ENS CONVERTIM EN PERIODISTES PER UN DIA: ENTREVISTEM ELS ADF

Mireia Puig25/02/26  

Aquesta setmana i la passada hem estat prepararant una entrevista molt especial als Agrupacions de Defensa Forestal (ADF).

Primer de tot, hem mirat un vídeo que ens explicava qui són i quina feina fan. Vam descobrir que són persones voluntàries que ajuden a prevenir i apagar incendis forestals, que vigilen els boscos i que treballen perquè estiguin nets i cuidats. Ens va semblar una feina molt important i necessària.

Després del vídeo, hem fet una conversa en gran grup per pensar quines preguntes els podem fer. Entre tots i totes hem anat dient idees i, a poc a poc, n’hem triat sis. Les hem escrit conjuntament en un full, ajudant-nos a recordar què volíem saber exactament.

Quan ja les tenim escrites, fem una còpia del full i retallem les preguntes. Cada pregunta l’enganxem en un full diferent i li afegim pictogrames perquè tothom la pugui entendre millor. Així ens assegurem que les preguntes siguin clares i accessibles per a tothom.

En aquell moment, un infant fa una observació molt interessant:
— “Si és una pregunta, li hem de posar el signe d’interrogant!”

A partir d’aquí parlem de què vol dir el signe d’interrogant, per a què serveix i com es fa. El practiquem a l’aire, amb el dit, a la pissarra i finalment als nostres fulls. Ens ha agradat molt descobrir que els símbols també ens ajuden a comunicar-nos millor!

Quan ja tenim les sis preguntes ben enllestides, ens sorgeix un dubte important:
Si tenim 6 preguntes i som 12 infants… com ho podem fer perquè tots i totes participem?

Primer intentem resoldre-ho parlant i fent deduccions, però els números no acaben de quadrar. Finalment, utilitzem material manipulatiu per representar-nos a nosaltres i les preguntes. I de seguida ho veiem clar: si fem parelles, podem participar tots i totes.

Cada infant tria amb qui vol treballar, tenint molt en compte que hem de ser parelles tranquil·les i que es poguem ajudar. Un cop formades les parelles, parlem entre nosaltres per decidir quina pregunta volem fer. Després practiquem una mica com la formularem pensant en parlar fort, clar i sense presses.

I a la tarda… per fi han arribat els ADF i els hem pogut fer totes les preguntes, i la propera setmana escriurem les respostes perquè no se’ns oblidin.

DEL LLIBRET DE MANDALES…AL NOSTRE LLIBRET PER PINTAR

Mireia Puig23/02/26  

A partir del nostre llibret de mandales fets amb materials del bosc, hem fet un pas més enllà: hem creat el nostre propi llibret de pintar mandales.

Tot va començar amb les fotografies dels mandales que havíem construït amb pinyes, glans, branquetes, pedretes i fulles. Ens feia molta il·lusió que aquelles creacions tan especials poguessin convertir-se en dibuixos per pintar. Així que vam decidir calcar-los per transformar-los en mandales en blanc i negre.

Per poder fer les còpies, hem fet servir paper vegetal. Aquest paper ens permet veure la imatge a sota i resseguir-la amb molta cura. És una feina que demana molta concentració. Ens hem de fixar molt bé en tots els detalls: les formes de les pinyes, que tenen escates amb línies i corbes; els glans, que també tenen textures i contorns diferents. Ens hem adonat que la natura està plena de formes petites que, quan les mires amb atenció, són sorprenents.

Primer resseguim el dibuix amb llapis, molt a poc a poc. Quan ja el tenim ben marcat i revisat, el repassem amb retolador negre permanent perquè quedi ben definit. Aquesta part també és important, perquè si ens equivoquem ja no es pot esborrar.

Un cop hem acabat, el Toni ens fa les fotocòpies del paper de calcar i… màgia! Ja tenim el nostre mandala en blanc i negre, a punt per pintar.

Estem molt contents del resultat. Hem passat de crear mandales amb materials del bosc a convertir-los en un llibret que ara tothom pot pintar i omplir de colors.

Aquesta proposta mostra com, a partir d’una experiència vivencial al bosc, podem generar aprenentatges significatius, competencials i globalitzats, tal com planteja el currículum d’Infantil. Aprenem fent, observant, experimentant i creant.

“La creativitat és intel·ligència jugant.” Albert Einstein

RECOMANACIONS SOTA LA LUPA

Eva Valls22/02/26  

“El dubte és l’origen de la saviesa.”

