INVESTIGANT EL NOSTRE MUNICIPI

Aquest dimarts, a projectes de comunitat, hem estat explorant la web de Vilanova del Camí amb la intenció de trobar-hi informació interessant que ens pugui servir per anar pensant en el repte del curs: Organitzar la sortida d’escola.

Per parelles, després d’examinar tota la informació, ens hem animat a pensar i escriure bones preguntes sobre el municipi. Després ens les hem intercanviat per jugar a trobar la resposta remenant altre cop, obrint pestanyes, llegint apartats… Hem parat especial atenció al fet de construir bones preguntes, amb sentit, ben formulades, que nosaltres mateixos puguem contestar. No és pas una feina fàcil! Hem observat com cal ser precisos, si volem que ens contestin una o altre cosa, per molt que tinguin a veure. Ens hem anat familiaritzant amb nou vocabulari i hem observat una vegada més la importància d ela comprensió quan llegim.

Per cert, sabíeu de quin estil és Can Muscons i quin ús se’n feia abans de ser un Espai Jove? O com es diuen tots els barris de Vilanova? O quina és la franja d’edat amb més població del nostre municipi?

Potser aquestes i d’altres curiositats podrem explicar-les a la sortida de finals de curs!

EMBOLICA QUE FA FORT!

Aquest dimecres hem realitzat la segona sortida per aprendre del bosc i l’espai exterior, una de les tres branques importants del nostre projecte d’aula.

En aquesta ocasió ens hem enfilat parc fluvial amunt, fins tenir una bona vista panoràmica per fer un dibuix del paisatge. Allí, asseguts i descansant de la pujadeta, hem observat les vistes, parlant dels diversos plans i la profunditat que l’ull copsa, tot pensant en com poder-ho representar amb carbonet en els nostres Diaris de natura. Han estat uns moments de relax i tranquil.litat per la gran majoria, tot i que sempre hi ha algú que s’inquieta i poc temps es deixa per mirar, pensar, entendre i representar… la paciència és fonamental per aquest tipus d’activitats! Seguidament hem escrit descripcions dels nostres dibuixos parlant de formes, mesures, matisos, llum, ombres, textures i un llarg etc de possibilitats. Amb aquella temperatura ja primaveral, hem canviat de zona per trobar un espai més íntim i recollit que convidés a seure en petit grup i escoltar dues històries molt relacionades amb els nostres Aires de bosc. Ens hem emocionat escoltant el conte El jardí curiós, on un infant curiós transforma, amb la seva infinita constància, una ciutat grisa enverdint els espais. La seva iniciativa s’escampa entre les persones que aviat l’acompanyen. De les històries imaginàries (pero possibles!) hem passat als fets socials reivindicatius escoltant la protesta pacífica dels Defensors dels arbres de Pureora, un testimoni verídic de com el poder de les persones unides poden transformar el món. Que les històries i contes ens acompanyin i inspirin per sempre, mai serem prou Grans per escoltar-ne!

Després d’omplir la panxa, respirar natura i jugar per la zona, hem enfilat camí avall fins arribar altre cop al parc fluvial. Allà hem fet parada per “jugar” novament amb les unitats de mesura. El repte era aconseguir representar d’alguna manera la distància d’un quilòmetre. Ens hem enredat, mai més ben dit, amb cordills, peus, passes i fins i tot apilant alçades nostres però, evidentment no hem arribat a assolir aquest km. Tampoc era la intenció però si veure que estem parlant d’una distància considerable i que per mesurar-lo ens calen estris més concrets que anirem descobrint.

De tornada a l’escola anàvem rient pensant que ha estat divertit apilar Aroes, Alícies… saber que la Luz s’ha mesurat els peus per poder-se comprar bambes en alguna web, que l’Erik recorda els km del parc fluvial i que teníem feina a l’escola a desembolicar cabdells que ens havien ajudat. Una bona i interessant embolicada!

MARCO POLO, LA SEDA I ELS SEGLES

Aquesta setmana ens hem centrat en aprofundir en aspectes del nom del nostre grup: Ruta de la seda.

Ja fa uns dies vàrem parlar del què va representar la ruta de la seda i la importància històrica que va suposar, l’inici de les rutes comercials internacionals. Ho vam situar en mapes i vam buscar els principals indrets d’interès. Un contrapunt perquè occident i orient es donessin a conèixer i s’alimentessin mútuament de productes, artesania i molt més enllà: cultures, tradicions, llengües, religions, idees, pensaments i un llarg etc.

