A classe la PARAULA és la gran protagonista, la majoria dels dies. Cada cop som més capaços de generar bones i interessants converses i la rotllana és l’espai que acull aquest bon hàbit d’evocació, escolta i naixement de bones idees. Aquest curs hem creat una nova responsabilitat que té a veure amb enregistrar aquells pensaments i idees que es generen. De cop les converses comencen a créixer en interès, s’amplien, amb les aportacions d’uns i altres, i no volem oblidar tot aquest coneixement que va generant-se, com a història del nostre grup que creix i avança.

Per aquest motiu hem estrenat la llibreta “Registre de converses”. De moment hi hem escrit les nostres idees i pensaments sobre temes com la descoberta del Japó, l’Ikigai, la diferència entre els mars i oceans i la comunicació dels éssers vius (no només les persones, els animals i plantes també tenen un llenguatge personal!).

Aquests pensaments venen donats de vegades per preguntes que ens fem mentre presentem les anècdotes d’estiu, o quan fem activitats d’aula o quan els mestres ens llegeixen fragments interessants i sorprenents. Per exemple, darrerament, hem après el sentit de la paraula disciplina i hem vist un exemple clar d’Ikigai, escoltant la història de Michael Jordan i el seu camí per ser esportista d’èlit. Hem conegut d’on ve el nom de la flauta de Pan escoltant el mite del Déu Pan…

Així anem construint pensament i en aquest punt ens n’adonem com els llibres són fonts perfectes per resoldre dubtes, aclarir i ampliar conceptes. En molts moments de lectura matinal trobem respostes o motius inspiradors per investigar els nostres interessos.

La paraula escrita o escoltada a l’aula sempre hi és present.

“Una cadena de pensament llarga i complexa no pot ser duta a terme sense l’ajut de les paraules, ja siguin pronunciades o silencioses”. Charles Darwin

Les coses generalment no acostumen a sortir a la primera. Necessitem de proves i fulls d’esbós per aconseguir el què ens agrada i com ens agrada. Ho hem vist clarament fent els nostres punts de llibre, investigant la tècnica de les aquarel.les, per aconseguir tons més o menys suaus. Hem jugat a buscar formes, esquitxos, barreges, transparències i amb tot, quan ja hem tingut les idees clares hem fet al detall peces artístiques úniques que seran els nostres punts de llibre.

Però és clar… què en fem dels fulls de proves i esbossos? Són tresors que ens expliquen tot un camí, impossibles de llençar! Així que hem transformat tot això en més art encara, afegint petites frases, ben pensades, poètiques, que expliquen com ens hem sentit fent, investigant, provant, creant sense límits.

–Però no en sabem de poesia!– algú ha dit, –si un dia vam fer una cançó podrem escriure també frases boniques, és el mateix!– hem recordat.

I mireu el resultat! Digne de ser en un museu, de moment reposa a les parets de la nostra classe.

“Dansa de paraules en què el ritme, la sonoritat i les imatges es combinen per expressar emocions, pensaments i experiències de manera artística, evocadora i, tot sovint, també provocadora”. L’art de ser humans. David Bueno

“Defensa el teu dret a pensar. Fins i tot, pensar de manera errònia és millor que no pensar”

Hipàtia d’Alexandria

Que exercitem menys la memòria és un fet prou demostrat. Les àvies coneixien els telèfons de tota la família (fins i tot els de les veïnes) i nosaltres amb prou feines recordem el nostre. La tecnologia ens ajuda a no haver de memoritzar allò que no ens cal per sobreviure. Memoritzar llistes de reis, rius o capitals és un exercici d’agilitat mental, una gimnàstica per la memòria. Són activitats que a casa podem practicar quan els nostres fills i filles ens diuen allò de “No tinc deures, ja ho he fet tot”.

En els cursos  anteriors han estat treballant la descomposició i el valor posicional dels nombres. També han anat descobrint les moltes possibilitats d’agrupar i repartir quantitats. Ara és el moment de guanyar en agilitat i memoritzar les taules de multiplicar els facilita la tasca. També sol ser un repte personal que els posa a prova i s’enorgulleixen en copsar com avancen. No obstant tot just estem a la primera setmana d’octubre, cal tenir-ho present i no angoixar-se per no ser prou ràpid.

La majoria de pares i mares les vam aprendre recitant-les del dret i del revés, seguides i saltejades; i no trobarem a massa persones que afirmin no haver tingut cap dificultat en el procés de memoritzar les taules de multiplicar. Però avui en dia estudiar-les no sol agradar. “És massa esforç”; “a mi no em queden gravades”; “no m’ajuden a estudiar-les” són algunes de les frases que van sonant.

En el currículum, les taules de multiplicar ocupen un lloc dins del bloc de càlcul i numeració, i es tracta d’encaixar-les en un procés d’aprenentatge ric i comprensiu en comptes d’una simple memorització mecànica. També es recomana que les taules no es treballin de forma aïllada, sinó integrades amb problemes, amb càlcul mental, amb estratègies, i posant-les en contextos significatius.

És per això que a l’aula estem elaborant uns jocs de cartes on representem les taules de maneres diferents i hem començat per mesurar les capsetes on les guardarem, per poder dibuixar i retallar, els rectangles que ens faran de suport del joc. També les apliquem en el càlcul de problemes senzills i en la resolució dels algoritmes quan és necessari. Ara estem aquí, reflexionant, conversant, representant, calculant, memoritzant i aplicant.