I NOSALTRES? QUÈ PODEM FER PER ABRAÇAR EL MÓN?

“Moltes persones petites, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món.” — Eduardo Galeano

Sabem que vol dir abraçar el món, hem elaborat una bona llista d’idees però el últim dia vam veure que nosaltres, des de l’escola, com a nens i nenes, no les podem fer totes. De fet, nosaltres, de tota aquella llista, ben poques ens podem plantejar de fer. Quan diem nosaltres, ens referim als QUÍTXUAS, el nostre grup. 

Així doncs, avui ens hem proposat pensar en: Quines petites accions podem fer des del nostre grup? Com podem contribuir nosaltres, amb les nostres idees i possibilitats, a fer del món un lloc millor?

Com sempre primer hi pensem individualment, cada pensament compta i tots i totes sabem pensar de forma crítica. Després anotem les nostres idees per compartir-les. Hem de llegir el que ja hi ha escrit per no repetir-nos! 

Aquesta reflexió tot just comença. Les idees que vagin sorgint, les preguntes que ens fem i les propostes que apareguin es convertiran en el nostre repte de grup. Un repte que ens ajudarà a pensar, investigar, imaginar i actuar.

Perquè potser abraçar el món no és una sola acció molt gran, sinó moltes petites accions fetes amb consciència, respecte i ganes de cuidar els altres i el planeta. I nosaltres, els QUÍTXUAS, volem començar a descobrir com fer-ho. 

De moment, les deixem anotades al nostre mural compartit. Després de vacances reprendrem la conversa i començarem a transformar les reflexions en accions més concretes!

VIATGE CAP AL CONCEPTE “TERCER MÓN”

“La humanitat és una sola família; el que passa a un racó afecta el conjunt.”

Pensament Budista

Arrel del curtmetratge “Binta y la gran idea“, tot rellegint la sinopsis ens hem adonat de l’expressió “Tercer món“. A què fa referència exactament? És que hi ha més d’un món? i si és així quants n’hi ha i per què?

Ens hem endut l’interrogant cap a casa per investigar i parlar-ne amb les nostres famílies i hem arribat carregats de informació. Primerament hem aclarit el què suposa fer cerca de informació. No és pas copiar literalment el que trobem a internet! Cal saber buscar amb criteri, destriar, escollir, i sobretot ens cal entendre i explicar les idees a la nostra manera. Si no ho fem així la feina feta no serveix massa…

Per sort molts de nosaltres hem anat més enllà en la cerca i n’hem pogut parlar d’una manera més propera i entenedora. La majoria dels Chi ha observat que el terme “Tercer món” fa referència a un conjunt de països amb pocs recursos a nivell general: menjar, aigua potable, vivenda, educació, sanitat bàsica, a més de forces desigualtats entre els habitants. Així hem provat de fer una primera llista d’indrets on pensem que es donen aquestes situacions però no tot resultava tan senzill…

Seguint amb l’expressió “Tercer món” han arribat més idees:

El primer món són els països capitalistes, democràtics i rics, com els Estats Units.

El segon món són els països comunistes, com Rússia.

El tercer món són els països poc desenvolupats, sense recursos, els pobres.

Com veureu de conceptes sobre economia mundial no en faltaven i ens calia endreçar moltes idees. Algunes realment complexes!

Primerament el Hafid ens ha fet una bona explicació sobre què és el Capitalisme i el Comunisme. Hem fet referències al capital d’un país i a la idea de propietats comunes. I és clar, ha sorgit parlar de valors humans com la generositat i l’egoisme. Havent parlat sobre Capitalisme i Comunisme ens costava veure si Espanya és un país comunista o capitalista, ja que hi veiem moltes variants a considerar del nostre país… als nostres ulls no és tan fàcil!

