LA BIBLIOTECA, UN REFUGI INSPIRADOR

“La biblioteca és un jardí per endur-se a casa”, Jean-Paul Sartre.

Fa uns dies vam tenir l’oportunitat de visitar la Biblioteca de Vilanova. Uns dies abans, gràcies a la gestió telefònica de la Naia i la Fàtima, vam concertar la data i l’hora de la sortida.

El dia acordat vam desplaçar-nos fins a la biblioteca, on ens esperava la Tamara, una de les bibliotecàries. Amb calma i mantenint el silenci —dues actituds imprescindibles per a qualsevol persona que vol fer ús d’aquest servei— vam pujar al pis superior, lloc on ella ens va acollir.

La Tamara ens va explicar dades molt interessants sobre el funcionament i l’organització de la biblioteca, i va respondre amb molta paciència totes les preguntes que li vam plantejar. Abans de marxar, també ens va ensenyar com podem fer-nos el carnet de la biblioteca, com funciona el servei d’autopréstec i quins deures tenim com a usuaris i usuàries responsables.

Agraïts i agraïdes, ens vam acomiadar de la Tamara i vam tornar cap a l’escola. De camí, vam continuar reflexionant sobre tot el que havíem après i sobre la nostra responsabilitat envers la biblioteca de l’escola. Tenim clar que volem un espai endreçat i amb llibres ben cuidats; però també sabem que hem d’estar al dia del que tenim i on es troba, per poder assessorar correctament els nostres companys i companyes.

A més, haurem de pensar en activitats per dinamitzar la biblioteca i ajudar a fer entendre a tothom que la lectura és un vehicle essencial per seguir creixent com a persones crítiques, curioses i cultes. D’aquesta manera, continuem desenvolupant competències claus del currículum, com ara la competència lectora, el tractament de la informació, la responsabilitat personal i ciutadana, i la capacitat d’aprendre a aprendre mentre fem un ús actiu i conscient dels recursos culturals que tenim al nostre abast.

Crep x Crep: quan la música diu gràcies.

Un cant d’agraïment al nostre mestre de música, el Bernat.


A l’Escola Marta Mata hem viscut una experiència d’aquelles que deixen empremta. Els alumnes de la comunitat de Grans i les Tanits en representació dels Mitjans  van participar en un projecte musical ple d’emoció i creativitat: compondre una lletra especial per reconèixer i agrair la feina i l’estima que ens ha regalat el Bernat, l’antic mestre de música de l’escola.

A partir de la base musical de Coti x Coti, del grup The Tyets, vam crear la nostra versió personal: “Crep x Crep”, una cançó plena d’anècdotes, humor, records i afecte. Durant més d’un mes, vam treballar la lletra, vam assajar veus, vam preparar una petita coreografia de sardana i vam cuidar cada detall amb molta il·lusió. Tot plegat, en secret.

El Dia de la Música, el Bernat va venir a l’escola amb el seu grup, convençut que venia a oferir-nos un concert sorpresa. Però la sorpresa gran va ser per ell. A meitat de Coti x Coti, la Meritxell, l’actual mestra de música i còmplice del projecte, va aturar la cançó i va convidar representants de cada classe a pujar a l’escenari. I allà, amb músics i alumnes units, va començar la nostra versió Crep x Crep.

La seva cara d’emoció ho deia tot. Va ser un moment màgic, d’aquells que recordarem sempre. Un d’aquells instants que demostren que la música és capaç d’unir, emocionar i donar les gràcies millor que mil paraules.

Com a anècdota preciosa, durant les setmanes prèvies era impossible caminar pel pati o pels passadissos sense sentir els alumnes cantar o taral·lejar la cançó. Tot el centre vibrava amb alegria i complicitat.

Aquest projecte ens ha ensenyat que aprendre música és també aprendre a compartir, a estimar i a reconèixer la feina ben feta. Que els mestres que ens inspiren, deixen melodies que ens acompanyaran sempre, “Amb els drets dels infants hem sentíem els primers….”

Gràcies, Bernat. Seguirem fent créixer la música que ens vas ensenyar a estimar. 🎺💙

Crep x Crep Lletra.

L’OPORTUNITAT DE TORNAR-HI

En motiu de la celebració dels Drets dels infants, des de l’Ajuntament d’Igualada i el departament d’infància ens han convidat a cantar la cançó Benvinguts Drets, elaborada per nosaltres mateixos el curs passat i presentada en el concurs Tenim veu!.

