REPENSANT

Ivet Dominguez22/09/24  

A la Comunitat de Grans estrenarem una nova llibreta que ens acompanyarà al llarg dels 3 cursos. Es tracta de la llibreta Repenso i aquesta setmana hem estat explicant quina serà la seva funció.

Per introduir la idea hem aprofitat els jocs de màgia que el Gerard i el Líam ens han volgut fer. Evidentment tot no surt a la primera, i com a aprenents de mags necessitem fer, refer, pensar i repensar perquè no ha funcionat el truc. Com sempre diem, l’error és una porta per aprendre i superar-se. Ningú neix ensenyat!

Així és que l’escenari ens ha anat com anell al dit per parlar de la paraula Repenso. Tornar a pensar els passos que he fet, en ordre, descriure’ls amb detall, explicar-los i així potser trobar solucions per saber avançar a la propera. Treballar parlant de com aprenem, dels processos i descobertes que fem és treballar la metacognició, part important per fer créixer el pensament.

Amb totes aquestes deduccions parlades a la rotllana, hem anat a parar a l’amo i director d’aquesta funció: el nostre cervell. La Marta Hervàs, que també és una estoneta amb nosaltres, ens ha llegit un fragment de text sobre el cervell i pensant, pensant… ens ha aparegut la paraula neurona, com a responsable del pensament. -Sabríem dibuixar-les com a portada de la nostra llibreta? “Tenen voletes i com uns fils, s’ajunten i també per allà hi ha com unes espirals”-. Doncs apa! a deixar anar el pensament i dibuixar tot allò que pensem que passa dins del nostre cervell.

No ha estat fàcil fugir de les formes ja conegudes, deixant-nos anar dibuixant sense posar límits a aquest espai de pensament. Seguirem investigant sobre aquest camp interessant i ens esforçarem per anar construint textos ben pensats dels nostres moments d’aprenentatge.

Grans Benvingudes!

Ivet Dominguez20/09/24  

Ja som nens i nenes de la Comunitat de Grans! Aquesta és una il.lusió compartida de tots nosaltres i amb moltes ganes hem començat aquests primers dies, rebent i preparant encuriosits els materials i escoltant les novetats del curs. Hem fet petites dinàmiques de presentació per donar pistes als mestres que no coneixíem, explicant com som, què ens agrada, quins principis volem regalar al nostre grup… Hem abraçat mestres coneguts, companys i companyes i ens hem començat a explicar els records d’estiu dels nostres diaris.

Esperem que al llarg del curs ens seguiu per aquí! És la manera d’apropar-vos al nostre camí d’aprenentatge i de fer-nos xerrar una mica més a casa.

Benvinguts i benvingudes!

DEIXA QUE T’EXPLIQUI L’ÚLTIM CONTE

Ivet Dominguez21/06/24  

Hi havia una vegada 25 persones, sí, sí 25, no en sobrava cap ni en faltava cap. Totes juntes donaven una il.lusió especial i vestien de colors diversos una classe, durant molts cursos. No hi faltaven els bromistes, mags i il.lusionistes. Ens feien viure estones de somni i diversió. 

Els observadors, detallistes, els agraïts per tot i per tothom. Miraven cada canvi de les flors de classe, ventilaven quan tot estava massa carregat, abraçaven quan feia falta i sempre es recordaven dels aniversaris, del bon dia, fins demà, moltes gràcies i bon cap de setmana!

Els pura dinamita plens de força i energia, de vegades descontrolada. Ens recordaven que som vius i que cal tenir els ulls ben oberts que això dormir es fa a casa! Dins seu els esperava la sensibilitat que els feia vergonya conèixer. Potser encara no ho saben, però escrivint, llegint i pensant s’hi anaven apropant.

Per sort també hi havia els que sempre mantenien la calma i oferien mans i mànigues per ajudar i col.laborar. Respiraven intensament, regalaven mirades de complicitat i somriures que ajudaven a seguir confiant amb la força del grup, bategant plegats. 

