DIARIO DE NATURALEZA Y JARDÍN VERTICAL

Con la ilusión de hacer crecer nuestro proyecto de aula, esta semana nos hemos centrado en dos ideas principales: salir más para aprender directamente de la naturaleza y empezar a pensar en cómo construir un jardín vertical, en una de las paredes de nuestra escuela.

En este sentido nos hemos interesado en los DIARIOS DE NATURALEZA. Hemos descubierto que pueden resultar un pozo de sabiduría personal, donde investigar, anotar, explicar procesos, curiosidades, añadir frases, vocabulario técnico, científico… pegar fotografías, hacer dibujos, probar y crear pigmentos naturales, traspasar texturas y recoger un sin fin de detalles que nos cautiven de nuestro entorno. Hemos estado pensado en el diseño de estos diarios que nos van a acompanyar durante nuestras salidas, siendo el vivo testimonio de nuestros descubrimientos. Y todo esto, ¿para qué? Pues para seguir aprendiendo, empatizando y conectando con la naturaleza. Hemos hablado de como trabajando de este modo también vamos a necesitar las lenguas, el arte, las matemáticas… ya que en la naturaleza estan presente los patrones, las líneas, las formas, los tonos…un montón de conceptos importantes que se pueden narrar, describir, contar, dibujar, pintar…

Por otra parte viendo que nuestra intención es también embosquecer nuestra escuela, nos han llamado la atención la construcción de los jardines verticales. Un nuevo mundo de posibilidad para crear más espacios frescos que camuflen un poco el hormigón de nuestra escuela. Con la pared ya escogida, estamos disenyando nuestras ideas pensando en espacios, soportes, materiales, técnicas, etc. Y claro, van surgiendo necesidades básicas, como el cálculo de los metros cuadrados.

MISSIÓ PREGÓ ACONSEGUIDA! I DESPRÉS …

Les Matildes escriuen les seves emocions, després d’haver escenificat el pregó divendres passat.

Aquí teniu uns quants exemples de les seves vivències:

Jo quan vaig entrar al gimnàs i vaig veure tanta gent, em vaig posar contenta però també una mica nerviosa. I vaig veure quan vam començar el pregó que a la gent li agradava molt. Em vaig sentir molt bé escoltada, i una mica nerviosa però desprès vaig estar molt bé. I totes les nenes estàvem en el vestidor super nervioses, però també molt contentes. Abans de que comencessin  a venir els nens i nenes,  i les famílies vam fer un escalfament. Per tranquil·litzar-nos tots. Com hi havia tanta gent això em posava una mica nerviosa. Jo en un moment vaig veure la mare de la Martina plorant, perquè després, del pregó li vaig preguntar a la Martina què perquè plorava, i em va dir perquè li va agradar molt. Si la meva mare hagués vingut també hagués plorat. La meva mare quan va veure el pregó li va agradar molt, i em va dir que és molt bonic. En el moment que el Pau.M va dir “HI ha un peix gros del ajuntament?”, l’alcaldesa va aixecar la mà i va somriure. Per a mi el pregó va ser molt important, i bonic. Nayara

La meva experiència fent el pregó va ser molt divertida, amb molts nervis i un estomac ple de papallones que em donen alegria i molts nervis. Quan vaig entrar a l’escola totes les Matildes estaven molt nervioses pel pregó. Primer vam assajar  una mica i després vam fer l’escalfament  i ens va tranquilitzar mes a tots i a totes. Quan eren les 9:00 del matí van començar a entrar totes les famílies i totes les nenes estàvem histeriques i molt nervioses. Després vam anar al vestidor dels nens i cadascú vam dir una paraula de com ens sentim i l’Eric va dir random. Després vam fer el pregó i es notava la diferència a no tenir res a tenir el pregó molt divertit i xulo. Als meus pares em van dir que era molt original i xulo i que es notava que hi havia treball darrera. Aquesta ha sigut la meva experiència del pregó. Emma

