TEATRE PER EXPLICAR, SER I SENTIR

Seguim amb la nostra missió del trimestre: Anar dissenyant i posant en escena el pregó de la Festa Major!

Fa uns ides que, ja amb el text força avançat, estem compromesos a memoritzar i anar veient com tot plegat pren sentit a l’escenari. Amb els assajos aprofitem per treballar l’actitud i el saber estar, l’articulació, vocalització i la projecció de la veu, la capacitat expressiva, … tot investigant l’espai i les possibilitats d’acció que tenim, descobrint els nivells des d’on treballar, jugar i interpretar. Provant les idees d’uns i altres, apareixen noves propostes i les anem incorporant, o adaptant, tot és benvingut!

Aquesta setmana hem tingut la sort d’assistir d’espectadors al teatre i, evidentment, ens l’hem mirat amb ulls d’actors i actrius que en som una mica. Abans d’anar-hi ens hem nodrit de la història que hi veuríem, per tal d’aprofitar al màxim l’experiència i viure-la encara amb més intensitat. El tema s’ho valia: Memòria sota l’aigua, un homenatge a aquells pobles i persones que van ser esborrats, desterrats, dinamitats per construir la xarxa de pantans que amb la dictadura franquista varen promocionar-se. Ens posem a la pell d’aquella gent que estimava la seva terra, el seu entorn i que sense cap opció ni negociació possible van ser obligats a deixar. Ens apassiona parlar de la història i ens sorprèn veure, una vegada més, que no sempre ha existit la democràcia, ni s’han respectat els drets de les persones a casa nostra. Més enllà de la història ens fixem amb la manera d’explicar i d’emocionar al públic, l’escenografia, la música, el llenguatge poètic, les cançons, el parlar humil i sincer de les persones que expliquen veritats i records… Un campanar dret que és testimoni i memòria d’un poble destruït a la força que ara parla en veu d’altres generacions.

Tot seguit teniu les nostres impressions sobre els nostres primers assajos del pregó i l’experiència d’anar al teatre.

El dijous pel matí vam anar a l’Ateneu per veure un teatre. La Ivet ens va dir que durant el teatre havíem de buscar un moment que ens emocionés. El dimecres ens van parlar de la fitxa artística i vam llegir un resum de la història. Quan es va acabar el teatre vam anar a casa i per la tarda vam parlar de quin ha sigut el moment que t’ha emocionat i per què. Jo vaig explicar un moment on feian balls i piruetas amb una corda  perquè semblava  que volaven. La historia explicava que en la dictadura de Franco ell volia fer pantans a tota Espanya (concretament als llocs muntanyosos) perquè els pantans feien energia hidràulica i la energia hidràulica fa electricitat. Franco volia fer-los als pobles petits i a la muntanya va anar fent pantans i més pantans fins que va arribar a un poble petit de d’Arago que es deia Mediano. Imane

El dimecres 8/11/2023 vam practicar el pregó de festa major. Vam dir tot el text i ens vam posar a l’escenari, uns assentats a primera fila, uns drets, uns altres amb un banc de peu i altres en un altre banc de peu. Jo vaig millorar una mica el tros que em tocava dir. També tenia moltes ganes de veure els moviments i a on em tocaria posar me.Després els nens de cada fila,  una fila sortia a l’escenari i feia el tros que li tocava. Personalment em va agradar molt el pregó quan vam fer els moviments. Martí

El dimecres al matí vam assajar el Pregó al gimnàs. Ens vam posar a l’escenari, vam posar bancs a l’escenari i vam començar  a  assajar.  Va anar molt bé. Després vam fer assaig per grups. Quan vam acabar ho vam fer tots junts moltes vegades i va funcionar molt bé. Fer aquest assaig a mi m’ha funcionat per no tenir tanta vergonya a dir el text en veu alta davant de persones, aprendre a vocalizar, a memoritzar,  a treballar en grup, a colocar el meu cos i a projectar la veu.   Adrián