Hi havia persones plenes d’empenta i valentia per decidir i defensar el què pensen i com són. Era difícil contradir-los, calien més que arguments per convènce’ls. La justícia a les mans i el cap ben alt per explicar-se. Eren autèntics motors per encetar debats i veure canvis.

Els que no es veien tant, i poc es deixaven sentir, amb el temps s’empoderaven. Poc a poc, i en alguns moments per sorpresa de tots, es convertien en els reis de la pista o de l’escenari. Demostraven que al pot petit també hi ha una bona confitura, dolça, mesurada, impacient per ser tastada. 

De tot aquest grup alguns havien travessat moments personals complicats però això els havia fet créixer, aprendre i superar-se. Ara aconsellaven als altres des del record i l’estima, llençant a crits que la vida és bonica, ni que de vegades no ho sembli. 

I en tot això uns mestres els acompanyàvem, creixent amb ells, reinventant-nos per atrapar tota aquesta immensa diversitat. Com infinita és la paciència de qui cuina lentament o sembra una llavor,  esperant veure-la créixer i germinar algun dia.

Per molts anys seguiu Teixint camins ferms allà on aneu. No deixeu de ser curiosos, d’investigar i meravellar-vos per la vida. Airegeu-vos de bosc, sigueu senzills, repetiu-vos que no som més que éssers vius que formem part del cicle de la vida, balleu-la, continueu preguntant-vos Who am I, per ser millors persones. Recordeu que vosaltres decidiu cada matí, tal i com deia Mario Benedetti, ¿Cómo va a ser mi día hoy?. I quan us vinguin tormentes i ventades mireu-vos al mirall i dieu-vos amb orgull: “Soy importante”!

ELS FINALS TAMBÉ ARRIBEN!

Ivet Dominguez21/06/24  

Avui ha estat un dia molt emocionant per les Matildes, les famílies i els mestres.

Hem fet l’acte de promoció que portàvem mesos esperant. Des del moment de l’entrada a la pista, el discurs conjunt, la dansa tribal, els discursos personals, les paraules i la cançó dels mestres, els agraïments a les àvies generoses, veure les mans de colors de tota l’escola acomiadant-nos, el nostre últim pas pel passadís vermell, el vídeo ple de records… ha estat impossible retenir les llàgrimes i l’emoció!

Després de fer-nos fotografies amb les famílies, sota el preciós photocall que han preparat pares i mares,  ens hem perseguit per immortalitzar totes les nostres signatures i per últim hem fet el darrer gest simbòlic, donant per inaugurat el nostre jardí vertical. Entre tots i totes hem emparrat els gessamins per la paret i hem fixat el rètol que en deixa constància: “Inici d’una segona pell verda de l’escola” projecte d’aula “Aires de bosc”, Matildes 23-24.

No hem volgut acabar el matí sense compartir els últims jocs amb tots els nens, nenes, i mestres de l’escola, pintant-nos la cara, fent bombolles de sabó, decorant les vidrieres de les entrades, jugant al paracaigudes…

I ara sí. Punt i final del què són i han estat les primeres Matildes 2023-24.

Els mestres sempre us portarem al cor!

Bon estiu i mil encerts en l’etapa que iniciareu!

FLOATING IN MY MIND

Ivet Dominguez30/05/24  

S’olora el final de curs, i amb aquesta intenció a l’aula de Matildes comencem a sentir-nos més nostàlgics. És temps de començar a recordar, mentre preparem els discursos i tot el què suposa la nostra promoció. Aquests dies hem estat visionant el curt Floating in my mind, observant la importància de la vida, les seves etapes, i els camins que van teixint-se.

També ens hem parat a pensar en quins records tenim de la nostra escola, aquells que ens han marcat segurament per temps. Han sorgit les amistats, les sortides, els mestres, els petits, i mil altres anècdotes, moltes de divertides. Individualment hem fet l’esforç d’escriure’n algunes i buscar-ne un títol. I llavors n’hem escollit una i hem pensat com representar-la amb fang, buscant una forma determinada i utilitzant la tècnica del gravat.