René Descartes

Fa alguns dies que les Alícies estem ben confoses amb la ubicació del nostre hotel d’insectes. Teníem molt clar que havia d’estar situat al bell mig de la natura, envoltat de vida, vegetació i silenci. Ens semblava que aquell era, sens dubte, el lloc més idoni per oferir refugi als petits invertebrats. Tot i això, a mesura que aprofundíem en el tema, vam descobrir que en aquests espais naturals els insectes ja troben amb facilitat els materials necessaris per construir les seves pròpies llars, hivernar o amagar-se.

Aquesta nova informació ens va fer replantejar algunes de les hipòtesis inicials. Vam descobrir que és a la ciutat on aquests animals tenen més dificultats per trobar espais adequats per protegir-se durant l’hivern i que, per tant, on és més convenient d’instal·lar. Aquesta idea va fer trontollar allò que fins aleshores donàvem per descomptat.

Uns dies més tard, vam saber que els actuals Tintins havien construït un hotel d’insectes quan estaven a petits. Aquesta descoberta ens va animar a fer-los una visita i demanar-los que compartissin amb nosaltres tot allò que recordaven: aspectes importants, recomanacions o qüestions que consideressin rellevants per al nostre cas.

De la trobada ens vam endur informacions noves i d’altres que reafirmaven idees que ja havíem sentit. Però n’hi va haver una que ens va permetre connectar amb una observació que alguns infants que es queden a dinar a l’escola ja havien fet. Un tintin ens va explicar que les vespes i les abelles utilitzen les canyes que hi ha a l’interior dels hotels d’insectes i que, quan les trobem tapades amb terra o fang, és senyal que a dins hi ha —o hi ha hagut— vida.

La veritat és que vam comprovar que moltes de les canyes del nostre hotel estaven tapades, fet que ens va portar a pensar que potser aquest espai tenia més activitat del que havíem imaginat.

Tots aquests dubtes ens van conduir a cercar quins són els requisits necessaris per instal·lar adequadament un hotel d’insectes. Entre tots, vam llegir les recomanacions i vam anar marcant amb una creu o un tic si el nostre hotel les complia o no. D’entre totes, però, n’hi havia dues que ens van generar especial incertesa i en elles vam dibuixar-hi un interrogant:

  • L’hotel d’insectes ha d’estar protegit per teulada impermeable.
  • Cal que estigui orientat al sud.

A partir d’aquí, ens vam posar d’acord per quina de les dues recomanacions volíem començar a investigar, convertint-nos, segons les Alícies, en científics!

El primer que vam intentar fer va ser definir què enteníem per impermeable i, entre tots, vam aconseguir establir-ne una definició compartida. El material principal del nostre hotel és la fusta, i ens vam preguntar si aquest material deixa passar l’aigua o no. Alhora, vam començar a parlar d’altres possibles materials, i cadascun de nosaltres va exposar les seves pròpies hipòtesis.

Per tal d’organitzar-les, ens vam distribuir en petits grups i vam elaborar dues llistes de materials segons si pensàvem que eren permeables o impermeables. Teníem moltes ganes de comprovar si allò que pensàvem era cert, així que l’endemà vam portar les nostres idees a la pràctica.

Vam simular la pluja i, amb l’ajuda d’un comptagotes, vam comprovar la permeabilitat dels diferents materials, deixant-hi caure aigua de manera continuada. Finalment, vam anotar els resultats obtinguts per poder arribar a una conclusió i prendre una decisió plegats.

Un llegat que continua caminant

Núria Vinyals20/02/26  

“Les coses que estimem ens expliquen qui som.”

Jaume Sisa (cantautor)

Volem saber els orígens i la història dels gegantets. Qui els va fer? Per què? Com els va fer?

En la visita a la Marta Trullols, la Mireia Puig i la Ivet vam saber qui van ser els mestres acompanyants d’aquest procés i els vamcitar a la nostra aula per explicar-nos-ho. Van venir el Toni Monclús (mestre a l’escola des de l’inici, ara jubilat) i la Mireia Puig, la tercera mestra que va participar (Marta) viu lluny i era complicat citar-la.

El Toni i la Mireia i ens van explicar que els gegants són fruit d’un projecte de la comunitat de petits, que es van proposar construir uns gegants per la festa major de l’escola.

Fet a la manera “martamataescola” els infants van prendre les decisions en tot el procés i van anar construïnt els gegantets alhora que aprenien tots els continguts curriculars.

