Continuem treballant per aconseguir crear la nostra obra d’art de dos metres!
Després de les vacances, per fi ha arribat el moment més esperat de tot el curs: pintar els nostres autoretrats al llenç, inspirats en l’artista robòtica AI-DA. Amb vuit llenços preparats i molta il·lusió,… Llegeix més»
As part of the project “Maquinant!”, we spent three days in Serinyà, in the Refugis house doing different activities that helped us reflect on the dangers of social media. As you may know, all the activities were in English, the language of computing, engineering and science.
At first, it was a bit strange to hear English from unknown teachers, but we quickly got the grasp of it and we used strategies to solve any communication problem. We were so confident that we even talked to them in English, although they understood us perfectly!
Once settled in the rooms, we walked around the beautiful surroundings (we were in the middle of the forest) to know our way around. Everything was at hand and there were plenty of spaces to run and hide for the forthcoming rain (that luckily did not affect the activities).
Then it was the moment to meet Rocky, a TikToker that enjoys streaming sport activities, and we joined him in lots of fun sports that put all our abilities at stake.
ARCHERY TAG Divided in two teams, we practiced our aiming using bows and arrows just like Robin Hood. It was very exciting!
BUBBLES We did a lot of fighting and races inside a gigantic inflatable bubble. It was quite difficult to keep the balance while walking, but it was very fun to do cartwheels in them!
GEOCACHING Using GPS we walked around looking for clues that helped us solve a riddle. It was not as easy as it seemed because sometimes understanding the machine was quite tricky.
We practised other different sports like baseball, handball and other games with balls and parachutes that helped us build up the confidence and trust within the group.
The first night, some of us transformed into vampires that had to hunt the villagers. It was fun trying to hide in the dark and avoid the light of the torches. But the great highlight was the disco, where Rocky and all the people from Marta Mata showed great musical and dancing talents.
All in all, three days that helped us realize the importance of physical activity in having a healthy life and growing confidence with the English Language.
Al llarg del segon trimestre els Wifis hem anat descobrint alguns dels robots que tenim a l’escola. L’objectiu ha estat aprendre com funcionen per poder-nos convertir en autèntics experts.
Inicialment, vam obrir una conversa sobre el sentit de l’existència de robots. Els Wifis van anar compartint la seva opinió i entre tots vam anar enriquint-nos. Finalment, ens vam quedar amb una idea compartida per tots:
És com tenir una caixa d’eines per solucionar problemes. Ens ajuda a dividir un problema grande en problemas más pequeños, buscar patrones, imaginar soluciones i donar instruccions clares que una persona, un ordinador o fins i tot nosaltres mateixos puguem entendre.
A partir d’aquest moment, hem anat posant sobre la taula els diferents robots: el Tale bot, el Codey Rocky i el Lego Spike prime. La descoberta ha estat molt experimental, via assaig-error, entre uns i altres hem anat compartint el que hem anat descobrint sobre el funcionament dels robots i ens hem deixat emocionar, sobretot quan ens hem adonat que ho aconseguíem!
DESCOBRIM EL TALE-BOT
We discovered Tale-bot, a very cute robot with eyes that has a set of buttons. What are the buttons for? Very carefully we put the robot on the floor and we tried the different buttons. We discovered that there are buttons that move the robot FORWARD, BACKWARDS, TURN RIGHT and TURN LEFT. One button makes the robot dance!
We then looked at the box and discovered different complements that acted like arms. We made the robot draw! Amazing!
In the box, we also discovered different maps that we can use to make the robot tell stories. Yes, the robot can speak!
All in all, a very interesting robot that gave us a lot of ideas!
