“La història de la vida és un arbre, no una escala”, Stephen Jay Gould.

El grup dels antropòlegs hem recuperat una de les paraules clau que vam anotar després de la primera conversa: EVOLUCIÓ. L’Alba ens ha portat el llibre que ja ens havia comentat, una obra que recull la vida de Charles Darwin, i ens ha explicat per què va ser tan important la seva aportació al món científic.

Per entendre millor la teoria que defensava Darwin, hem visionat un vídeo adreçat a infants que facilita la comprensió de com va sorgir aquesta concepció des d’un punt de vista científic. Hem pogut veure com la passió pel tema i l’observació detallada de les tortugues van ajudar-lo a evidenciar que les espècies evolucionen per adaptar-se millor al seu entorn i garantir la supervivència.

L’obra de Darwin no ha passat de puntetes: ha generat una conversa plena de reflexions. Tots coincidim que, en l’època que li va tocar viure, no devia ser gens fàcil explicar i demostrar la seva teoria!

Aprofitant aquest fil, hem portat la conversa cap a l’evolució de les persones. A terra, tots junts, hem desplegat set imatges diferents. Les reaccions no han trigat a aparèixer:
— “Són micos!”
— “Sí, però aquest d’aquí no.”
— “No, jo crec que aquests no són micos, són persones…”

Els deixem expressar-se, debatre i qüestionar-se allò que veuen. A poc a poc, van ajustant el seu pensament i les seves hipòtesis. A continuació, els expliquem un conte que hem preparat: “Del Pau fins a nosaltres, un viatge molt llarg pel temps de la Terra”. A mesura que anem llegint, les seves cares revelen sorpresa i curiositat en descobrir d’on venim i com han anat canviant tant el nostre físic com les nostres maneres de viure i relacionar-nos. En acabar, ho confirmen: el conte els ha encantat.

Tornem a revisar les set imatges inicials i comparem amb el que pensaven al principi. Descobreixen que només tres són micos i que la resta corresponen ja a diferents espècies d’Homo. Tot queda documentat a la llibreta de treball.

Per tancar la proposta, plantegem una pregunta:
“Com podríem representar l’evolució en forma de dibuix o esquema?”
No és una resposta fàcil. Per això els mostrem la representació típica que apareix sovint en llibres i altres fonts. De seguida la reconeixen: l’han vist moltes vegades.

Els expliquem que aquesta imatge és errònia i visionem un vídeo que ajuda a entendre per què cal abandonar aquesta manera de representar l’evolució humana. El vídeo utilitza l’exemple d’una família hipotètica per demostrar que la representació lineal genera contradiccions: si poséssim tots els membres en fila, semblaria que el de l’esquerra és sempre el progenitor del de la dreta. Per això, i per reflectir millor la història real, proposa substituir la línia per un arbre evolutiu, on les espècies es col·loquen en branques que mostren les relacions entre elles.

Per acabar, cada infant ha representat a la llibreta el seu propi arbre evolutiu de l’espècie humana, incorporant tot allò que hem après. Han entès que no som micos, sinó que som el resultat d’una evolució compartida, gairebé com si fóssim cosins llunyans dels orangutans, igual que dels Homo neandertals. També hem descobert que, per evolucionar, no cal que una espècie desaparegui perquè en sorgeixi una altra; de fet, moltes van conviure al mateix temps, compartint espais i adaptant-se de maneres diferents.