Ara ha estat el moment de parlar de la figura de Marco Polo, com a un dels primers Europeus que van viatjar a Orient i de tornada ens va poder regalar totes les seves descobertes, algunes relatades en el Llibre de les meravelles. Llegint sobre la seva persona, ha aparegut la pregunta: de quin segle era aquest personatge? I aquí hem estat deduint que, si ve havíem vist l’any que va sortir de Venècia, ens faltava informació de la seva data de naixament i mort, per saber si havia viscut a cavall d’un o dos segles. La informació ha estat fàcil de trobar, però llavors ens hem meravellat recordant com funciona l’escriptura dels segles i la importància, encara ara, dels nombres romans. Una excusa més per treballar-los. Hem pogut establir les correspondències més fàcils i tenim per deures buscar i jugar a confegir els nombres més grans.

A banda ens estem meravellant amb el procés de confecció de la seda, material preuat primerament només conegut i elaborat a l’Orient. Tots, en un moment o altre, hem tingut a les nostres mans cucs de seda i ens sona que del capoll se’n fa la seda. Però com exactament? Hem llegit la informació, hem observat imatges i ara n’estem fent les nostres personals explicacions del procés.

 

MATEMÀTICAMENT

Amb el repte encetat d’aconseguir un jardí vertical per enverdir una mica més la nostra escola, fa dies que treballem amb els nostres dissenys. Partint d’una fotografia inicial de la paret a transformar, ens imaginem quins suports, estructures o solucions podran sostenir les plantes o vegetació que anem pensant. Surten idees diverses com posar prestatges, gelosies, ganxos, malles… de materials diversos com la fusta, l’acer, la canya, el plàstic, alguns amb contenidors tipus torretes, saquets, dipòsits… Una segona part dels dissenys és pensar en el tipus de planta i les seves caracteristiques: que pengi o trepi, de fulla perenne o caduca, que sigui més o menys resistent a l’aigua (que en tenim poca!), amb o sense flor… una infinitat d’oportunitats a pensar. I després, quin cost aproximat podria tenir el nostre disseny personal? Entrem en la part pràctica i operativa del projecte, és possible i viable allò que cadascí ha pensat? Fem una simulació del pressupost personal!

A partir d’aquí ens sorgeix la necessitat de veure mesures, quantitats, preus d’allò que hem pensat i dibuixat. Ens aturem extensament per parlar més a fons de les unitats de mesura. Quines coneixem? Per què n’utilitzem unes o altres? Passa alguna cosa semblant amb el pes, el volum, el temps? Construïm una taula amb les unitats de mesura que coneixem (fins i tot els bytes), parlem de les equivalències, capacitats, superfícies i com no, del metre quadrat! Ens deixem uns dies per investigar les mesures d’un espai que coneixem molt bé: la nostra habitació. Provem de dibuixar-ne el plànol, tot enfadant-nos per descobrir els costats i quants metres quadrats té. Parlem d’arrodonir per facilitar càlculs i, entre tanta paciència, la Martina ens presenta un prototip que ha fet, de manera senzilla però molt explicativa, del què representa un metre quadrat aplicat en una superfície.

Tot el camí que anem visquent, ens ajuda a entendre, decidir i aplicar per provar de fer. Cada cop som una mica més a prop del nostre propòsit. A l’aula compartim i pensem les paraules de la doctora en matemàtica, Clara Grima: “Las matemáticas son un juego maravillosos y poderoso: son lo que tienen que ser. Son el lenguaje que describe nuestro mundo, son una forma de razonar con lógica y elegancia. Son la forma de entender nuestro universo.¡Que las matemáticas te acompañen!”.

 

NATURALMENT

Aquesta setmana hem fet la primera sortida, amb Aires de bosc, encarada principalment a la investigació i aprenentatge, estant en contacte directe amb la natura. Abans de sortir de l’escola hem presentat els materials per anar-nos construint el nostre Diario de naturaleza i ens hem organitzat. En cada sortida tindrem un full de ruta, un planing d’activitats a seguir al llarg de la jornada. En aquest cas hem aprofitat la natura per Llegir al parc fluvial (sensacions i emocions al respecte),  buscar i dibuixar les 9 formes que hem descobert de la naturalesa i representar l’espai real de la nostra habitació utilitzant materials naturals, amb la cinta mètrica.