Per fer-ho possible el Bernat i la Meritxell ens hi han volgut ajudar, com a mestres que van implicar-se directament al llarg del procés. Així que després d’uns assajos a l’escola per refrescar, ens hem trobat al museu de la pell d’Igualada, aquest dissabte per cantar-la novament.

El matí era fresquet però l’hem sabut omplir de caliu amb el nostre himne que s’ha acabat repartint als assistents per cantar-lo plegats. Esperem que aquesta sigui una de les moltes ocasions que serveixi per escampar, amb les nostres veus, el nostre missatge de respecte cap a la infància.

Gràcies a tots els mestres i famílies que ens hi heu pogut acompanyar!

DOCUMENTAR PER CREAR

Som de ple en el procés de documentar, per tal de crear el nostre espectacle. Aquesta setmana hem rebut revistes i informacions interessants de l’Aina que ja ha anat a la biblioteca a fer recerca. L’Ian també ens ha vogut ensenyar lletres japoneses d’un embolcall de xocolatina prodecent del Japó. De mica en mica l’aula es va farcint d’informació i comencem a tenir convidats per encetar bones converses, resoldre dubtes i buscar inspiració.

Aquesta setmana hem rebut emocionats l’àvia de la Bet. Ella ha viatjat al Japó i ha volgut respondre molt interessada les nostres preguntes, que no eren pas poques!. Ens ha fet un bon retrat del què hi va veure i ens ha aportat fotografies, fulletons, entrades… on podem percebre encara més l’essència d’aquest país oriental. Hem volgut també començar a trencar estereotips que de vegades les xarxes o els mitjans ens venen i ens impregnem moltíssim. La Susana ens ha parlat de gent vestida com nosaltres en un ambient de molt ordre, disciplina i responsabilitat. La tarda se’ns ha fet curta i hem vist com és possible un altre aspecte que fa dies venim descobrint: la gent, independentment de l’edat que tinguem, sempre hem de tenir propòsits, ikigais, il.lusions i fites al llarg de la vida. Viatjar al Japó era una il.lusió aconseguida per l’àvia de la Bet i ara ens ha pogut fer d’experta.

Per no perdre el fil del què parlàvem, el Jeffrey ha estat el responsable d’escriure a la llibreta de registres d’aula i, principalment ha afegit una llista de paraules i idees clau que tots hem acordat després de l’entrevista. El nostre espectacle d’inspiració japonesa ha de tenir en compte els espais i la natura, els rituals i temples, l’ordre, el respecte…

L’endemà la Bet ens explica que l’àvia ha quedat molt contenta però que s’ha deixat moltes coses importants a dir-nos, una per exemple que el Japó té una societat encara masclista. És un aspecte que ens anima a investigar l’altre cara d’un Japó que encara no havia sortit a la conversa. Com es deuen sentir les persones en una societat tan estricte i exigent?

Cal seguir-nos documentant, mentre endrecem i millorem el nostre mapa d’idees que no deixa de créixer.

Emocionats esperarem noves visites a classe que ens aportin més informació per decidir la història que voldrem explicar.

QUÈ EN SÉ DEL MÓN?

“La Terra és un lloc ordenat que pot i ha de ser dibuixat per comprendre”. Anaximandre (s.VI a.c.)

Els CH, de Chi aquests dies estem aportant els nostres coneixements sobre el món físic, intentant anar una mica més enllà d’imatges infantilitzades i ja massa conegudes, per centrar-nos en la distribució dels continents sobre el nostre planeta. Ha estat necessari recordar, entre tots, els noms dels continents, després d’haver fet una primera aportació gràfica del què recordem. No ha estat fàcil buscar el lloc de cada continent, la proximitat d’uns amb els altres, les proporcions, orientació, el punt de vista i la mirada dels que dibuixem… els dubtes ens perseguien a cada moment!. Curiós veure com països d’actualitat ens els mitjans de comunicació els provàvem de situar tots (Rússia i Ucraïna per exemple) …, també observar com la gran majoria situem al centre dels nostres dibuixos Europa; què passaria d’altres continents fessin un dibuix semblant? Hi ha qui li sona que existeix Euràsia o Euroàsia (caldrà investigar-ho). D’altres s’atreveixen a anar col.locant amb decisió països dins dels continents, sobretot europeus.

Després de les nostres representacions, que expliquen en quin moment d’aquest coneixement som, hem començat a explorar els Atles. Segurament ens acompanyaran al llarg del curs i aquest ha estat un bon moment per presentar-los.

