En l’actual context de pandèmia, un dels sectors més castigats ha estat el cultural, i, molt especialment, el de les arts escèniques. En un moment difícil per al teatre de casa nostra, volem fer memòria de com des de l’Institut Josep Vallverdú s’ha cultivat, al llarg dels darrers 40 anys, la passió pel teatre entre el jovent de les Garrigues, ja sigui realitzant obres amateurs amb l’alumnat com a protagonista o assistint a nombroses i diverses representacions teatrals.

Ja des dels mateixos inicis de l’institut, el teatre es va convertir en un element identificatiu del centre que, en el seu primer any acadèmic, va arribar a representar ni més ni menys que tres obres protagonitzades per alumnes, professors i personal no docent de la casa. L’abril de 1981, sota la direcció escènica de la professora de castellà Rosa Civera, que més endavant exerciria com a cap d’estudis del centre, la sala d’actes de l’institut, que aleshores comptava amb una tarima, va acollir la representació d’El Triciclo, una obra de Fernando Arrabal. Aquesta primera representació teatral va comptar amb una escenografia molt ben treballada, tal i com demostra la fotografia que encapçala aquest text. En ella s’hi pot veure, d’esquerra a dreta, a Carme Boldú, Adolf Boldú, la professora Civera, Sebastià Muntañola, Llorenç Muntañola i Josep Maria Baiget. És a dir, a part de l’alumnat que va protagontizar l’obra i a la professora que va dirigir-la.

Aquella première teatral al nou institut va anar seguida de la representació d’Antígona, la tragèdia del dramaturg atenès Sòfocles, dirigida novament per Rosa Civera en companyia d’Eduardo Zoto, professor de química, i representada el maig de 1981. El curs es va tancar, el mes de juny, amb una nova representació teatral, Per no entendre el castellà, que va comptar, entre d’altres, amb el conserge Felip Garsaball entre el repartiment.

Durant la dècada dels 80, el teatre va ser una de les activitats més populars de l’institut, amb nombroses representacions dirigides, a més de per la professora Rosa Civera i el professor Eduardo Zoto, per Andreu Molina, professor de castellà, i per Rafel Molina, docent de català. De fet, l’assignatura de Teatre era una de les EATP (Ensenyaments i Activitats Tècnico-Professionals) més populars de l’època i permetia desenvolupar la creativitat d’un alumnat que era molt procliu a practicar la transgressió.

En serveixi com a exemple, la representació que, sota direcció del professor Andreu Molina, es va fer al final del curs 1987-88, quan els alumnes no van dubtar a incloure a l’escenografia de la seva representació l’aleshores popular imatge d’un 2CV de Citroën que apareixia en un anunci de la marca de preservatius Durex que havia estat censurat per TVE en mig d’una gran polèmica. Com a anècdota, és interessant ressenyar que entre les actrius d’aquella obra s’hi trobava la Núria Ruiz, actual professora de cultura clàssica del centre, tal i com es pot comprovar en la imatge següent.

Tot i que amb el pas dels anys l’institut ha perdut l’activitat teatral protagonitzada pel seu alumnat, el centre sempre s’ha esforçat en inculcar la passió pel teatre entre els seus estudiants com ho demostren les múltiples sortides que, al llarg d’aquestes quatre dècades d’història, s’han organitzat per assistir a representacions teatrals ja sigui a les Borges Blanques, a Lleida, a Barcelona, a Tarragona (on ha estat una constant l’assistència al Festival de Teatre Grecollatí de Catalunya, que el 2020 havia d’arribar a la seva 25a edició) o, darrerament, en escenaris d’arreu entre els quals podem destacar els de Lisboa, Dublín, Manchester, Cardiff o, fins i tot, els dels mítics districtes teatrals del West End, a Londres, o de Broadway, a Nova York, on una representació d’alumnes de l’institut va tenir el privilegi de poder assistir al musical “Chicago” el setembre de 2009. Tot un exemple de com l’institut, fidel al seu compromís cultural, ha promocionat el gust i la passió pel teatre entre el seu alumnat. I que duri!