Quan vam començar a entrar al gimnàs vaig veure molta gent, i quan volíem passar per fer el ball no podiem passar. Jo al veure molta gent em vaig posar molt nerviosa perquè no m’ho esperava. Quan jo deia les meves frases sentia com que era el meu moment, pero al principi tenia molta son perquè vam anar a l’escola a les vuit del matí. També al principi estava tremolant dels nervis. Quan vam dir hi ha algun peix gros de l’ajuntament? vam veure a l’alcaldesa, i aquell moment em va agradar molt. Els pares justament quan vam acabar el pregó em van dir que ho vaig fer molt bé i que els hi va agradar molt com ho vam fer i com vam treballar. Paula González

El Divendres 12 va ser la festa major de l’escola i nosaltres, les Matildes vam fer el pregó de fest major. Nosaltres vam tenir que vindre a les 8 per preparar-ho tot i vam fer uns escalfaments abans de començar el pregó. Quan vam entrar hi havia molt soroll de les famílies i els nens. Quan va començar la música tots van callar i vam començar a fer el pregó. Primer vam fer el ball però jo al fer el ball estava com els assajos. Quan ja em va tocar dir el meu tros que tenia que dir “Sigueu tots benvinguts i benvingudes, hi ha algun peix gros de l’ajuntament” em vaig posar nervios pero ho vaig dir i l’alcaldessa va aixecar la mà i va riure. Per acabar,  la meva família va dir que ho vaig fer molt bé i se m’entenia i els va agradar molt. Pau Macarro

El divendres 12 de gener jo em vaig sentir una mica nerviós perquè hi havia molta gent. Jo intentava recordar com si fos un assaig. El meu moment important va ser quan entràvem per la porta perquè em sentia com un actor la meva mare abans de fer el teatre em va dir que ho faria molt bé, que no em posés nerviós. Jo vaig veure a l’alcaldessa quan el Pau va dir hi ha algun “peix gros de l’ajuntament?”.També vaig veure a antics nens i nenes de l’escola com l’Aitor, l’Anne, el Jordi i l’Aneu també vaig veure a la meva germana i quan vam acabar em va felicitar. Hugo

Quan vaig entrar al gimnàs vaig veure que hi havia molta gent. Llavors em vaig posar una mica massa nerviós, però quan va començar l’obra m’ho vaig prendre amb calma. Com he dit em vaig començar a posar nerviós però em vaig començar a tranquilitzar. Quan va acabar em vaig sentir superbé. A casa em van dir que tots ho vam fer molt bé i que va quedar preciós. Un moment que ens vam equivocar va ser quan vam repetir 2 vegades la frase “Gràcies Petits”. Abans vam fer un escalfament de projectar la veu i de baixar els nervis. Desde el meu punt de vista ens va quedar genial. Pau Ruzafa

Itineraris acabats

Aquestes darreres setmanes de l’any, hem estat acabant els itineraris personals de casa a l’escola. Hem volgut donar-los aires personalitzats i artístics, acompanyant-los de dibuixos més realistes, descripcions, paraules… Ens ha agradat treballar de manera ben tècnica, sent precisos dibuixant i traçant rectes, corbes, cercles… utilitzant regle i compàs per representar carrers, places, rotondes, etc. La proporció ens ha jugat males passades i hem hagut de ser ingeniosos per corregir i millorar les nostres produccions, no és pas fàcil la feina dels arquitectes! Els fulls o full els hem anat col.locant, d’un o altre costat, segons la nostra visió i representació mental, tot un exercici i esforç manual i mental que ens ha ocupat bona part del trimestre.

Els itineraris els hem anat combinant també amb el visionat i les converses del primer capítol de La Travessa i la web del Museu dels camins. Tot possibles idees i inspiracions per anar trobant com preparar una sortida d’escola de finals de curs.