Seguidament algú ens ha llegit, dels seus apunts, que el Capitalisme i el Comunisme eren conceptes que sorgien després de la Guerra Freda, i així hem anat situant esdeveniments històrics: La Primera Guerra mundial, La Segona Guerra mundial i pel mig, i no menys important, la Guerra Civil Espanyola. En aquest punt també hem recordat la democràcia ja que la tenim ben clara, interioritzada, i se’n parla força a l’escola, quan hem de triar, votar i decidir.

En aquest punt la Jana ens ha anunciat que ella havia trobat que parlar del Tercer món, no és gens correcte i que aquesta manera de categoritzar els països, ja no s’utilitza, –segurament per respecte o canvi de mirada. No és bonic parlar dels primers, segons o tercers països com si d’una cursa es tractés!-.

La conversa començava a agafar forma a una velocitat impressionant! Si ens sentissin els polítics!

En aquest punt, hem decidit posar el fre, deixar-nos temps per seguir investigant i situant tota aquesta informació. Parlar-ne de nou a casa, i fer-ne algun treball més profund i rigorós a classe. Serà passat festes, de cara al segon trimestre.

És l’inici d’un viatge que portarà cua, amb parades i reflexions per ser correctes i rigorosos amb el coneixement que tenim i és té del món, de vegades no tot és el que s’explica a les notícies!.

La intenció és desenvolupar una mirada crítica, aproximant-nos a models polítics i socials. Contrastar fonts, informacions esbiaixades o obsoletes, per parlar i pensar amb criteri i coneixement propi.

Esperem que ningú es maregi!

SOS EKAITZ, ET NECESSITEM!

A la vida tot és escalar; per mi, escalar muntanyes és fàcil i ho trasllado al dia a dia. Un dia de 24 h és com una muntanya, i intento gaudir-ne des del matí, quan et planteges els diferents projectes, i fins que arribes a dalt, em proposo intentar gaudir de totes les parts del dia.

Araceli Segarra

Amb la descoberta de la serralada de l’Himàlaia i la muntanya de l’Everest avui hem gaudit de l’oportunitat de fer una nova descoberta. A l’escola tenim una mestra, la Mireia Roca que és una entusiasta del muntanyisme i l’escalada. Ella ens ha deixat una motxilla, ben carregada d’objectes imprescindibles quan practiques aquestes activitats.

Amb molta emoció hem anat traient cada objecte i n’hem descobert la utilitat i la importància. Ha estat una conversa molt enriquidora on hem destacat la importància de la seguretat i el treball en equip. Així hem descobert la figura de l’Ekaitz Maiz, el seu company, que a més de fer cursos i formacions sobre muntanyisme, fa també expedicions. Té unes empreses que l’esponsoritzen i li proporcionen materials adequats, i és que aquests són molt cars! 

Avui li hem redactat un email demanant-li que ens vingui a visitar un dia i ens pugui explicar la seva experiència. Esperem que sigui possible.

Després, hem analitzat una informació matemàtica sobre el percentatge de muntanyes en diferents països i se’ns han generat preguntes interessants. El Curial s’ha presentat voluntari per fer-nos una explicació sobre el significat d’aquestes dades i de com calcular el % utilitzant la regla de tres. També han sortit temes com els càlculs de les àrees en rectangles i en cercles. Els petits Prínceps que estan amb el grup dels “S” de Sherpas han quedat ben trasbalsats, ja que ho desconeixien. És natural, les Matildes portem des del setembre parlant-ne i enriquint-ho! Pau i calma!

QUÈ VOL DIR ABRAÇAR EL MÓN?

“No podem ajudar tothom, però tothom pot ajudar algú.”Ronald Reagan

Fa dies que vam iniciar el projecte i anem fent propostes però fins ara no ens hem preguntat: Què vol dir, realment, abraçar el món? És ajudar els altres? És cuidar el planeta? És intentar entendre com viuen altres persones en altres indrets? 

