Aquest divendres vam tenir la sort de poder comptar amb un enginyer agrícola, en Guillem, per tal d’avançar en la nostra idea de construcció del jardí vertical. Primerament, ens va explicar emocionat que ell era pare de dos nois, l’Andrés i el Bruno, que també havien estudiat a la nostra escola i que teníem sort de viure els aprenentatges d’una manera tan real i significativa. De fet va observar el nostre mapa d’idees del projecte i va dir-nos que, aquesta manera d’organitzar-nos la ruta de treball, és importantíssima en feines com la seva i que diàriament, al seu despatx, utilitza esquemes semblants amb els seus companys per desplegar la seva tasca. Va garantir-nos que estratègies com aquestes serveixen en moltíssimes feines de la vida adulta i si ens hi acostumem a utilitzar-les, des de petits, podrem ser molt competents i pràctics quan siguem adults i treballem. També ens va dir que la tasca de l’enginyer/a, com ell, tal i com diu la mateixa paraula, és la d’utilitzar l’enginy, la ciència i la tecnologia per estudiar les situacions i així resoldre problemes.

La idea de construcció de jardí vertical ens va dir el Guillem que l’hem d’entendre com un inici, un punt de partida que nosaltres engegarem però no acabarem. Ha de convertir-se en un llegat amb relleu per la resta d’infants i mestres de l’escola, ja que la intenció i el projecte gran és acabar fent, amb els anys, i segons el botànic de qui ens va parlar (pioner dels jardins verticals) Patrick Blanc una segona pell verda de l’edifici. Per aquest motiu s’ha de pensar i molt bé, construir-se a poc a poc, per fases, sense precipitar-nos. És una proposta que té molt valor perquè s’aprofitaran molts nens i nenes. Estarem posant en joc coneixement tècnic (volem que sigui útil, resistent en quant a materials i plantes autòctones) i actuant per protegir de les temperatures als altres, més que a nosaltres. 

Després de compartir amb nosaltres interessantíssimes idees sobre les plantes, els arbres, els boscos, i les seves funcions, el concepte d’ecosistema i la biodiversitat (enverdir un espai suposa reclamar també la presència de certs animals), va observar més detalladament els nostres dissenys de jardins verticals. Ens va explicar que s’hi veien representades 3 maneres d’estructurar el jardí: col.locar les plantes de manera repartida en sectors més independents (tipus trencaclosques), situar-les al terrat per fer-les penjar avall i fer-les créixer des del terra, en jardineres, per enfilar-les amb algun sistema per tota la paret que interessa. En aquest punt va parlar de la importància de decidir tenint en compte sobretot l’eficiència. Volem que sigui un espai verd, agradable, resistent per molt de temps, preparat per autogestionar-se i créixer expandint-se, que ens permeti l’observació i l’estudi. Tenint en compte tot això, i evidentment el pressupost ajustat, el Guillem ens va recomanar començar per plantar en jardineres que ens permetrà aquest control directe del substrat i la planta, utilitzant alguna estructura anclada a la paret, per anar teixint i organitzant el creixement de les enfiladisses.

Ens va anomenar plantes autòctones que poden ser resistents i així optimitzar l’aigua, a la vegada que ens va recordar la necessitat de preparar mínimament un sistema de rec, amb control wifi, tenint en compte els períodes de vacances escolars.

Amb tota aquesta informació seguirem madurant totes les idees, decidint i treballant per aconseguir la nostra primera petjada verda a l’escola. De ben segur necessitarem l’ajuda de tots vosaltres!

Gràcies Guillem per regalar-nos el teu coneixement, creure i encoratjar-nos en les nostres il.lusions!

Aquest dimecres hem realitzat la segona sortida per aprendre del bosc i l’espai exterior, una de les tres branques importants del nostre projecte d’aula.

En aquesta ocasió ens hem enfilat parc fluvial amunt, fins tenir una bona vista panoràmica per fer un dibuix del paisatge. Allí, asseguts i descansant de la pujadeta, hem observat les vistes, parlant dels diversos plans i la profunditat que l’ull copsa, tot pensant en com poder-ho representar amb carbonet en els nostres Diaris de natura. Han estat uns moments de relax i tranquil.litat per la gran majoria, tot i que sempre hi ha algú que s’inquieta i poc temps es deixa per mirar, pensar, entendre i representar… la paciència és fonamental per aquest tipus d’activitats! Seguidament hem escrit descripcions dels nostres dibuixos parlant de formes, mesures, matisos, llum, ombres, textures i un llarg etc de possibilitats. Amb aquella temperatura ja primaveral, hem canviat de zona per trobar un espai més íntim i recollit que convidés a seure en petit grup i escoltar dues històries molt relacionades amb els nostres Aires de bosc. Ens hem emocionat escoltant el conte El jardí curiós, on un infant curiós transforma, amb la seva infinita constància, una ciutat grisa enverdint els espais. La seva iniciativa s’escampa entre les persones que aviat l’acompanyen. De les històries imaginàries (pero possibles!) hem passat als fets socials reivindicatius escoltant la protesta pacífica dels Defensors dels arbres de Pureora, un testimoni verídic de com el poder de les persones unides poden transformar el món. Que les històries i contes ens acompanyin i inspirin per sempre, mai serem prou Grans per escoltar-ne!

Després d’omplir la panxa, respirar natura i jugar per la zona, hem enfilat camí avall fins arribar altre cop al parc fluvial. Allà hem fet parada per “jugar” novament amb les unitats de mesura. El repte era aconseguir representar d’alguna manera la distància d’un quilòmetre. Ens hem enredat, mai més ben dit, amb cordills, peus, passes i fins i tot apilant alçades nostres però, evidentment no hem arribat a assolir aquest km. Tampoc era la intenció però si veure que estem parlant d’una distància considerable i que per mesurar-lo ens calen estris més concrets que anirem descobrint.

De tornada a l’escola anàvem rient pensant que ha estat divertit apilar Aroes, Alícies… saber que la Luz s’ha mesurat els peus per poder-se comprar bambes en alguna web, que l’Erik recorda els km del parc fluvial i que teníem feina a l’escola a desembolicar cabdells que ens havien ajudat. Una bona i interessant embolicada!

Amb el repte encetat d’aconseguir un jardí vertical per enverdir una mica més la nostra escola, fa dies que treballem amb els nostres dissenys. Partint d’una fotografia inicial de la paret a transformar, ens imaginem quins suports, estructures o solucions podran sostenir les plantes o vegetació que anem pensant. Surten idees diverses com posar prestatges, gelosies, ganxos, malles… de materials diversos com la fusta, l’acer, la canya, el plàstic, alguns amb contenidors tipus torretes, saquets, dipòsits… Una segona part dels dissenys és pensar en el tipus de planta i les seves caracteristiques: que pengi o trepi, de fulla perenne o caduca, que sigui més o menys resistent a l’aigua (que en tenim poca!), amb o sense flor… una infinitat d’oportunitats a pensar. I després, quin cost aproximat podria tenir el nostre disseny personal? Entrem en la part pràctica i operativa del projecte, és possible i viable allò que cadascí ha pensat? