El 21 de juliol de 2026, als 103 anys d’edat i després d’una prolífica i llarguíssima trajectòria literària, ens deixava Josep Vallverdú, una de les figures més importants de la literatura catalana contemporània.

La mort de Josep Vallverdú ha impactat profundament al si de la comunitat educativa del nostre centre, per l’especial relació que l’escriptor ha mantingut amb l’institut que duu el seu nom.

De fet, a més del seu vessant com a escriptor, Josep Vallverdú va exercir durant molt de temps la docència i, entre 1980, quan es va inaugurar el nostre institut, i 1988, quan es va jubilar, ho va fer a l’aleshores Institut de Batxillerat de les Borges Blanques que, el 1989, i fruit de la fusió entre els centres de batxillerat i de formació professional de la capital de les Garrigues, es va convertir en l’Institut Josep Vallverdú, retent així homenatge a l’autor de “Rovelló”, entre moltes altres obres.

Les dues imatges que acompanyen aquest text són precisament dues fotografies de 1984, quan Josep Vallverdú exercia com a professor al nostre institut. En la primera, se’l pot veure durant la conferència al nostre centre que va fer el seu amic Joan Oró, i, en la segona, cantant nadales envoltat de companys a la sala de professors de la casa.

Des de fa 37 anys, doncs, el nostre institut ret homenatge a la figura de Josep Vallverdú, lleidatà de naixement i garriguenc d’adopció, ja que va viure durant gairebé vint anys a Puig-gros i va ser declarat  fill adoptiu de les Borges Blanques, fruit de la seva estreta relació amb el municipi.

La desaparició de Josep Vallverdú ha comportat el dol de l’institut que porta el seu nom i  el de tota la seva comunitat educativa, que s’ha afegit al dolor de la família, dels amics, de la literatura catalana i del conjunt del país per una pèrdua tan important per la nostra cultura.

Per tal de recordar el professor i escriptor, reprenem els versos que Carme Vidal-huguet, antiga alumna de l’actual Institut Josep Vallverdú, va llegir durant el seu multitudinari comiat a l’església de Sant Domènec de Balaguer. Aquests versos, de la novena elegia de Bierville de Carles Riba, van ser escollits pel mateix Vallverdú i amb ells el volem recordar:

La llibertat conquerida en l’apassionada recerca
del que és ver i el que és just, i amb sobrepreu de dolor,
ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva
per al llinatge tot dels qui la volen guanyar;
i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta
per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.
Sí, però l’esperança meravellosa traspassa,
crida, més real que la tenebra o l’estel
—ossos decebuts i l’heroica pira en el vespre
desesperat— per a molts sembla d’antuvi una fe;
sols que té menys espera i arrenca de tots els exilis
cap al seu crit, i els batuts van retrobant-se soldats.