Ens van explicar que van construir els gegants i van anar fent tots els processos de compra, comptatge, estètica… d’una forma participativa i democràtica perquè els companys de l’escola van escollir els noms dels gegantets (Albert el drac, Ferran el cavaller i Violeta la princesa).

Van fer una excursió al taller d’un mestre artesà constructor de gegants i allà van aprendre com ho haurien de fer ells.

També els vam explicar les nostres intencions: si bé inicialment volíem canviar els vestits i restaurar el cap i els braços, ara estem decidits a crear nous personatges aprofitant tot el que puguem de l’estructura actual.

Ens van felicitar per continuar donant vida als gegantets que van fer néixer i ens van engrescar en aquest projecte tant gran.

Aquesta activitat afavoreix processos d’indagació: els infants formulen preguntes, busquen informació en fonts reals i construeixen coneixement sobre el seu entorn cultural.

LA DATA QUE PARLA EN MOLTS LLENGUATGES

Mireia Roca20/02/26  

 Loris Malaguzzi

L’infant té cent llenguatges.

En el nostre projecte “Marta, què hi ha avui per dinar?”, continuem avançant en el disseny del cartell que volem situar en algun indret de l’escola perquè tots els infants puguin saber què hi ha per dinar cada dia.

En aquesta ocasió ens hem centrat en una pregunta aparentment senzilla, però molt important: com mostrarem la data perquè sigui comprensible per a tothom?

Des del principi teníem clar que el format seria el mateix que utilitzen els Mitjans quan documenten la data: primer el dia de la setmana, després el número del dia del mes i, finalment, el mes.

Però ben aviat ens vam plantejar un repte:

A partir d’aquí, la conversa es va transformar en presa de decisions compartida.

El dia de la setmana: paraula, color i pictograma

Vam decidir que el dia de la setmana estaria escrit amb el mateix color que utilitzem a l’agenda i al plafó de classe. D’aquesta manera, encara que un infant no pugui llegir “dilluns” o “divendres”, el color li dona una pista visual immediata.

Però no ens vam quedar aquí. També vam decidir acompanyar el dia amb un pictograma, i aquests van ser els primers que vam buscar a la web d’ARASAAC. Descobrir aquest recurs ens va obrir una nova manera de comunicar: el llenguatge de les imatges.

A més, hem treballat els dies de la setmana pintant-los amb el color corresponent, reforçant així l’associació entre paraula, color i imatge.

El número del dia: xifra, representació i desena

Pel que fa al número del dia del mes, vam acordar que apareixeria escrit amb xifra, però no ens vam quedar aquí. Volíem que el número es pogués veure i comptar, no només llegir.

Per això vam recuperar un concepte que ja coneixem: la desena. Sabem que cada deu unitats formen un grup, i això ens ajuda a comptar més ràpidament i amb més seguretat.

A partir d’aquesta idea, els Rovellons van dissenyar i construir una eina pròpia: el ComptaDies.

Van decidir que havia de tenir 31 boles, perquè van observar que els mesos poden tenir com a màxim 31 dies. Després de fer diferents proves, van descobrir que si agrupaven les boles de deu en deu amb colors diferents, era molt més fàcil identificar en quina desena ens trobàvem i només calia comptar les que faltaven per arribar a deu.

Les boles es van enfilar en un cordill i el dia es marca amb una pinça. Així, qualsevol infant pot comptar i descobrir quin dia del mes és, encara que no reconegui la xifra escrita.

El número, per tant, es pot llegir… però també es pot comptar i interpretar.

El mes: interpretar imatges

Quan vam pensar en el mes, ens vam adonar que a l’agenda de l’escola apareixen uns petits dibuixos al costat dels mesos. Investigant a la web d’ARASAAC, també vam buscar el pictograma corresponent al mes que estàvem treballant.

Ens vam fixar en un detall molt interessant: en els pictogrames dels mesos no apareix la paraula escrita, sinó un número i una imatge. Entre tots vam desxifrar què volia dir: el número indica l’ordre del mes dins l’any (primer, segon, tercer…), i la imatge representa alguna característica important d’aquell mes.

Així, el mes al nostre cartell apareixerà escrit amb paraules, però també acompanyat d’un pictograma, perquè tothom el pugui interpretar.

Un cartell que parla diferents llenguatges

Amb totes aquestes decisions hem entès una cosa molt important: comunicar no és només escriure paraules.

El nostre cartell utilitzarà paraules, colors, números, imatges i materials manipulatius. Diferents llenguatges per explicar una mateixa informació.

Perquè informar tota l’escola de què hi ha per dinar també vol dir assegurar-nos que tothom pot entendre el missatge.

