COMPARTIM DANSES TRADICIONALS

Bona tarda famílies!

Aquest mes a música hem començat a treballar danses tradicionals a tota l’escola amb l’objectiu de fomentar la cohesió entre la comunitat educativa i posar en valor el patrimoni cultural del territori per acabar-les posant en pràctica en una festa d’escola a l’acabar el trimestre.

Com que són danses de diferent nivell i dificultat, i des de l’escola volem que sigui una festa participativa, un cop practicades a música, hem fet barreja de classes per tal que els grans poguessin ajudar als petits, valorar conjuntament com es poden adaptar per ser més participatives i els petits tenir companys referència per aprendre-les millor. Aquesta setmana hem fet aquesta barreja amb Pinotxos i Petits Prínceps.

MARTAMÀTIQUES EN JOC VISTES PELS PETITS PRÍNCEPS

Ahir a la tarda vam estar tota la tarda amb les famílies jugant a llegir el tiquet de la compra.

Jo he apres a fitxar-me, algunes coses del tiquet que no sabia, també he apres a pensar i col·laborar, i a esforçar-me. 

A mi m’hagués agradat que haguessim arribat a fer mes preguntes, i que tinguéssim mes adults per que ens ajudin.

ELIAN

El dijous per la tarda les famílies van vindre i vam fer Martàmatiques.

Vam començar la tarda. jo anava amb la Nayara, Alvaro, Cristina, Biel, Jesica, Leire. He après com llegir el tiquet de la compra  i on estava el IVA. No sabia ben bé que era el IVA. És una part dels diners que tu pagues en algun supermercat i el diner es va al govern i després fan escoles, metges…..

A mi em va agrada molt com treballavem i organitzavem. Va ser molt divertit pero m’agradaria si estigués la meva mare.

ABDESSAMAD

El dijous vam fer MARTAMÀTIQUES EN JOC van vindre algunas familias. Va vindre el meu pare i em va tocar amb el Yago la Gina i el Pol. Jo he après a llegir el ticket de la compra i a treballar en grup .

M’he sentit emocionat de que vingui el meu pare.

ERIC

Jo he après a saber que hi havien alguns productes que pensava que no eren fruites i verdures i que si que eren. També he après a fer sumes en vertical super llargues, perquè teniem que saber quant costaven totes les fruites i verdures. 

A mi em va agradar molt perquè ens tenim que fixar molt, i va ser molt xulo. De la meva família va vindre la meva mare Cristina.

DAN

El dijous vam fer Martámatiques en joc. De la meva familia va vindre la meva mare, ens vam posar per grups i jo em vaig posar amb la Mía i la Carla, de la familia de la Mia va vindre la seva mare i el seu padrastre.

Jo he après a llegir el tiquet de la compra i a mirar-lo, tambe a saber quant val un kilo, a mirar l’iva, com mirar els percentatges al tiquet.  

Em va agradar molt perquè hi vam participar totes tres i també perquè entre totes ens vam ajudar.

ERIKA

El dia 16/11/23 vam fer Martamatiques en joc. Es una activitat que ens reunim amb alguns pares i mares de la clase, l’activitat anava de als tiquets de la compra.

He après a que ens tenim que mirar el tiquet de la compra perquè es poden equivocar i cobrar  més del que has comprat.

Va haver un moment que ens va costar una mica una sumar.

A mi la tarda em va agradar molt i m’ho vaig passar molt bé.

NAYARA

Dijous dia 16 de Novembre ens vam trobar amb els pares per fer un dia de Martamatiques en joc.

A la tarda la Marta i el Dani ens van explicar una mica com funciona hi havia preguntes sobre els tiquets de la compra com per exemple… quantes fruites hi ha al tiquet del Mercadona? preguntes sobre els tiquets, el meu grup ens vam quedar a la 10, la penúltima.

Vaig aprendre a mirar molt be el tiquet, els kilos, perque hi havia una pregunta que era quina fruita és més cara i la més barata? llavors vam veure el quilos i per això i a treballar en grup.