Però aquestes tan sols són les activitats prèviament planificades, ja que també hem conversat, i molt, sobre la temperatura exterior, el nostre clima i la influència del mar Mediterrani, els pigments naturals, el funcionament del nostre cervell, la importància del fred per enfortir el nostre cos, els mestres d’abans i els d’ara…

Naturalment tot és possible i encara més real si ens atrevim a traspassar parets!

Aquí teniu recollides algunes de les seves impressions…

El dia 31 de Gener vam començar a la classe i ens van donar el nostre diario de naturaleza. Després ens van donar un paper amb una frase que posava ‘’El cerebro se inventó para salir de casa y la memoria para volver’’ llavors vam orgànicar el diari de naturaleza. Vam anar al parc fluvial i quan vam arribar vam esmorzar llavors vam fer una mica de lectura de Matilda, les persones que acabaven de llegir estaven fent una mini conversa del que vam entendre i cada vegada se unia més gent. Vam acabar parlant sobre els mestres d’abans i d’ara comparan com eren, com ensenyaven, com respectaven i més. Després ens vam ficar una mica al bosc per buscar 9 formes geomètriques perquè les teníem que dibuixar i fixar-nos en els detalls de la natura. Jo estava anant amb la Aitana i totes dos vam trobar les 9 formes només que la Hélice ens va costar molt. Per últim després de dinar vam representar la nostra habitació perquè a casa vam mesurar i buscar els m2, llavors jo vaig ajudar a la Nayara vam fer la seva habitació i quan vam acabar de fer-la amb pals i pedres voliem fer la meva però no ens va donar temps. Jo el que penso és que vam fer molt matemàtica, en va agradar. ALÍCIA

El dimecres dia 31/01/2024 vam fer una sortida nomes les Matildes. Primer a la classe vam preparar el nostre “diario de naturaleza”. Un cop a punt vam anar tirant cap a el Parc Fluvial. Allà vam esmorzar i vam tenir una llarga conversa sobre la nostra addicció als aires condicionats. Dins d’aquesta conversa vam parlar dels paÏsos nòrdics i de que nosaltres estem acostumats a tenir escalfor a casa, llavors també va sortir el tema de les dutxes i jo vaig dir que dutxar-nos amb aigua freda reforça el nostra sistema inmunològic.

Tot seguit vam llegir un capítol de Matílda, i després vam conversar sobre el que havíem llegit i sobre els professors d’abans i els professors d’ara. Sobre aquesta conversa puc dir que vam estar parlant de que la directora de Matílda és dolenta i que no està bé picar i/o tractar malament als teus alumnes. No només vam parlar d’això, sinó també de com s’ha d’actuar davant d’una situació com aquesta. Ara recordo que també vam parlar de com havien evoluciunat cap a millor.  Després ens vam endinsar a un bosc, i allà vam fer la primera activitat del “diario de naturaleza”, es tractava de dibuixar formas de la naturaleza. A mi aquesta feina em va costar però la forma que més em va costar va ser la hélice. Després d’una estona vam anar al parc de la tirolina del Parc Fluvial, i allà vam dinar i jugar. Llavors després vam fer la última activitat del dia, havíem de representar els metres quadrats de la nostra habitació a la natura. Jo vaig tenir un dilema perquè la meva habitació media 9,46 metres quadrats i no sabia que fer amb el 46. Un cop ho vam arrodonir vaig tenir un nou problema. Al final em vaig adonar de que el 46 era important perquè la meva habitació no era quadrada.

Per tenir aquest dia tan meravellós al principi del matí vam llegir una frase que ens va ajudar molt, aquí la teniu una frase molt inspiradora:” El cerebro se inventó para salir de casa y la memória para volver a casa” Jorge Wagensberg. AROA

Primer ens van donar un full on hi havia un poema que deia: El cerebro sirve para salir de casa i la memoria para volver a casa. Vam fer una conversa sobre el cervell i vam sortir de l’escola i vam anar al parc fluvial. Vam  esmorzar i vam fer lectura de Matilda i vam fer una gran conversa. Després vam anar a un bosc a buscar “FORMAS DE LA NATURALEZA” i les vam dibuixar. Quan tots havíem acabat vam anar al parc del parc fluvial a menjar, a jugar i fer un altra feina “ELS M2 QUADRATS DE LA MEVA HABITACIÓ” que es tracta de fer la nostra habitació al terra del parc fluvial i ens va faltar una activitat que es deia juguem amb fulards. Per últim bui dir que el dia a sigut molt mogut. ERIK

