PENSEM COM VOLEM LA PORTA

Aura Monclús31/01/20  

Després de tenir clar què són trenta centímetres i haver-ho comprovat, ens toca construir la porta!

Debatent i discutint una mica, vam arribar a la conclusió que el que volem és crear-ne només una entre totes i tots, de manera que calia que ens poséssim d’acord en com.

Primer vam fer uns dissenys individuals, on cadascú, fent de d’il·lustradors de la porta, vam dissenyar la nostra pròpia porta. Unes portes que ens vam ensenyar i vam compartir. Algunes eren quadrades, altres rectangles, però altres tenien formes ben curioses. També n’hi havia de colorins, altres eren del color de la fusta. I fins i tot n’hi havia amb algunes decoracions ben peculiars!

Per posar-nos, doncs, mans a la feina, vam decidir que fins que no tinguéssim el material per construir-la, no podíem acabar de pensar en com volíem que fos la nostra porta, així que mica en mica, animats i emocionats per prendre aquesta decisió algunes Alícies van dir que de casa podien portar materials per construir-la: cartrons, cartolines, fustes grans, fustes petites, goma eva, caixes…

Així que vam decidir que ho portaríem tot a l’escola i una vegada tinguéssim tot el material, tornaríem a prendre més decisions.

I mireu quin munt de material! 

 

FEM ELS QUADRES

Mireia Puig30/01/20  

Abans de començar a fer els quadres hem de pensar com els col.locarem. Primer veiem que l’únic lloc on ens caben és al mig de les dues finestres. Fem proves amb diferents fulls i finalment veiem que els quadres han de ser del tamany d’un full  D4.

Busquem per internet quines imatges del Tabaluga volem dibuixar en els quadres i un cop les tenim triades les imprimim i en petits grups dibuixem els quadres.

DIBUIXEM QUE VEIEM A TRAVÉS DE LES FINESTRES

Mireia Puig30/01/20  

Dibuixem el paisatge que volem que es vegi a través de les nostres finestres. Abans de començar  a dibuixar parlem  sobre que volem fer:

  • Podem dibuixar arbres, com els del pati.
  • Dibuixem cases com les que veiem per la finestra.
  • Ocells i papallones.
  • L’arc de Sant Martí amb molts colors.
  • Un avió.
  • Uns nens i nenes que juguen.
  • Una botiga, per anar a comprar

Quan tenim clar que volem fer ens posem a dibuixar. Un cop dibuixat ho repassem amb retolador negra i finalment ho pintem amb pintures.

El fons com que és molt gran el pintem amb guixos de colors.

FEM LES FINESTRES

Mireia Puig30/01/20  

Tenim a la classe uns cartrons que ens poden anar molt bé per fer les finestres. Ens posem en grups i provem de construir una finestra. Ràpidament  aconseguim fer la forma d’una finestra però ens sorgeix el dubte de saber si a la paret ens en caben dos.

Com podem saber si caben les dues finestres que volem fer a la paret? ( els hi pregunto en els Tabalugues)

  • Podem mesurar
  • Podem fer proves
  • Podem posar tots els cartrons i mirar si caben.

Fem totes les proves  necessàries i finalment aconseguim posar les dues finestres.

PENGEM EL CARTELL

Mireia Puig30/01/20  

Establim una conversa per decidir on col.locar el cartell de la pizzeria. Aquestes són les nostres intervencions:

  • El podem posar a la porta de la terrasseta.
  • El podem posar a la porta d’entrada de la classe.
  • El podem enganxar en els vidres
  • Nooooooooo, allà està la cuina de la pizzeria.
  • A la porta d’entrada és molt bon lloc perquè és per on entren els mestres, els pares, les mares…
  • També hem de tenir una porta d’emergència.
  • Siiiiiiiiii, és molt important!
  • La porta d’emergència pot ser la de la terrasseta.
  • Al costat de la porta hem de posar un extintor.
  • Sí, com el del passadís.
  • Podem posar el cartell a la paret verda on farem les finestres.
  • Això no pot ser!, perquè si tenim la porta de la classe tancada ningú veu que hi ha una pizzeria.
  • Hauríem de fer una porta per la pizzeria.
  • No cal! ja tenim dues portes.

Finalment decidim col.locar el cartell a la porta d’entrada de l’aula.

Tinc un volcà

Ivet Dominguez30/01/20  

Els Katia Kraffts hem explicat el conte “Tinc un volcà” de la Míriam Tirado. Aquest conte ens ha ajudat a relacionar l’emoció de la ràbia amb la força dels volcans quan entren en erupció. Ens ha agradat explicar quines coses són les que ens fan enfadar més (quan ens prenen les joguines que més ens agraden, quan ens diuen coses lletges, quan els amics ens deixen de banda…) i entre tots hem explicat maneres de fer-nos tornar a la calma, quan ens enrabiem tant. Com en el conte hem vist que tancar el ulls i respirar és una bona manera per relaxar-nos. Hi ha infants que expliquen que també calmen els seus volcans interns escoltant música, parlant amb els pares, anant a la seva habitació, passant estones sols… Després de les converses ens ha agradat representar plàsticament totes aquestes emocions. Ens hem fet fotografies enfadats i enfadades i hem imaginat aquest volcà intern, dibuixant-ne l’explosió de lava!

