Aquests dies estem iniciant el treball de reflexió personal d’autoavaluació.
No és pas gens fàcil pensar en nosaltres, com som, com ens sentim i anem aprenent. Ens cal tot un espai de reflexió, de mirar-nos endins i de vegades, poder-ne parlar amb els mestres i alguns companys, pot ajudar.
De mica en mica a l’escola ens hi anem entrenant, ja des de la comunitat de Petis, i això ens dona una mica més d’autonomia i capacitat quan ja som a Grans. És un treball molt interessant que adults i infants hauríem de fer sovint, per prendre consciència, posar-nos petits reptes a curt termini i així anar-nos superant com a persones.
Aquesta setmana hem estat treballant com queda la lletra ja sobre una base musical. Ha estat possible gràcies al’Àxel que, com a expert, ens hi ha ajudat treballant en un parell de bases, a partir de les idees que li hem pogut transmetre. Tot comença a encaixar i, entre uns i altres, hem proposat ajustaments sobre els instruments que ens acompanyen, per tal que tot soni com ens agrada, acordant que no volem massa estridències, una música pensada perquè embolcalli les nostres veus. Aquestes són diverses i en som cada vegada més conscients; alguns ens sentim més còmodes cantant les parts de rap, pel nostre caràcter viu, la nostra iniciativa i energia desbordant i d’altres preferim situar-nos en registres més melòdics, farcint d’expressió i musicalitat tot allò que entonem.
Tot el procés resulta una descoberta més de la nostra personalitat i ens proposa reptes ben interessants que, a poc a poc, procurem assolir. Hi ha persones tímides que es faran sentir enmig del silenci i d’altres que suen treballant l’articulació, per cantar algun joc de paraules que ens fa una mica la punyeta!. La complicitat s’olora i es contagia, ens animem uns i altres, encomanem somriures, decisió i valentia, cantant en parelles i petits grups.
Els experts ens diuen que el moviment desperta i activa moltes de les nostres capacitats mentals, a més integra i afiança la informació i les experiències noves, en les nostres reds nervioses. Així que farem petits jocs motrius per empassar encara més la lletra i sentir ben endins tot allò que cantarem. Aquest treball corporal serà molt important per fer arribar cantant les nostres emocions i pensaments. Busquem despertar sensibilitat i reflexió en el nostre públic.
Fa dies que parlem de grans màquines que tenim al nostre cos, entre elles el cervell i el cor. Del cor n’estem descobrint moltes curiositats i aprenent aspectes científics interessants. Aquesta setmana ens hem interessat per saber exactament què és la pressió arterial.
Després de llegir textos i tenir les nostres primeres idees, ens ha ajudat molt la visita d’una exalumna de l’escola, la Jana Costa, actualment estudiant d’infermeria. Amb ella hem conversat sobre el que sabíem del tema i després ella ens ha acabat d’explicar i matisar detalls, com per exemple la diferència entre benes i artèries, el per què existeix una pressió màxima i una altra de mínima i la relació amb els moviments del cor (sístole, diàstole)… La Jana ha vingut preparada amb l’aparell per prendre la pressió i hem fet pràctiques diverses, sabent que cal prendre-la quan portem una estoneta de repòs. Ens ha explicat la importància de controlar aquesta pressió per saber si el motor principal del nostre cos funciona correctament, o té algun desajust. I també ens ha recordat la importància de tenir uns hàbits saludables per mantenir un cor fort ja des de petits. L’alimentació i l’exercici físic hi juguen un paper importantíssim!
Hem fet la pràctica de prendre’ns la pressió després de fer activitat física i hem vist diferències notables. La Jana també ens ha explicat que existeix una pressió mitja recomanada però que també hem de tenir en compte l’edat de la persona i la seva complexió física.
Una sort compartir estones amb exalumnes que es formen en camps tan interessants i que retornen a l’escola per fer d’experts!
Aquest dimecres, a projecte de comunitat, tots els Codes hem estat enfeinats esbrinant el que deia un fragment del llibre El cuerpo humano de Bill Bryson. Concretament parlava del cor, com a màquina importantíssima del cos humà i citava el següent:
“Cada hora, nuestro corazón dispensa alrededor de 260 litros de sangre. Eso son 6240 litros en un día.”
Hem volgut fer-ne la comprovació: si sabem que en una hora dispensa 260 litres de sang, és veritat que en un dia seran 6240 litres? Les maneres d’arribar-hi han estat diverses, com és divers el nostre pensament i el moment d’aprenentatge on ens trobem. Dues de les tres Matildes que tenim al grup, juntament amb uns quants Petits Prínceps, han vist clar que calia multiplicar. Però d’altres Petits Prínceps, una Matilda i tots els Tintins hem preferit fer-ho sumant… i és que no tenim molt clar com multiplicar! Entre dibuixos, sumes d’aranyes, llistes infinites de nombres i un llarg etc, ens hem esforçat a fer els càlculs. Molts ens descomptàvem i hem acabat el matí enfadats amb nosaltres mateixos/es! I és que tots aquells/es que ho volíem resoldre de cap, en vèiem les dificultats i hem hagut de repensar altres maneres. La calculadora també ens hi ha ajudat.