AIRES DE BOSC

El trimestre l’hem acabat, entre d’altres coses, acordant el nom del nostre projecte d’aula: Aires de Bosc. Tot llegint més notícies relacionades, ens ha agradat molt la idea de dissenyar un jardí vertical per l’escola. Sembla ser que aquestes estructures rebaixen notablement les temperatures de les parets i els edificis, cosa que ens ha semblat ben interessant. L’Aroa de fet ja ha proposat dissenyar-lo a la paret de la font i llavors se’ns han generat dubtes importants relacionats amb el pressupost i el tipus de plantes que podríem posar-hi. Sobre el pressupost se’ns ha acudit que possiblement podríem plantejar la idea  a la resta de l’escola, com a procés participatiu amb la col.laboració de l’ajuntament. També podem organitzar campanyes de recol.lecta i difondre la idea a la resta del municipi… Referent al tipus de plantes pensem que és important tenir en compte la sequera, no podem fer un desperdici d’aigua, llavors caldrà trobar espècies resistents a la calor, que necessitin poca aigua per créixer. Ens haurem d’ajudar d’experts i sabem que de famílies que dominen el tema en tenim unes quantes a la nostra aula!

Apa, ara ja és temps de fer madurar les nostres idees entre neules i torrons, mentre anem fent propostes pel logo que triarem a la tornada!

REPENSANT…

La Martina ens escriu…

Aquesta setmana hem tornat a assajar el pregó al gimnàs. Hem començat fent unes activitats per escalfar la veu i el cos, havíem de córrer, parar i dir una frase de la nostra part del pregó primer sols i després en grups, em va agradar molt. Estem millorant el nostre ball del principi, amb la cançó de “Charlie y la fábrica de chocolate”, un ball complex. Aquesta setmana hem inclòs un tros de poema en anglès, aquest poema que ens va presentar la Laura, el recitaran la Luz, la Ranya i l’Aroa i diu així: “Spaghetti! Spaghetti! you’re wonderful stuff i love you spaghetti i can’t enough. You’re covered with sauce and you’re sprinkled with cheese spaghetti! spaghetti! oh give me some please”.

Després vam tornar a repassar tots el text amb el nostre grup. També vam incorporar un ball amb el davantal, primer semblem cambrers i després cuiners. Al final vam posar un trosset del poema que estem aprenent de Mario Benedetti, “Que tengas un gran dia”. Diem cinc estrofes del poema entre la Nayara, la Leire, l’Aitana, l’Erik i jo, la Martina.

Jo penso que a mi em costa dir les coses davant de la gent, no soc molt teatral i tinc molta vergonya. M’agrada molt fer el pregó perquè em fa il·lusió i també és una manera de controlar la vergonya. Crec que mostro interès i compromís per fer el millor possible el que em toca dir i que així el nostre pregó sigui un èxit.

La Leire explica…

El dimecres 29/11/2023 vam anar a assajar el pregó i vam repassar les paraules que ens costen. Al cap d’ una estona vam decidir posar el poema d’angles i un amb castella que es diu, que tengas un gran dia. Després del pati la Ivet en va preguntar quina era l’última cosa que va penjar al blog de l’escola i era Tot fent bullir l’olla, sobre un correu que en va enviar la ivet i el teniem que respondre.Després la Ivet ens va dir que agafem la llibreta i que anéssim a l’altre apartat, aquell apartat ho va enviar la Marta.T, en l’apartat posava Moments de grans converses a Matildes. Seguidament la Ivet va dir que en una pàgina nova de la llibreta posem una llista de coses importants o el que més interessa de l’escrit. El que més va sortir va ser Temperatures màximes,que passaria si el marta mata estigues al bosc, fer una classe al bosc i quines solucions podem fer perqùe no faci tanta calor. A la tarda vam repassar el que vam posar, després la marta i la ivet van enganxar un paper de embalar i vam anar dient les coses que vam posar a la llibreta. Quan era casi l’hora de anar a casa la Marta i la Ivet ens van dir que aquest seria el nostre Projecte d’aula!. 