I ja acabant la tarda, repassant la fitxa tècnica de Binta y la gran idea, hem llegit l’expressió Tercer món. Tots hem quedat ben encuriosits: quants móns existeixen doncs? I quin és el nostre?

És una tasca de recerca que ens emportem per fer a casa i parlar-ne d’aquí un parell de setmanes.

Recordeu d’anar seguint el nostre blog i no deixeu de mirar les nostres fotografies a la unitat compartida!

EL NOSTRE VIATGE COMENÇA: DONEM VIDA AL ROVELLÓ

Josep Vallverdú

Un personatge neix quan algú llegeix i el fa seu.

Aquestes últimes setmanes hem fet un pas important: hem començat a descobrir qui és El Rovelló, el personatge que dona nom a la nostra classe. I ho hem fet com ho fan els bons lectors i les bones lectores: observant, imaginant i investigant.

Llegim la contraportada

A la sessió de Lectura Compartida amb les famílies, abans de començar la història, vam llegir la contraportada del llibre. A partir d’aquest text, el grup va començar a imaginar-se com podria ser el Rovelló: quin aspecte tindria? Com seria de caràcter? Què li agradaria fer?

Imaginem el Rovelló

Després d’escoltar les idees de tothom, el grup de lectura ens va ajudar a donar vida a totes aquestes imaginacions: vam il·lustrar com creiem que és el Rovelló.

Amb totes les il·lustracions, vam crear portades alternatives del llibre, utilitzant diferents edicions que tenim a l’escola com a model.
Ens han quedat precioses! I, sobretot, hem descobert que posar imatge a les paraules ens ajuda a entendre millor el personatge: quan dibuixem, pensem, observem i donem forma a allò que la nostra ment imagina.

Les dades del llibre del Rovelló

Abans d’endinsar-nos en la lectura, també hem investigat les dades del llibre. Tenim diverses edicions a l’escola i això ens ha permès comparar-les i descobrir:

L’autor: Josep Vallverdú

Vam veure que Josep Vallverdú és l’escriptor que va crear la història del Rovelló. És un dels autors més importants de la literatura catalana infantil i juvenil. Va néixer fa molt i avui té 102 anys. Encara és viu, i continua sent una figura molt estimada per moltes generacions de lectors.

Els il·lustradors

També vam buscar qui havia fet els dibuixos del llibre i vam descobrir que, tot i que al llarg dels anys s’han publicat moltes edicions diferents, les il·lustracions sempre són les mateixes.

Totes provenen del primer llibre publicat l’any 1969, i els seus autors són els il·lustradors Narmas. Ens ha cridat molt l’atenció veure com, malgrat que les portades han anat canviant amb el temps, el Rovelló continua tenint el mateix aspecte original dins del llibre.

L’editorial

A més, hem observat que totes les edicions estan publicades per la mateixa editorial, La Galera, que des del principi ha estat l’encarregada de preparar, imprimir i difondre aquesta història.

Aquesta descoberta ens ha ajudat a entendre que, abans de començar un llibre, podem investigar qui l’ha creat i quina és la seva història. Hem après que els autors són qui escriuen el relat i que els il·lustradors ens ajuden a imaginar-lo amb les seves imatges. I hem descobert que, quan dibuixem un personatge, l’estem fent una mica nostre, perquè li donem la forma que imaginem i hi posem una part de nosaltres.

Ara sí, amb tota aquesta informació, estem preparats per començar a llegir la història del nostre Rovelló i endinsar-nos en totes les aventures que ens espera!

CONTRACTE SIGNAT!

Un cop sabem qui participarà en el nostre vídeo, ens toca fer un contracte, com ens va dir l’Aren.

Com que és una tasca molt important i seriosa, decidim fer-la a l’ordinador, com ho fan els professionals.

Primer pensem les idees entre tots i totes: què ha de dir un contracte, quines dades necessita, quina informació és imprescindible… Quan ho tenim clar, comencem a escriure fent servir el teclat. Escriure a l’ordinador requereix molta atenció i concentració, perquè hem de buscar les lletres, pica bé la tecla i revisar que surti correcta a la pantalla.

També creiem que és important que el contracte tingui pictogrames, perquè ajuden a entendre millor la informació i fan el document més clar i accessible.

Quan el contracte està enllestit, el formalitzem al despatx de direcció. Convoquem els participants seleccionats i signem les dues parts afectades: ells i nosaltres. Per completar l’acte formal, hi posem el nostre segell de Tabalugues, que és com la nostra marca oficial.

