TANCAMENT “COM PODEM FER VISIBLE L’INVISIBLE?”

El passat dilluns vam convidar a les nostres famílies al tancament del nostre projecte d’aula “Com podem fer visible l’invisible?”. Dies enrere, quan preparavem aquest final, vam fer un breu repàs sobre les descobertes fetes i vam compartir les conclusions i reflexions a les que hem arribat junts. Tenim clar que ara sabem moltes coses del nostre cos, i que hem fet visible tant el que tenim per dins com altres aspectes més complexos relacionats amb la diversitat. Recordem també la sortida al Human Bodies amb aquells cossos que explicaven coses sobre la vida que havia viscut aquella persona. Arribem al final amb tres paraules sobre la taula, HISTÒRIA, CUIDAR i RESPECTAR. 

Per tot plegat decidim realitzar un tancament diferent on les nostres famílies puguin adonar-se també de la importància de cuidar el nostre cos, de respectar-nos a nosaltres i als altres, per finalment poder aconseguir que el nostre cos deixi una bona història.

Ens organitzem en petits grups i preparem diferents propostes:

  • Una coreografia, estil Zumba, per transmetre la importància de tenir el nostre aparell locomotor actiu.
  • Un joc de ioga per oferir un mecanisme amb el que aconseguir tenir més relaxat el nostre sistema nerviós.
  • Un berenar saludable per ensenyar a cuidar la nostra microbiota i el nostre sistema digestiu.
  • Un passeig sense fer servir la vista (acompanyats d’un guia) i un taller d’escriptura en llenguatge dactilològic i en Braille per sensibilitzar-nos davant la diversitat de persones que poden conviure amb nosaltres.

Acabem amb la sensació d’haver transmés el nostre missatge alhora que hem gaudit moltíssim d’aquesta tarda amb les nostres famílies. Tot i així, encara queda una altra proposta per mostrar però… hauran d’esperar fins el dia de la promoció.

“CONÓCEME POR MIS HABILIDADES, NO POR MIS DISCAPACIDADES”, Hensel

Aquest projecte d’aula ens està portant per diferents camins i, un d’ells, ens ha fet arribar al punt de plantejar-nos si totes les persones funcionem igual o no. Tenim claríssim que som diferents i això ens provoca mirar-nos atentament a nosaltres mateixos i als altres. A simple vista podem veure molts aspectes però és dedicant temps a les persones que arribem a coneixer-les i a saber realment com són. A més a més, ens adonem que allò que podem veure dels altres sovint ens condiciona a pensar com són, què saben fer i què no.

Per començar a fer visible certs aspectes relacionats amb la diversitat i el diferent funcionament de les persones, visualitzem un conte a la pantalla: “Por cuatro esquintas de nada”. Amb aquesta història compartim impressions i reflexionem sobre aquestes diferències que a vegades condicionen però amb les quals podem conviure si la nostra mirada és la d’ajudar a l’altre.

En petit grup llegim una frase: “Conóceme por mis habilidades, no por mis discapacidades” de Robert M.Hensel, i parlem sobre el significat, què ens està dient?… Coincidim bastant en les nostres reflexions i valorem la importància d’aquest missatge, realment tots i totes volem que ens coneguin per tot allò que podem arribar a fer i ens ho valorin. A partir d’aquí, comencem a conèixer la vida de diferents persones que han estat reconegudes per les seves habilitats tot i tenir alguna discapacitat o dificultat com: Usain Bolt, Frida Kahlo, Louis Braille, Leo Messi, Ashley Fiolek o Pol Makuri, al qual hem tingut el privilegi de conéixer personalment.

Aquest camí centrat en conéixer la diversitat de persones que ens envolten ens ajuda a prendre consciència i per això dediquem diverses sessions a descobrir les diferents discapacitats que podem trobar en la nostra societat. Ens sensibilitzem amb la discapacitat visual a través de contes com “El libro negro de los colores” o “Tanca els ulls”, treballem a partir de l’alfabet Braille i aprenem a escriure el nostre nom. La discapacitat auditiva la descobrim amb el conte “Chim chim y el tiramisú” que ens expliquem dos experts en llenguatge de signes, també visualitzem diverses cançons en aquest llenguatge i aprenem a dir el nostre nom a través del sistema dactilològic. A més a més, visualitzem un vídeo per conèixer el dia a dia d’en Francisco, una persona sord-cega que ens mostra com es comunica i com es desenvolupa en un dia qualsevol. A través del curtmetratge “Cuerdas” podem parlar de discapacitat mental, i compartim diverses experiències viscudes que anem relacionant a mesura que anem descobrint la diversitat.