El dijous 9 de novembre vam anar a veure “Memòria sota l’aigua”. Parlava sobre un poble Aragonès que es deia “Mediano”. Aquell lloc era perfecte per els habitants d’allà, però el dictador Franco va decidir fer pantans a tota Espanya. Va ser un problema ja que a Mediano estaven tancades les comportes del pantà que construïen i va ploure durant 3 dies seguits. I s’estava inundant el poble i hi havia persones que no volien marxar de la seva casa . Hi havia una àvia que no volia marxar,  va pujar al sostre de la seva casa i va haver de venir la Guardia Civil. Ara aquest lloc es pot visitar amb vaixell o caminant per els voltants. Ranya

El dijous al matí vam anar a igualada i vam anar al teatre. El títol del teatre era ‘Memoria sota L’aigua’ i venien moltes més escoles. Jo em vaig sentar en la primera fila. El teatre era de 3 persones que representen diferents persones del poble Mediano. Explicaven cosas de Mediano y lo que va pasar sobre Franco, el poble, el panta que va construir Franco i mes. A mi en lo personal em va agradar lo que va passar i com ho explicaven i era molt interessant. Em va agradar molt quan va acabar i es van assentar les 3 persones perque els fessim preguntes i curiositats. Eric Cano

 

 

Comencem la batucada!

Hola famílies! Com bé sabeu, per la Festa Major de l’escola, les Matildes som les encarregades de fer la batucada. Aquest any però, hem hagut de començar aquesta tasca dedicant tots els esforços a reparar els instruments necessaris per fer-la, ja que, amb el pas dels anys s’han anat malmetent i ens trobàvem que fins i tot no en teníem per a tothom! Enganxar papers per redecorar, canviar membranes, dissenyar i escollir un nou logo que també fes referència al nostre nom, fer instruments nous… Una feina molt entretinguda, creativa i necessària que ens servirà tant a nosaltres com als companys i companyes de l’escola que vinguin darrere nostre.

EL PREGÓ I LES FRASES FETES

Som immersos en el Pregó de Festa Major!

Aquesta setmana la Ivet ens ha presentat una primera proposta que neix de les nostres idees i petits redactats de grup. Com a curiositat hem estat parlant i observant que hi apareixen algunes frases fetes interessants, relacionades amb el món culinari. I és que la cosa volem que faci olor de cuina! Les expressions ens han agradat perquè pensem que poden donar un dinamisme i ritme al petit espectacle, a l’hora que serviran per aconseguir espectadors curiosos i més atents. Hem estat comentant la idea de l’espectador intel.ligent quan va al teatre. Aquell que no només seu i admira i que prova de captar les ironies, bromes i metàfores, divertint-se i sentint-se part del joc. Tot plegat ens lliga molt amb el toc poètic però a la vegada provocatiu que creiem ha de tenir el nostre pregó.

Ens deixem un temps per començar a estudiar aquest esbós dramàtic però també ens posem el compromís de buscar d’altres frases fetes, relacionades amb el món de la cuina, que puguem incloure. Hi ha perrsones que il.lusionades ja en comencen a col.locar:

S’ha acabat el bròquil! Segur que us quedareu de pasta de moniato!

INAUGUREM EL PLAFÓ DE NOTÍCIES

A l’aula, entre el nou plafó dels hàbits d’organització, tenim un espai destinat a les notícies. Les Matildes som curioses de mena i sempre estem pendents del què passa al món. L’aula i el grup són espais importants per conversar, aclarir, entendre i pensar en possibles solucions a les situacions… de tot en podem aprendre!

Aquesta setmana la Marta i la Ivet ens han presentat una notícia relacionada amb la metereologia i les temperatures altes inusuals que estem visquent. La notícia era plena de dades que hem hagut d’entendre i interpretar, així com de diagrames de barres i gràfics farcits de nombres. I és que les matemàtiques realment serveixen per explicar i interpretar el món! Ens hem parat a parlar molt de les Mitjanes de temperatura, què són i què representen, com les fan… i a escala més petita, partint de dades fàcils i properes, ens hem animat a fer el càlcul de la mitjana del número de peu de les Matildes, per així entendre millor com es calculava una Mitjana. Hem construït una taula anotant les dades i hem començat a fer indagacions sobre com resoldríem el càlcul. Ha estat bonic observar diferents maneres d’arribar a un mateix resultat i veure com necessitàvem saber les taules, multiplicar, sumar i dividir per resoldre aquestes situacions. Ara ens hem animat a construir rectes numèriques per situar les diverses temperatures  de la notícia i així entendre millor el valor els decimals.