Per als participants que no han estat triats, preparem un full d’agraïment per la seva participació. Tal com ens van dir les Tanits, les expertes en fer càstings, escrivim el missatge amb molta amabilitat, valorant el seu esforç i entusiasme.

A més, lliurem a tots els participants un obsequi: un recull de fotografies del dia del càsting, perquè puguin recordar aquest moment tan emocionant.

En aquesta activitat reballem la competència digital fent servir l’ordinador com una eina de producció i en prendre consciència que les tasques formals sovint passen per processos digitals. Aquest treball demana atenció, concentració i una actitud responsable davant la tecnologia.

“La tecnologia per si sola no és suficient. També cal el cor de les persones.” — Steve Jobs

PATIM, PATAM, PATUM… ANEM A COMPRAR SAFRÀ!

Un dia, la seva mare preparava el dinar i li faltava una mica de safrà per abocar a l’arròs. En Patufet, tot content, es va oferir per anar ell mateix a la botiga i, tot i que a la seva mare li feia una certa angúnia, per por que el trepitgessin, en Patufet li va dir:

– Tranquil·la, mare. Hi aniré cantant i així ningú em trepitjarà.

I així ho va fer. La mare li va donar un dineret i un cop al carrer, en Patufet va cantar ben fort perquè tothom el sentís:

Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret.
Patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.

A la classe dels Patufets no sabíem què era el safrà i per això ens vam proposar anar a la fruiteria a comprar-ne.

Què necessitem?

-vam demanar diners a la secretària de l’escola

-vam agafar una bossa de roba per posar la compra

-vam buscar un moneder per posar els diners

Ens van donar un bitllet de color blau de 20 euros.

L’Aya va ser l’encarregada de portar la bossa i el moneder i ho va fer molt emocionada i responsable.

Quan vam arribar a la botiga del Jordi i la Lourdes vam demanar tanda.

-Qui és l’últim?

I mentrestant vam poder veure les fruites i verdures pròpies de la tardor que tenien a la botiga: castanyes, magranes, mandarines, caquis…

La Lourdes, molt amable, ens va despatxar dos paquets de safrà i nosaltres molt contents amb el nostre objectiu complert vam demanar que volíem mandarines.

-Quantes en voleu?

-Som 17, una per cadascú.

I les vam anar comptant mentre la bossa de l’Aya s’anava fent més gran i pesada.

La Carme va afegir-hi una magrana.

Vam pagar, ens van tornar 14 euros.

I vam tornar cap a escola més cofois que havíem marxat.

A la tarda vam poder fer un got de suc de mandarina per cadascú. El vam beure i vam gaudir fent rodar la fruita a l’espremedora.

L’endemà al matí, després de la lectura amb les famílies, la taula rodona era coberta amb una tela i insinuava ser un amagatall.

A l’estil del pedagog Decroly, vam treballar amb el factor sorpresa:

-Què hi deu haver sota la roba?

I ho vam anar descobrint amb el tacte: posàvem les mans a sota i trèiem el que trobàvem: ara unes culleretes, ara una cullera gran de fusta, ara una olla!, un setrill… i així més i més utensilis i també ingredients: arròs, sa, aigua, oli i el preuat safrà!

-Què farem amb tot això?

-Arròs amb safrà, com el Patufet.

Ens posem mans a l’obra i remena que remenaràs, l’arròs faràs…

El vam preparar i cuinar entre tots i també en vam fer un tastet.

Però això no acaba aquí.

Amb aigua ben calenta i uns fils de safrà vam pintar damunt un paper blanc.

I de la magrana què en vam fer?

Doncs passats uns dies la vam observar: per fora el color, la textura, el pes… i per dins: l’olor, el color i el sabor!

I us hem de dir que ens va agradar tant que no va quedar-ne ni un gra.

Ens va agradar tant anar a la botiga que durant uns dies en vam fer una a l’aula i reproduíem els rols de comprador, venedor, pagàvem, cobràvem, omplíem el cistell… i gaudíem del joc que ens donava.

