Als instituts del poble Premià de Mar), hi ha poca motivació i implicació per part de la gent jove. Adolescents perduts sense propòsits ni ganes d’estudiar.
Durant el temps que porto estudiant i formant-me, me n’he adonat que els meus companys i amics no tenen ganes d’estudiar i construir el seu futur, i a mi em passa una mica el mateix. Crec que amb catorze anys, o potser una mica més, difícilment podem saber el que volem pel nostre futur, la vida dona moltes voltes i nosaltres estem en canvi constant. Els adolescents no volen estudiar i estan pendents d’altres coses, a la seva edat és completament normal i hauria de ser més comprensible per part dels centres, sempre i quan siguin persones educades i amb uns principis, és clar. És difícil entendre la gent de la meva edat, jo inclosa, en soc conscient, però trobo injustícies i malentesos entre professorat i alumnes en el meu dia a dia.
Seria interessant trobar interessos, motivacions i professors interessats realment en conèixer els seus alumnes i educar-los. De la mateixa manera, els propis professors han de ser persones educades i amb principis, crec que és una feina molt important i amb un gran pes, i no hauria de donar-se a una persona només amb estudis, també amb valors com a persona. És un càrrec molt important, educar i donar coneixements a les properes generacions. Els joves veuen el seu futur borrós i comencen a trobar, desgraciadament, altres sortides més ràpides d’entreteniment. La ment es pot educar i controlar.
En conclusió, hi ha moltes ments i pensaments bons que no s’aprofiten per males conductes i propòsits avorrits, hi ha bones persones al món que poden aportar grans coses.
Redacció: Clàudia Corral