El dia 31 de gener vam anar a fer “classes” al parc fluvial bé, a l’entorn del bosc. Quan estavem a classe ens vam quedar parlant del cervell perquè vam llegir una frase que diu “El cerebro se inventó para salir de casa y la memoria para volver a casa”. També vam estrenar el diari de naturalesa per primera vegada.  Quan vam sortir vam caminar hasta el parc fluvial. Vam arribar i vam esmorzar. Quan vam finalitzar teniam que llegir la Matilda però algú de la classe va dir ”Aquí on esta la calefacció?.” Vam parlar de les temperatures, dels països fora d’europa o dins d’europa, de mestres d’abans i ara… Quan vam finalitzar de llegir vam anar a un lloc a fer les formes de la natura, jo i més gent vam pujar a un lloc molt alt i per últim quan ja vam finalitzar de fer les formes vam representar l’espai de la nostra habitació, teniem que mirar totes les habitacions però no ens va donar temps a mirar totes. PAULA MONTORO

SORTIDA ALS ESGAVELLATS I DIPÒSITS

Dimarts passat vàrem fer una sortida de comunitat als Esgavellats i als dipòsits de Vilanova del Camí.

Aquesta escapada ens va servir per conèixer i explorar nous camins i corriols de Vilanova del Camí. Vam tornar a parlar dels punts de referència, fent una anàlisi a les aules abans de sortir, mirant l’itinerari que presentàvem enregistrat al wikiloc.

Seguidament teniu les impressions i composicions de fotografies que han fet alguns infants. Han volgut m arcar les paraules més tècniques que hem treballat més específicament a classe.

El dia 23 de Gener vam anar als Esgavellats tota la comunitat de grans. A l’anar i al tornar el temps en moviment que vam fer és una hora i 57 minuts i el temps que vam estar en tot el dia és 6 hores i 44 minuts. El desnivell positiu es 305m i el desnivell negatiu tambe son 305m. El tipus de ruta es circular que significa surts i tornes d’un mateix punt. Vam passar per les escales de colors. També vam pasar per aquella casa que te gats i gallines. Vam passar per Can Tito i vam seguir recte cap amunt. Vam parar a esmorzar a un lloc que era com un petit descampat. Em vaig asseure a esmorzar amb l’Erika i algunes de 6E. Quan vam acabar d’esmorzar vam veure una indicació que deia cap a on tenim que passar per anar als Esgavellats. Quan vam arribar als Esgavellats vam dinar i quan vam acabar vam jugar i jo em vaig pintar la cara sencera de carbó. Em va pintar la cara l’Erika, la Mia i la Leire de la classe. Al tornar vam anar per un altre camí. Em va agradar molt fer aquesta sortida. M’ho vaig passar molt  bé. Aquesta ha sigut l’explicació de tot el recorregut que vam fer.  CARLA

El dia 23 de Gener vam fer una sortida tota la comunitat de grans, als Esgavellats. Les escales de colors són per mi un punt de referència, també  hi ha un altre punt de referència que és Can Riba, que és on viu l’avi del Martí. Vam arribar fins als Dipósits, que és un altre punt de referència. Jo em vaig fixar en una pedra que semblava la pedra on surt el Rey León. I per mi també és un punt de referència d’aquell lloc. A l’anada vam tenir 305m de desnivell positiu, i la tornada 305m desnivell negatiu. El recorregut per mi va ser fàcil, menys quan vam passar per les coves, i les baixades perquè relliscaven una mica. Els camins estaven en molt bon estat, es podia caminar molt bé. El temps en moviment va ser 1 hora 57, amb les parades 6 hores 44 minuts. Vam estar a 223m d’altitud mínima, i 426M d’altitud máxima. En aquesta sortida ens ho vam passar molt bé tots i totes, i vam descobrir moltes coses. Una anécdota que vaig viure és que, la Iris estava fent un ball amb les mans, i es va estampar amb una farola. M’ho vaig passar molt bé, i vam riure molt. NAYARA

El dimarts 23/1/24 vam fer una sortida als Esgavellats i els Dipòsits. Primer vam sortir cap al Parc Fluvial, al cap d’una estona vam creuar el riu i vam arribar a la zona esportiva de Can Titó. Vam passar pel costat de Can Riba. Vam caminar una estona fins arribar a ple bosc, per uns corriols i/o camins que feien arribar als Esgavellats. Però en un tros d’aquells corriols vam parar a esmorzar. Després vam creuar els Esgavellats, vam passar pel mig del bosc i vam arribar al Dipòsits. Vam dinar i vam jugar. L’itinerari tenia la de distància va ser de 12,91 km. L’altitud màxima va ser de 426m i la mínima va ser de 223m. Llavors el temps que vam estar en moviment va ser de 1:57 min i el temps en total va de 6:44 min. Una anècdota és que hi havia un tobogan i jo i la Iris ens vam tirar. PAU RUZAFA

