“Sense rituals, els moments de transició esdevenen ferides obertes.”
Arnold van Gennep (etnògraf, Els ritus de pas)

Aquest començament d’any, ja amb les piles carregades dels dies de festa, hem reprès la lectura del Petit Príncep, amb la paciència i el temps que requereix per pensar i descobrir que s’amaga darrere de cada paraula. Comença un any nou, el 2026, la vida no s’atura per molts de nosaltres. Han estat dies de trobades familiars, d’abraçades, de il.lusions i de somriures. Però aquest temps de descans també moltes vegades aporta notícies inesperades, gens bones, però que cal acollir i treballar-les perquè formen part de la vida de tots nosaltres. Parlem per exemple de les malalties, accidents i de la mort. Tampoc s’aturen en els dies de celebracions i festes.

Amb tota aquesta prèvia, llegint el nostre Petit Príncep, ens hem aturat en un fragment molt especial: “Les llavors són invisibles. Dormen en el secret de la terra fins que a alguna li ve la fantasia de despertar-se… Aleshores s’estira, i primer creix tímidament cap al sol un petit i inofensiu branquilló molt bonic”.

Aquest moment màgic de la germinació de la llavor, tot allò que existeix però no veiem a simple vista (en aquest cas perquè és sota terra), ens ha fet pensar en l’inici de la vida, el creixement de vegades molt lent però també en la mort dels éssers vius. Tot plegat apareix en una setmana en què sabem que una àvia propera és a prop de fer el traspàs; ens cal acompanyar les emocions d’una companya i la seva família. Ens ha semblat bonic fer un petit ritual a l’aula, pensant també en el complex repte de fer créixer un bonsai, fet que té a veure amb l’art oriental que anem tractant en el nostre projecte artístic. Sembla que tot va teixint-se a l’aula, va relacionant-se i enfortint els aprenentatges i la cultura del grup.

La Ivet fa dies que, d’una escapada, guardava un pack especial per fer créixer un llimoner. Esperava el moment i aquesta setmana l’ocasió s’ho mereixia. Així que després de parlar-ne, i de conèixer altres rituals que fem les persones en moments de tristesa, la Gisela acompanyada de la Marina ha fet l’honor de plantar les llavors de llimoner. Amb aquest petit gest tots hem volgut recordar l’inici de la vida, allò que passa i no es veu, les cures i condicions que ens calen per créixer però també la inevitable mort. Comencem a treballar el dol convertint-lo en memòria viva, arrelament i continuïtat. Un petit gest que sosté aquest moment d’emoció immensa. El què ens passa importa a tots i totes.

Ara tenim l’inici del què vol ser un llimoner. Encara no el veiem, però la seva torreta ens recorda que ens necessita per créixer i viure entre nosaltres. I si per sort, veiem néixer un branquilló seguirem pensant en el cicle de la vida i els moments que junts anem transitant.

“Amb ordre i temps es troba el secret de fer-ho tot, i de fer-ho bé”.

Pitàgores

A l’escola construïm línies del temps per comprendre i situar fets en un ordre lògic i entendre processos i aspectes com la successió, la durada i la simultaneïtat. Podem fer línies del temps sobre, fets històrics, col·lectius i socials, però també sobre la nostra vida personal. A més, elaborar una línia del temps, implica organitzar la informació, seleccionar i sintetitzar. Tot aquest procés ens ajuda a desenvolupar estratègies d’estudi i estructuració del coneixement. Com veieu les línies del temps són una gran eina didàctica.

Per començar-nos a familiaritzar amb aquest treball, aquest dies hem fet una primera línia del temps sobre la vida d’un personatge ja conegut per nosaltres: Yayoi Kusama. Hem escollit els moments més importants de la seva vida, els hem datat, i seguidament hem decidit fer unes icones-dibuix per representar cada fet important. El treball de documentació, recerca i selecció d’esdeveniments, per aquesta primera vegada, ja el teníem ben pactat i decidit. Cadascú ha partit d’una informació de base igual però segons les nostres idees i estil, s’ha vist el toc i personalitat de cada autor i autora.

On hem tingut més feina és en representar el pas del temps, és a dir, primerament veure els anys de diferència entre un i altre fet que calia dibuixar. Després, entendre la funció important del paper quadriculat per ser precisos i curosos en el moment de comptar on posàvem cada data, atorgant a cada quadradet el pas d’un any. Hem hagut de resoldre estratègies diverses, com per exemple on dibuixàvem cada icona quan les dates eren properes. Les solucions han estat diverses com diverses són les maneres de pensar i fer.

L’experiència ha estat un punt de partida de cara al segon trimestre, potser ens animarem a confegir línies dels temps personals, biogràfiques, o d’altres fets històrics que anem descobrint.

Amb tot llueixen i exemplifiquen, un cop més, com la matemàtica ens ajuda a interpretar, ordenar i representar la realitat i els temps viscuts.

“Converses externes i converses internes es confonen dins la nostra ment”.

David bueno

Aquest curs volem fer nostre el Petit Príncep. Gaudir-ne al màxim, sentir-lo dins nostre. La màgia del personatge i la història ens comença a tenir fascinats.