Producte final: La data del cartell

I en aquest procés, els Rovellons no només han dissenyat un cartell: han après a pensar com fer la informació més accessible per a tothom.

EL NOSTRE PROJECTE, EN DIRECTE!

Mireia Puig20/02/26  

Aquesta setmana hem viscut una experiència inoblidable. El Canal Taronja va venir a l’escola per fer-nos una entrevista i parlar del nostre projecte.

El dimcres, a les 18 h de la tarda, els infants i les famílies que van voler, van poder participar d’aquesta experiència tan emocionant: sortir a la tele. L’emoció es respirava a l’ambient. Tant grans com petits estàvem molt neguitosos perquè tot sortís bé, i també molt il·lusionats.

La presentadora i la càmera del programa “Torn de Tarda” van arribar una miqueta abans de començar l’entrevista per ajudar-nos a situar-nos, explicar-nos com funcionaria el directe i tranquil·litzar-nos una mica. Ens van fer sentir molt còmodes des del primer moment.

L’entrevista va ser en directe i vam poder explicar amb molta il·lusió el nostre projecte: què estem fent, per què és important per a nosaltres i per què hem engegat una campanya a Verkami per fer-lo possible. Va ser un moment molt especial poder compartir-ho amb tanta gent.

Estem molt orgullosos de tots els infants i famílies que hi vau participar. Ho vau fer genial.

Gràcies al Canal Taronja per donar-nos aquesta oportunitat i ajudar-nos a donar veu al nostre projecte.

El fet d’explicar públicament el nostre projecte i la campanya de Verkami ens ha permès treballar la participació activa, el compromís i la implicació en iniciatives col·lectives, donant valor a la veu dels infants.

“L’educació no és omplir un cubell, sinó encendre un foc.” William Butler Yeats

Demanem material per l’escola

docent220/02/26  

Els Tintins han fet una feina molt real: preparar un pressupost per comprar pilotes per a l’escola.

Abans de començar, vam parlar de què és exactament un pressupost i per què és tan important saber gestionar els diners, especialment avui dia, quan podem comprar qualsevol cosa amb només un clic. Entendre això ens va ajudar a veure que no es tracta només de sumar números, sinó de prendre decisions amb responsabilitat.

Per elaborar-lo, vam utilitzar un full de càlcul de Google. Primer vam buscar els preus a la web de Decathlon i els vam anar anotant. Després vam utilitzar fórmules per calcular el cost total. Aquest pas ens va fer adonar de com aquestes eines ens ajuden a optimitzar el temps i de totes les possibilitats que ofereixen per organitzar i calcular informació.

Quan ja ho teníem tot clar, només quedava esperar.

I finalment… les pilotes han arribat.

Veure la comanda que ells mateixos havien pressupostat ha estat un moment especial. Els Tintins s’han mostrat molt contents i han pogut reflexionar sobre la importància de gestionar bé els diners, de calcular abans de decidir i de ser responsables amb els recursos.

FEM D’EXPERTS/ES AMB LES XERRADES TED’x

Marta Hervas20/02/26  

No podem resoldre els nostres problemes amb el mateix pensament que els va crear.

Chris J Anderson

Les xerrades TED (Technology, Entertainment, Design) tenen diversos beneficis aplicats a la vida de l’escola. En primer lloc, estimulen la curiositat i l’interès per aprendre, ja que poden despertar vocacions i preguntes sobre ciència, art, esports, tecnologia, cultura… Fomenten un pensament crític. Desenvolupen la comprensió oral i l’escolta activa. Milloren la competència lingüística, donant models de comunicació orals excel·lents. Per això, abans de dur-les a terme hem presentat una rúbrica on es recull què cal fer per tal de desenvolupar una pràctica experta. A més, la rúbrica ens ajuda a prendre consciència sobre els objectius que hem d’avaluar. 

Però a més, dur a terme aquestes xerrades contribueix també a potenciar l’autoestima i expressió personal, desenvolupen l’empatia i la comprensió del món i promouen la reflexió al voltant dels valors (la resiliència, la diversitat i la creativitat, principalment).

La primera tasca ha estat descobrir què són aquestes xerrades, i analitzar-ne alguns exemples. Després cadascú ha hagut d’escollir un tema sobre el qual treballar i, finalment,  amb la rúbrica ens toca gaudir de les experteses i avaluar-nos, a nosaltres i els altres. 

Aquests dos dies hem començat a compartir i mostrar les nostres experteses i ha estat un treball molt interessant, de reflexió i autoavaluació.