CAMINO A LA ESCUELA

Sota el pretext de Teixir camins aquesta setmana hem pogut gaudir plegats de la pel.lícula Camino a la escuela. Ha estat una oportunitat per destacar valors i actituds que també estan relacionats amb la passada sortida de convivència, tot i que a escala més petita. Els infants protagonistes expliquen els camins que han de superar per arribar a l’escola, el seu repte. L’escola és, per aquests infants i les seves famílies, un espai insubstituible de coneixement que els propiciarà un futur millor i unes experiències úniques de relació i convivència. En la mirada d’aquests infants hem tastat la perseverança, solidaritat, esforç, superació de pors, sacrifici, cansament, responsabilitat… tot perquè valoren l’oportunitat d’anar a  l’escola. Nosaltres ens sentim en una dimensió ben diferent i en parlem. Alguns tenim mandra d’escola, de compromisos… i això que tenim l’escola a tocar de casa! Potser hem de reflexionar-hi per veure la sort que tenim!

Ara som a prop de representar els nostres camins a l’escola, uns camins ben diferents dels que hem parlat, fixant-nos en punts de referència que ens orienten, direccions, noms de carrers, places…

PER UN BON CURS…

Inspirats  en el llibre poètic Receptes de Pluja i sucre portem dies gestionant emocions pròpies de les persones i de les hormones que ja comencem a tenir una mica esverades. Parlem de la felicitat, l’esforç, l’alegria, la tristesa, l’enuig, la por, la tendresa … llegim receptes amb ingredients sorprenents que ens fan pensar en com superar petits problemes i adonar-nos de la sort que també tenim. Les emocions, un món farcit de bons i no tan bons moments però tots necessaris de reconèixer com a propis, perquè som humans. No podem ser empàtics sense haver passat per l’egoïsme, ni tenir seguretat i confiança sense haver patit la inseguretat. Aquesta lectura ens inspira, també perquè l’estil fa olor de cuina i menjars, que molt ens agraden i llavors, en aquest moment, ens animem…

Com podem cuinar un pregó de Festa Major?

Aquesta és la nostra primera missió del curs, com als més grans que som a l’escola, ocupar-nos de la creació del pregó de la Festa Major. Però no ho farem pas fàcil ens servirem del llenguatge poètic, les metàfores i comparacions, tot cuinat a foc lent, pensant també en la posada en escena i mentre treballem per tenir a punt els instruments de la batucada, que també ens caldrà organitzar per amenitzar la cercavila. Amb tot ens n’adonem que ja no ens queden mans per fer el capgròs de la Matilda! Confiarem amb els més Petits de la casa i els delegarem aquesta tasca. Els ho hem d’explicar!

Per tastar tot això us caldrà esperar una miqueta però mentre les nostres olles ja bullen i anem comprant els ingredients per servir-ho la data assenyalada, us diem que a Can Matilda també tenim receptes per un curs inoblidable!

CONVIVÈNCIA

La setmana passada vàrem participar de la ja coneguda jornada de convivència.

Són dos dies d’estada per recordar-nos, en primer lloc, que cal acollir i conèixer els Tintins que ara ja són de la nostra Comunitat. També és l’inici del projecte de comunitat, el moment que tenim algunes pistes sobre el què treballarem plegats, en aquest cas “Teixint camins“. A més és una oportunitat per viure els primers jocs del curs i les emocions de dormir plegats en un indret especial, amb tendes, en un autèntic campament. La sortida requereix d’esforç i compromís ja que la fem caminant, carregant les nostres pertenences, controlant el nostre ritme, els moments de parada, l’aigua que hem d’anar bebent… A l’aire lliure vol dir que els animalons són més a prop nostre, potser veiem aranyes i insectes dins la nostra tenda, sentim sorolls a la nit, no tenim el coixí ni el nostre llit, i ens hem d’abrigar més que quan dormim a casa… tot plegat representa superar nous reptes i pors, fer-se encara més gran!  El divendres al migdia arribem cansats, però feliços del que hem compartit amb els companys i mestres, amb moltes anècdotes i alguna sorpresa per explicar a les famílies.