Aquest reguitzell d’activitats que han nascut del conte del Patufet, ens permeten aprendre vàries competències:

-Desenvolupar formes de raonament i procediments del pensament científic (formular hipòtesis; observar, manipular i experimentar amb aliments, objectes i materials; explorar propietats com ara color, olor, textura, pes…

-Apreciar l’entorn social i cultural proper (visita a la botiga del barri, descoberta d’un ofici, ús de moneda real; experiències de vida quotidiana significatives…

QUAN PESAR-SE ES CONVERTEIX EN UNA AVENTURA MATEMÀTICA

“L’educació ha de ser una aventura de descobriment.”Peter Brook

Arran de l’encàrrec de les Tanits de portar 100 grams de sucre, ens van sorgir els següents dubtes:

  • Quant pesem els Pinotxos?
  • Quant pesa una moto?

Ens hem anat pesant a una bàscula i hem comprovat que surten diferents números. Cóm els endrecem, qui pesa més, qui pesa el mateix, qui pesa menys? Pesem el mateix que una moto? Endreçar aquests números no ha estat una tasca senzilla, per aquest motiu, ho hem fet en petits grups, debatent i comparant. Ens hem recolzat de material per entendre quins números eren més grans i quins més petits, fent fileres de peces multilink.

Finalment, hem esbrinat que el Pinotxo que més pesa, pesa 27 kg i el Pinotxo que menys, 14 kg.

Hem començat a tenir contacte amb les unitats (un sol número), les desenes (dos números) i les centenes (tres números). Nosaltres tenim tots dos números al nostre pes i la moto del Jonathan tres números (120 kg). Sabem que és un número més gran que els nostres i això vol dir que pesa més que nosaltres, però aquest número tan gran encara l’hem d’investigar, ja que no el coneixem.

Aquestes activitats són una gran oportunitat per saber molt més del món dels números, però encara hem de continuar coneixent les possibilitats que ens ofereixen. Hem de seguir comptant, jugar i viure els números, perquè ens envolten i els volem entendre.

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.

QUÈ EN SABEM DEL MÓN?

No es más quién más alto llega, sino aquel que influenciado por la belleza que le envuelve, más intensamente siente.

Maurice Herzog

Aquesta setmana hem tornat a fer conversa al voltant de com fer recerca d’informació per tal de millorar les nostres descobertes sobre els i les Lapons, Maorís, Quítxues, Chis i Sherpes .

Posteriorment, hem elaborat unes xarxes de relacions o llistes sobre què sabem del món. En sabem tantes i tantes de coses, que el problema està a decidir per on començar. I així hem passat bona part de la sessió: pensant i repensant; cercant en les profunditats de les memòries; enfrontant-nos a la por del paper en blanc; i fent-nos el propòsit, d’amagat, de buscar informació a casa, quan sigui l’hora de dinar, per sentir-nos més segurs a la tarda. 

I sense acabar d’abocar tota la informació, hem compartit el que estàvem. I sí, sabem molt més del que hem recollit!!! Uf, quin descans, tots i totes estem si fa no fa!

Però a més d’aquestes xarxes o llistes, sense avís previ, els he demanat que dibuixin el mapa del món i aleshores un cert pànic mig embolicat de vergonya s’ha apoderat del grup. No sé, no sé…!!!

És com quan aprenem a caminar, ningú és capaç de passar del gateig a córrer una mitja Marató.  Ara som conscients que ens cal descobrir i mirar mapes, i també descobrir i remirar uns llibres estranys, que hi havia abans a moltes cases, que es diuen altes.  El domini del món digital fa que coneguem el món físic parcel·lat i, en moltes ocasions, sense la percepció i informació que ens donen les escales i llegendes dels mapes.

El final de la sessió del matí ha estat una conversa col·lectiva iniciada a partir de la pregunta:

 I nosaltres, quan tenim la necessitat d’abraçar a algú? 

Així han sortir idees com: quan estimem, quan estem feliços, quan necessitem ajuda, quan tenim confiança, quan ens coneixem.

I doncs, què ens cal per abraçar el món? 

Conèixer-lo!!!

Apa, som-hi Sherpes! 

Per la tarda hem descobert, gràcies a la notícia aportada per la Bet, la mort del darrer home que va participar en l’expedició que va fer el cim de l’Everest l’any 1953. Hem llegit l’article i hem començat a mirar el documental que n’explica l’expedició i ens presenta una polèmica: van ser la primera o l’expedició del 1924 hi va arribar abans, però no en van tornar vius?

I amb la mirada posada a l’Everest i a l’Himàlaia ens sorgeixen preguntes interessants. Com se sap quant mesura una muntanya?  Com se sap per quina pujar, si aparentment semblen iguals? I per què calen permisos? I el Kilian Jornet ho va fer sense oxigen, com ho va fer?

La setmana que ve, continuem en clara ascensió!