DE L’AULA AL CARRER: EL NOSTRE VERKAMI PREN VIDA!

Mireia Puig20/02/26  

Un cop tenim el vídeo de Verkami enllestit, ens hem posat a preparar la publicitat. Tenim moltes ganes d’explicar a tothom el nostre projecte i per això hem decidit fer cartells per portar a totes les botigues i centres d’interès del poble.

Primer hem parlat de com havia de ser el cartell: què hi volíem escriure, quina informació era important i com el podíem fer ben atractiu. Però, sobretot, hem tingut molt clar que volíem escriure sense faltes d’ortografia perquè el cartell quedés ben acurat i polit.

Mentre escrivíem, ens han sorgit alguns dubtes. Hi ha lletres que sonen d’una manera però que s’escriuen d’una altra! Sort que la Meritxell i la Mireia ens ajuden quan tenim alguna pregunta. Ens expliquen per què una paraula porta una lletra i no una altra, i així anem aprenent coses noves.

Molts tabalugues ja comencem a adonar-nos que en català això passa sovint. Quan escrivim, cada vegada més, ens aturem i preguntem: “Com s’escriu?” Ens agrada fer-ho bé i fixar-nos en tots els detalls.

A més dels cartells grans per a les botigues, també hem preparat uns cartellets petits que acompanyaran les guardioles. Així, quan la gent vegi la guardiola, podrà llegir i entendre per què recollim diners i quin és el nostre objectiu.

Abans de portar els cartells i les guardioles, les hem revisat totes amb molta cura. Les hem mirat una per una per assegurar-nos que estiguessin ben preparades.

Algunes necessitaven una petita reparació, altres un retoc de cinta o enganxar millor alguna part que s’havia desenganxat. Entre tots i totes les hem anat arreglant perquè volíem que arribessin ben polides i en bon estat als seus llocs corresponents.

Quan escrivim els cartells i els cartellets de les guardioles, estem treballant la llengua escrita amb una finalitat real: comunicar i convèncer. Reflexionem sobre com s’escriuen les paraules, ens fixem en els sons i les lletres i prenem consciència que en català no sempre s’escriu tal com sona. Aquesta reflexió afavoreix el desenvolupament de la consciència fonològica i l’inici en el sistema d’escriptura.

Portar cartells i guardioles a les botigues ens connecta amb el nostre entorn proper. Coneixem els comerços i llocs d’interès del poble, entenem què vol dir recollir diners per a un projecte col·lectiu i descobrim formes de participació social. És una experiència de ciutadania activa i compromesa.

“L’educació no canvia el món: canvia les persones que canviaran el món.” Paulo Freire

OBRIM EL TELÓ DEL NOSTRE VÍDEO

Mireia Puig20/02/26  

Després de tanta feina amb el vídeo, ha arribat el moment de preparar-ne la presentació. Volem que sigui un dia especial i que tothom sàpiga quan i com el podrà veure, així que ens hem posat a organitzar-ho tot amb molta il·lusió.

Primer de tot, hem elaborat un programa per penjar a la web de l’escola i per fer arribar a totes les famílies, informant del dia i l’hora de les presentacions. Volíem que tothom tingués clares les dades importants i que no es perdés aquest moment tan especial.

A les nostres famílies els farem una presentació més íntima a l’aula. Elles i ells seran els primers a veure el vídeo, abans que la resta de l’escola. Ens fa molta il·lusió compartir-ho primer amb qui tenim més a prop!

Un cop hem escrit tota la informació necessària, la Meritxell i la Mireia l’han col·locada en una plantilla de Canva perquè el programa quedi més vistós i atractiu. Hem vist com, amb un bon disseny, la informació encara arriba millor.

Després hem anat per les aules a convidar tothom personalment a la presentació del vídeo. També hem penjat els cartells a les portes perquè siguin ben visibles i hem enviat un correu electrònic a totes les famílies perquè estiguin al cas de tot.

Paral·lelament a aquesta feina d’organització, ens estem preparant per fer la presentació davant de la comunitat educativa. Cada Tabaluga dirà una paraula o una frase per introduir el vídeo. Aquesta anirà acompanyada d’un pictograma ben gran que portarem a les mans mentre parlem.

Hem assajat diverses vegades el que hem de dir. Practiquem per parlar fort i clar, per mirar el públic i per sentir-nos segurs i segures.

Com que els grans no poden assistir el dia de la presentació perquè els van ajornar les colònies pel vent, els hi ensenyem el vídeo un altre dia.