La figura humana a I3: descobrim el nostre cos

A I3 treballem la figura humana com una manera d’ajudar els infants a conèixer-se millor i a prendre consciència del seu propi cos. Al llarg del curs, cada mes representem la figura humana a través del dibuix. Aquesta activitat ens permet observar l’evolució dels infants i veure com, a poc a poc, van incorporant nous detalls i millorant la seva representació.

Dibuixar-se a un mateix és molt més que una activitat artística. És una manera d’explorar qui som, de reconèixer les parts del cos i d’anar construint el propi esquema corporal. A mesura que els infants creixen i maduren, els seus dibuixos també canvien: apareixen més elements, el cos es va estructurant millor i les proporcions es fan més evidents.

Aquest procés ens ajuda a valorar el progrés de cada nen i nena, respectant sempre el seu ritme de desenvolupament. A més, és una activitat que fomenta l’observació, l’expressió i la confiança en les pròpies capacitats.

Al final del curs podem mirar tots els dibuixos junts i comprovar com han evolucionat. És un moment molt especial per als infants, ja que poden veure tot el que han après i com han anat creixent durant l’any.

Sortida al Museu d’Història de Catalunya

El passat 5 de febrer vam fer una sortida molt interessant: vam anar a conèixer el Museu d’Història de Catalunya. Ho vam passar molt bé i vam aprendre moltes coses. 

Quan l’autocar ens va deixar, ho va fer molt a prop de l’estació de França, a Barcelona. Allà vam fer una aturada per esmorzar. 

Quan vam arribar al museu, una monitora del museu ens va atendre i ens va ensenyar l’evolució que havien fet les cases a Catalunya al llarg del temps.

La monitora portava una maleta plena de disfresses i diversos companys i companyes es van disfressar de persones que vivien a cada casa. 

Un cop acabada la visita vam sortir i vam anar cap al port, allà vam dinar i les gavines ens vam venir a visitar i a intentar menjar-se els nostres entrepans. Va ser molt divertit!

Més tard vam anar a jugar una estoneta a una plaça, però com es va posar a ploure, no vam trigar gaire en pujar a l’autocar i tornar cap a l’escola. 

El 8 de març: un dia per recordar i reivindicar

El 8 de març, conegut com el Dia Internacional de la Dona, no és un dia per dir “feliç dia de la dona” com si fos una celebració qualsevol. És, sobretot, un dia per recordar la lluita de moltes dones al llarg de la història que van defensar els seus drets i van treballar per aconseguir una societat més justa i igualitària.

La història ens recorda que durant molts anys les dones no tenien els mateixos drets que els homes: no podien votar, estudiar determinades carreres o tenir les mateixes oportunitats laborals. Gràcies a l’esforç i la valentia de moltes dones que van alçar la veu, avui hem avançat molt, però encara queda camí per recórrer per aconseguir una igualtat real.

A l’escola també hem volgut reflexionar sobre aquest dia. A la classe de primer hem parlat sobre què significa el 8 de març i per què és important recordar-lo. Hem compartit idees sobre la igualtat, el respecte i la importància que totes les persones tinguem les mateixes oportunitats.

Per acabar, hem fet una manualitat utilitzant els colors identificatius d’aquest dia, el lila i el blanc, com a símbol de la lluita per la igualtat. Ha estat una manera creativa d’expressar el que hem après i de recordar que tots i totes podem contribuir a construir un món més just.

El 8 de març ens recorda que la igualtat és responsabilitat de tothom i que, des de petits gestos i des de l’educació, podem continuar avançant cap a una societat on dones i homes tinguin els mateixos drets i oportunitats.

La distància invisible del que consumim

Tot va començar amb unes preguntes i afirmacions per iniciar el debat entre l’alumnat de 5è: 

«La teva samarreta contamina més del que t’imagines» 

«La roba que portes ha viatjat més que tu” 

«Les joguines també esgoten el planeta» 

«Jugar pot contaminar?» 

«El teu menjar gasta energia fins i tot abans d’arribar al plat» 

«Menjar segons quins aliments té un preu molt alt per al planeta» 

«Una beguda pot contaminar més que una dutxa?»

A partir d’aquestes frases, els alumnes  van iniciar una investigació per descobrir què s’amaga darrere dels objectes quotidians que utilitzen cada dia.

Observant una samarreta, una joguina, una poma o una beguda, van descobrir una idea sorprenent: abans d’arribar a casa nostra, molts productes han viatjat milers de quilòmetres. Aquest trajecte implica transport, consum d’energia i emissions, és a dir, una petjada ecològica que sovint passa desapercebuda.

Per entendre millor aquestes distàncies, van treballar les unitats de longitud a través de situacions reals. Comparant quilòmetres amb camps de futbol, mesurant objectes i convertint mil·límetres, centímetres, metres i quilòmetres, en definitiva, vam transformar els nombres en experiències significatives. 

Amb mapes i atles, cada grup va investigar l’origen de diferents productes i va calcular la distància recorreguda fins a arribar a les nostres cases . En ordenar els resultats, els alumnes es van adonar que alguns objectes quotidians havien recorregut gairebé mig planeta abans de ser consumits.

El projecte s’ha vinculat amb l’ODS 11, reflexionant sobre com construir ciutats més sostenibles i descobrint que consumir productes de proximitat pot reduir el transport i la contaminació.