Per la tarda cal tornar a l’escola per fer la cloenda i compartir les impressions plegats. Enguany hem aprofitat per començar a treballar l’espai, els mapes i aspectes d’orientació, ja que havíem de fer la pròpia representació d’Òdena Village. Com que havíem fet una cursa d’orientació el dia abans en tot aquell indret, l’experiència ens ajuda a situar-nos i en parlem mentre dibuixem: què hi havia, d’on sortia el camí, cap on anava a parar, per on passàvem…

Som a punt per Teixir camins plegats!

 

LES PRIMERES MATILDES!

Benvinguts i benvingudes al nou curs 2023-24. Un curs de ben segur ple d’emocions, records i esperances ja que es tracta de la recta final de la nostra estada al Marta Mata.

Hem engegat motors preparant l’aula, els materials, llocs… començant a descobrir coses que hem fet aquestes vacances, amb els diaris destiu, i tenint els primers reptes que ja ens han fet suar. A l’aula tot flueix, com la mateixa vida, i apareixen necessitats per començar a pensar, argumentar i fer servir les estratègies que ja tenim, tot expicant-les als companys. Com que ja som Matildes, i us podem expicar molt bé per què ja no Massagrans, comencem a pensar en el poc temps que ens queda i d’aquí a voler fer un Compte enrere físic a l’aula, per anar desfullant els dies que passen fins l’arribada a l’institut. I llavors, QUANT TEMPS ENS QUEDA PER SER MATILDES?

Seguidament teniu algunes de les nostres reflexions. Aquest curs sovint podreu llegir-ne al nostre blog. És quan fem aquest treball de pensar, recordar i endreçar mentalment tot allò que hem fet per escriure-ho i explicar-ho, quan realment valorem tot el procés d’aprendre.

PRIMERS DIES D’ESCOLA

Vam començar l’escola escollint on seuríem i vaig seure amb la Imane, l’Alicia, i la Iris. El primer dia vam fer 3 escrits de coses que en havien passat a l’estiu i havíem d’endevinar de qui era l’anècdota. El divendres vam conèixer a la Laura la nova mestra d’anglès. Després amb la mestra d’anglès vam fer el dibuix pel calaixet i vam fer cercles, formes de colors i el nom. El dimarts vam fer el punt de llibre i va ser de color marró i havíem de fer formes i decoració per fora dels dibuixos resseguits amb boli negre. Em vaig emocionar quan vaig tornar veure els meus companys i vaig estar molt còmode. Ranya

Vam començar l’escola agafant els llocs on voliem seure. Després d’escollir els nostres llocs ens van donar el material i vam fer un petit text on havíem d’explicar 3 fets que ens hagin passat durant l’estiu. Després de fer tot el text, vam fer una rotllana al terra i havíem  d’endevinar el que havien escrit els nostres companys. El segon dia de l’escola vam conèixer a la Laura i ens va proposar una idea que era un dibuix amb diferents formes amb posca per el calaixet. Després de pintar les formes en posca vam fer unes rodones amb permanent negre i havíem de  convertir-les en objectes .Però quan vam començar l’escola el primer dia jo vaig pensar per dins que era el nostre últim any a la escola i que lo havíem d’aprofitar el any molt fins que arriba el 21 de juny i marxem al institut. Emma

El primer dia ens vam veure tots i ens vam explicar coses entre nosaltres.Després vam escollir llocs, també vam fer  un joc que tractava d’escriure tres coses importants que ens hagin passat a l’estiu però no havíem de posar el nom perquè després la Ivet habia de llegir los i nosaltres havíem d’endevinar qui era de la classe. El dimarts vam fer els punts de llibre i havíem de fer formes amb un paper blanc i després els vam retallar i passar a un paper marró. Aquests dies m’he sentit contenta  de tornar a veure els meus companys i mestres, primer estava molt perduda però després m’he acostumat. Imane

QUANT TEMPS ENS QUEDA PER SER MATILDES?

