“La naturalesa és com un gran mecanisme de rellotgeria. Tot està pulcrament ordenat i tot encaixa, cada element té una funció i un lloc propis. (…) A la natura no només quadra una roda dentada amb la següent, a més tot queda entreteixit per una xarxa que ho interconnecta.“
Fragment de La Xarxa Secreta de la Natura, de Peter Wohlleben
Avui hem rebut la visita del grup Pixels. Han volgut compartir amb nosaltres la feina que estan per l’escola i explicar-nos què més endavant segurament necessitaran la nostra ajuda. A hores d’ara es troben fent l’inventari i etiquetatge dels kits de robòtica que ens han arribat des del Departament.
Sabeu d’ón provenen aquests robots? En el marc del Pla d’educació digital de Catalunya, el Departament d’Educació ha definit diferents accions amb l’objectiu d’acompanyar els centres en la seva transformació digital, alineades amb el programa finançat amb fons europeus #EcoDigEdu. Una d’aquestes accions consisteix en la dotació d’equipaments de robòtica.
Aquesta visita ha despertat la nostra curiositat. Hem començat a parlar de ROBOTS! A molts Wifis sembla que els hi apassioni aquest món. Compartim les primeres idees que ens venen al cap quan pensem en la paraula robot i
Anem anotant totes les idees que van sorgint i s’obre un debat en el que els adults ni tants sols hi hem d’intervenir. Alguns wifis per explciar-se necessiten aixecar-se i moure el seu cos. Així doncs, proposem convertir-nos en robots per comprovar com ens imaginem que es mou un robot. Tornem a la rotllana i conversem sobre com ens hem mogut per fer de robots. Anem anotat les paraules importants a la pissarra:
Not elastic, ordres, error/fallo, sincronitzat, perfect, dur, descontrolat…
Llencem una nova pregunta: Com es controla un robot? Tenim molt clar que no tenen cervell i per tant necessiten d’alguna cosa que els faci moure: una tablet, un mòbil, un ordinador… seria el cervell del robot. Ens plantegem posar-nos per parelles i donar indicacions perquè el robot es mogui de manera que surti per una porta, entri per la següent i retorni a l’aula. Ho provem.
Compartim després algunes descobertes.
El primer que compartim és que no tan fàcil com sembla i que és important donar indicacions i ordres clares, simples i molt pautades (una a una) perquè un robot faci el que nosaltres volem.
Ells no ho saben però acaben de descobrir la importància del PENSAMENT COMPUTACIONAL!
In the MOCO museum we realized that English is also very important in the art world: the vast majority of artists use English to communicate and to express their ideas. English is such an international language!
Some artists like Robbie Williams also use language as a form of art. We focused on the “Hello! I’m” piece. The piece consists of a lot of introductory badges (like the ones people use in a meeting) with different words, all expressing different traits of personality.
At school we reflected on what Robbie said about his work “I want people to express themselves and accept their inner truth”.
We thought about ourselves and used cards like the ones in the piece of art to express our real truths. OF course, to do so, we also used English! Stay tuned to see the final result!
Aquest dimecres per la tarda, en el marc del projecte de comunitat de Grans, hem tingut una convidada molt especial: la Míriam, mare de la Noa de Petits Prínceps. Maquinant, és el nom del nostre projecte en el sentit més ampli de la paraula… la tecnologia, els invents, la creació i com no, el pensament! I dins el pensament la màquina principal que se n’ocupa: el cervell. Fa dies que a les tres aules parlem del què deu passar dins d’aquest òrgan quan pensem i el tema ens té ben interessats. Així és que hem decidit buscar una experta ben propera, pediatra de professió, perquè ens fes bones i interessants explicacions.
Ens hem trobat al gimnàs de l’escola i, equipats amb carpetes per prendre apunts, hem anat anotant tot allò que hem cregut important. Hem omplert el full de paraules científiques, petites frases i definicions, esquemes… Entre neurones, sinapsis, lòbuls…la tarda ha passat volant i hem après un munt de curiositats que explicarem en la llibreta peresonal dels Repenso. També ha estat bo escoltar quins són els hàbits per mantenir un cervell sa, capaç de fer totes les funcions que li pertoquen (descans, exercici físic, control de pantalles, bona alimentació, estimulació, amor i protecció familiar). Tots hem reflexionat en quina mesura podem i sabem cuidar-nos.
Agraïm col.laboracions d’aquest tipus. Segur que tots i totes els que ens llegiu sou experts en un o altre tema i junts podem aprofundir. No dubteu en comunicar-nos les vostres sabieses!
La lectura de notícies sovint ens convida a seguir descobrint i indagant. Els Wifis hem llegit la notícia: AI-DA, la robot humanoide que crea art.
L’article ens ha presentat l’AI-DA, una robot humanoide equipada amb intel·ligència artificial capaç de crear pintures, dibuixos i fins i tot escultures. El primer que ens ha cridat l’atenció ha estat el nom de l’artista: AI-DA. Per sort, tenim a la Laura al nostre grup i ens ha ajudat a decodificar aquesta incògnita. Tot jugant hem pogut descobrir que AI vol dir Artificial Intelligence.
Només parlant del titular de l’article ens hem plantejat una pregunta: Pot un robot fer art de veritat? El debat ha estat intens i ple de suposicions argumentades amb l’experiència personal que cadascú de nosaltres posseeix. Hem decidit continuar llegint l’article per comprovar si ens podia oferir alguna resposta.
De la lectura ens han sorprès algunes dades:
En primer lloc, el retrat d’AI-DA d’Alan Turing fa més de dos metres d’alçada!
En aquest moment, molts de nosaltres hem intentat buscar altres referents. Els Wifis ens hem preguntat “Quant és dos metres?” Tot i així, hem acordat seguir investigant un cop acabessim la lectura de l’article. Ja tenim una nova proposta en marxa!
En segon lloc, ens ha cridat molt l’atenció el preu de l’obra de l’AI-DA. Ens ha semblat un nombre molt gran: 6 xifres són moltes! Hem aprofitat per escriure nombres grans a la pissarra tot recordant l’estructura i fixar-nos en la seva construcció: unitats, desenes, centenes, unitats de miler…
Per últim, el retrat que va crear l’AI-DA és de l’ Alan Turing, la primera persona que va parlar d’intel·ligència artificial. Això ha generat una nova pregunta: Alan Turing és qui va inventar la IA? Aquesta reflexió ens ha portat a un nou debat entre els Wifis. El posicionament de cada Wifi ha estat acompanyant d’un bon argument:
Hem parat atenció en aquesta intervenció. Qui és el de l’artefacte volador? L’Abraham ens ha pogut explicar que el curs passat va mirar una revista que explicava que un senyor havia dibuixat unes ales però que no era l’inventor de l’avió. Ha estat així com a sorgit el nom de Leonardo da Vinci. El primer que hem pensat sentint el nom d’aquest personatge ha estat en les Tortugues Ninja.
Una nova pregunta ens obre les portes al coneixement. Ens proposem buscar informació pel pròxim dia sobre Leonardo da Vinci, les tortugues ninja i la relació que aquests personatges poden tenir amb el nostre projecte.
Finalment, acabem la lectura de l’article i ens adonem que tot i acabar l’AI-DA ens convida a seguir Maquinant!
Amb cada pas, descobrim que les respostes són menys importants que les preguntes que ens animen a pensar.
Tot i que “Maquinant!” ja fa dies que va començar hem estat fent propostes amb tota la Comunitat. Com a grup tot just ens comencem a conèixer ara.
Ens hem proposat fer un recull de tot el que ha anat passant des que va començar el projecte. Aquest recull ens permet recordar alhora que ens reconecta
Quin ha estat el nostre recorregut fins ara?
El primer que vam fer va ser visionar una pel·lícula “THE CROODS” tot entenent la importància de la creativitat, de la invenció de les màquines, de l’origen d’aquesta creació… També vam poder parlar de la sensació “refugi” i compartir amb els companys /es quin era el nostre refugi personal; sota la taula, a un armari de casa, llegir un llibre, pintar, darrera el sofà… Quin bon grapat de refugis!
Tot seguit vam fer la sortida de convivència a “Òdena Village”. Una gran experiència per tots i totes! Aquesta sortida ens va permetre coneixer-nos millor a nosaltres mateixos i també a la resta de la Comunitat.
Després vam fer la sortida al Museu Moco a Barcelona. Quina gran descoberta!
Més endavant vam tenir la visita de la Dra. Míriam Fernández que ens va parlar del cervell i del seu funcionament.
I de sobte…. ens trobem plegats a l’aula per continuar el projecte Maquinant!
El nostre Projecte de Comunitat “Maquinant” té un objectiu final molt clar. Volem fer una Fira o una Exposició sobre tot el que anem treballant. Cada grup de Projectes s’haurà d’encarregar de treballar i de mostrar algun aspecte dels que hagin sorgit. Des del primer dia les converses del nostre grup de Pixels ens han portat a parlar de màquines i robots. Sabem que el curs passat a l’escola van arribar “robots” o “coses” de robòtica. El Dani ens ha explicat que està tot guardat en un espai de l’escola i si volíem anar-lo a veure. Hi hem anat i hem pogut veure que a part de “robots” hi ha moltes coses com plaques, el Lego amb motors…
No sabem gairé bé com funciona però tenim moltes ganes de descobrir-ho.
SEGUIM REPENSANT AL VOLTANT DE LA SORTIDA AL MOCO
Aquesta setmana hem tingut un repte: sobreviure els 74 infants i 6 mestres, junts al gimnàs, el dimecres, dia de Projectes de Comunitat. I és que ens han vingut a instal·lar les noves pantalles interactives a les aules i havíem d’estar fora de les nostres aules de referència. Amb aquesta oportunitat hem compartit les experteses dels tres guies que vam tenir, intercanviant informacions sobre les obres exposades, i posar-les a l’abast de tots els infants.
Per fer-ho més creatiu els hem preparat una presentació amb els principals artistes i les seves obres, de manera que els hi refresqués la memòria veure-les de nou.Hem aprofitat l’obra de Robbie Williams “Hello I’m” per despullar una mica la nostra ànima i buscar allò que tenim d’essència i ens fa únics i especials. Tasca difícil, si a més ho hem d’escriure en anglès. Posteriorment hem repartit per tot el gimnàs una imatge amb els creadors i les seves obres, per tal que cada martamartí i martamartina es col·loqués al davant de la que li havia causat un impacte més gran. Posteriorment ha començat el treball per descriure l’obra (I SEE), explicar els raonaments que creiem que hi ha al darrere (I THINK) i per últim una explicació de les preguntes que ens genera l’obra (I WONDER). I tot això barrejant els infants de la comunitat pels seus interessos i no per les amistats. Repte aconseguit!
La Comunitat de Grans hem anat a visitar el Museu MOCO de Barcelona, situat al Carrer Montcada. L’edifici era un antic palauet de la família Cervelló i ens ha impressionat el contrast entre el continent i el contingut.
A l’entrada ens han rebut, donant-nos la benvinguda, una enorme escultura de fusta i un tapís que ens pica l’ullet, per fer-nos eixamplar la mirada i copsar més enllà del que és aparent.
Museu d’art MOdern i COntemporani amb autors del segle XIX i XXI. Marina Abramovic, Salvador Dalí, Keith Haring, Andy Warhol, Yayoi Kusama, David La Chapelle, Takashi Murakami, Kaws, Jeff Kooms, Andrés Reisinger, Robbie Williams, Robin Kid, Bansky, Studio Irma, NFTs (Non Fungible Token) i moltes altres propostes, individuals i col·lectives. Artistes, estudis i fàbriques.
Ha estat una visita plena de sorpreses que ens ha deixat bocabadats. Ens hem adonat de l’ART COM UN REPENSO, de la necessitat d’un pensar i reflexionar sobre què volem comunicar. Hem descobert la connectivitat entre obres i autors i la voluntat de fer-ne una forma d’expressió d’emocions, sentiments, preocupacions…
L’ART COM A TERÀPIA i expressió de les neurodivergències, les malalties mentals i els cervells neurotípics també. La relació entre ART I LES TECNOLOGIES DIGITALS, des de l’ús de la polaroid als ordinadors. L’Art com a LLIGAM ENTRE ARTISTES, a vegades vinculats a les grans ciutats. L’ART COM A SUMA DE L’HERÈNCIA CULTURAL on es recull la tradició dels jeroglífics egipcis, la influència grega, el còmic de Tintin, o els dibuixos dels barrufets. L’ART COM A CONTRAST de cultures i experiències on es barregen elements i tècniques més convencionals amb formes més innovadores, a vegades, fins i tot, en una mateixa obra. Performances, instal·lacions, escultures, pintures, fotografies, vídeos, … I també com a vegades d’una necessitat quotidiana en surt una obra d’art, i com en d’altres ocasions d’una obra d’art en surt un objecte quotidià.
L’ART COM A RECORDATORI QUE EL TEMPS TORNA i qui sap si en una futura revista TIME ens podrem retrobar anys després.
El passat dijous 26 de setembre, la Comunitat de Grans, vam anar a Òdena Village. El camí tenia una llargada de 6km i com que el vam fer tots junts, no se’ns va fer tan llarg. El fet de compartir anècdotes amb persones amb les que no en teníem gaire relació, ens ha ajudat a fer més fort el vincle amb aquestes amistats.
A Can Macià vam fer una parada en un petit bosc i vam esmorzar. L’equip de mestres ens va proposar una activitat relacionada amb el projecte de Comunitat “Maquinant”. Vam fer grups on havíem de construir eines, cabanes… de la prehistòria amb elements que trobéssim pel bosc. Vam aprendre a treballar en equip i a distribuir-nos la feina. Això ens va permetre explorar i posar-nos en el lloc dels primers homínids que van viure a la prehistòria. Vam maquinar tot el grup i van sortir idees per fer les construccions, en alguns moments vam veure que ens equivocàvem i llavors ho anàvem rectificant: posàvem unes branques i no s’aguantaven, a algú se li va ocórrer posar-hi una mica de fang per subjectar-les, d’altres van pensar en agafar arrels o herbes llargues i lligar-ho… Entre totes i tots vam resoldre els imprevistos i vam arribar a l’objectiu.
Gairebé tots ens vam embrutar les mans de fang i ens vam netejar fregant-les amb romaní. Ens vam adonar que no és el mateix estar a casa teva i rentar-les amb aigua i sabó, que estar al mig del bosc i fer-ho amb una planta.
Quan vam acabar vam dinar i vam seguir el camí cap al campament d’Òdena Village. Allà ens esperaven un equip de monitors i monitores i ens tenien unes activitats preparades: tir amb arc, cursa de carretons, volei manta, circuit, escape room… Vam fer grups i vam rotar per totes les activitats.
En els diferents equips es van seguir estratègies diferents segons les necessitats: vam distribuir les tasques a cada membre del grup, cadascú va maquinar per resoldre la combinació del codi del candau sempre arribant a un acord, havíem de respondre diverses preguntes i enigmes que ens portaven a la següent pista i…, com ho vam fer? Vam recordar conceptes que havíem estudiat temps enrere i això ens va ajudar a entendre què ens estaven demanant i a trobar la resposta.
Més tard, vam berenar, vam continuar amb les activitats i ens vam reunir per distribuir-nos en les tendes. Els mestres van fer les tendes seguint les nostres preferències i barrejant Matildes, Petits Prínceps i Tintins.
Un cop arribat el vespre, vam sopar i ens van explicar el joc de nit. Vam recollir diferents materials reciclats que trobàvem pel voltant i vam construir una màquina que ens havia de solucionar un problema del futur.
Les idees van sorgir de necessitats que vam detectar que tenim avui en dia i que tenen una repercussió directa amb el nostre futur. I, com van venir a la nostra ment? Amb el que ens diuen i ens ensenyen els mestres, nosaltres ho relacionem amb els coneixements previs que ja tenim i en sorgeixen noves idees. En el moment que ens trobàvem amb un problema, exposàvem totes les idees, arribàvem a un acord i canviàvem la proposta.
Dormir al campament ens va ajudar a superar algunes pors i a vèncer situacions a les que no estem acostumats, ja que, normalment, dormim a casa amb la nostra família i a la nostra habitació.
Aquestes convivències van ser molt més que una experiència, tots i cadascun de nosaltres ens vam encoratjar i vam saber trobar la manera d’adaptar-nos a les diferents situacions i superar-les.
De ben segur que repetirem!