 

AVANCEM EL JARDÍ

Ivet Dominguez30/05/24  

Aquesta setmana hem posat fil a l’agulla en el càlcul de llistons que necessitem per l’estructura del jardí vertical. Se n’ha ocupat un grup reduït de la classe, mentre els altres treballàvem en altres aspectes importants.

Pensant que els llistons escollits fan 3 metres de llargada, han anat rumiant a quina mesura els tallaríem, per tal de comprar els mínims, aprofitant els retalls sobrants per omplir tota l’estructura, prèviament planificada i dibuixada. Tot plegat ho han concretat en un coquis de colors que, després, els ha servit per explicar-ho a la resta del grup. Amb tot, hem acabat concloent que amb un total de 8 llistons podem fer el què tenim pensat. Ara només ens queda anar-los a comprar!

Així mateix, l’Ajuntament ens ha fet arribar dues jardineres, així no n’hem de comprar cap! I és que es tracta sempre de donar una segona vida als objectes que ja tenim a prop i no s’utilitzen, per desenvolupar projectes interessants a baix cost. Les jardineres ja esperen la vida de les plantes! Sobre aquestes últimes ens deixarem assessorar per algunes famílies que tenim expertes.

També hem pensat que és el moment d’avisar més persones per ajudar-nos en el muntatge de l’estructura del jardí. Per això la Ranya, en nom de tots i totes, els ha fet arribar un correu.

Famílies de Matildes:

Si ens voleu ajudar a confegir l’estructura del jardí vertical, serà el dilluns 10 i dimarts 11 de juny. Escriviu un correu a la Marta Trullols i la Ivet, per concretar els horaris.

Us necessitem!

CRÒNICA DE L’EDA CANIGÓ

Ivet Dominguez27/05/24  

Aquí teniu alguns escrits dels infants del nostre grup sobre l’estada a l’EDA Canigó.

En aquests tres dies hem anat a cinc llocs. El dia 1 (15/5/2024) vam anar a 2 llocs que eren: un refugi allà a pocs minuts de Sant Martí del Canigó i també és el lloc on vam dinar tots junts a la taula i als bancs. El segon lloc era el monestir de Sant Martí del Canigó al que no vam entrar però si que vam posar fades en el camí que vam seguir per arribar al primer lloc. Després vam poder veure de lluny el monestir, mentre plovia, des del mirador en el que estavem allà.

El dia 2 (16/5/2024) vam anar a 2 llocs més. El primer que vam fer va ser anar al bosc del bastard que és molt bonic. Vam arreglar entre les tres classes un camí molt llarg, o sigui que vam treure moltes plantes del mig del camí i moltes eren molt grans. Ens van donar unes eines per fer-ho millor i treure les plantes més ràpid. També vam construir una vassa perquè els animals poguessin beure aigua i,  els vam fer un cau perquè a la nit poguessin dormir i descansar.

Després caminant vam arribar al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Vam dinar a l’esplanada de sota abans d’entrar i veure’l per dins.

Quan vam entrar vam anar a una mena d’exposició on hi havien maquetes del propi monestir. Seguidament vam anar a l’església on ens van explicar per exemple que la pintura tenia més de 1.000 anys, com era abans, quines històries i èpoques va viure aquella església, com es va construir, de quins materials estan fetes les parets i que l’altar que hi ha té més de 2.000 anys d’història. Aquest altar el van robar i el van posar com si fos la part de sota d’un balcó. Però ja el van tornar a lloc.  A més allà hi han posades les firmes de l’Abat Oliba (que era com una espècie de capellà molt important perquè era el cap dels mossens), del seu germà Bernat (que també era una persona molt important), de Guifré el Pilós també molt conegut i de molts comtes i comtesses que tenien moltes terres i que també tenien molt poder. I l’últim que vam fer aquell dia va ser reconstruir el claustre. És com una placeta que l’envolten unes columnes de pedra molt grosses i també molt gruixudes que tenen com un arc a sobre, també de pedra. Aquelles columnes  d’allà havien caigut en una época no tant bonica. El vam reconstruir perquè estava tot trencat de tantes coses que han passat al llarg del temps. I vam reconstruir-lo amb el nostre propi cos, fent de columnes.