El Dani recorda…

Aquesta setmana comença amb un tema d’anglès, el tema és el Black Friday i un capítol de dibuixos on ens ensenyaven que és el Black Friday. També ens van ensenyar un poema d’espagueti que vam acabar posant en el pregó. A part també vam posar unes tres frases que eren, ma cosa stanno facendo?, cosa spageti i tothom als seus llocs!.

L’endemà a educació física vam fer uns jocs nous que són: el surfista, el 3 en ratlla en vida real, etc. També vam acabar la carta als avis i triar per fi el projecta d’aula i vam començar a fer un mapa d’idees del projecte. El divendres vam fer música i vam acabar el mapa d’idees, també vam practicar el pregó i una frase que era cosa spageti seria substituïda per lamore por la pasta.

ENCAMINANT EL PROJECTE D’AULA

La Imane aquesta setmana ens explica…

Ahir dia Dimecres 29 de novembre per la tarda a la clase vam estar parlant del nostre projecte d’aula. Abans, després del pati, vam estar apuntant en la llibreta idees que vam estar parlant la setmana passada d’una notícia que ens va portar la Ivet que es titulava “Temperatures Màximes”, des d’aquí vam començar a fer una llista de solucions a la pissara. Després la Ivet i la Marta van fer un article al blog de l’escola i nosaltres a la llibreta vam apuntar les idees. Per la tarda vam fer una rotllana amb les cadires i vam  estar dient-les i apuntant-les en un paper d’embalar amb uns paperets de colors i Poscas. Encara no sabem ben bé de que tractarà el nostre projecte però hem estat parlant del calentament global, de les temperatures, la contaminació i el canvi climàtic. També hem parlat de si podem enbosquir la nostra escola. D’una noticia petita pot sortir un gran projecte amb moltes coses per aprendre i descobrir, estic segura que serà un curs ple de somriures i sobretot tinc ganes. Imane

TOT FENT BULLIR L’OLLA

Què aprens preparant el pregó de festa major?

– Quan fem el prego aprenc a projectar la veu quan fa falta. (Joel)

-Aprenc a perdre la vergonya. (Dani)

-Aprenc a vocalitzar més, a pujar una mica més el to de veu, expresar-me millor i també a no tenir vergonya. (Paula M)
-Jo dels assajos el que aprenc és a no tenir tanta vergonya, expressar-me millor, jugar amb les paraules i moviments i també, vocalitzar les paraules perquè s’entengui bé. (Luz)
-Jo aprenc a esforçar-me més perquè surti millor, tenir un compromís perque surti bé, posar de la teva part  i treballar en equip. (Martina)

Com et sents en els assajos?

– Quan fem el prego em sento com si estiguem preparant una altre obra de teatre com la de Tintíns. (Joel)
-M’agrada i em sento molt bé. (Dani)
-Feliç, activa, alegre, praticadora… (Paula M)
-Jo als assajos estic molt bé, m’ho prenc seriosament, intento expressar bé amb la veu, pronunciar bé les paraules que més em costen, i sentir-me lliure a l’hora de dir la frase que em toca. (Luz)
-Jo em sento molt bé perquè ens surt molt bé, perquè tots posem de la nostra part. Estic molt a gust perquè tots han tingut el seu compromís per aprendre la seva part i ajudar a algú que li costa. (Martina)
Jo quan assajo el pregó em sento professional i que tinc una responsabilitat i una pressió molt gran sobre mi mateixa. (Aroa)
-Jo em sento molt bé i lliure. En els assajos desconecto i em trec un pes de sobre. (Imane)
-Jo fent el pregó em sento orgullosa, alegre i molt segura amb mi mateixa. (Paula González)

DRETS DELS INFANTS I CARTES PELS AVIS

Aquesta ha estat una setmana per celebrar els nostres Drets, com a nens i nenes que som, i també per pensar i recordar els grans de la societat, els avis i àvies.