ENS VISITA UN ESPORTISTA PARALÍMPIC

El passat dimarts 26 d’abril, vam tenir el plaer de conèixer de l’esquiador de fons paralímpic, Pol Makuri. És el primer espanyol amb paràlisis cerebral que participa en uns Jocs d’hivern. 

La xerrada va començar amb un objectiu molt clar per part seva: “estic aquí perquè lluiteu pels vostres somnis i no us rendiu mai”. El Pol va compartir amb nosaltres la seva experiència als Jocs Paralímpics de Pekin 2022 i mitjançant un vídeo vam poder gaudir de les imatges de la seva participació i la d’altres esquiadors paralímpics. 

Tot seguit, ens va explicar les seves vivències esportives des de petit fins a l’actualitat. Durant la seva infància va jugar a hoquei, tot i que, inicialment no li va ser fàcil, ja que li van tancar les portes en un primer equip. Però finalment va jugar en un altre, on va gaudir de moments de joc i sobretot, amb els seus companys d’equip. Ens va ensenyar les adaptacions que ell mateix es va fer per poder jugar i no fer-se mal. Com per exemple, a l’estic. 

Amb el pas del temps, va decidir deixar de practicar hoquei per començar amb l’esquí de fons d’una manera més professional. Així doncs, va entrenar i es va esforçar molt per anar millorant dia a dia i per obrir-se, de mica en mica, les portes que el portarien a l’actualitat, una participació en els Jocs paralímpics d’hivern. 

Després de conèixer una mica més en Pol, ens va mostrar totes les disciplines que participen en els jocs paralímpics tant d’hivern com d’estiu. Vam observar imatges de diferents esports i els seus atletes. Vam veure des de la boccia, el goalball… fins al tir amb arc o l’hípica. 

Per concloure amb la xarrada, vam veure un vídeo on vam poder veure el dia a dia de persones amb discapacitats molt diferents: des d’un cec fins a una persona sense braços. Van ser unes imatges que ens van impactar i sorprendre molt positivament. Finalment, vam poder preguntar-li totes les curiositats que teníem i ens va presentar el conte que parlava sobre la seva història: Mig adormit

Com ens va dir el Pol… en molts moments haurem de decidir entre defallir o lluitar. I com és evident, ell ens anima a LLUITAR per aconseguir els nostres somnis.

ESPORTS PER PERSONES AMB DISCAPACITAT

A les últimes sessions d’Educació Física hem descobert que hi ha esports que s’han adaptat perquè persones amb discapacitat puguin practicar-los. Com per exemple, el futbol, el ciclisme, la natació, el bàsquet, l’atletisme… 

Hi ha esports només per persones amb discapacitat? 

Per saber-ho, cadascú va buscar la informació a casa. Amb aquesta informació hem descobert que hi ha esports que només pràctiques persones amb discapacitat: la boccia i el goalball. Després d’escoltar els companys i les companyes hem après: com es juga, què necessitem, qui el practica… També hem pogut veure un vídeo sobre la boccia i ens ha sorprès, ja que ningú la coneixia. 

A la tornada de les vacances, hem gaudit jugant al goalball. El goalball és un esport per persones amb discapacitat visual. És un esport on el silenci és molt important perquè es juga amb una pilota amb cascavells. Hi ha dos equips: un atacant i un defensor. L’equip atacant ha de fer gol i l’altre ha d’intentar evitar-ho. 

Ens ho hem passat molt bé i ens hem posat a la pell dels esportistes que practiquen goalball.

EL PES DEL NOSTRE CERVELL

Encuriosits i encuriosides per tot el que té a veure amb el cervell, la setmana passada vam treballar al voltant d’una informació que vàrem trobar al buscar informació a casa. Algunes Tanits van trobar una dada força interessant: el pes del nostre cervell!

“El cervell humà d’un adult pot pesar entre 1,2 i 1,5 Kg!”

Dit així… a uns ens sembla molt i a altres poc, ens costa visualitzar aquest pes. Per això, en les estones de sistematització de l’última setmana, hem fet servir unes bàscules de cuina i hem buscat objectes quotidians que tenim dins la nostra classe amb l’objectiu d’arribar al pes del nostre cervell i així poder-nos fer una idea més real. El pes a la bàscula ens sortia en grams i ha estat tota una oportunitat per poder treballar els conceptes de quilo i grams i les seves equivalències. Per altra banda, hem seguit treballant amb números grans i ja no ens fa tanta por llegir-los.

