Dimarts passat vam rebre una visita molt esperada per tots i totes nosaltres, en Xavier! Fa unes setmanes vam enviar-li una carta per convidar-lo a venir a l’escola ja que ell ha estat apicultor i coneix molt bé a les abelles, al rebre-la de seguida va dir-nos que sí.

Va explicar-nos aspectes que no coneixíem encara sobre aquests insectes, també corroborar coses que nosaltres havíem descobert i va respondre a les preguntes que teníem preparades. Ara ja no tenim dubtes!

• Les abelles són importantíssimes per a la nostra supervivència.
• La part de la boca que no sabíem el nom se’n diu llengua.
• Les abelles s’ho fan tot elles; mel, pròpolis i cera.
• Són molt intel·ligents i això ho podem veure, per exemple, amb la forma hexagonal que utilitzen. Mitjançant aquesta forma aprofitem molt més l’espai!
• El fibló de les abelles també pot curar si el tenim a la pell durant uns segons.

Nosaltres li hem explicat al Xavier el nostre repte, fer un jardí per a les abelles a l’antic hort de l’escola, i ell ens ha donat alguns consells per poder aplicar. Hem resolt un dels grans dubtes que teníem sobre les plantes i ell ens ho ha deixat ben clar; les plantes que més agraden a les abelles són les silvestres!

A més a més, ens ha explicat algunes anècdotes personals per tal de transmetre’ns un gran missatge:

Hem d’escoltar a la natura!

20191203_154947

20191203_151951

20191203_151005

Xavier, moltíssimes gràcies per compartir el teu temps i experiència amb nosaltres!

Paral·lelament a tot el treball sobre com són les abelles i per què són tan importants; seguim tenint present que volem ajudar-les i que aquest és el nostre objectiu a aconseguir. En una de les converses van sorgir idees molt boniques per dur a terme i a tots i a totes van agradar-nos.

El Jael va comentar que una manera d’ajudar a les abelles era informant a la gent del que estava passant, “¡Podríamos hacer un periódico y enviarlo a todo el mundo!”. Amb aquest punt vam estar debatent una mica, i finalment vam acordar que era molt interessant, que potser un format més petit que un diari si que podríem assumir-ho com a nens i nenes que som.

La Gina ens va explicar que buscant informació amb la seva mare havia trobat… “com unes casetes de fusta però que es diuen hotels per a insectes” i que potser nosaltres també podríem fer-ne un.

També el Pol va ensenyar-nos un treball fet a casa molt interessant. Aquest treball començava amb una frase que Einstein va dir fa uns anys: “Si les abelles desapareguessin, només ens quedarien 4 anys de vida”, el Pol va explicar-nos que això Einstein ho deia per la pol·linització. Aquesta paraula tan difícil mica en mica l’anem entenent; les flors necessiten a les abelles per traslladar el pol·len d’una flor a una altra, sense aquest viatge no poden sortir els fruits que nosaltres mengem ni créixer més flors. El Pol ho tenia molt clar, “hem de plantar moltes i moltes flors perquè les abelles trobin nèctar i pol·len”.

Llavors el Felip va tenir una gran idea! “I si plantem flors allà on vam enterrar l’abellot del Yago?”. Tots els Rovellons ho tenien claríssim, un SÍ rotund i absolut. I en aquell moment vam anar a buscar paper d’embalar per dibuixar el tros d’hort i imaginar-nos com seria aquest jardí preciós ple de flors per a les abelles. Mica en mica vam anar dibuixant una espècie de plànol; al mig un camí per passar i flors a banda i banda, al costat de la reixa de la terrasseta de Patufets flors que no agradin a les abelles perquè no piquin als infants que puguin estar jugant…

Ja només ens quedava una cosa; estar segurs i segures que l’antic hort estava disponible per fer-lo servir. Per això vam demanar al Toni que pugés a la nostra classe per fer-li la pregunta. Després d’explicar-li tot el que teníem pensat, el Toni ens ha dit que li ha agradat molt la nostra proposta, ens ha donat algun consell com es assessorar-nos molt bé amb el tipus de flors que farem servir i finalment va donar-nos permís, però ens ha demanat una cosa: que quan ho tinguem a punt li ensenyem!

Comença el nostre primer repte; crear un jardí per a les abelles!

20191115_150533

20191115_121832

20191115_121902

20191115_121848

20191115_115844

El passat dilluns en David va trobar a la pista una abella morta i, amb l’ajuda de l’Abdessamad, van agafar-la per portar-la a la classe. La nostra sorpresa ha estat adonar-nos que no s’assemblava gaire a l’abella que dies enrere el Yago havia portat. I… comencem a lligar caps!

Recordem algunes de les informacions que durant els primers dies de projecte vam portar entre molts; que si els mascles no tenen fibló, que si el tamany és molt diferent, que els colors no coincideixen…

Definitivament, "no era una abella, era un ABELLOT!"

Com la nostra descoberta ha estat prou important i no podem deixar-la passar per alt, hem realitzat una feina escrita on hem anotat les diferències entre un insecte i l’altre, després la documentarem a la nostra llibreta.

Que en som d'afortunats! 
Hem pogut gaudir de ben a prop d'un abellot i d'una abella a la nostra classe!


	


					

		
		


			

				

											
										

						
20191119_154502
											
				

						

				

											
										

						
20191121_103650
											
				

						

				

											
										

						
20191021_114552
											
				

						

				

											
										

						
abellotVSabella
											
				

						

		

		


		

		


		


		

			

Fa uns dies que el Dan va arribar a la classe amb una notícia molt important: “La meva mare coneix a un apicultor!”. Tots i totes vam emocionar-nos; en Xavier, un expert en abelles, podria venir a la nostra aula i explicar-nos un bon munt de coses interessants.

Ràpidament vam posar-nos a escriure una carta per tal de convidar a en Xavier a l’escola. Entre tots i totes vam pensar com havia de ser aquesta carta, què calia posar i en quin ordre, i sobretot pensar molt bé en com s’escriuen i se separen les paraules per tal que l’apicultor entengués molt bé el nostre missatge. Un cop escrita, vam preparar el sobre amb la direcció completa afegint un segell que ens va donar el Toni (conserge). Al darrere del sobre vam escriure la direcció de l’escola que ens va facilitar la Ivet.

I, carta en mà, divendres passat vam sortir de l’escola direcció l’oficina de Correus. Un cop allà vam entregar la carta i vam preguntar quants dies trigaria a rebre-la en Xavier. A l’oficina van explicar-nos que les cartes que enviem per aquí a la vora triguen tres dies així que nosaltres hem calculat que dilluns segurament la rebrà a la seva bústia. La noia de Correus ens ha ensenyat com una màquina afegeix un altre segell indicant des de quina oficina s’ha enviat la carta, i després ens ha fet passar a una sala per tal de mostrar-nos com classifiquen el correu de tot el poble de Vilanova. Ha estat tota una experiència!

De tornada a l’escola hem treballat en l’entrevista que li realitzarem a en Xavier quan vingui a la nostra classe, no és fàcil pensar en bones preguntes però si ho fem per parelles ens costa una mica menys. Ja estem neguitosos esperant la visita!

20191115_104750

20191115_103017

20191114_100532

20191107_103659

20191029_110312

20191028_120544

20191115_104159