Amb l’objectiu de trobar possibles respostes, aquests darrers dies hem tornat a mirar el curtmetratge Binta y la gran idea. Aquest film ens porta a conèixer la vida d’una nena que viu en un petit poble de Senegal i ens convida a observar com és el seu dia a dia, la seva escola, la seva família i la seva manera d’entendre el món. Mentre el miràvem hem anat conversant tot fent-nos bones preguntes i reflexionant. Ens hem preguntat: Què en sabem de l’Àfrica? Com ens imaginem la vida en aquest continent? Com seria el dia a dia d’un nen o d’una nena que hi viu? A quina escola aniria? Quines coses serien iguals a les nostres i quines serien diferents? 

A partir d’aquestes preguntes hem intentat posar-nos en el lloc dels infants que hi viuen i imaginar com és la seva realitat. Alguna companya ens ha pogut explicar com és la vida a una zona de l’Àfrica, al Marroc. Les seves paraules ens han fet recordar que hem d’estar molta agraïts de tot el que tenim! També hem observat amb atenció la història de la Binta i hem intentat entendre quina era la gran idea del seu pare. No ha estat del tot fàcil: el seu missatge ens ha fet pensar molt i ens ha obligat a parlar, escoltar-nos i compartir diferents punts de vista. A poc a poc hem anat descobrint que la seva idea té a veure amb valorar el que tenim, cuidar el món i aprendre els uns dels altres.

Després ens hem preparat per respondre Què vol dir abraçar el món?

Primer ens hem pres un temps per pensar-hi de manera individual, reflexionant sobre què creiem que podem fer nosaltres per abraçar el món. Després, hem anotat les nostres idees al mural compartit de l’aula, on totes les aportacions han anat construint un gran mapa de pensaments. Finalment, hem posat en comú les propostes, i les hem compartit amb la resta de companys escoltant-nos i enriquint-nos amb els punts de vista de tothom.

Entre tots i totes hem anat elaborant una llista d’accions que poden ajudar a “abraçar el món”: compartir, ajudar les persones que ho necessiten, respectar les diferències, cuidar la natura, escoltar els altres o ser solidaris. Però mentre fèiem aquesta llista ens hem adonat d’una cosa important: moltes d’aquestes accions les poden fer les persones en general o persones “importants”, però nosaltres volíem anar una mica més enllà.

I llavors ens hem fet una nova pregunta: I nosaltres? Què podem fer per abraçar el món? 

La pròxima setmana començarem a transformar aquestes idees en accions concretes per viure i experimentar què vol dir abraçar el món.

Aquest procés d’observació, reflexió, formulació de preguntes, posada en comú i construcció col·lectiva de coneixement ens permet desenvolupar no només coneixements, sinó també competències clau de l’aprenentatge: empatia, pensament crític, consciència social i ambiental, i participació activa, tot connectant amb experiències significatives de la vida quotidiana. 

JA FORMEM PART DE L’APILO XII!

«Mai dubtis que un petit grup de persones compromeses pot canviar el món.» 

Margaret Mead

Avui a l’arribar hem analitzat una infografia sobre les piles i les bateries. Hem observat els diferents tipus que existeixen, les parts que tenen, com es reciclen i què passa quan no es fa correctament. També hem vist quins efectes poden tenir sobre la terra i el medi ambient.

Mentre en parlàvem, hem anat apuntant a la llibreta les idees més importants. Així hem entès que una pila és petita, però el seu impacte pot ser molt gran.

Després hem anat a mirar si havia arribat el contenidor del concurs Apilo XII.

I sí: ja ha arribat.Ha arribat el contenidor gran… i també 200 minicontenidors, un per a cada alumne de l’escola. Veure’ls ens ha fet molta il·lusió. La idea ja no és només una idea: ara és una realitat.

Hem tornat a la web del concurs i n’hem llegit les bases. Hem mirat la informació dels tallers, els materials disponibles i els recursos educatius. Hem entès que participar bé vol dir organitzar-nos bé.