El dia 24 de Gener vam anar als Esgavellats i als dipòsits. Va ser molt cansat perquè a la meitat de la sortida hi havia moltes pujades.Vam estar temps caminant, una hora i 57 minuts i 6 hores i 44 minuts entre tota la ruta.També vam passar per corriols que són com uns llocs estrets.I també hi havia per aquests llocs bastantes pedres. El desnivell  positiu el vam tindre més a d’anada i el negatiu a la tornada. Jo a la tornada vaig veure ciment al terra, no era terra de bosc,era ciment i crec que algú l’havia trepitjat, era a la baixada de pista. Finalment l’altitud màxima on vam estar va ser de 426m, més o menys a la zona dels dipòsits. HUGO

 

DIARIO DE NATURALEZA Y JARDÍN VERTICAL

Con la ilusión de hacer crecer nuestro proyecto de aula, esta semana nos hemos centrado en dos ideas principales: salir más para aprender directamente de la naturaleza y empezar a pensar en cómo construir un jardín vertical, en una de las paredes de nuestra escuela.

En este sentido nos hemos interesado en los DIARIOS DE NATURALEZA. Hemos descubierto que pueden resultar un pozo de sabiduría personal, donde investigar, anotar, explicar procesos, curiosidades, añadir frases, vocabulario técnico, científico… pegar fotografías, hacer dibujos, probar y crear pigmentos naturales, traspasar texturas y recoger un sin fin de detalles que nos cautiven de nuestro entorno. Hemos estado pensado en el diseño de estos diarios que nos van a acompanyar durante nuestras salidas, siendo el vivo testimonio de nuestros descubrimientos. Y todo esto, ¿para qué? Pues para seguir aprendiendo, empatizando y conectando con la naturaleza. Hemos hablado de como trabajando de este modo también vamos a necesitar las lenguas, el arte, las matemáticas… ya que en la naturaleza estan presente los patrones, las líneas, las formas, los tonos…un montón de conceptos importantes que se pueden narrar, describir, contar, dibujar, pintar…

Por otra parte viendo que nuestra intención es también embosquecer nuestra escuela, nos han llamado la atención la construcción de los jardines verticales. Un nuevo mundo de posibilidad para crear más espacios frescos que camuflen un poco el hormigón de nuestra escuela. Con la pared ya escogida, estamos disenyando nuestras ideas pensando en espacios, soportes, materiales, técnicas, etc. Y claro, van surgiendo necesidades básicas, como el cálculo de los metros cuadrados.

MISSIÓ PREGÓ ACONSEGUIDA! I DESPRÉS …

Les Matildes escriuen les seves emocions, després d’haver escenificat el pregó divendres passat.

Aquí teniu uns quants exemples de les seves vivències:

Jo quan vaig entrar al gimnàs i vaig veure tanta gent, em vaig posar contenta però també una mica nerviosa. I vaig veure quan vam començar el pregó que a la gent li agradava molt. Em vaig sentir molt bé escoltada, i una mica nerviosa però desprès vaig estar molt bé. I totes les nenes estàvem en el vestidor super nervioses, però també molt contentes. Abans de que comencessin  a venir els nens i nenes,  i les famílies vam fer un escalfament. Per tranquil·litzar-nos tots. Com hi havia tanta gent això em posava una mica nerviosa. Jo en un moment vaig veure la mare de la Martina plorant, perquè després, del pregó li vaig preguntar a la Martina què perquè plorava, i em va dir perquè li va agradar molt. Si la meva mare hagués vingut també hagués plorat. La meva mare quan va veure el pregó li va agradar molt, i em va dir que és molt bonic. En el moment que el Pau.M va dir “HI ha un peix gros del ajuntament?”, l’alcaldesa va aixecar la mà i va somriure. Per a mi el pregó va ser molt important, i bonic. Nayara