Dilluns, només començar la setmana, vam anar a buscar els Petits de la casa, els Patufets, per ajudar-los amb la caminadeta fins a Can Titó. Ens agrada molt fer aquest paper d’acompanyants, a la vegada que, gràcies a aquestes oportunitats de relació, aprenem a ser més sensibles i delicats… Ells i elles ens miren amb ulls d’admiració i, sense adonar-se’n arriben al destí de la nostra mà.

Arribats a can Titó ens hem trobat amb una bona gentada: totes les escoles del municipi! Junts hem escoltat el manifest i especialment ens hem emocionat en sentir les paraules dels nostres representants al consell municipal d’infants: el Dani i la Martina (què bé que han parlat!). Ens hem mogut i animat al so d’en Jaume Barri i el matí ha passat volant.

A mitja setmana ens han proposat fer cartes per animar els avis i àvies del municipi. Sabem que ells i elles moltes vegades es troben sols, poden estar malalts… o senzillament pensem que quatre anècdotes nostres els poden fer somriure i entretenir una estona. Per nosaltres és una oportunitat més per treballar la carta i l’escriptura creativa, tot i que s’ha de dir que ens agradaria molt més poder personalitzar aquesta iniciativa, sabent el nom de l’avi o àvia que tindrà la nostra carta a les mans.

ENDREÇAR IDEES PER SEGUIR TRAÇANT CAMINS

Darrerament en el projecte de comunitat s’interrelacionen moltes idees i aquesta setmana hem tingut la necessitat de posar ordre al nostre cap. Així que ens hem disposat primerament a recollir tot allò que estem treballant, en format llista a La pissarra, per després provar d’endreçar totes les idees en formes i estructures més personals.

Posar ordre ens ajuda a integrar i connectar conceptes, a apreciar la interrelació i riquesa que es dona en el treball globalitzat dels projectes i sobretot a no perdre el nord i treballar per aconseguir l’objectiu que ens proposem. Podem utilitzar els colors per agrupar idees semblants, construir apartats, utilitzar fletxes que connecten… tot per explicar el què entén la nostra ment i com ho organitza. Aquests mapes personals mai són iguals, ja que responen a maneres de pensar i endreçar la informació. Quan ens els expliquem ens regalem estratègies diverses que si ens agraden ja les adoptarem per a futures feines nostres, engrandint els nostres recursos, aprenent a teixir encara més els processos i coneixements personals. Aprenem amb i dels altres, quan ens expliquem i compartim. Classificar, organitzar, analitzar, planificar… processos bàsics per engrandir-nos al llarg del projecte i fer més evident la importància del pensar com a eix principal de la persona.

 

TEATRE PER EXPLICAR, SER I SENTIR

Seguim amb la nostra missió del trimestre: Anar dissenyant i posant en escena el pregó de la Festa Major!

Fa uns ides que, ja amb el text força avançat, estem compromesos a memoritzar i anar veient com tot plegat pren sentit a l’escenari. Amb els assajos aprofitem per treballar l’actitud i el saber estar, l’articulació, vocalització i la projecció de la veu, la capacitat expressiva, … tot investigant l’espai i les possibilitats d’acció que tenim, descobrint els nivells des d’on treballar, jugar i interpretar. Provant les idees d’uns i altres, apareixen noves propostes i les anem incorporant, o adaptant, tot és benvingut!

