El dilluns passat varem rebre la visita d’un grup de nois i noies de l’Institut Badia i Margarit d’Igualada. Ells i elles són els ambaixadors al Parlament europeu i, juntament amb l’Alba i la Gemma, ens varen presentar l’exposició del vestíbul “Reciclatge tèxtil”. També ens van proposar fer-nos uns posa-entrepans molt originals, a partir de retalls de roba que ells ja havien preparat i confeccionat per nosaltres. La nostra feina va ser fer els últims detalls: posar el botó i la cinta per tancar-los. Amb les peces de roba que havíem portat, que ja no ens anaven bé, vàrem esquinçar troços per farcir uns coixins gegants que ells i elles portaven de regal, amb el nom de la nostra escola.

Va ser una tarda agradable, en què vam observar que malgrat som dels Grans de l’escola no ho som tant…també som Petits als ulls dels nostres companys d’institut!. Ens van ajudar molt amb les seves recomanacions sobre costura i reciclatge.

Val a dir que a tota aquesta tasca, la van precedir uns dies de conscienciació i treball sobre els efectes mundials de l’exagerada producció i consum de tèxtil. La Fast Fashion de les grans marques ho promouen i ens cal tenir esperit crític.

Som en procés de remenar els nostres armaris i pensar una mica més en les nostres necessitats reals, quan anem a comprar roba. Ara ja sabem que tristament existeixen cementiris tèxtils… no els volem pas engrandir! Donem la roba a qui sapiguem que l’utilitzarà o bé reutilitzem-la fent servir la nostra creativitat: estoigs, bosses, fundes, coixins…

Famílies és un tema que ens ocupa a tots i totes, ja que a finals del 2024 serà obligatòria la recollida separada del tèxtil.

Fa dies que els dimecres, aprofitant que tenim amb nosaltres el Joan d’anglès, mirem i comentem la interessant pel.lícula The Swimmers.

Aquest film, que el veiem en versió original, està resultant una bona oportunitat per parlar de molts temes importants i sovint en fem estones de debat en el grup. Aquesta setmana setmana hem relacionat “La riquesa”, de la què també ens parla al llibre del Petit Príncep, amb el què anàvem observant en la història de Les Nedadores. I és que existeix una RIQUESA en les persones que es pot escriure en majúscules, aquella que té a veure amb l’entesa i el respecte cap a les cultures, llengües, països, tradicions, religions i creences… Viure la diversitat com a engrandiment personal, lluny de la por d’allò que no ens és conegut, amb ulls oberts a la curiositat i al fer dels altres per poder comprendre, empatitzar i així també estimar.

Això hem vist que també ho podem aplicar a les persones del nostre grup, totes diverses però úniques i imprescindibles per la nostra identitat d’aula. Amb aquesta il.lusió redescoberta, hem volgut saber més de Petits Prínceps que també tenen arrels d’altres indrets i, properament, ja esperem escoltar la seva llengua materna, veure com l’escriuen, saber de les seves costums.

Molts de nosaltres ja sommiem en viatjar per saber i conèixer. Els mapes del món fa dies que volten per la classe i localitzem països que pateixen terratrèmols, guerres civils, pobresa, explotació infantil, cementiris tèxtils…

Fa un temps de la Ranya va néixer la idea de compartir amb els companys les notícies de cada setmana. Ella venia els dilluns carregada d’informació, la recollia el cap de setmana i ens la llegia de la seva llibreta els dilluns. A la resta de Petits Prínceps els va semblar molt bona la proposta i per això vàrem establir una nova responsabilitat d’aula: convertir-nos en els reporters setmanals.

Aquesta setmana una notícia d’actualitat ens ha frapat completament: els terratrèmols de Turquia i Síria. Per això hem necessitat parlar-ne extensament a classe i compartir les nostres impressions i idees. I és que l’escola viu connectada a allò que passa al nostre entorn i una notícia com aquesta no podíem pas passar-la per alt o comentar-la de passada.

La xerrada ha servit per compartir una mateixa informació verificada, contextualitzar-la i així poder entendre: on ha passat?, a quins països ha afectat?, per què ha passat?, es pot fer res per evitar catàstrofes com aquesta?.

De nou els mapes han pres protagonisme a l’aula per situar els països de Turquia i Síria, veure i entendre la seva situació estratègica en el món i els continents. Parlar de nou de guerres civils i refugiats de Síria que, buscant una nova oportunitat i provant de viure en terres Turques,  topen amb la catàstrofe!

També hem recuperat la complexitat geològica de la nostra Terra, viva per dins, en constant moviment, fora de control per nosaltres. Ens hem servit de petits vídeos i reconstruccions per conèixer millor el fenomen dels terratrèmols.

Hem llegit la notícia del diari, interpretant paraules, dades, mapes i d’altres representacions, aproximant-nos al llenguatge periodístic.

I a mesura que passen els dies, no podem evitar seguir-ne parlant, perquè les notícies al respecte omplen i ocupen els informatius, les ràdios i ens recorden que malauradament les xifres de morts i afectats creixen i creixen. Parlem de l’ajut humanitari, molts països, el nostre entre d’ells, ja s’han ofert a col.laborar … entre aquests també Rússia i Ucraïna!  -I com pot ser, si ells estan en guerra?-.

Entendre el món no deixa de sorprendre’ns!