Per això, entre tots hem fet una llista de coses que hem de fer a partir d’ara per poder participar i aconseguir el millor resultat possible:

  • Inscripció al concurs ✅
  • Comptar els minicontenidors
  • Informar als mestres
  • Informar a totes les classes abans de les vacance
  • Explicació a les famílies (correu) abans de les vacances
  • Preparar l’explicació: Qui som?, Com ha començat tot?, explicació del concurs, Què es pot portar?, Dates…
  • Repartir els minicontenidors
  • Fer Carnets Agents Apiloper tota l’escola
  • Fer cartells per les classes, pels vidres de fora…
  • Muntar el contenidor gran, posar-lo en un lloc visible (vestíbul)
  • Fer una foto per posar-la al correu
  • Pesar el contenidor durant el curs

Avui hem vist que cuidar el planeta no és només parlar-ne: és actuar, organitzar-nos i treballar junts.

Ara sí: ja formem part de l’Apilo XII. Ja tenim tot el material aqui. Tenim molta feina!

ELS OSSOS DE L’EVEREST

“Hubo un tiempo en el que el Himalaya fue un espacio blanco en los mapas, un crucigrama de montañas sin completar, habitado por pueblos milenarios de idiomas extraños. Un día de 1852, el Servicio Trigonométrico de la India dio la noticia de que se había descubierto la montaña más alta del mundo. 

Elisabeth “Nina” Mazuchelli.

Segons el currículum, l’alumnat de primària hauria de ser capaç d’utilitzar mapes, plànols, croquis i altres representacions per localitzar elements del medi, interpretar diferents tipus de representacions cartogràfiques, entendre conceptes espacials bàsics i relacionar l’espai geogràfic amb altres elements (paisatge, població, medi físic, factors naturals i humans), com a part de l’educació en medi natural i social.

El grup dels SHERPES, aquesta setmana hem continuat l’ascensió a les grans muntanyes del planeta. Les hem situat en els diferents continents i ens hem començat a fixar en els mapes, amb detall. Primerament, hem fet una pluja d’idees sobre el què sabem, compartint-les en rotllana, per poder anar endreçant i estructurant el coneixement. Què són, per a què serveixen, quins van ser els primers dels quals es té notícia… Hem parlat de tres tipus de mapes: els físics, els polítics i els temàtics i n’hem vist les similituds i les diferències. Després hem centrat el focus en la llegenda que acompanya un mapa. Així hem començat a posar sobre la taula l’escala dels mapes.

Posteriorment, els he presentat un petit documental, amb anglès i subtitulat en anglès, que ens explicava el com passar de l’esfera al pla, descobrint les projeccions i els interessos que hi ha al darrere de les diferents maneres de veure el món. Els ha sobtat descobrir com, en els mapes del món que més estem acostumats a veure, hi ha tanta distorsió, equiparant Groenlàndia amb el continent africà. De tota la conversa al voltant del material audiovisual, hem descobert l’expressió Tercer Món i amb ella hem iniciat un nou camí de recerca que ens durà a la descoberta de la història de la geografia i el significat de les expressions que s’utilitzen: primer món, tercer món, segon món, països rics, països pobres…

LA PILA QUE HA ENCÈS UNA IDEA!

«La casualitat afavoreix les ments preparades.» — Louis Pasteur

Avui, al grup L de Lapó, ens ha passat una cosa. El rellotge de la classe no funcionava i no sabíem quina hora era. Hem pensat que era la pila, així que hem anat a veure el Toni, el conserge, per demanar-li si en tenia alguna. Ens n’’ha donat una. Hem canviat la pila… i el rellotge ha tornat a funcionar.

Però llavors ens ha aparegut una nova pregunta. On hem de llençar la pila vella?