LEIRE


ESPECTACLE: MEMÒRIA SOTA L’AIGUA

ELS PETITS PRÍNCEPS HAN DOCUMENTAT LA SESSIÓ DE TEATRE

Dijous 10/11/2023  vam anar a veure una obra de teatre. L’obra explica coses greus. Tot comença amb una desaparició del poble de Mediano per fer un embassament, amb les portes de la presa tancades.

Hi havia  molta pluja i fa marxar a la gent, i la gent va anar a la seva casa per agafar tot per marxar a un altre lloc. Enderroquen cases i i la porta de l’escola es tanca i  perden les cases i tot per l’embassament.

ARYA

Ha estat super xula perque era molt bonica. La Alicia feia de iaia, el Guillerm feia de avi, i la Marta que feia de amiga i de cantant.

ARNAU

L’escenari era fosc, tenia una estructura gran al mig .L’estructura era en forma de campanari i estava feta de ferro .Al costat té aigua que es el que fan servir per fer el soroll de l’aigua.

CARLA

 A vegades  era bastant fosc i a vegades era bastant lluminós. Hi havia una estructura de metall, una corda i  havian instruments musicals, un cop i un pal que si bufaves per fora era com si fossin gotes d’aigua.

DAVID

CASTANYERA VERSUS HALLOWEEN

ORIGEN DE LES FESTES DE LA TARDOR

Aquest estiu he tingut l’oportunitat de descobrir un llibre que m’ha fascinat, gràcies al treball de recerca que el meu fill està fent pel segon curs de Batxillerat. De fet, m’ha permés canviar la mirada respecte les festes tradicionals i des d’aquest curs he viscut les Festes de la Tardor d’una manera molt més conscient i arrelada amb els nostres ancestres. D’aquesta oportunitat en dóno gràcies. I és que fins el curs passat, reivindicar la Castanyada (que està sent engolida pel Halloween) semblava ser d’obligada militància a les escoles i era decepcionant veure el poc interès social pel manteniment de les Festes Tradicionals Autòctones.

Però resulta que la investigadora Marianna García Legar, en el seu llibre La Rueda de Izpania, exposa l’origen d’aquestes festes i resulta que jo anava força errada. Segons ella, a la tardor es celebra la festa més important i antiga de l’Europa Precristiana: Semain. El festival començava la nit del 21 d’octubre i inaugurava el canvi de l’any que començava amb els sis mesos del Regne de la Nit. Era considerada la festa de transició més important de l’any. Tradicionalment, aquests moments de transició van ser considerats màgics perquè eren moments on s’obrien portals energètics, que ho alteraven tot. Per aquest motiu l’alba i el crepuscle s’anomenaven l’hora bruixa.

Samaín trae consigo el retorno del año al modo Giamos (Yin) de la experiencia. La noche del 31 de octubre queda cancelado el contrato que la tribu estableció con la Tierra durante el ciclo anterior, contrato que no volverá a renovarse hasta la próxima Candelaria, en febrero. Las semillas ya han sido plantadas para que duerman bajo la tierra y, con ello, ha concluido la labor agrícola. Todo fruto que no haya sido recogido debe dejarse en la tierra, puesto que a partir de este momento sólo a ella pertenece. Ahora la tribu no puede hacer más que esperar. En samaín el año regresa al vientre oscuro de la Tierra, lugar del Otro Mundo, para recomenzar un ciclo completo.”

Per als nostres avantpassats, el negre era el color de la Terra, i per tant era un color sagrat, ja que com més fosca més fèrtil. De fet, majoritàriament les dones de la Terra es vestien de color negre fins a començament del segle XX. Segons aquesta tradició, es considera que tots els fenòmens s’inicien en la foscor, les llavors en la de la terra, els nadons en el ventre de la mare i les idees i creacions en l’inconscient i els somnis. Va ser l’Església Catòlica qui (molt més tard) va demonitzar la foscor i el color negre relacionant-los amb el dimoni.

Semain és l’època que dóna la benvinguda a la foscor i amb ella als nostres difunts que caminen per l’Altre Costat. Eren considerats protectors de la casa i guardians familiars amb qui es pot confiar i amb qui se’ls demana ajuda. El culte als avantpassats era importantíssim per als nostres predecessors.