L’altre dia la Ivet ens va preguntar quant temps ens quedava per ser Matildes. Llavors després de fer els càlculs van sortir resultats molt diferents. A un li va sortir 289, uns altres 335, etc. Hi havia gent que ho va calcular en hores, uns altres ho van calcular en minuts, també en segons i inclus també algú ho va calcular en mil·lèsimes. A la tarda ens van posar amb un nen o una nena al que li va sortir un resultat diferent que no era el nostre, pero que havien pensat com nosaltres. Al final de la tarda, vam acabar amb el resultat dels dies…era 289, i havíem què fer un compte enrere d’aquests 289 dies que ens queda a l’escola. Joel

Aquesta setmana hem pensat quan temps ens queda per ser Matildes. Cada persona va agafar un paper per fer seves sumes, restes… Quan ja ens van donar  els resultats vam dir quants ens havia donat a cada persona però hi havia gent que ho havia fet amb festius i alguns sense. Algunes van decidir si ho volien fer per mesos, dies, hores, minuts, segons i mil·lèsimes. Jo vaig calcular els dies i em va donar el número correcte que era 289. Paula Montoro

El primer que vaig fer va ser comptar els dies de cada mes em va donar 291, però son 289 i també vaig comptar els mesos.  Em va donar 9 mesos i 13 dies. El dia següent vaig fer una operació i va ser quan em vaig donar compte de que era 9 mesos i 15 dies. Vaig tenir una idea: si agafo els dies i els divideixo per les setmanes que té el curs  m’hauria de donar 7, perquè son els dies que té una setmana. Em va donar 6,88095238 perquè son 42 setmanes i un dia. Vaig deixar a les mestres parades. Erik Cáceres

Els primers dies ens van posar un repte i ens van preguntar quan temps ens queda per ser Matildes, llavors ens van donar un paper i vam començar  a multiplicar, sumar, restar… Jo per exemple vaig sumar i jo vaig escollir això perquè vaig sumar les setmanes dels tres trimestres i em va donar 38 setmanes. També podiem escollir si voliem contar el caps de setmana o no voliem. jo vaig escollir sense contar el caps de setmana i per ajudar nos ens van donar un calendari. Després de fer els càlculs els vam posar en comú. Al següent dia ens vam posar en grups i parelles. A mi en va tocar amb la Leire i havíem de contar les setmanes, per mi va ser una miqueta difícil però vam tindre un resultat. Després vam parlar i vam explicar els nostres càlculs i vam descobrir que ens queden 289 dies però havíem de restar el primer dies d’escola. Alícia

Un dia la Ivet ens va donar la idea de saber quant temps ens queda a l’escola. I ens va dir que calculem, però hi havia moltes maneras de calcular-ho, com amb festius o sense festius i aquesta no era la unica variant, alguns contaven amb  mesos, altres amb hores, etc. Un fins i tot ho va calcular amb mil·lèsimes. Al final el resultat era 10 mesos, 42 semanes, 289 dias, 6,936 hores,416,160 minuts,24,969,600 segons, 225,736,400 mil·lèsimes. Dani

PEL.LÍCULA EVA

El projecte d’aula queda tancat aquesta setmana després de veure la pel.lícula Eva.

Aquesta activitat ens ha possibilitat un interessant debat sobre els límits de la ciència i la tecnologia. Emocionats, hem imaginat un món on els humans conviuen amb els primers robots, alguns d’ells substituint tasques que abans eren pròpiament de les persones. I llavors, què passa amb les emocions i sentiments? La ciència també farà possible robotitzar-les? Què en penseu Petits Prínceps?