Amb tot, qui sabia multiplicar, representants de Petits Prínceps i Matildes, han volgut explicar-nos a la pissarra com ho podem fer de maner més ràpida amb l’algoritme, recordant, és clar, que abans hem de dominar les taules de multiplicar… i és que els Tintins just som aquí, i alguns companys més grans també!
Les estones de lectura matinal, són un bon moment per descobrir infinitat de coses, o tibar idees que sorprenen als infants. Ells mateixos ens fan saber quan hi ha textos que els emocionen, els connecten amb algun aprenentatge o els plantegen dubtes. Aquesta setmana ho ha viscut el Badr en primera persona i gràcies a la seva reacció ha sorgit una interessant conversa matemàtica.
Llegint uns enigmes, ha volgut comprovar el resultat d’una suma ben curiosa on hi apareixien el següents nombres: 1,50 + 2,50 + 3,50 + 4,50 + 3= 15€. Aquí hi ha quantitats que representen mig (0,5), com ho podrem sumar per comprovar si és o no cert?
El Badr ha començat a sumar els nombres sencers, i com que tenia clar que hi ha monedes de 0,50 cèntims i que són mig euro, després ha sumat les meitats per fer nombres sencers. El resultat llavors l’ha entès. Però les mestres els hem preguntat, de quina altra manera podem representar matemàticament la quantitat de mig? D’aquí hem anat a parar als exemples més coneguts: les pizzes i els rellotges. Si volem representar la meitat tenim clar com ho faríem, partiríem pel mig, i si volguéssim també podríem fer-ne quarts. La paraula quarts ens fa pensar en com es diuen les hores en català… i en anglès!
Hem parlat dels quarts del rellotge i els hem marcat al que tenim a classe, hem dibuixat pastissos a la pissarra i els hem tallat a meitats i a quarts. I de cop la Jana ens comenta, quina relació hi ha entre els rellotges, els euros i les pizzes? Més enllà de la forma rodona, hem acabat veient que tots es poden tallar, repartir, dividir… I què és la divisió a la multiplicació? Doncs la inversa! I què és la suma a a resta? També la inversa! Ho hem anat deduint, entre les aportacions d’uns i altres i exemples pràctics, com repartir un nombre elevat de retoladors entre un grup de cinc companys.
Per acabar, i tornant a maneres matemàtiques d’escriure el mig, les mestres ens han fet fixar en les pissarretes on sempre escrivim quants som a l’escola i quants ens quedem a dinar. Sempre posem: de 25 es queden X a dinar, i de 25 X estan malalts.
D’aquesta manera d’expressar quantitats, en diem fraccions i el mig també el podem representar a partir d’una fracció. Recordem entre tots com s’escriuen les fraccions i entre ratlles i símbols apareix el tant per cent: %. Una nova oportunitat per continuar la conversa en un altre moment.
Aquest dimarts hem rebut de nou la visita de la Justine, responsable de la Dipuntació de Barcelona per acompanyar-nos en el projecte d’estalvi energètic. En aquesta ocasió, ens ha proposat fer un divertit taller-joc, participant en diferents grups. Es tractava de resoldre preguntes i petits reptes que tenien a veure amb l’energia, el consum, l’estalvi i l’ecologia. Hem passat una bona estona posant a prova els nostres coneixements, destreses i habilitats i és clar, el temps ens ha passat volant sense arribar a veure com acabava la partida energètica. Amb tot, el procés, com venim dient sempre, ha estat interessant més que el resultat final.
Amb la primera redacció ja preparada, hem rebut la visita d’en Jordi Cuadras per explicar-nos més sobre la ràdio: possibilitats, estratègies, trucs i consells per resultar espontanis…
Ens ha aclarit que la ràdio, es diferencia de la resta de mitjans perquè és viva, mai para, sempre està activa, al servei dels oients a qualsevol hora. És clar que no serà pas el cas de la nostra! Nosaltres més aviat farem podcast, enregistrarem allò que vulguem comunicar per més tard penjar en algun espai del web i així ser a prop dels curiosos que ens vulguin escoltar.