No l’hem pogut llençar a la paperera. Sabem que contamina. No hem tingut clar què havíem de fer i el Toni ens ha explicat que, fa temps, a l’escola hi havia uns contenidors especials per a piles usades. Ens ha dit que formaven part d’alguna cosa que es deia Apilo.

La paraula ens ha despertat la curiositat. Hem decidit investigar i hem buscat informació a la web. Hem descobert que Apilo és un concurs al qual es poden apuntar les escoles i que serveix per recollir piles usades i reciclar-les correctament.

A poc a poc ens hem anat engrescant. Nosaltres hem continuat investigant i hem descobert que podem demanar un contenidor gran per a l’escola i també contenidors petits per a cada infant. Hem començat a imaginar què pot passar si tots participem. Hem vist que també hi ha premis de diners a les escoles que n’aconsegueixin més. 

Ho hem explicat al grup Q de Quítxua i la idea també els ha agradat molt.

Ens hem adonat que no es tracta només de reciclar piles: de seguida hem viat que això és cuidar el lloc on vivim, també és abraçar el món.Les piles petites poden fer un mal molt gran si no es reciclen bé, i nosaltres podem ajudar a evitar-ho.

Hem decidit que volem participar. El Dani ha dit que al migdia ens apuntaria. Al migdia ens ha apuntat.

I a la tarda ja hem començat a pensar què hem de fer a partir d’ara.

Tot ha començat amb un rellotge aturat…i s’ha convertit en una idea per abraçar el món.

QUÈ EN SÉ DEL MÓN?

“La Terra és un lloc ordenat que pot i ha de ser dibuixat per comprendre”. Anaximandre (s.VI a.c.)

Els CH, de Chi aquests dies estem aportant els nostres coneixements sobre el món físic, intentant anar una mica més enllà d’imatges infantilitzades i ja massa conegudes, per centrar-nos en la distribució dels continents sobre el nostre planeta. Ha estat necessari recordar, entre tots, els noms dels continents, després d’haver fet una primera aportació gràfica del què recordem. No ha estat fàcil buscar el lloc de cada continent, la proximitat d’uns amb els altres, les proporcions, orientació, el punt de vista i la mirada dels que dibuixem… els dubtes ens perseguien a cada moment!. Curiós veure com països d’actualitat ens els mitjans de comunicació els provàvem de situar tots (Rússia i Ucraïna per exemple) …, també observar com la gran majoria situem al centre dels nostres dibuixos Europa; què passaria d’altres continents fessin un dibuix semblant? Hi ha qui li sona que existeix Euràsia o Euroàsia (caldrà investigar-ho). D’altres s’atreveixen a anar col.locant amb decisió països dins dels continents, sobretot europeus.

Després de les nostres representacions, que expliquen en quin moment d’aquest coneixement som, hem començat a explorar els Atles. Segurament ens acompanyaran al llarg del curs i aquest ha estat un bon moment per presentar-los.

I ja acabant la tarda, repassant la fitxa tècnica de Binta y la gran idea, hem llegit l’expressió Tercer món. Tots hem quedat ben encuriosits: quants móns existeixen doncs? I quin és el nostre?

És una tasca de recerca que ens emportem per fer a casa i parlar-ne d’aquí un parell de setmanes.

Recordeu d’anar seguint el nostre blog i no deixeu de mirar les nostres fotografies a la unitat compartida!

QUÈ EN SABEM DEL MÓN?

No es más quién más alto llega, sino aquel que influenciado por la belleza que le envuelve, más intensamente siente.

Maurice Herzog

Aquesta setmana hem tornat a fer conversa al voltant de com fer recerca d’informació per tal de millorar les nostres descobertes sobre els i les Lapons, Maorís, Quítxues, Chis i Sherpes .