Fa uns dies hem iniciat la lectura de manera col.lectiva, una gran oportunitat per encetar converses, debats i parlar de noves paraules i expressions que no coneixem. Per començar ens vam aturar a la dedicatòria, un escrit on Antoine de Saint Exupéry expressa elogi cap als infants i la manera d’entendre i veure les coses, moltes vegades allunyada a la manera de ser dels adults. També ens parla de l’amor que sent cap al seu amic, que no és en un dels seus millors moments “passa gana i fred“… per la qual cosa situem el moment en què es va escriure el llibre, un context complex, la segona Guerra mundial.

Amb aquest pretext hem volgut encetar el quadernet de pensaments que acompanyarà les nostres lectures. Ens hem dedicat el dossier al nostre jo del futur, del mes de juny, un moment en què potser haurem aconseguit els nostres Ikigais i altres reptes del curs. És possible dedicar-nos escrits a nosaltres mateixos? I per què no? Posem-nos floretes!

Després d’imaginar-nos el Petit Príncep i dibuixar-lo, hi ha qui ha jugat a fer un dibuix per provocar als adults, seran capaços d’entendre’l? Una boa empassant-se un elefant no és pas un barret! La poca imaginació i la incomprensió dels grans és un aspecte que també es tracta en el llibre.

I de les paraules que van sorgint i anem compartint, què en fem?

Avui la proposta surt dels mateixos infants. Ens agrada l’expressió “silenci meditatiu” i d’aquí proposem escriure sobre els nostres pensaments, aquella veueta interior que ens acompanya sempre dins nostre. De vegades és per recordar-nos què hem de fer, què volem dir o repensar el dia, però d’altres ens fa néixer pors i neguits que poc expliquem i que queden encallats, engabiats en el nostre ser més profund. És una oportunitat per donar lloc i espai físic a aquests pensaments interns. I fent-ho ens n’adonem que som humans, fràgils, vulnerables, però que parlar-ne ens fa forts, valents, semblants.

La lectura del nostre Petit Príncep i la posterior reflexió resulta un nou motor generador de preguntes, diàlegs i autoreflexió, ens permet treballar el pensament crític, habilitats de comunicació i consciència emocional d’una manera lúdica i significativa. Ens permet compartir i construir mirades de la vida, veure que no som estranys i que allò que ens preocupa és semblant a uns i altres.

“Per escriure amb bellesa, cal escriure amb calma.”

Miquel S. Fontserè (cal·lígraf català)

Darrerament tot fent els dictats, ens n’hem adonat, corregint escrits dels companys, que no sempre s’entenen les paraules i les lletres que fem. Aquest és un problema important ja que l’objectiu bàsic d’escriure, que és comunicar pels altres, no es pot aconseguir. Posar atenció en la presentació i l’ordre dels nostres textos és importantíssim. Així que hem començat a posar-hi fil a l’agulla i hem recuperat aspectes que ja havíem comentat altres cursos. Hem presentat plantilles que a partir d’ara utilitzarem, en determinats treballs, per ajustar-nos i ser més rigorosos en aquest treball de precisió i gest gràfic. Hem recordat que és important seure bé, recolzar els braços a la taula, preparar-nos l’espai… un munt d’aspectes corporals que també cal tenir present per ser capaços de treballar en calma i controlar la coordinació ull-mà.

Hem examinat detingudament les proporcions de les lletres, les que han d’ocupar l’espai central de la caixa de la plantilla i les que per contra, pugen (ascendents) o baixen (descendents). Com que això només s’adquireix amb pràctica i temps, hem escollit un petit fragment del llibre del Petit Príncep per fer aquest treball minuciós i tan controlat. Hem suat tinta esforçant-nos però hem vist ràpidament que els resultats són molt interessants i ens hem sorprès a nosaltres mateixos observant els canvis. Lletres que ni es veien ara s’entenen, ara caldrà que anem aplicant aquestes descobertes en el nostre dia a dia… això costarà més! Paciència i més paciència!.

Escriure és un art, antigament tan sols a l’abast dels més afortunats, els que tenien temps per treballar la lletra, en el silenci dels monestirs, en calma, cargolant els traços d’aquells primers manuscrits. Ara l’exigència ha canviat, amb els ordinadors pel mig i la necessitat de ser ràpids tot s’ha desdibuixat, però no hem de perdre la idea d’escriure per ser llegit pels altres, per comunicar i deixar constància. Una activitat cognitiva d’ordre superior i de gran complexitat. Combina pensament, llenguatge i autoregulació.

Haurem de trobar l’equilibri entre ser resolutius però eficaços per fer-nos entendre.

En motiu de la celebració dels Drets dels infants, des de l’Ajuntament d’Igualada i el departament d’infància ens han convidat a cantar la cançó Benvinguts Drets, elaborada per nosaltres mateixos el curs passat i presentada en el concurs Tenim veu!.

Per fer-ho possible el Bernat i la Meritxell ens hi han volgut ajudar, com a mestres que van implicar-se directament al llarg del procés. Així que després d’uns assajos a l’escola per refrescar, ens hem trobat al museu de la pell d’Igualada, aquest dissabte per cantar-la novament.

El matí era fresquet però l’hem sabut omplir de caliu amb el nostre himne que s’ha acabat repartint als assistents per cantar-lo plegats. Esperem que aquesta sigui una de les moltes ocasions que serveixi per escampar, amb les nostres veus, el nostre missatge de respecte cap a la infància.

Gràcies a tots els mestres i famílies que ens hi heu pogut acompanyar!