Es deber de los vivos recibir con amor y hospitalidad a los que llegan del Otro Lado. Para lograrlo, esa noche se enciende una vela que se deja encendida en el marco de alguna ventana, para iluminar el camino de regreso a casa. La puerta y las ventanas de la casa se dejan sin llave para que los que regresan no encuentren obstáculos al entrar. (…). Se colocan velas delante de las fotos de las personas fallecidas. Se deja encendida la chimenea toda la noche para que no pasen frío. Se pone una castaña tostada y una vela en cada escalón de la casa para que los antepasados puedan moverse por la casa y no estén a oscuras. En esas fechas no está permitido remover ni limpiar los rincones de la casa, ya que se dice que allí se sientan las ánimas. (…) Para la cena se les reserva un lugar en la mesa con plato, cubiertos, copa y servilleta, y se les sirve la cena y la bebida. La costumbre es sentarse a cenar con ellos y ponerlos al día de las novedades familiares del año, hablándoles en voz alta con naturalidad. Esta cena es un ágape familiar compartido entre vivos y muertos. Al final de la misma, sentados al lado del fuego, se cuenta a los pequeños de la familia historias de los abuelos y bisabuelos. Antiguamente , en muchos lugares de la península, niños y niñas tallaban lámparas con forma de cráneo en nabos, sandías y calabazas, dentro de los cuales introducían una vela encendida”

Durant les nits del Festival de Semain, s’eliminaven les normes establertes i es trencaven les barreres temporals i morals. Això permetia dues de les característiques principals de la festa: la disfressa i la consulta oracular. També el sacrifici hi era present. Es solia aprofitar per matar el porc i caçar el porc senglar i el cérvol, i s’oferia a la Terra la sang per garantir la fertilitat futura; per això aquest mes també rebia el nom de Mes de SangSant Martí és una festivitat propera en el temps, l’11 de novembre, i tradicionalment era el moment en el qual es feien baixar els ramats de les pastures de les terres altes per passar l’hivern protegits en les granges. També s’aprofitava per matar el porc i d’això ve la dita “a cada porc li arriba el seu Sant Martí“.

Disfresses, ancestres i menjar a dojo. No està tant lluny del que avui es fa en aquesta estranya barreja castanyada-haloween. De fet van ser els europeus qui en arribar a les terres americanes hi van portar el costum de la festa. Dels naps (més típics a les terres europees) es va passar a les carbasses (més fàcils de cultivar i més apreciades a Amèrica). De fer-les servir per recipient per les espelmes a decorar-les amb enigmàtiques cares. De deixar els racons bruts per les ànimes a decorar amb teranyines les cases. De disfressar-se amb robes velles per celebrar l’entrada als sis mesos de la foscor, a disfressar-se de zombi o de capellà.

Però sigui com sigui, castanyes, galetes de moniatos, bunyols, pa de figues, panellets, Ossos de Sant són la supervivència dels antics “pans d’ànimes” que tenien la qualitat d’acumular en la seva substància totes les benediccions de l’herència familiar. Una part es portaven a les tombes dels morts i l’Església catòlica hi va lluitar aferrissadament considerant-ho diabòlic (avui s’hi porten flors a les tombes per Tots Sants). A Catalunya celebrem la Castanyada o a Astúries, Cantàbria, Galícia, Lleó i Extremadura es celebra el Magosto.

No hi hauria d’haver una Castanyada versus Halloween, sinó comprendre que l’origen és el mateix, però sense tant de marketing.

Marta Hervàs Solà

SOBRE EL FET D’ESCRIURE

TOT S’HI VAL?

Personalment crec, de tot cor, que la resposta immediata a la pregunta seria una contundent negació, però evitaré començar així aquesta entrada, per donar-me noves oportunitats per il·lusionar-me i encoratjar-me a seguir contagiant el desig d’escriure i de fer-ho bé.

Per què ens cal escriure bé?

Escriure és una manera de reflexionar. Hi ha qui diu que és una forma activa de meditar on es busca el significat ple de les paraules. I és que mentre escollim les paraules que necessitem i les endrecem,  posem també en ordre els nostres pensaments. Però escriure implica també llegir, llegir-nos. Així, que els beneficis d’esforçar-nos en aquesta tasca són fonamentalment personals i intransferibles.

