És innegable que la societat ha canviat i amb ella els i les nostres infants i joves així com la manera d’aprendre.
Aquest fet ens empenta a buscar noves maneres d’apropar els aprenentatges al nostre alumnat, especialment en una disciplina en la que l’ensenyament tradicional ha generat un elevat percentatge d’alumnes amb sentiments de rebuig, apatia, ansietat i por.
És necessari innovar en la manera d’ensenyar les matemàtiques per tal de canviar aquesta visió negativa per una concepció més positiva que permeti comprendre la seva importància i utilitat.
Què podem fer per canviar aquesta visió? Quines eines o tècniques tenim al nostre abast per fer aquesta innovació?
Tot i què hi ha moltes estratègies com ara fer material manipulatiu, projectes d’aprenentatge, gamificació, tasques amb les noves tecnològiques, avui ens centrarem en la introducció del joc a l’aula.
El primer fet que cal destacar és que l’ésser humà té dues inteligències, l’emocional i la cognitiva que són igual d’importants i es complementen, això vol dir que l’aprenentatge passa per un filtre emocional, per tant sols s’aprèn de manera significativa allò que causa emoció.
Un altre fet a destacar és la transversalitat de les matemàtiques, estan a tot arreu i això obre un gran ventall de possibilitats per treballar-les de manera lúdica i manipulativa mitjançant el joc.
Partint d’aquests fets i considerant que el joc és un dels pilars naturals de l’aprenentatge de l’ésser humà. Quan som petits el joc contribueix significativament al nostre creixement mitjançant siutacions imaginaries ja sigui jugant sols o amb altres infants. De fet, aprenem jugant!
Malauradament en la nostra societat el joc en les aules, en general, està mal considerat i això fa que es faci un ús restringit d’aquesta eina quan en realitat el joc ofereix un ampli nombre d’avantatges en l’aprenentatge de les matemàtiques així com capacitats bàsiques per a un desenvolupament integral dels i les infants, com són la concentració, l’observa ció, l’anàlisi, la presa de decisions, la comprensió i l’expressió oral, el càlcul mental, entre d’altres.
Destaquem alguns d’aquests avantatges:
* Afavoreix l’autoestima, l’interès i l’autonomia dels infants.
* Facilita l’aprenentatge mitjançant l’error propi i de la resta i disminuint així la por al fracàs.
* Permet processos reflexius i manipulatius envers les matemàtiques.
* Reforça els processos cognitius de l’alumnat. Potència la creativitat.
* Fomenta les habilitats per al treball en grup (resolució de. problemes, negociopinió crítica,..).
* Respecta la diversitat de l’aula.
A més cal remarcar que les matemàtiques, així com el joc, tenen característiques en comú. Els dos introdueixen una serie de regles, els dos tenen elements que es manipulen atenent a les regles establertes i els dos permeten la creació de nous reptes.
Un altre aspecte a tenir en compte és que juguem per plaer, sense esperar un benefici concret a canvi. Tot el contrari que en certs tipus d’activitats en les quals ens veiem amb l’obligació de complir-les. Amb el joc ningú ens obliga, el fem perquè ens agrada i aquest és el gran secret: JUGAR!!!
En treballar mitjançant el joc, fem més fàcil la interiorització de coneixements i l’adquisició d’estratègies i habilitats d’una manera més divertida generant així una experiència positiva en el nostre alumnat que derivarà en una concepció més positiva envers l’aprenentatge de les matemàtiques.
D’altra banda, el joc tot i ser lliure i no perseguir cap objectiu didàctic, permet l’adquisició d’habiliats lògiques, argumentatives, de cooperació i de raonament que són importants en matemàtiques.
Com a docents, la nostra implicació en la innovació educativa és evident i per tant és necessari participar de la introducció d’una nova mirada envers l’ensenyament de les matemàtiques on les emocions, el coneixement i la varietat metodològica siguin els pilars fonamentals del procés d’ensenyament aprenentatge d’aquesta disciplina.
És per tot l’exposat abans, que en la nostra escola, a més de treballar amb diferents metodologies (com ara, treball manipulatiu, projectes i capses d’aprenentatge, entre d’altres), per apropar i engrescar el nostre alumnat e n l’aprenentatge actiu de les diferents disciplines, també afavorim un treball lúdic de les matemàtiques mitjançant diferents jocs matemàtics escollits amb un propòsit acadèmic i amb els quals el nostre alumnat aprèn i desenvolupa habilitats i competències matemàtiques a l’hora que es diverteix.
Per concloure cal insistir en l’ús del joc en les aules com una eina més per apropar les matemàtiques al nostre alumnat
Finalment i per acabar citaré dues aportacions del professor de matemàtiques de secundària i batxillerat Pedro Antonio Martínez Ortíz, professor en l’IES María Blasco (Sant Vicent del Raspeig (Alacant), reconegut l’any 2018 com a millor professor de secundària i batxillerat, que en la seva ponència de la conferència: L’AVENTURA D’INNOVAR EN L’ENSENYAMENT DE LES MATEMÀTIQUES (XIII JORNADES D’EDUCACIÓ MATEMÀTICA DE LA COMUNITAT VALENCIANA. INNOVACIÓ I TECNOLOGIA EN EDUCACIÓ MATEMÀTICA) diu que:
«Les matemàtiques són molt més que càlculs, algoritmes i equacions. Les matemàtiques són enteniment, raonament i lògica.»
«Quan parlem d’educació primària i secundària estem parlant d’una educació per a tothom. Hauríem de ser conscients que el nostre alumnat a aquestes edats té el dret de conèixer la bellesa de les matemàtiques, fascinar-se amb elles i adquirir una cultura matemàtica bàsica que li permeti desenvolupar-se en el futur.»
Com a mínim, una reflexió per tenir en compte.
Ester Castillo.
