Tant si es tracta d’un mes, com si es tracta de quatre dies, les vacances haurien de ser un descans per a professors, alumnes i per a tothom, i dic haurien, perquè el descans autèntic no depèn del “què” fem sinó de ” com” ho fem.
El que succeeix a vegades és que no descansem de veritat perquè convertim les vacances en una projecció idealista que ens allunya del repòs veritable i passa que convertim les vacances en una prolongació de l’estrès i de les fatigues habituals.
El descans no és l’antítesi del treball, encara que ens ho sembli. L’antítesi del descans és la inquietud i el desassossec .
Quan parlem de treball no parlem exclusivament del treball remunerat, que això és una simplificació molt trista del treball !… Hem associat treball a paga, per la necessitat de la vida, i per la manera que hem tingut d’organitzar la societat, està clar, i no ho critiquem pas,però el treball és quelcom més .
Naixem amb treball, ens fem grans amb treball, aprenem a fer totes les coses que ens calen amb molt de treball, formem famílies amb treball, tenim fills i els ajudem a madurar, amb moltíssim treball, fem coses que ens plauen, com l’esport i la muntanya, amb treball. Pel manteniment del cos, i per “ l’estar en forma” no podem eludir el treball de fer dietes i gimnasos o el que sigui. Amb treball hem de cuidar dels nostres grans , amb treball hem de procurar el nostre equilibri, amb treball hem de tenir cura de la nostra salut, amb treball els nostres alumnes assoliran l’ESO, amb treball, amb treball, amb treball…
No parlem de la cultura de l’esforç, per se, i que està tan de moda, parlem del treball que te a veure amb estimar el que fas …és tot un aprenentatge, perquè hi ha coses que solament es comprenen amb molt i molt de treball !