Trobar els objectes que plegats sumaven una xifra entre el 1200 i el 1500 no ens ha costat però al veure calaixos, llibretes, llibres i cantimplores apilats ens ha semblat que el nostre cervell té un pes considerable.

Per seguir treballant al voltant del pes, hem fet un petit joc! Sense saber el pes real dels cervells de 10 animals diferents, hem hagut d’atrevir-nos a endreçar-los de més pesat a menys. En petit grup hem hagut de debatre, fer hipòtesis i arribar a un concens per poder proposar un ordre. Finalment el resultat ens ha sorprès moltíssim: ningú ha encertat quin dels 10 cervells era el més pesat! Per últim ens hem col·locat en aquesta llista, els humans no som els animals amb el cervell més pesat, i aquesta petita reflexió ens ha portat a pensar si realment el tamany i pes del cervell determina si som més intel·ligents o no. En aquest punt no ens ha costat gaire posar-nos d’acord, tots i totes pensem que el pes i tamany no té res a veure amb la intel·ligència. Tindrem raó…?

COM SAP EL CERVELL QUÈ HA DE FER?

Aquestes darreres setmanes el cervell ha estat el protagonista de moltes de les nostres converses. Fa dies, quan vam reprendre el projecte d’aula després de tancar el conte col·laboratiu, vam engegar una conversa sobre la importància d’aquest òrgan. En alguns llibres i vídeos hem descobert que es refereixen a ell com “el jefe” o “el director” del nostre cos, per tant, suposem que la seva funció és importantíssima. Però, alhora, ens va sorgir un dubte: “Mana més que el cor?”… El cor el necessitem per viure però el cervell és qui mana, dilema servit, “Qui és més important, el cor o el cervell?”

Ens adonem que el cervell ens intriga i en volem saber més. És el director del nostre cos però… “COM SAP EL CERVELL QUÈ HA DE FER?”. No tenim respostes i decidim buscar més informació a casa. Dies més tard, bona part de la classe ha trobat la resposta i sembla que entre tots i totes ho podem explicar per entendre-ho. Entre papers, imatges i vídeos apareixen noves paraules: neurones, cerebel, impulsos electrics, crani, sistema nerviós…

A mesura que anem entenent la funció del cervell també anem connectant els nous conceptes i idees amb experiències personals que hem anat vivint: la malaltia d’alguns avis i àvies, aquells records que s’esborren. Algunes Tanits reflexionen sobre aquestes malalties i la duresa de perdre la memòria o el control del nostre cos, filosofar ens encanta! Uns dies després, la Lídia ens porta a la classe una notícia que a priori ens costa d’entendre però que sospitem té a veure amb el cervell, dos conceptes ens costen: malaltia de l’ELA i implant cerebral. Amb l’ajuda de les nostres famílies descobrim que, efectivament, l’ELA té a veure amb el cervell i que els implants cerebrals són un gran avenç de la ciència.

PER QUÈ ENS MOVEM?

Dins del projecte d’aula, les Tanits a Educació Física ens hem preguntat: “Per què ens movem?”. Les Tanits ho tenen molt clar i després d’una conversa arribem a la conclusió que:

“Els músculs són els encarregats de moure el cos. I els ossos també”

Per complementar la conversa, ens situem davant de la pantalla i atentament visualitzem un vídeo molt interessant sobre L’APARELL LOCOMOTOR. Descobrim que ens movem gràcies a l’aparell locomotor; compost pel sistema muscular i el sistema ossi.  Seguidament, compartim els aspectes més importants i els documentem mitjançant una proposta grupal.

La segona proposta consisteix a pensar un exercici, activitat o joc que treballi específicament la zona muscular que els ha tocat a sorteig. Per exemple, la zona muscular inferior. D’aquesta manera el grup responsable proposa a la resta de companys/es la seva activitat. Així doncs, practiquem junts sent coneixedors de la zona muscular que actua. 

Hem gaudit molt pensant, preparant, practicant i explicant als altres les nostres propostes!

REGISTRES I ANÀLISIS DELS NOSTRES ÀPATS

Paral·lelament al nostre treball sobre la microbiota i la recerca sobre on es troba l’estómac dins el nostre cos, les Tanits hem realitzat un registre sobre els nostres àpats durant cinc dies. Hem descobert que la nostra alimentació és vital per cuidar de la nostra microbiota i en volem saber més. Des de casa hem anat anotant els nostres dinars i els nostres sopars, i després a l’aula en petit grup hem analitzat les nostres anotacions.