Escriure serveix també per comunicar-nos amb els altres i en aquest procés mostrem les nostres idees, les nostres preocupacions, les nostres fortaleses o debilitats, el nostre jo més íntim. Per això cal fer-ho amb plena consciència.

Escriure no hauria de ser un fer per fer! Agafar llapis i paper o l’ordinador és una oportunitat més de construir la nostra personalitat i desenvolupar la nostra capacitat per ser persones crítiques i lliures. I per fer-ho no hem de comprar l’escriure a quilos, com qui compra unes patates o unes mandarines, no ens cal omplir pàgines i pàgines: Cal posar atenció plena en cada paraula utilitzada i en com s’ha escrit.

I en això estem ara a l’aula dels Petits Prínceps. Des de l’inici de curs hem anat fent escrits amb diferents tipologies textuals. Hem fet guions, esquemes i xarxes de relacions; hem exposat les nostres opinions sobre diferents temes; hem fet resums tot resaltant el que és més important; hem creat històries breus; hem documentat el que estem visquent cada setmana; i aquesta setmana hem començat amb un dictat preparat.

Treballar a partir d’aquests dictats ens permet integrar les normes ortogràfiques de manera significativa, però requereix un esforç afegit en la preparació. A més de fixar-nos en les paraules, cal tenir present que un dictat implica el posterior procés d’escriure de manera entenedora.

Aquest és el motiu pel qual estem revisant, decidint i canviant, les nostres grafies, ens referim a aquelles que no són prou clares o es presten a confusió. I és que no podem oblidar que quan confegim els nostres textos mostrem també la nostra capacitat d’esforç, de rigor i compromís.

Amb les xarxes socials sembla que tot s’hi valgui a l’hora d’escriure. Hi pot haver qui vulgui defensar que no és tan important escriure bé, ja que les xarxes estan plenes de continguts que no es valoren per la seva ortografia, gramàtica o el lèxic. Però qui sap on estaran aquests “influencers” de la paraula, en uns anys.

Potser és hora d’aturar-nos, de repensar, de ser impecables amb les paraules, de posar atenció en el què comuniquem i en el com ho expressem. No podem perdre de vista que en el fet d’escriure mostrem els nostres sabers i la nostra cultura.

Marta Hervàs Solà

HISTÒRIES DE VIDES I EL TEMPS

Començar un curs i conèixer un nou grup pot ser una gran oportunitat per recordar experiències viscudes, les emocions vinculades a elles i l’enorme munió d’aprenentatges (iniciats, en procés de reorganització i/o consolidats) que es van succeint sense parar en la vida dels infants i també dels adults.

Amb el llibre EL PETIT PRÍNCEP, se’ns obre una porta plena de possibilitats. Treballar la línia del temps per situar-nos i entendre el valor posicional dels nombres és una de les oportunitats que hem escollit, com ja us vam compartir en l’entrada anterior. Hem situat les dates importants del curs en una línia que va des setembre del 2023 al juny del 2024; hem fet el mateix en una línia personal i familiar, des del naixement d’un dels avis de la família (i així des de casa reorganitzem de nou els coneixements i ens enfrontem als dubtes que es poden generar, si és el cas) i ara començarem a fer-ne una que abarqui des del naixement del senyor Antoine de Saint-Exupéry, l’autor del llibre al que li devem el nom de l’aula, fins a l’actualitat que anem vivint.

Per animar a la lectura del llibre, pensada per fer-la de manera col·lectiva, hem presentat els molts llibres dedicats directament o indirecta a l’obra d’Antoine; a vegades són versions en altres idiomes o llibres que expliquen aspectes més concrets.

Hem elaborat una creació artística on amb aquarel·les líquides i retoladors “Posca” ens hem situat en la immensitat d’un univers imaginat.

