JOCS NOUS D’AULA!

Tornant de vacances, els Pinotxos hem trobat jocs nous d’aula, com el Multilink, el Lince, trencaclosques grans, d’encaixar i fer equilibri… Ja som una miqueta més grans i podem provar coses noves!

A partir d’aquests jocs podem treballar la rapidesa visual, habilitats motrius, raonament…

(Podeu veure la resta de fotos a la carpeta compatida del Drive)

QUÈ ENS FALTA PER INAUGURAR LA PIZZERIA?

Avui hem revisat el mapa conceptual, on tenim escrit tot el què volem fer a la pizzeria i anotem tot allò que encara ens falta fer:

  • El cartell per l’entrada.
  • La carta dels menjars per fora de la pizzeria.
  • L’alarma.
  • El forn.
  • Els números de les taules.
  • La caixa registradora.
  • El forn.
  • La decoració.
  • Acabar la carta de les pizzes

Per tant ens toca posar-nos a treballar per poder posar en marxa la pizzeria el més aviat possible.

COMPARTIM LES NOSTRES JOGUINES!

Aquesta tarda hem jugat amb les joguines que durant aquestes vacances ens han regalat. Cada Tabaluga ha portat una joguina de casa i després d’explicar a  la resta de companys i de companyes com funciona hem passat a jugar amb elles.

Aquest curs es nota que som més grans perquè no ens ha costat gens compartir les nostres joguines.

PARLEM DE LES VACANCES DE NADAL

Després de tants dies de vacances els i les Tabalugues hem vingut amb moltes ganes de parlar i d’explicar-nos les nostres experiències durant aquests dies.

Tot i haver passat tants dies a casa el que més ens ha agradat han estat els Reis i la majoria hem parlat dels nostres regals i alguns també hem confessat que hem rebut una miqueta de carbó.

Després de parlar hem fet un dibuix de les vacances i hem escrit que hem dibuixat i al darrera del full hem escrit la data.

EL REPTE DE LA TORRE

La última setmana del trimestre els Rovellons van desafiar-nos! Una representació de l’aula dels Rovellons ens van venir a explicar que jugant amb el joc del Kapla havien construït una torre de 82 pisos d’alt! Després d’explicar-nos la seva gesta, ens van retar a superar-los. A les Tanits ens encanten els reptes i no vam dubtar en acceptar-lo!

Ràpidament, ens vam posar a treballar per aconseguir fer una torre amb més pisos que els Rovellons. 

Primer, vam començar col·locant les peces planes de dos en dos i intercalant-les. De tant en tant, paràvem per comptar pisos. Quan se’ns van acabar les peces vam fer el recompte final. Tot i així hi havia alguna cosa que no ens acaba de quadrar: Sabíem que teniem més pisos, 145 per ser exactes, però la torre dels Rovellons era molt més alta!

 

Vam parar per observar bé la nostra torre i reflexionar sobre com podíem millorar-la. Algunes Tanits donàven per bona la torre argumentant que en cap cas els Rovellons els hi havien demanat una torre més alta sinó de més pisos. Aquella torre tenia més pisos. D’altres Tanits, menys conformistes, volien una torre més alta. Finalment, vam afegir una nova premisa al nostre repte, per allò de concretar i fer menys ambiguü l’enunciat:

La torre havia de ser amb més pisos i més alta. 

 

Així doncs, vam començar el segon intent. Aquesta vegada vam col·locar les peces dretes de dos en dos intercalant-les. La tècnica 2 era més ràpida però també més inestable. Mica en mica, la torre va anar creixent, fins al punt que estar pujats en una cadira i amb la Tanit més altra col·locant peces, no en teníem prou per arribar-hi. Vam apropar una taula i vam seguir fent créixer la torre. La torre, sense dubte, va caure algunes vegades. Tot i així, les petites derrotes no ens va aturar. La motivació ens mantenia totalment actius. La rapidesa cada vegada era menys ràpida, intentàvem col·locar bé les peces, buscant l’equilibri. Quan veiem que començava créixer de nou, intentàvem controlar l’emoció, sabíem que podia caure en qualsevol moment. Després de temps d’esforç, d’autocontrol i de paciència…finalment… REPTE ACONSEGUIT!

Les Tanits vam aconseguir fer una torre de 103 pisos! 

 

Rovellons! Hem aconseguit una torre de 103 pisos!

Alícies? Com ho porteu? 

 

Però…sabeu què? El Toni, que tot just passava per allà quan estàvem fent la torre, ens va tornar a retar. Ens va plantejar algunes preguntes que en aquell moment no ens vèiem capaces d’investigar. Era el penúltim dia del trimestre i estàvem massa nerviosos per tot el que havia de venir i un xic esgotats.

Així que…comencem el trimestre amb tres reptes més en relació a la torre que vam fer al desembre. Properament els entomarem! Per suposat… us informarem dels nostres descobriments!

 

LA NOSTRA INTRODUCCIÓ

Fa uns dies vam enllestir la nostra feina del conte col·laboratiu. Van ser dues setmanes molt intenses, en les que vam dedicar gairebé tot el temps del que disposàvem per poder enllestir la nostra introducció…
Aquest és el resultat final dels nostres esforços. Estem molt orgullosos… Llegeix més»

CONTE: T’ESTIMO

“La Rosa se sent rara. Avui l’Hugo li ha dit: t’estimo. Ella ha somrigut, s’ha posat vermella: estava contenta. Llavors, ell li ha fet un petó i ha afegit: t’estimo més que ningú. Però la Rosa no ho ha entè, això: com ho pot saber? I a més a més, com es pot mesurar l’amor? Així que està un mica perduda…”

Així comença aquesta història on la protagonista, la Rosa, buscarà l’amor i haurà d’investigar si és possible mesurar -lo.

Ens ha agradat tant aquest conte que quan l’hem acabat d’escoltar tots els patufets i patufetes hem volgut explicar a qui estimem, majoritàriment familiars, mascotes, amics i mestres. Ha estat una conversa molt enriquidora de la que hem gaudit molt.

Podeu veure més fotografies al Drive

Bigotis de xocolata!

A MÉS A MÉS HEM VISCUT…

I per iniciar el segon trimestre: avui, hem celebrat la Festa Major d’Escola!!
De bon matí, hem gaudit del pregó que ens han oferit els nostres companys de Massagrans. Això tambe ens ha fet pensar, que el curs vinent ens toca a nosaltres!!

Com que ha plogut, no hem pogut fer els jocs de cucanya que ens agraden tant… i la xocolatada l’hem fet a classe.

I com una imatge, val més que mil paraules… us deixem algunes dels nostres dolços bigotis!! Mmmmm!!

El misteri de Saint-Exupéry

PROJECTE D’AULA

Avui, hem estat llegint notícies, sobre la misteriosa desaparició de l’escriptor i autor del Petit Príncep: Antoine de Saint-Exupéry.

Hem treballat en grup, llegint entre tots els articles, i subratllant les parts més rellevants.

Sabem que va ser aviador durant la II Guerra Mundial, que formava part de l’aviació francesa per col·laborar en contra dels nazis, i que es va enamorar d’una bella Consuelo…la seva estimada rosa…

La desaparició de la seva avioneta, fa uns 75 anys, és tot un misteri. Hi ha qui creu que va ser abatut pels alemanys, altres que potser va voler desaparèixer…i d’altres confien en que va patir un accident (aquest cop, mortal) i ell i la seva avioneta, van caure al fons del Mediterrani… a prop de la costa del sud de França…