La importància de l’acció tutorial en el desenvolupament integral de l’alumne és ben evident. Acompanyar, aconsellar, guiar, animar, ajudar a gestionar… són algunes de les tasques que el docent realitza en aquest camí individual de l’alumne.
Una de les eines més útils per tal d’aconseguir-ho és la tutoria individualitzada. A la nostra escola, ho fem a través de dues modalitats:
- La tutoria individualitzada en entrevista 1 x 1. El docent es reuneix amb l’alumne i aborda la tutoria a través dels 6 àmbits:
- L’alumne i els estudis
T’agrada aprendre coses?
Què és el que més t’interessa de l’escola?
En què creus que has de millorar?
Què creus que fas força bé?
- L’alumne i els seus interessos
T’agrada aprendre coses?
Què és el que més t’interessa de l’escola?
En què creus que has de millorar?
Què creus que fas força bé?
- L’alumne i els companys.
Quants bons amics tens?
Tens alguna relació més especial amb algun/a d’ells o d’elles?
Què els agrada als teus amics i amigues fer en el seu temps lliure?Tens algun problema amb algun company?
- L’alumne i la família
Amb qui et portes millor a casa teva? Perquè?
Ajudes en les tasques domèstiques?
Amb qui parles quan tens un problema o preocupació?
- L’alumne i el seu futur
Creus que respectes els adults?
Què voldries ser quan siguis gran? Perquè vols ser-ho?
- L’alumne i els seus docents
Confies en mi?Saps que m’agrada molt com ets?
El docent realitza preguntes relacionades amb els 5 àmbits per tal de:
-
- Fer que l’alumnat senti l’escola com un espai segur on es pugui reflexionar i compartir idees i sentiments.
- Centrar la mirada en els elements que afavoreixen el progrés dels alumnes més que en les causes dels seus problemes.
- Crear confiança entre docent i alumne a partir de la mostra d’interès del docent envers 5 àmbits de la vida de l’alumne.
- Traçar propostes de millora i concretar acords de coresponsabilitat quan convingui per a que la conversa generi una millora en l’alumne i el docent.ç
L’espai i el moment on es realitza la tutoria és molt important:
- Un lloc tranquil, sense sorolls, on alumne i docent es puguin sentir relaxats.
- Buscar un moment de relativa calma. Convé evitar moments d’excitació com després del pati o a la tornada del migdia.
- És convenient, també, seure al costat de l’alumne i no cara a cara. D’aquesta manera ens mostrem més predisposats al diàleg que no pas al judici o la crítica.
En definitiva, l’alumnat té la necessitat de sentir-se mirat i escoltat; de sentir que en aquest camí del desenvolupament individual no està sol.