El tercer i últim dia vam fer la descoberta de Prada en la que vam començar a fer tot un itinerari que passava per tot el poble. Podiem de preguntar a la gent del carrer.  Seguiem l’itinerari que estava marcat per arribar als punts de referencia i respondre totes les preguntes, per després tornar a l’església. O sigui a la plaça d’on haviem sortit a corregir totes les nostres preguntes i respostes. Vam anar en molts moments sols i en altres moments acompanyats dels mestres. Que en alguns d’aquests moments ens ajudavan amb el que podien. I a dins de l’església  vam escoltar una cançó tocada per Pau Casals que es diu el Cant dels Ocells que és molt bonica. Que es diu com l’escola de música que hi ha allà al poble de Prada.

Jo crec que el nostre projecte de teixint camins  té a veure amb l’EDA Canigó perquè són tots els camins que hem recorregut junts amb força, trepitjant el patrimoni dels camins de la muntanya.                                                                                                                                     Luna Zamora

 

Entre els dies 15 i 17 de maig vam anar a l’EDA Canigó. Vam fer una sortida per dia, i aquestes sortides van ser les següents.

El primer dia vam anar a Sant Martí de Canigó, alla vam fer varies activitats, per exemple, vam posar fades que estaven pintades amb uns troncs pel camí. Una altre activitat que vam fer a Sant Martí del Canigó va ser veure 2 panoràmiques. Vam dinar amb pluja sota la porxada a prop del monestir.

El segon dia vam anar al Bosc del bastard, més específicament un camí que era de l’Universitat Catalana d’Estiu i vam arreglar uns camins que estaven molt tapats. Amb els troncs que vam tallar, vam fer uns refugis pels animals i també vam fer unes basses perquè els animals puguin beure aigua. Aquell dia vam dinar a un camp molt gran on al mig hi havia una foguera apagada. Aquell dia no va ploure. Després de dinar vam anar al monestir, i a dins de l’església hi havia un altar que tenia la firma de l’Abat Oliba. Després, a fora de l’església, hi havia un claustre que li faltaven moltes estructures. Llavors, amb tots els nens i nenes de la comunitat  vam fer com una “reconstrucció” del claustre, entre tots vam fer aquesta forma:

I les persones que feien les portes feien aquesta forma:

Despres d’això vam tornar a l’alberg, vam sopar i vam fer la disco perque era l’últim dia.

Al dia següent, l’últim dia, vam fer l’última activitat de l’EDA Canigó. Aquesta activitat era d’una gimcana per el poble de Canigó en el que teniem que anar per diferents llocs d’interès de Canigó. Ens vam repartir en els mateixos grups de quan vam anar a Penelles. Abans de sortir vam marcar al mapa els punt on teniem que anar, tambe ens vam marcar amb boli un perímetre en el que no podiam sortir i en el que estaven tots els punts. Un dels punts que més em van agradar va ser el de l’església per dins, alla ens posaven un audio d’una cançó que va tocar Pau Casal, la cançó es deia “El cant dels ocells”.

Després vam tornar a l’alberg, vam dinar i vam pujar a l’autocar per tornar a Vilanova del Camí.                                                                Joel Suárez

 

SANT MARTÍ DE CANIGÓ       

El 15 de maig vam anar d’EDA a Canigó. Vam arribar. Després vam anar a deixar les motxilles, al lavabo i menjar. Després ens van ensenyar un mapa i vam fer els grups. Nosaltres, les Matildes ens va tocar amb un noi que es deia Felip. Vam pujar a Sant Martí de Canigó. Va caure molta pluja. Diuen que a Sant Martí de Canigó hi ha fades, marmotes etc. El Felip va fer una foto a una muntanya. Diu que en aquesta muntanya hi ha una marmota de pedra. El Felip ens va portar unes fustes que tenien fades pintades i un trosset del poema de Jacint Verdaguer, Canigó. Després vam dinar a un refugi sota la pluja. Finalment vam baixar de la muntanya i ens va agafar un autocar, per anar a l’Alberg Pau Casals.  

  SANT MIQUEL DE CUIXÀ

El 16 de maig vam anar al bosc del Bastard, vam arreglar el camí que hi havia perquè les persones passin bé i els animals trobin un amagatall on es puguin refugiar d’altres animals. Vam utilitzar eines com unes tisores de podar expertes per tallar branques, plantes etc. També una serra per tallar els troncs més grans. Un rasclet per les fulles que estàven al mig del camí. Cada classe tenia la seva part de treball, les Matildes a l’entrada del bosc i una mica més amunt hi teníem els Petits Prínceps, i els Tintins més amunt. Em vaig sentir molt bé netejant un bosc, era la segona vegada que ho feia. Després vam anar a dinar a un camp a sota el monestir. Va ploure i vam entrar a l’església de Sant Miquel de Cuixà. Ens van explicar molta història com per exemple la de l’altar que hi havia, desaparegut per un temps.  Un senyor mentre estava passejant i el va veure a la part de sota d’un balcó, era l’altar fent de terra. Havia estat desaparegut molt temps . També hi havien unes firmes a l’altar que eren de l’Abat Oliba, aquest va ser un abat benedictí que va decidir construir el monestir de Montserrat i molts més.

PRADES

El divendres 17 de maig vam anar a Prada o Prades. Vam descobrir el poble amb grups i vam fer una gimcana com la de Penelles. Allà vam saber la relació que hi ha entre Pompeu Fabra i Prada. A Pompeu li encantava el català, però Franco el perseguia, ja que només volia que es parlés castellà a Espanya. Així que Pompeu va anar a Prada per refugiar-se.  A més a més, ens van explicar que hI ha moltes altres persones que es van exiliar com Pau Casals, Pompeu Fabra i Jacint Verdaguer. Pau Casals va ser un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. Vaig descobrir que la paraula “Exiliar” es com anar-se’n del teu país perquè ets perseguit.

LA RELACIÓ DEL P.C I L’EDA

L’EDA Canigó té molta relació amb el projecte Teixint Camins perquè com que el 16 de maig vam anar a netejar el bosc del Bastard, en aquell moment vam teixir camins. També perquè  vam caminar molt per exemple a Sant Martí del Canigó, que vam fer una pujada molt llarga. En aquell moment també vam teixir camins.

Ranya ElAmrani

AIRES DE BOSC AMB BICICLETA

Ivet Dominguez12/05/24  

Aquest dijous hem fet un sortida combinada del projecte d’aula amb educació física. Hem sortit en bicicleta, direcció al parc fluvial per allà provar i exercitar-nos amb els canvis de plats i pinyons, cosa que necessitarem dominar pel repte BTT. Hem buscat un terreny amb una mica de desnivell i allà hem pogut constatar la importància de fer les combinacions correctament, per encarar les pujades i baixades amb tranquil.litat i fluidesa. Després d’aquesta estona de pràctica i havent escoltat els consells del Dani (com a expert de l’Educació fisica), hem pres quatre apunts al diari de natura i hem carregat piles esmorzant. Seguidament hem encarat la petita ruta fins la nostra, ja coneguda, zona de les cabanes. Ha estat un passeig molt agradable, amb algun tram més enfilat que ens obligava a provar i adaptar els canvis de la bicicleta. Una vegada a la zona final, ens hem relaxat escrivint les nostres sensacions i emocions, molts ens hem sentit lliscar entre els núvols, tot i sentir les cames cremar en algun moment. Tot plegat ho hem enregistrat una vegada més al diari de natura. Més tard hem escollit un arbre que ens cridés l’atenció i l’hem dibuixat del natural, amb precisió i concentració. Ens hem connectat amb la natura entre el silenci, acompanyant-nos del temps meravellós de primavera. Després de dinar, hem donat color als nostres arbres amb aquarel.les, apreciant que resulta agradable acolorir a l’aire lliure, connectant-nos amb la terra, olorant els pins i sentint-nos part del bosc. No hem volgut marxar sense fer entre tots una improvisada exposició d’arbres dibuixats, al peu d’un tronc, abraçats en cercle, inventant-nos noms per aquest fet artístic.