ENS PODEM CONVERTIR EN UNA ONG?

Marta Trullols30/01/20  

Al llarg del primer trimestre a l’aula de les Tanits es va començar a dibuixar un possible projecte d’aula. Com que estàvem enfeinats amb el conte col·laboratiu, vam decidir deixar-lo aparcat fins que poguéssim entomar-lo. Això si! Vam deixar per escrit les nostres primeres idees representades en un mapa. No volíem que es perdessin.

Tornant de les vacances, un cop entregat la nostra part del conte, hem reprès el nostre projecte d’aula:

ENS PODEM CONVERTIR EN UNA ONG?

Aquestes primeres setmanes hem estat cercant informació, el nostre objectiu ha estat respondre a les preguntes més “teòriques” del nostre projecte. Sabem que per començar a dissenyar la nostra ONG abans hem de poder respondre a:  Què és una ONG?  Què fa?  Quins tipus d’ONG existeixen?

Després d’uns dies de recerca d’informació i de visionar algun vídeo, el nostre mapa del projecte ha començat a tenir vida. Ara per ara, creiem que som capaços d’explicar què és una ONG i quin és el seu objectiu. D’aquesta recerca ens han quedat algunes paraules pendents d’investigació: INJUSTICIA SOCIAL I VIDA DIGNA. Les entomarem properament ja que creiem que són prou importants i intenses com per dedicar-li un temps específic.

Arrel de tot aquest procés de recerca ens hem adonat que, possiblement, no ens aniria malament trobar un expert en ONG’s que ens expliqués més coses sobre el tema. Així que… ens hem posat a escriure una carta per enviar a algunes persones que creiem ens poden ajudar.

Seguirem treballant…

 

 

 

ANEM CREIXENT…

Marta Trullols29/01/20  

El passat 21 de gener l’Hugo va fer 9 anys! És el més gran de la classe!

Amb molta il·lusió va compartir amb tots nosaltres el seu desig i va penjar la seva targeta al seu espai reservat.

Comencem la carrera cap als 9!

 

VA DE NÚMEROS

Aura Monclús29/01/20  

Des de fa dues setmanes, les Alícies els dimecres a la tarda ens endinsem en el món dels números fent un munt de jocs per entendre el sistema de numeració. I per fer-ho juguem a l’ascensor, ens amaguem números, o busquem dins la taula dels números. Un munt de jocs que juntament amb els que ja fem en alguns racons, ens fan pensar i fins i tot també discutir força.

Així que estem totes molt emocionades descobrint un munt de patrons i relacions entre ells i per això tenim ganes de seguir investigant.

Tot i això aquesta setmana ens ha sorgit un dubte sobre com escriure alguns números, aquests ja més grans i que hem de pensar. I és que la Martina ens va explicar que si el Lewis Carrol (l’autor de l’Alícia al País de les Meravelles) encara estigués viu, aquesta setmana hauria fet cent vuitanta-vuit anys. Però… com s’escriu aquest número?

I tot pensant van sortir aquestes possibilitats

1088      –     188      –     1808

Alguns van tenir clar que era el del mig, però… llavors com es llegeixen els altres dos? Alguns comentaven que el 1088 no existeix, altres que sí però que no sabien quin era… I parlant parlant encara ens va venir un altre dubte i que hem de seguir investigant:

POT UN NÚMERO NO EXISTIR?

EXPERIMENTEM AMB EL FOC!

Aura Monclús29/01/20  

Després de la visita de l’Oriol bomber ens van quedar ganes de seguir investigant i experimentant amb el fum i el foc i això és el que els Tapiros i Tapires hem fet aquesta setmana.

Abans de fer qualsevol experiment hem vist que tots els científics i científiques han de pensar i també utilitzen tot un procés que s’anomena mètode científic.

Aquest mètode científic està format principalment per quatre parts, tal i com ens ho explicava un vídeo que vam veure entre tots:

  • OBSERVACIÓ I PREGUNTA
  • HIPÒTESIS
  • EXPERIMENTACIÓ 
  • CONCLUSIONS

Així doncs, després d’esbrinar com funciona tot, ens hem fet preguntes i hipòtesis, que hem comprovat fent dos experiments:

L’ESCALFOR PUJA

Això és el que hem comprovat amb el primer experiment. I és que creant un espiral amb un paper, retallant-lo i aguantant-lo amb un fil, quan l’hem apropat a l’espelma, aquest ha començat a girar.

QUAN NO HI HA OXIGEN, LA FLAMA S’APAGA

I ho hem comprovat fet el segon experiment, quan hem tapat l’espelma amb un got de vidre i la flama s’ha apagat. Però és que a més a més l’espelma l’hem posada en un plat amb una mica d’aigua i aquesta aigua ha pujat!

Tot i això però aquest experiment ens ha portat a pensar i a qüestionar-nos algunes idees una mica més: perquè si el pot amb el què ho tapem és més gran o més petit, l’espelma tarda més o menys estona a apagar-se. 

I una pregunta que encara hem d’acabar d’esbrinar és, com és que l’aigua puja i s’omple el got una vegada s’apaga la flama?

Seguirem pensant!