ESCRIVIM EL NOSTRE PRIMER CORREU ELECTRÒNIC

Com ja sabeu, hem encetat un projecte que evoluciona paral·lelament al projecte “Què hi ha dins d’un ou?”

Per tal de saber més coses sobre “Com menja un bebè a la panxa?” hem pensat demanar ajuda als nostres familiars. Hem estat debatent quina era la millor forma de demanar ajuda:

  • Explicant-vos nosaltres mateixos i mateixes el què volem saber, però de vegades tenim mala memòria i no tots i totes ens recordem d’explicar el que fem a classe.
  • Escrivint una nota com van fer els Pinotxos per convidar-nos a la seva exposició de fotografies, però no sabem escriure.
  • Un missatge pel mòbil.

Aquesta última opció ha estat la millor acollida i la Toni ens ha explicat que a l’escola tenim una forma d’enviar una nota a tots els pares i mares a la vegada. Aquesta via és el correu electrònic, que no n’hem sentit a parlar mai. Tot i això, sabem que a casa llegeixen al telèfon o a l’ordinador quan hi ha una activitat o esdeveniment a l’escola.

Primer de tot, hem decidit com s’escriu una nota (primer es saluda, després diem per a què escrivim, després donem les gràcies i ens acomiadem). A la pissarra digital hem posat el correu en gran i hem anat cercant les lletres que necessitàvem. A la safata de lletres magnètiques, nosaltres hem buscat les lletres i la Toni les ha escrit al correu. Quan estava finalitzat, la Toni l’ha llegit en veu alta i l’hem enviat. La nostra missió ara és recordar a casa que mireu el correu!

Teniu més fotografies al Drive.

EXPOSICIÓ DELS PINOTXOS AL PASSADÍS

Aquesta setmana hi ha una novetat al passadís d’infantil, una exposició dels i de les Pinotxos!

Han escrit una nota en la que ens han convidat, a Patufets i Patufetes, a veure la seva nova decoració. Aquesta nota ens ha servit per a treballar les lletres que la confegeixen i jugar a trobar les lletres que millor coneixem, les dels nostres noms. Les hem buscat i, quan n’hem trobat una de coneguda, hem intentat escriure-la a una pissarreta.

Quan tots i totes hem experimentat amb la pissarreta, la Toni ens ha llegit el contingut de la nota. Els nostres companys i companyes Pinotxos han portat a l’escola una fotografia junt el seu pare o mare, a qui s’assemblen més, explicant en quin aspecte són més similars. Aquestes imatges les han penjat al passadís, així que hem fet una visita i hem contemplat i comentat les imatges.

Sempre ens agrada compartir experiències amb la resta d’alumnes de l’escola, sobretot si són els nostres veïns més propers! Recordeu que podeu veure més fotografies al Drive.

ALÇADA DE L’ESTRUÇ

Avui hem pogut resoldre un gran dubte, com és d’alt un estruç.

Quan hem arribat a la classe, a la paret hi havia penjada una au enooorme. Alguns de nosaltres l’ha reconegut, és l’estruç, l’au que posa l’ou més gran del món. I com n’és d’alt? Com podem saber la seva alçada?

Primer de tot, hem comprovat si era possible que posés un ou tan gran. Hem comparat l’ou amb la seva panxa i també l’hem comparat amb la panxa del pingüí. Està clar quin ou és de cada animal! La panxa de l’estruç és molt més gran que la del pingüí i l’ou més gran només cap a la panxa del grandíssim estruç.

Després, la Toni ha despenjat el dibuix de l’animal i l’ha posat a terra. Ens hem plantejat diferents formes de mesurar l’ocell i la que finalment ens ha convençut ha estat mesurar amb Patufets i Patufetes. Ens hem anat estirant a sobre i resulta que l’estruç és tan alta com 3 Patufets i Patufetes! 

Això sí, no tots i totes som iguals, doncs amb alguns de nosaltres som més alts o més baixos. Ens hem adonat que som ben diferents. Tots i totes ens hem volgut comparar amb aquest fantàstic animal i ho podeu veure al Drive.

DISSENY DE LA MASCOTA PELS NOSTRES JJOO

La setmana passada vam descobrir algunes de les mascotes que han acompanyat els JJOO de la modernitat. Nosaltres hem dissenyat la nostra proposta amb molt d’èxit.