De tornada ens avisava el Dani que tot semblava més fàcil, teníem més baixades, però alerta que relaxar-nos massa i pensar que ja som experts en bici ens pot jugar males passades! I una mica així ha estat, no ens hem escapat d’alguna rascada o frenada en sec improvisada que ens ha fet reaccionar a tots. La prevenció i la seguretat sempre cal tenir-les presents, l’objectiu no és arribar primers és seguir treballant la importància del grup, el control, l’ajuda i col.laboració perquè tot surti bé i en tinguem bons records.

Salut i per moltes pedalades!

Materials i preus

Ivet Dominguez27/04/24  

Dilluns passat, amb les mides a les mans, vam anar a un parell de comerços locals per investigar sobre els materials que necessitem per fer l’estructura del jardí. Primerament, vam comparar les mesures d’uns i altres dels trams necessaris i ja vam tenir feina, ja que no ens sortien ben iguals. Hi havia diferències, en certs casos força significatives, cosa que ens va fer veure que no sempre som prou rigorosos prenent mides. Vam aproximar novament dades i vam fer les comprovacions oportunes, abans d’anar a les botigues.

Al primer comerç hi vam poder trobar uns llistons interessants de 3m de llargada que ens permetrien crear els punts de suport de la paret. També vam veure gelosies ja fetes però la mateixa botiguera, veient el nostre disseny, ens va recomanar que per preu ens féssim el muntatge més personalitzat amb els llistons. Així és que, per començar a fer proves, vam decidir comprar-ne un parell. També vam recollir preus i mides de tots els alres materials, així com de les torretes i jardineres, per si finalment no les aconseguim de l’ajuntament.

Ja de tornada a l’escola, una representació de la nostra classe es va arribar a la ferreteria per veure quins materials semblants i preus ens ofereixen. A classe vam fer la comparativa i ara tenim diverses opcions interessants. Caldrà fer-ne dissenys i veure què ens resulta més viable.

SANT JORDI A CAL FONT

Ivet Dominguez27/04/24  

La Ranya ens explica com ho va viure…

El passat dimarts dia 23 de abril vam anar a la plaça Cal Font per fer un treball amb grup. Vam estar amb tota la comunitat i vam fer els mateixos grups que quan vam anar a Penelles. Primer vam anar a la plaça i ens van explicar les coses que haviem de fer. La tercera pregunta ens va costar perquè era difícil trobar els noms de les llibreries, era més facil trobar les entitats. Al meu grup li costava molt escriure els noms del autor/es. Vaig ser una periodista perquè preguntava a la gent …per qui ha comprat el llibre? per què l’ha escollit? per què li ha agradat?…  També vam investigar les paradetes perquè podíem veure les coses que venen, veure els llibres que m’agradaven, les flors boniques i les persones que venien. També vaig veure la paradeta d’Ecomercaderet. El preu de la rosa més barata era de 5€ i la més cara de 15€, però jo em vaig sorprendre perquè vaig veure’n de 20€, 25€, i 30€. Vam fer preguntes sobre les roses i en total hi havien 24 parades. La procedència de la roses era del Maresme principalment. N’hi havien de molts colors com groc, rosa, vermell, blanc, blau i de colorins. I hi havien formats diferents com rams, rosa suelta i arreglos amb roses. Vaig descriure la meva rosa escollida que era molt vermella.