El treball ha permès la creació d’un gran mapa col·laboratiu on fils de colors han connectat cada producte amb el seu lloc d’origen. Visualitzar aquestes distàncies ha permès entendre que cada objecte té una història i un impacte ambiental associat.

Així, mentre aprenem matemàtiques, també aprenem a mirar el nostre entorn amb esperit crític i ens ajuda a prendre decisions més responsables amb el planeta.

L’art a I3: aprenem creant

A l’aula d’I3, la plàstica és molt més que pintar: és una manera de descobrir el món, d’expressar emocions i de gaudir aprenent amb les mans. A través del joc i l’experimentació, els infants desenvolupen la creativitat, la coordinació i la confiança en ells mateixos.

Aquest trimestre hem treballat la pintura a partir de diferents propostes artístiques relacionades amb el pas del temps i les estacions de l’any, centrant-nos especialment en l’hivern i en els seus colors, sensacions i elements característics. Aquestes activitats també fomenten la cooperació i el treball en equip.

En un dels murals, ens hem inspirat en els colors de l’hivern, utilitzant sobretot blaus i blancs i liles. Per pintar-lo, els infants han fet servir taps de suro, una eina diferent que els ha permès estampar, picar i descobrir noves formes i textures d’una manera molt vivencial i divertida.

En l’altre mural, hem utilitzat fons negre i pintura blanca per simular la neu. A partir d’aquesta proposta, han aparegut ninots de neu, esquitxos, traços i formes que reflecteixen la imaginació i la creativitat dels infants. Pintar sobre un fons fosc ha estat tota una descoberta i ha despertat molta curiositat.

A més, també hem treballat el collage, utilitzant papers de seda amb colors propis de l’hivern. Esquinçar, enganxar i combinar els papers ha permès als infants experimentar amb textures i formes, tot desenvolupant la motricitat fina i la creativitat.

Aquestes activitats de plàstica permeten als infants d’I3 expressar-se sense paraules, gaudir del procés creatiu i sentir-se protagonistes del seu aprenentatge. El resultat final és important, però encara ho és més tot el camí que fan mentre creen, experimenten i s’ho passen bé.

Jordi Roca, protagonista del mes

Un referent de la cuina catalana i del món de les postres

Aquest mes, a l’escola hem volgut posar en valor la figura de Jordi Roca, un dels cuiners més reconeguts del país i un referent indiscutible de la cuina catalana, especialment en l’àmbit de les postres.

Jordi Roca és el pastisser del restaurant El Celler de Can Roca, considerat durant anys un dels millors restaurants del món. La seva manera d’entendre la cuina va molt més enllà de receptes i tècniques: destaca per la creativitat, la sensibilitat artística i la capacitat de transformar emocions, records i històries en plats dolços.

Al llarg de la seva trajectòria, ha demostrat que la gastronomia pot ser també expressió cultural, innovació i identitat. Les seves postres parteixen sovint de sabors tradicionals, però reinterpretats amb una mirada moderna, curiosa i sorprenent, mostrant com la tradició i la innovació poden anar de bracet.

A més del seu talent culinari, Jordi Roca és també un exemple de superació personal, constància i treball en equip. Valors que connecten plenament amb el projecte educatiu de l’escola i que volem transmetre a l’alumnat: la importància de perseguir allò que ens apassiona, d’esforçar-nos i de creure en les mateixes capacitats.

Amb aquest protagonista del mes, volem apropar als infants referents catalans propers, que valoren la llengua, la cultura i els oficis, i mostrar que la creativitat també pot néixer a la cuina.

Perquè educar és també descobrir talents, obrir mirades i inspirar futurs possibles.

Investiguem les deixalles: què passa quan les enterrem a la terra?

La classe del Papir està treballant el reciclatge i la gestió de les deixalles a partir de l’observació i l’experimentació.

Per entendre millor què passa amb els residus quan arriben al medi natural, hem creat un “cementiri de residus”. Hem enterrat diferents materials i els hem tapat amb terra:

  • un tap de plàstic
  • la pell d’un plàtan
  • paper de diari
  • un clip metàl·lic

Durant dues setmanes, hem regat la terra regularment, simulant la pluja.

Abans d’observar, vam fer hipòtesis

L’alumnat va pensar què podria passar amb cada residu amb el pas del temps. Després d’esperar i tenir cura del nostre experiment, ha arribat el moment de comprovar-ho.

Què hem descobert?

En destapar el “cementiri” hem pogut observar que:

  • El plàstic i el metall no han canviat gens. Només estaven bruts de terra, ja que són materials molt durs i no es descomponen fàcilment.
  • El paper de diari s’ha desfet i trencat perquè és un material més fràgil.
  • La pell del plàtan, que és matèria orgànica, s’ha descompost: s’ha tornat negra i ha començat a convertir-se en aliment per a la terra. Fins i tot hi han crescut petites herbes.

Què hem après?

Aquest experiment ens ha ajudat a entendre que no totes les deixalles desapareixen igual i que alguns residus poden quedar-se al medi durant molts anys. També hem vist com la matèria orgànica pot tornar a la terra i formar part del cicle natural.

Una experiència que ens fa reflexionar sobre la importància de reduir residus, reciclar correctament i tenir cura del planeta.