Van quedar empatades dues de les 25 propostes amb 8 punts cadascuna: la de l’Ainara Pérez i la de l’Unai.  Us presentem les dues opcions

 

Finalment en segona volta va tenir més vots la de l’Unai. Així que el/la MARCIAL és la nostra mascota. Amb ella ara estem dissenyant uns còmics inventant-ne originals i divertides historietes. Qui sap si acabarem amb una línia àmplia de marxandatge!!!

Com volem la classe?

Després d’un primer trimestre, els Tintins ens plantegem com tenim distribuïda la classe i pensem com ens agradaria tenir-la. En petits grups conversem i dibuixem la nostra proposta. Amb aquest treball cal posar-nos molt d’acord i tenir una bona visió espacial per veure com podem moure els mobles. Per tant, utilitzem el metro per anar mesurant i comprovant si la nostra proposta és viable.

ENS VISITA UN BOMBER!

Els Tapiros i també els Katia Krafft hem rebut la visita d’un bomber i ha sigut una gran experiència, on hem conegut tot un ofici però també on hem escoltat, preguntat, participat i fins i tot experimentat!

I és que ja abans de les vacances els Tapiros vam començar a tenir alguns dubtes… Tot va venir quan vam veure les imatges de l’erupció del volcà de Nova Zelanda d’aquest desembre passat: aquell volcà treia molt fum, però no vam veure ni foc ni lava, en canvi es va morir gent, com podia ser? Va ser aleshores que vam començar a tenir dubtes sobre el foc i el fum: El foc és fum i el fum és foc? Què és el foc? I el fum? Què hi ha abans, el foc o el fum? Per què el fum intoxica? Els bombers apaguen el fum dels volcans? …

Així que després de parlar i debatre intentant respondre algunes d’aquestes preguntes vam pensar que els qui saben moltes coses del fum i del foc, són els bombers! Així que vam decidir convidar-ne un a l’escola.

Abans que vingués però, havíem de preparar tot allò que li volíem preguntar i tot el que volíem saber, així que en petits grups vam pensar algunes preguntes, que després vam posar en comú.

També el vam voler convidar enviant-li una carta.

I per fi ha arribat el dia, amb una mica de nervis, ha vingut “L’Oriol Bomber”

Ell, entre moltes altres coses, ens ha explicat quins eren els elements necessaris perquè hi pogués haver foc, i ens ha fet participar comparant el foc amb un ball, on hi ha tres elements que ballen (el combustible, el comburent i l’energia d’activació) i un director (la reacció en cadena) i només que falti un d’aquests quatre elements, ens ha dit, que el foc s’apaga. Això ho hem comprovat fent un experiment, i és que una espelma s’ha apagat perquè li faltava el comburent  (l’oxigen en aquest cas). 

A més a més li hem pogut fer moltes preguntes i fins i tot ens ha fet una sorpresa final: l’Erika s’ha vestit de bombera!

 

Nosaltres també li hem volgut fer una sorpresa i donar-li les gràcies per haver-nos dedicat una mica del seu temps!

Tenim ganes de seguir investigant sobre el foc i el fum, ja us anirem explicant com va!

FEM UN DISSENY CONJUNT

Un cop tots i totes hem acabat el nostre disseny, els expliquem a la resta de companys i companyes i entre tots comencem a veure que hem fet moltes coses molt semblants i que ens serà molt fàcil posar-nos d’acord en un disseny comú.

Entre tots i totes anem fent un únic disseny intentant que totes les idees que més han sortit en la majoria de dibuixos siguin les que queden reflexades en el nostre disseny.

Finalment decidim que la nostra paret tingui dues finestres i tres quadres d’imatges de Tabalugues.

DISSENYEM LA DECORACIÓ DE LA PARET

Abans de començar a fer els dibuixos parlem de que pot haver en una paret. Pensem en els restaurants on anem amb els pares i mares i amb l’Exquisit que vam anar plegats i surten les següents idees:

  • Podem fer quadres.
  • Podem fer fotos.
  • En les parets poden haver finestres.
  • També podem fer cortines.
  • Podem penjar coses antigues.
  • Pot ser una paret de pedres.
  • Fotos de les persones que treballen.

Amb totes aquestes idees els Tabaluues comencen a dibuixar els seus dissenys de la paret.

 

FEM EL CARTELL

Abans de les Festes de Nadal vam fem el disseny del cartell de la pizzeria en un paper i ara ens toca fer-lo en una fusta.

Mica en mica i vigilant de no equivocar-nos anem escrivim les lletres del nostre cartell i les pintem amb els Posca. Després de fer les lletres dibuixem el Tabaluga que ens queda una miqueta petit però ja queda bonic.