Posteriorment, hem elaborat unes xarxes de relacions o llistes sobre què sabem del món. En sabem tantes i tantes de coses, que el problema està a decidir per on començar. I així hem passat bona part de la sessió: pensant i repensant; cercant en les profunditats de les memòries; enfrontant-nos a la por del paper en blanc; i fent-nos el propòsit, d’amagat, de buscar informació a casa, quan sigui l’hora de dinar, per sentir-nos més segurs a la tarda. 

I sense acabar d’abocar tota la informació, hem compartit el que estàvem. I sí, sabem molt més del que hem recollit!!! Uf, quin descans, tots i totes estem si fa no fa!

Però a més d’aquestes xarxes o llistes, sense avís previ, els he demanat que dibuixin el mapa del món i aleshores un cert pànic mig embolicat de vergonya s’ha apoderat del grup. No sé, no sé…!!!

És com quan aprenem a caminar, ningú és capaç de passar del gateig a córrer una mitja Marató.  Ara som conscients que ens cal descobrir i mirar mapes, i també descobrir i remirar uns llibres estranys, que hi havia abans a moltes cases, que es diuen altes.  El domini del món digital fa que coneguem el món físic parcel·lat i, en moltes ocasions, sense la percepció i informació que ens donen les escales i llegendes dels mapes.

El final de la sessió del matí ha estat una conversa col·lectiva iniciada a partir de la pregunta:

 I nosaltres, quan tenim la necessitat d’abraçar a algú? 

Així han sortir idees com: quan estimem, quan estem feliços, quan necessitem ajuda, quan tenim confiança, quan ens coneixem.

I doncs, què ens cal per abraçar el món? 

Conèixer-lo!!!

Apa, som-hi Sherpes! 

Per la tarda hem descobert, gràcies a la notícia aportada per la Bet, la mort del darrer home que va participar en l’expedició que va fer el cim de l’Everest l’any 1953. Hem llegit l’article i hem començat a mirar el documental que n’explica l’expedició i ens presenta una polèmica: van ser la primera o l’expedició del 1924 hi va arribar abans, però no en van tornar vius?

I amb la mirada posada a l’Everest i a l’Himàlaia ens sorgeixen preguntes interessants. Com se sap quant mesura una muntanya?  Com se sap per quina pujar, si aparentment semblen iguals? I per què calen permisos? I el Kilian Jornet ho va fer sense oxigen, com ho va fer?

La setmana que ve, continuem en clara ascensió!

QUÈ EN SABEM DEL MÓN?

“El món no és tal com és, sinó tal com el pensem.” — Immanuel Kant

Avui els nens i nenes del grup Q, de Quítxua, i L, de Lapó, hem compartit una proposta que ens ha convidat a mirar el món amb altres ulls. L’objectiu ha estat pensar en tot allò que sabem del món i prendre consciència de com construïm aquest coneixement.

Hem començat amb una reflexió individual: cada infant ha pensat què sap —o què creu que sap— del món que l’envolta. D’aquest exercici n’ha sorgit una llista llarga i diversa, que després hem ampliat conjuntament escoltant i incorporant les idees dels companys i companyes. Aquest procés ens ha ajudat a adonar-nos que sabem moltes coses del món, sovint sense ser-ne del tot conscients, i que, alhora, encara ens queda molt per descobrir.

A partir d’aquest primer exercici metacognitiu, ens hem organitzat en petits grups per transformar totes aquestes idees en una creació artística col·lectiva. Les produccions han estat tan variades com significatives: un grup ha comparat el món antic i el món actual, un altre ha explorat la dualitat entre el bé i el mal, un tercer ha representat el passat i el futur, mentre que un altre ha visualitzat el cel, l’espai, la natura, la ciutat i el mar com a parts interconnectades del món. Finalment, un darrer grup ha triat tres idees que, per a ells, també expliquen el món: els romans, la injustícia i el menjar.

Aquesta activitat ha permès als infants expressar-se amb creativitat, donar forma a les seves idees, cooperar i comunicar-se, i sobretot descobrir que el coneixement del món és plural, compartit i en constant construcció.