Primer ens hem explicat què hem menjat al llarg d’aquests cinc dies i hem anat conversant sobre els tipus d’aliments que ingerim, paraules com làctics i llegums les hem incorporat al nostre anàlisi i, poc a poc, hem classificat els nostres menjars en grups d’aliments. Després, hem anat quantificant aquests aliments amb l’ajuda dels policubs, d’aquesta manera ràpidament ens hem adonat quins són els aliments que acostumem a menjar amb més freqüència.

Un cop hem acabat ens hem ensenyat els nostres resultats i hem pogut observar coincidències però també algunes diferències entre grups. Després de la conversa en gran grup, hem passat aquest treball oral a una taula on hem quantificat els nostres resultats confegint uns diagrames de barres. Ens hem endinsat en un nou món: la estadística!

Observant els nostres resultats hem arribat a la conclusió que no mengem pràcticament fruita! La Carla ens fa pensar que potser és amb els esmorzars i els berenars que en mengem i decidim entre tots i totes fer un nou registre per aquesta setmana. Aconseguirem que la barra de la fruita pugi amb els esmorzars i els berenars?

DESCOBRIM LA MICROBIOTA

Una de les preguntes que més espectativa havia creat dins l’aula era si existien bacteries bones dins el nostre cos, algunes Tanits pensavem que sí però per a d’altres era impensable que dins nostre poguéssin haver-hi. Per tal de començar a conéixer-les preparem una sessió diferent.

Per parelles i mitjançant un Chromebook, vam haver de seguir les instruccions a tavés d’un correu electrònic que haviem rebut. Un enllaç ens va portar fins a un vídeo que explicava com, efectivament, dins nostre hi ha unes bacteries bones i molt necessàries, MICROBIOTA les anomenen. Després d’escoltar i veure el vídeo vam llegir unes preguntes que vam respondre a través d’un nou correu.

Dies després seguim reflexionant sobre aquesta nova paraula que hem descobert, la MICROBIOTA. Altres paraules com estómac, intestins, digestió… també comencen a sonar. El vídeo ens deia que aquestes bacteries bones es troben a l’estómac, ara bé, on tenim l’estómac? “Per la panxa!”, anem compartint. Per tal de ser més concrets i concretes utlitzem a un nou company d’aula, el Sr. Armando (un esquelet), que ens ajuda a ser més precissos a l’hora de localitzar aquestes noves paraules que hem après. Ens costa posar-nos d’acord però llavors la Gina i la Luna recorden que en els llibres que estan llegint a les estones de lectura podem trobar la resposta. Ens els mirem i intentem localitzar-los en l’esquelet… sembla fàcil però no ho és tant. Caldrà seguir remenant més llibres i imatges…

 

COM PODEM FER VISIBLE, L'”INVISIBLE”?

Virus, bacteris, fongs… seguim parlant sobre el tema i anem resolent algunes de les preguntes que en un principi teniem. Comencem a diferenciar aquestes paraules i ja quasi parlem com autèntics científics i científiques; tenim clar que aquests MICROORGANISMES són diferents entre ells però que sovint els nostres ulls són incapaços de veure’ls.

“Són com coses invisibles però sense ser invisibles!”, “Quasi invisibles perquè amb un microscopi si que es poden veure”, “Si però aquí poden haver-hi i no els veiem”…

La conversa ens porta a verbalitzar que nosaltres el que volem és poder veure’ls! Saber-ne més sobre ells i sobre el nostre cos, poder posar “cara” a totes aquestes paraules que ens van sortint i que ens fan bullir el cap! Ho tenim clar, volem entendre i fer visible aquest món que tenim dins nostre però no sabem com… Comença el nostre projecte d’aula: Com podem fer visible, l'”invisible”?

La setmana passada vam realitzar un experiment a l’aula, buscar bacteris! En petits grups ens vam organitzar per buscar-ne i vam seguir el passos que les mestres van aconsellar-nos. Després vam emplenar un full seguint el mètode científic i esperar una setmana per saber què passaria. 

Dimecres vam poder obrir la caixa on teniem el nostre experiment i comprovar que, efectivament, tenim alguns microorganismes per l’aula. La nostra sorpresa va arribar al veure l’aspecte d’aquests utilitzant les lupes binoculars de l’escola. Comparant el resultat amb algunes fotografies, ens adonem que el que podem observar són fongs i no bacteris, que de bacteris segur que en tenim però a través de les lupes binoculars no les podem veure.

Ens agrada fer de científics i científiques, sembla que aquest cop hem aconseguit fer visibles a uns “companys i companyes” de classe ben especials!