Aquesta setmana hem tingut la sort d’assistir d’espectadors al teatre i, evidentment, ens l’hem mirat amb ulls d’actors i actrius que en som una mica. Abans d’anar-hi ens hem nodrit de la història que hi veuríem, per tal d’aprofitar al màxim l’experiència i viure-la encara amb més intensitat. El tema s’ho valia: Memòria sota l’aigua, un homenatge a aquells pobles i persones que van ser esborrats, desterrats, dinamitats per construir la xarxa de pantans que amb la dictadura franquista varen promocionar-se. Ens posem a la pell d’aquella gent que estimava la seva terra, el seu entorn i que sense cap opció ni negociació possible van ser obligats a deixar. Ens apassiona parlar de la història i ens sorprèn veure, una vegada més, que no sempre ha existit la democràcia, ni s’han respectat els drets de les persones a casa nostra. Més enllà de la història ens fixem amb la manera d’explicar i d’emocionar al públic, l’escenografia, la música, el llenguatge poètic, les cançons, el parlar humil i sincer de les persones que expliquen veritats i records… Un campanar dret que és testimoni i memòria d’un poble destruït a la força que ara parla en veu d’altres generacions.

Tot seguit teniu les nostres impressions sobre els nostres primers assajos del pregó i l’experiència d’anar al teatre.

El dijous pel matí vam anar a l’Ateneu per veure un teatre. La Ivet ens va dir que durant el teatre havíem de buscar un moment que ens emocionés. El dimecres ens van parlar de la fitxa artística i vam llegir un resum de la història. Quan es va acabar el teatre vam anar a casa i per la tarda vam parlar de quin ha sigut el moment que t’ha emocionat i per què. Jo vaig explicar un moment on feian balls i piruetas amb una corda  perquè semblava  que volaven. La historia explicava que en la dictadura de Franco ell volia fer pantans a tota Espanya (concretament als llocs muntanyosos) perquè els pantans feien energia hidràulica i la energia hidràulica fa electricitat. Franco volia fer-los als pobles petits i a la muntanya va anar fent pantans i més pantans fins que va arribar a un poble petit de d’Arago que es deia Mediano. Imane

El dimecres 8/11/2023 vam practicar el pregó de festa major. Vam dir tot el text i ens vam posar a l’escenari, uns assentats a primera fila, uns drets, uns altres amb un banc de peu i altres en un altre banc de peu. Jo vaig millorar una mica el tros que em tocava dir. També tenia moltes ganes de veure els moviments i a on em tocaria posar me.Després els nens de cada fila,  una fila sortia a l’escenari i feia el tros que li tocava. Personalment em va agradar molt el pregó quan vam fer els moviments. Martí

El dimecres al matí vam assajar el Pregó al gimnàs. Ens vam posar a l’escenari, vam posar bancs a l’escenari i vam començar  a  assajar.  Va anar molt bé. Després vam fer assaig per grups. Quan vam acabar ho vam fer tots junts moltes vegades i va funcionar molt bé. Fer aquest assaig a mi m’ha funcionat per no tenir tanta vergonya a dir el text en veu alta davant de persones, aprendre a vocalizar, a memoritzar,  a treballar en grup, a colocar el meu cos i a projectar la veu.   Adrián

El dijous 9 de novembre vam anar a veure “Memòria sota l’aigua”. Parlava sobre un poble Aragonès que es deia “Mediano”. Aquell lloc era perfecte per els habitants d’allà, però el dictador Franco va decidir fer pantans a tota Espanya. Va ser un problema ja que a Mediano estaven tancades les comportes del pantà que construïen i va ploure durant 3 dies seguits. I s’estava inundant el poble i hi havia persones que no volien marxar de la seva casa . Hi havia una àvia que no volia marxar,  va pujar al sostre de la seva casa i va haver de venir la Guardia Civil. Ara aquest lloc es pot visitar amb vaixell o caminant per els voltants. Ranya

El dijous al matí vam anar a igualada i vam anar al teatre. El títol del teatre era ‘Memoria sota L’aigua’ i venien moltes més escoles. Jo em vaig sentar en la primera fila. El teatre era de 3 persones que representen diferents persones del poble Mediano. Explicaven cosas de Mediano y lo que va pasar sobre Franco, el poble, el panta que va construir Franco i mes. A mi en lo personal em va agradar lo que va passar i com ho explicaven i era molt interessant. Em va agradar molt quan va acabar i es van assentar les 3 persones perque els fessim preguntes i curiositats. Eric Cano