DESCOBRIM EL CODEY-ROCKY
Hem conegut el Codey Rocky, un altre robot que ha arribat l’escola i que hem de descobrir. Només obrir la caixa hem vist que és molt diferent del Tale-Bot. Per començar, està dividit en dues parts el Codey, que és la pantalla amb els botons, i el Rocky, les rodes. Investigant, hem trobat el botó d’engegar i l’Abraham s’ha fixat que també té una càmera a sota… servirà per fer anar les targetes de colors que hi ha a la caixa? Provant, provant, hem vist que els botons no feien pas res i no ha estat fins que hem llegit el llibre d’instruccions que hem vist que necessitem l’ordinador i un programa especial.
Un cop instal·lat el programa hem començat a provar de veure què s’havia de fer… Hem anat llegint els blocs (que encara no sabem per què són de colors diferents) i els hem anat arrossegant fent, com a la proposta del laberint, una llista d’instruccions. Però el robot no feia res…
Hem vist que calia passar les instruccions a través del cable fins al robot i l’Abraham ha aconseguit que es mogués i digués hola! Però el robot no parava… Què deu haver anat malament? Caldrà mirar les instruccions i refer-les per a arreglar-ho!
“Uala, com has fet que camino?” pregunta el David, “m’ho expliques?”
DESCOBRIM EL LEGO SPIKE PRIME
Despres de coneixer el Tale-Bot i el Codey Rocky, hem descobert que amb el LEGO també podem fer robots que funcionin sols!
Aquest LEGO especial es diu SPIKE i consta, a més de moltes peces i rodes, d’una espècie de caixa amb botons, llums i molts connectors que no sabem ben bé com funcionen. Ens animem a construir cotxes a partir de la base, però ben aviat ens adonem que segurament ens falta alguna cosa perquè, per més que pitgem botons no aconseguim que els nostres artefactes rodin.
Pensant, pensant, recordem el Codey, que només funcionava si li donàvem les ordres amb l’ordinador… Passarà igual amb el LEGO Spike? Mirant la caixa ens adonem que hi ha una adreça web i ens decidim a provar…
Uala! Hi ha totes les peces especials que hi havia a la caixa i descobrim que tenen els noms en anglès: the light matrix, the motor, the color sensor, the distance sensor, the force sensor i el Gyro sensor. Podeu endevinar que fan els peces només pel nom? Nosaltres si!, de fet, si us hi fixeu, s’assemblen molt al català!
Ara només calia investigar per la web a veure si trobàvem les instruccions…
La Laura ens ha guiat una mica (és que la pàgina estava en anglès) però hem vist la pestanya NEW i, al clicar-la ens ha portat a un taulell amb un munt de peces de colors.
Ens hem fixat que cada peça tenia un color diferent, un nom i un logo que estaven associades a les peces especials. Si volem fer avançar els nostres cotxes només caldrà que busquem les peces de motor!
Però, com donem les instruccions? Ens hem fixat que encaixen com un puzle i que la taronja és la peça inicial.
Un cop amb això clar, hem anat investigant i hem aconseguit que els nostres artefactes es moguessin el que nosaltres volíem, s’il·luminessin amb la imatge que havíem dissenyat i que fessin sons! Ha estat molt divertit i interessant!
Com ja us vam explicar en l’anterior entrada, hem començat a revisar les normes de funcionament dels nostres llenguatges i la seva practicitat. Aquesta setmana hem pogut acabar aquesta tasca tenint present que possiblement quan ho compartim amb la resta d’infants i de famílies potser caldrien nous canvis. I és que hem construït un llenguatge comú i una mirada cap a la interpretació de nous codis que ens uneixen als Backups i que porta implícit un funcionament d’expert, que la resta no disposa. Acceptant aquest fet, cal fer evident el gran treball i la implicació de tots i totes. Hem refet les normes i hem preparat les targetes per fer-ne els abecedaris que facilitaran la feina als altres.
Però a més d’aquest treball de revisió, autoavaluació i modificació hem començat les nostres creacions artístiques que exposarem. En Cody James ens ha obert un món de possibilitats. Famílies, prepareu-vos que hi haurà qui us demani un bon assortit de bolígrafs de diferents textures i colors!
