Durant aquesta setmana hem realitzat uns tallers per la pau. El primer taller ha estat “AIGUA PLIS-PLAS” on hem parlat sobre la poca aigua potable que disposem i com la podem aprofitar. També hem parlat de la contaminació dels nostres mars, rius i aigües del subsòl per causa dels plàstics, petroli, les coses que aboquem al vàter, el tractament de residus de les granges i fabriques…
Hem après a valorar l’aigua que tenim i intentar no contaminar-la, ja que això afecta a tots els éssers vius de la Terra.

El segon taller ha estat “FALÍ–FALÀ”, on hem dividit la classe en dos grups. Cada grup representava un país. A cadascun es jugava a un joc amb unes regles diferents. SENSE PARLAR. A la meitat del joc vam anar canviant de país i com que no es podia parlar, ens va dificultar molt entendre que estava passant.
Ens ha ajudat a entendre com es pot sentir algú que arriba a un nou país i no sap les normes ni l’idioma.

Per últim hem fet el taller “QUI SÓC JO”, on el Botsho ha demanat que expliquéssim coses sobre la seva vida sense saber res d’ell. Hem parlat dels prejudicis i hem après que per conèixer a una persona hem de parlar amb ella.

Ha estat una setmana molt interessant!

Els amigurumis tenen el seu origen al Japó i és en aquest país quelcom més que un entreteniment. Forma part de la cultura “kawai”, terme que es podria traduir com a tendre o adorable.
Més enllà del seu ús com a figureta decorativa o joguina feta de ganxet, l’objectiu que persegueixen els amigurumis són alimentar l’esperit del nen o de la nena que tots portem dins.
Segons el costum, cada amigurumi posseeix d’una “ànima” que el converteix en els companys/es i confident d’aquell per qui ha estat elaborat, proporcionant-li protecció i consol en els moments d’estrès i tristesa.
Aquestes figuretes són objectes d’aferrament lligats a conceptes d’amistat, complicitat i companyia.
En alguns casos es fan servir com a amulets personals que proporcionen bona sort dins de casa, negocis i llocs de feina.
Al Japó, és freqüent veure’ls prop dels ordinadors com a guarniment, però també com a un recordatori que s’ha de respirar, somriure i fer una pausa.

A les estones del pati, els alumnes de cicle superior tenen la possibilitat de dissenyar i elaborar els seus propis amigurumis. El procés d’elaboració comporta prendre moltes decisions, la figura que es teixirà, la combinació de colors, la mida, la tècnica i el patró.
Hi ha alumnes que reprodueixen amigurumis que han vist o trobat per internet però també tenim alumnes més experimentats que comencen a crear els seus propis dissenys.
Hi ha moments de neguit, quan un punt no surt, o quan les mans no fan el que el nostre cap voldria. Sovint darrere d’una figureta de pocs centímetres hi han moltes estones de fer i desfer.
Aprenem que malgrat que ens encanta el resultat de la nostra feina, també hem de gaudir del procés d’elaboració.
La veritable màgia dels amigurumis consisteix a veure la cara de felicitat i orgull dels seus creadors una vegada s’han finalitzat.
Les hores dedicades a aquesta figureta li atorguen el valor que tenen les coses fetes a mà, amb paciència i amb dedicació.