/20  

Els Jules Verne reprenem el projecte després de les vacances d’hivern i fem un repàs de tot el que fins ara hem anat investigant, quines coses hem fet i quines preguntes encara ens queden per respondre. Ens adonem que hem aconseguit fer algunes coses però que encara ens queda un gran dubte:

Quina relació hi ha entre Jules Verne i els volcans?

Recordem dues “pistes” que alguns van descobrir el trimestre passat – Islàndia i el centre de la terra – i algunes hipòtesis que teniem; volia escriure sobre volcans o que inclús potser s’havia ficat dins d’un dels volcans d’Islàndia per poder escriure com arribar al centre de la terra. Llavors la Nora i el Dan ens expliquen que ells han trobat el nom del volcà que està relacionat amb en Verne i ens el diuen, bé, ens el intenten dir perquè pronunciar-lo correctament és una mica complicat. Com el Dan el porta escrit en un paper, el copiem a la pissarra i entre tots i totes intentem llegir-lo.

Snaefellsjökull

Fàcil, oi?

Després decidim ubicar Islàndia al nostre mapa mundi i ens imaginem com deu ser aquest país. La majoria l’imaginem amb molts arbres i vegetació, ens imaginem inclús que el nostre volcà està a prop d’una ciutat gran… Per corroborar la nostra imaginació busquem Islàndia al GoogleMaps! Un cop tenim el mapa davant, en Joan Pol i la Cristina ens ensenyen com és aquest país com si estiguéssim allà mateix gràcies a un “ninot” (StreetView) que el GoogleMaps té.Hem fet un viatge a Islàndia des de la cadira de la classe! I… no, definitivament no s’assembla gaire al país que imaginàvem i ens quedem ben parats i parades!

Volem apropar-nos gràcies a aquesta eina (StreetView) al volcà per tal de poder veure’l d’aprop però descobrim que aquest ninot només pot moure’s si allà hi han carreteres per on circular i el nostre volcà es troba al mig d’un parc natural amb molt poques carreteres. De totes maneres ara ja sabem com és Islàndia!

Després, hem buscat fotografies del volcà Snaefellsjökull en diferents moments de l’any per veure que sovint està nevat i l’hem dibuixat i pintat amb guixos.

També hem buscat  informació més tècnica i sabem que, ara per ara, és un volcà inactiu, està adormit!

Ah, i Jules Verne va dir que: "és la porta per arribar al centre de la terra"; 

potser va comprobar-ho ell mateix?