Aquestes sessions hem estat investigant una mica sobre l’òrgan més desconegut del cos humà: el cervell. Per fer-ho hem portat llibres i hem fet recerca per internet, trobant moltíssima informació, i és clar, ens costava destriar! Ens ha ajudat centrar-nos en algunes paraules específiques científiques que hem anat trobant, com per exemple quan algú ha llegit hemisferis i lòbuls. A partir d’aquí hem anat acotant la informació. Quants hemisferis tenim i què els diferencia? Quants lòbuls tenim i de què s’ocupen?
Amb les idees una mica més clares, unificades en els diferents grups de treball, llegides, enteses i explicades amb les nostres paraules i petits dibuixos, hem tingut el repte de representar, a manera de maqueta, aquestes parts del cervell en una coliflor. Dies abans ja havíem parlat com n’és de curiós que certs òrgans del cos, per la forma, estructura i composició s’assemblen a algunes fruites i/o verdures.
La setmana vinent ens centrarem en representar corporalment les nerones. Aquestes cèl.lules curioses, allargades, plenes de filaments que s’interconnecten, formant grans xarxes.
El cervell viu en en el silenci i la foscor, com un pres a la presó. No té receptors del dolor i mai ha sentit la calidesa del sol ni la brisa del mar. Pel nostre cervell, el món és només una corrent d’impulsos elèctrics, com els copets del codi Morse. A partir d’aquesta informació buida i neutra crea per nosaltres un univers vibrant, tridimensional, atractiu. El nostre cervell és nosaltres.
Bill Bryson, El cos humà. Guia per ocupants
Aquesta setmana ens hem iniciat en la comprovació de les normes del nostre llenguatge, per saber si són comprensibles, senzilles i d’utilitat, validar-les o modificar el que convingui. Tots els grups pensen que el seu treball està molt ben lligat i els costa de posar-se en el punt de vista dels possibles aprenents (la resta d’infants de l’escola i les famílies). Hem començat a parlar de com ens imaginem l’exposició-fira i de com donarem accés al nostre material als altres. Però avui, amb les graelles dels ABC fetes i les normes acabades, ho hem experimentat nosaltres.
Ja en els primers segons han començat a aparèixer dubtes i crítiques. Vaja, crear un llenguatge és més complicat del que ens havíem imaginat! Avui només n’hem pogut provar un. La propera setmana provarem la resta de propostes, per tal de fer-ne una llista de suggeriments per a possibles modificacions. I és que, si nosaltres, que estem tant posats en el tema, hi trobem ambigüitats, quants dubtes es podran generar en les altres persones???.
Aquest és un procés d’autoavaluació molt interessant i imprescindible. Quins canvis són necessaris i com m’enfronto a la crítica d’una feina que hem fet en grup i ens ha costat tant? I és clar tot és important, tant la fita com el camí, però aquí i ara, nosaltres hem de posar atenció i intenció en el procés per tal que la fita sigui un èxit que ens perduri en la memòria.
Fa molt temps, quasi al començament del projecte, vam llegir una notícia. La notícia de l’AI-DA, una robot humanoide artista capaç de pintar, dissenyar i crear obres d’art, ens va obrir les portes a un món de preguntes i descobriments. A partir de la seva obra de 2 metres d’alçada, vam començar a explorar conceptes matemàtics, mides i fins i tot la història de l’art, tot això de manera col·laborativa.
Els Wifis els va cridar l’atenció la mida de l’obra d’art que havia creat l’AI-DA, un retrat de la primera persona que va parlar d’IA, l’Alan Turing.
El primer que ens plantegem és respondre’ns quant és dos metres per posteriorment poder saber quant ha de mesurar cada llenç per aconseguir que cada wifi pugui aportar una part d’aquesta.
Quant és dos metres?
En parlar de l’obra de l’AI-DA, ens vam preguntar: “Què vol dir que una obra faci 2 metres?” Per entendre-ho, vam comparar aquesta alçada amb coses que ens eren properes. Per exemple, el David ens va dir que feia 1,49 m, i així vam començar a mesurar-nos entre nosaltres. Alguns van preguntar a casa la seva alçada, mentre que d’altres es van mesurar directament a l’escola.
Després d’anotar les dades, ens vam col·locar per ordre d’alçada i vam fer una foto. En projectar-la a la pissarra, ens vam adonar que algunes mesures no coincidien, com en el cas de l’Ayrton. Això ens va portar a revisar com ens mesuràvem: alguns no recolzaven la cinta mètrica en una superfície plana, i la Paula i el David van descobrir que, si la posaven al revés, els números no quadraven. Finalment, entre tots, vam trobar la manera correcta de fer-ho.
Quant ha de mesurar un llenç per aconseguir fer una obra de 2 metres?
L’Abraham va recordar que a l’ACTION hi ha llenços d’1 metre, i vam deduir que en necessitaríem dos per arribar als 2 metres. Així que vam començar a plantejar com fer un retrat gegant, però primer havíem de consultar-ho amb la Lídia, la persona que gestiona els diners de l’escola.
Mentrestant, ens vam proposar visualitzar la nostra obra d’art. Encara ens quedava descobrir quant havia de mesurar exactament cada llenç per aconseguir una obra d’art de 2 metres. Vam experimentar amb molts materials, tot prenent de referència, de nou, objectes propers: la porta, la taula, llibres… Finalment, l’Aitor va tenir la idea d’agafar paper d’embalar.
Un grup va proposar tallar un tros de 2 metres de llarg, i després es van adonar que si en tallaven un altre igual, podrien crear un quadrat de 2×2 metres. Però el repte no acabava aquí: havíem de dividir-lo en 8 trossos iguals.
Després de provar diferents estratègies, vam descobrir que podíem repartir 4 trossos en cada meitat, treballant amb conceptes com la meitat, el doble, la divisió i els múltiples. Finalment, ho vam aconseguir, i ara tenim clar com han de ser les mides per crear entre tots una obra d’art col·lectiva de 2 metres.
Anem a comprar a l’ACTION
Tot i que ja sabem què hem d’anar a comprar aprofitem l’avinentesa per situar-nos en un mapa i pensar com un robot. El Joel, la persona que fa pràctiques de mestre amb nosaltres, no és de Vilanova i no sap com arribar-hi des de l’escola. Ens proposem escriure unes indicacions.
Necessitem un mapa. Primer agafem el d’Espanya i ens adonem que amb aquell mapa no podem explicar com arribar a on volem. Estem a prop del passadís dels mapes i decidim sortir a fora. Comencem a mirar-los tots i ens anem situant. Arribem al mapa de Vilanova i és llavors que tenim clar que és aquell el que hem d’agafar.
El posem a terra i d’entrada cada WIFI pensa i col·loca una peça allà on creu que està l’Action. Quan col·loquem la peça, expliquem i justifiquem els motius. En aquest conversar anem descobrint plegats on es troba la botiga i fins i tot en situem d’altres. Recordem i compartim amb els Tintins del grup una paraula important que vam aprendre el curs passat punt de referència. A continuació, situem l’escola en el mapa i des de l’escola ens proposem establir junts una ruta. Estem tots d’acord que per arribar-hi podem utilitzar diferents rutes, però volem ser ràpids i ens cal planificar-la bé.
Amb plastilina anem traçant diferents rutes. Finalment, triem la de color groc perquè és la més curta, perquè té menys corbes, és més recta.
Ara és el moment d’escriure en paper les indicacions. Hem de pensar com un robot!
Sortim i fem mig gir a l’esquerra.
Anem recte fins al final del carrer.
Passem el pont.
…
Quan acabem, decidim seguir les nostres indicacions. Dos secretaris aniran anotant les indicacions per després comprovar si ho hem fet bé. Ja estem preparats per anar a comprar!
Quan arribem a l’Action cerquem entre tots el passadís dels llenços. El primer que observem és que no hi ha llenços de la mida que necessitem i, per tant, hem de prendre decisions importants. Anem mirant totes les mides però també els preus! Som conscients que no ens podem gastar molts diners!
Finalment, decidim que hem de comprar 8 llenços de 50X50 cm. Per anar bé n’hauríem de comprar dos per cada Wifi, és a dir, 16 llenços, però ràpidament veiem que:
Allà mateix, intentem fer un càlcul aproximat.
Acordem que tot i que la nostra obra amb el llenç no farà dos metres ja ens inventarem alguna cosa.
El següent entrebanc amb què ens trobem és que al prestatge només hi ha 7 llenços d’aquesta mida i en necessitem 7! Hem de preguntar si n’arribaran més. Ens dirigim a una persona que treballa allà i li fem la consulta. Ens explica que segurament en uns dies n’hi haurà més i ens assegura que al magatzem ara mateix no en queda cap. Per tant, les mestres ens haurem d’escapar un altre dia a buscar el que falta.
Ara si, ens toca anar a pagar. Ho fa un de nosaltres.
En arribar a l’escola només ens queda documentar tot aquest procés i comprovar que les indicacions que hem escrit eren correctes.
Ens sentim molt satisfets. Per fi tenim entre les nostres mans el llenç que necessitem per fer la nostra obra d’art per l’exposició!
Quan iniciem un projecte hi ha un llarg camí per recórrer i mai sabem cap on ens portarà.
Des d’inici de curs hem estat parlant de màquines en el sentit més ampli d’aquesta paraula. Mai ens hauríem imaginat que acabaríem parlant del cor, de mesures, de la natura o del funcionament perfecte d’un engranatge. Pot semblar que aquestes paraules i conceptes per separat no tinguin gran significat en el nostre projecte, però si les ajuntem, podem acabar dient que un ecosistema format per vegetació, animals, sol, aigua… funciona a la perfecció tan com la maquinària d’un rellotge, doncs els seus engranatges fan que les agulles es sincronitzin a cada segon, minut i hora; així com també la gran màquina que tenim tots i totes per viure: el cor.
Si a cada un d’aquests elements de la vida, els falla algun component, ja sigui, la invasió d’una espècie no autòctona en un ecosistema, el taponament d’una artèria del cor, el trencament d’una dent d’un engranatge d’un rellotge, automàticament s’esquartera aquesta unitat i aquest sistema que funciona com un vuit i no para mai, deixa de funcionar.
En el projecte del grup de Cookies, mica en mica hem teixit aquest gran recorregut amb el que hem creat un lligam entre tot el que hem vist i ens hem adonat que la vida no sols passa, sinó que tot està connectat: la natura, el cervell, el funcionament d’una màquina i el cor. Tots som una gran màquina.
Arribats a aquest punt, hem fet el tancament del subprojecte del cor, amb un núvol de paraules, unes creacions artístiques i l’experiment. També hem seguit elaborant la xarxa de coneixements en format esquema del projecte Maquinant! tot fent connexions entre el que hem fet fins ara.
Mica en mica, estem arribant al final d’aquest viatge pel que ja tenim moltes idees per la cloenda del projecte de Cookies!
Després de molts dies parlant de dues màquines importants del nostre cos, cor i cervell, hem començat a plantejar-nos la possibilitat de representar, corporalment i artísticament, coses que ens semblen interessants del nostre funcionament. Així que, a partir de textos llegits i entesos, ens hem animat a recrear tot el que entenem de manera vivenciada, amb moviment, sons, etc.
Com que som creatius i creatives de mena no ens han faltat idees interessants i divertides i hem començat a provar-les. El què ha començat com un joc bé podrà anar dibuixant la performance que potser representarem a la fira de finals de curs. Estem buscant possibilitats i ara mateix totes les idees les recullim i són benvingudes. Som en ple procés creatiu on procurarem fusionar arts i llenguatges.