La meva experiència fent el pregó va ser molt divertida, amb molts nervis i un estomac ple de papallones que em donen alegria i molts nervis. Quan vaig entrar a l’escola totes les Matildes estaven molt nervioses pel pregó. Primer vam assajar  una mica i després vam fer l’escalfament  i ens va tranquilitzar mes a tots i a totes. Quan eren les 9:00 del matí van començar a entrar totes les famílies i totes les nenes estàvem histeriques i molt nervioses. Després vam anar al vestidor dels nens i cadascú vam dir una paraula de com ens sentim i l’Eric va dir random. Després vam fer el pregó i es notava la diferència a no tenir res a tenir el pregó molt divertit i xulo. Als meus pares em van dir que era molt original i xulo i que es notava que hi havia treball darrera. Aquesta ha sigut la meva experiència del pregó. Emma

Quan vam començar a entrar al gimnàs vaig veure molta gent, i quan volíem passar per fer el ball no podiem passar. Jo al veure molta gent em vaig posar molt nerviosa perquè no m’ho esperava. Quan jo deia les meves frases sentia com que era el meu moment, pero al principi tenia molta son perquè vam anar a l’escola a les vuit del matí. També al principi estava tremolant dels nervis. Quan vam dir hi ha algun peix gros de l’ajuntament? vam veure a l’alcaldesa, i aquell moment em va agradar molt. Els pares justament quan vam acabar el pregó em van dir que ho vaig fer molt bé i que els hi va agradar molt com ho vam fer i com vam treballar. Paula González

El Divendres 12 va ser la festa major de l’escola i nosaltres, les Matildes vam fer el pregó de fest major. Nosaltres vam tenir que vindre a les 8 per preparar-ho tot i vam fer uns escalfaments abans de començar el pregó. Quan vam entrar hi havia molt soroll de les famílies i els nens. Quan va començar la música tots van callar i vam començar a fer el pregó. Primer vam fer el ball però jo al fer el ball estava com els assajos. Quan ja em va tocar dir el meu tros que tenia que dir “Sigueu tots benvinguts i benvingudes, hi ha algun peix gros de l’ajuntament” em vaig posar nervios pero ho vaig dir i l’alcaldessa va aixecar la mà i va riure. Per acabar,  la meva família va dir que ho vaig fer molt bé i se m’entenia i els va agradar molt. Pau Macarro

El divendres 12 de gener jo em vaig sentir una mica nerviós perquè hi havia molta gent. Jo intentava recordar com si fos un assaig. El meu moment important va ser quan entràvem per la porta perquè em sentia com un actor la meva mare abans de fer el teatre em va dir que ho faria molt bé, que no em posés nerviós. Jo vaig veure a l’alcaldessa quan el Pau va dir hi ha algun “peix gros de l’ajuntament?”.També vaig veure a antics nens i nenes de l’escola com l’Aitor, l’Anne, el Jordi i l’Aneu també vaig veure a la meva germana i quan vam acabar em va felicitar. Hugo

Quan vaig entrar al gimnàs vaig veure que hi havia molta gent. Llavors em vaig posar una mica massa nerviós, però quan va començar l’obra m’ho vaig prendre amb calma. Com he dit em vaig començar a posar nerviós però em vaig començar a tranquilitzar. Quan va acabar em vaig sentir superbé. A casa em van dir que tots ho vam fer molt bé i que va quedar preciós. Un moment que ens vam equivocar va ser quan vam repetir 2 vegades la frase “Gràcies Petits”. Abans vam fer un escalfament de projectar la veu i de baixar els nervis. Desde el meu punt de vista ens va quedar genial. Pau Ruzafa

Itineraris acabats

Aquestes darreres setmanes de l’any, hem estat acabant els itineraris personals de casa a l’escola. Hem volgut donar-los aires personalitzats i artístics, acompanyant-los de dibuixos més realistes, descripcions, paraules… Ens ha agradat treballar de manera ben tècnica, sent precisos dibuixant i traçant rectes, corbes, cercles… utilitzant regle i compàs per representar carrers, places, rotondes, etc. La proporció ens ha jugat males passades i hem hagut de ser ingeniosos per corregir i millorar les nostres produccions, no és pas fàcil la feina dels arquitectes! Els fulls o full els hem anat col.locant, d’un o altre costat, segons la nostra visió i representació mental, tot un exercici i esforç manual i mental que ens ha ocupat bona part del trimestre.

Els itineraris els hem anat combinant també amb el visionat i les converses del primer capítol de La Travessa i la web del Museu dels camins. Tot possibles idees i inspiracions per anar trobant com preparar una sortida d’escola de finals de curs.