I al presentar la biografia de l’escriptor ens ha sobtat la seva mort i desaparició. Ara ja sabem que van trobar les restes del seu avió i que les investigacions han dut a un llibre, publicat a França, on s’aclareix tot el què va passar. Així hem descobert la figura de Horst Rippert, el soldat que va derribar a l’escriptor, al qual considerava el seu heroi, i que va viure amb la pena i la vergonya de saber que n’era la causa, durant tota la seva vida.

En aquest punt hem iniciat el treball sobre les pors i les emocions que ens poden paralitzar i hem tingut molts moments de converses on hem pogut expressar-nos lliurement mostrant-nos tal i com som o voldriem ser. I aquestes converses ens han ajudar a aplicar les reflexions en la sortida de Convivència d’Òdena Village, aconseguint una experiència positiva que portaran a la seva motxilla emocional i que els durarà per sempre.

Però a més, la vida està plena d’oportunitats i les notícies ens n’ofereixen moltes. Els abusos als infants és un tema preocupant i que sol estar sobre la taula de totes les cultures i societats, i hem aprofitat per iniciar converses en aquest sentit. La por, la vergonya i els secrets davant els abusos està present a moltes creacions artístiques i nosaltres hem utilitzat una vella cançó de Suzanne Vega que en parla: Luka. 

Paral·lelament hem llegit la dedicatòria que l’Antoine fa en el seu llibre i estem analitzant línia per línia, paraula per paraula fins els punts i les comes. 

Ara estem aquí, en el temps i en l’espai, però també allà. Estem al fons de l’oceà amb l’avió de l’Antoine, pels carrers de París amb en Leon Werth, a l’aula intentant sent impecable amb les paraules i situant en les línies del temps els esdeveniments, i a casa amb les motxilles personals carregades d’experiències.

Marta Hervàs Solà

I DE MATES QUÈ?

Som moltes les persones que portem a la motxilla algún conflicte amb les matemàtiques. En el meu cas no vaig ser gaire afortunada amb el com les vaig viure en la infantesa i ha estat necessari convertir-me en mestra per enamorar-me’n.

Les matemàtiques ens ajuden a entendre el món i a explicar-lo per poder millorar-lo. I sota aquesta idea, grandiosa, intentem vèncer les pors i reticències, que majoritàriament no solen ser dels infants. Sense ser-ne conscient les nostres incerteses i/o inseguretats les compartim amb els nostres fills i filles. Per això és tant important estar permanentment alerta i ser IMPECABLE AMB LES PARAULES, davant de propostes matemàtiques. Les paraules són l’eina més poderosa que tenim com a éssers humans. Són un instrument de la màgia. Quan ets impecable amb elles, asumeixes la responsabilitat dels teus actes, sense jutjar-te ni culpar-te. El “no sé”, “no puc” , “no serveixo”, “no se’m dóna bé”, “no entenc” …ens esclavitza i necessitem alliberar-nos per avançar i aprendre.

Cal tenir un compromís ferm amb les nostres possibilitats i les dels nostres fills i filles per crèixer plegats, dia a dia, sense pausa, però construint a partir d’uns fonaments sòlids. Els adults hem de fer de bastida que els guia (en castellà diriem “ser el andamio”) en les seves descobertes i construccions dels aprenentatges. Saber quines són les finalitats i els objectius davant les propostes és clau.

Ara hem començat el nou curs i estem elaborant línies del temps (situem a la recta numèrica i per tant treballem també el valor posicional dels nombres) des de diferents punts de vista, per adonar-nos i consolidar els aprenentatges que un dia vam iniciar sobre el tema. Als i a les Petits Prínceps els hi sonava de quan eren Alícies i Tanits. Ara ens toca anar més enllà i prendre consciència també de les arbitrarietats i la relativitat de les ciències.

EXPERIMENTING WITH WATER

Tintins showed a high interest in water and problems we have been experimenting lately. Today we have been talking about how could we measure water in order to prepare an experiment. We wanted to know if sea water evaporates and if so, if we could separate water from salt. One of them came up with an idea: we could pour water into a container and then cover it with another container leaving some room for a tray. Her theory is that we are going to get fresh water and salt is going to remain in the central container. One of them pointed out we could add mark with a feltip pen the water level. By  doin it so, we would be able to measure how much water have evaporated in some time.