La ràdio també és un mitjà ben especial ja que permet a l’oient estar fent una altra cosa. Per aquest motiu hem de resultar agradables d’escoltar, dinàmics i divertits. És important utilitzar un to de veu una mica elevat, clar i entenedor, parlar sempre amb un somriure, contagiar energia i vitalitat. És a dir, fer una mica de teatre. Cal pensar també en tenir petites sintonies, personalitzades, per anar intercalant amb les nostres veus i captar i animar l’atenció. D’això ja en tenim alguna idea preparada del curs passat…
Sempre hi ha d’haver un guió previ preparat i cal practicar molt perquè no es noti que estem llegint, millor si sabem què haurem de dir de memòria. Per aconseguir espontaneïtat podem pensar que estem parlant amb algú de la nostra família, un amic o persona de confiança.
El Jordi ens recorda que el so són ones que es propaguen. En el moment de gravar hem d’evitar sorolls (contemplem posar moqueta), per tant no podrem grapar i passar les pàgines (tot escrit en una sola cara) i caldrà tenir una bona posició corporal, per projectar bé la veu. La clau serà saber respirar bé, practicarem en les estones matinals de Despertem el cos.
D’entre les possibilitats a fer, podem contemplar fer entrevistes, programes de música, temes d’actualitat, cròniques (explicar algun fet viscut i la nostra impressió), tertúlies (xerrades informals), parlar de pel.lícules, enquestes, reconeixements especials, parlar de com és la nostra comunitat educativa (riquesa d’orígens, cultures…). Com veieu les possibilitats no són pas poques!
Evidentment fent ràdio també ens podem equivocar en el moment de parlar, llegir, explicar, improvisar… si això ens passa l’expert ens comenta que sempre cal seguir endavant, procurant que no es noti massa, o demanant un perdó ràpid.
El Jordi té molta experiència fent ràdio i ja li ha passat de tot. Hem rigut de les seves anècdotes i l’hem convidat a veure com tenim preparat l’espai.
Aquests dies hem estat passant a net els 1ers guions per gravar a la ràdio. Una tasca que ens ha servit, primerament per acabar d’acordar i repartir-nos tot el què calia explicar a cada grup. Hem agafat els chromebooks i hem fet aquest treball de teclejar el que teníem anotat a la llibreta, fent clars els guions, amb el nom de les persones que anirien dient cada frase.
Ara ens queda practicar una mica a casa, per entonar millor i buscar una mica de gràcia a les nostres intervencions. La setmana que ve esperem la visita d’algun expert molt especial, perquè ens escolti, ens aconselli i ens faci una darrera revisada a l’equip àudiovisual, abans de començar a gravar.
Aquesta setmana hem fet un llistat de totes les activitats que hem realitzat fins al moment, en les estones de projecte de comunitat. A partir de totes aquestes experiències viscudes i compartides en el grup Codes ens hem atrevit a buscar les paraules que més n’eren representatives: creativitat, cervell, neurodiversitat, repensar, art, història, problema, solució, invents i descobertes, màquines, xarxa de la natura… Hem establert una xarxa de paraules, connectades pensant i justificant si podien anar en un o altre lloc. A partir d’aquestes paraules anirem trobant la idea que voldrem treballar i mostrar a la fira/exposició de finals de curs. Han sortit propostes interessants com treballar per fer maquetes, una performance i/o altres possibilitats artístiques creatives. Ara ens ve un temps d’explorar idees semblants i anar perfilant el nostre camí.
“La inspiració és treballar cada dia.” Charles Baudelaire
La importància de ser qui som, el respecte per la nostra identitat. Fa dies que en parlem d’això… i és que els funcionaments de les persones són diversos, perquè els cervells encara que no es vegin, també ho són.
Aquesta setmana hem anat un pas més enllà i hem parlat molt del concepte neurodivergència. Teníem una activitat central que requeria aquestes converses, el teatre: Dins el cor del món. Parlant i escoltant-nos, hem anat veient el matís de moltes paraules que no coneixíem. Certament ja no posarem en el mateix sac les malalties/enfermetats amb el complex món de la neurodivergència. I és clar, si hi ha persones neurodivergents, també cal parlar dels neurotípics… què entenem per normalitat o per persones estàndard? No ha estat fàcil entendre i provar de definir uns i altres termes.
Realment hem entès molt més quan hem pogut veure l’obra de teatre i fer les relacions oportunes amb tot el què havíem conversat. La Karen es comporta de manera singular, poc corrent, però què passa, què sent dins seu? La comprèn el seu entorn? Quines fortaleses i habilitats especials li podem reconèixer? Hem pogut posar-nos a la seva pell, bussejant dins el món submarí que tant la preserva, o tapant-nos les orelles davant entorns agressius recreats que l’alteren. L’hem pogut entendre.
I arribats a l’escola, pensant en tot el que havíem vivenciat, algú ha estat capaç de dir: Quina sort tenim al món de ser diversos, per aprendre uns dels altres i entendre’ns millor!
–Karen, escolta això i mai ho oblidis. No deixis que mai ningú et digui que ets menys. No ets menys, només ets diferent. Ho has entès Karen?– Fragment de l’obra Dins del cor del món.
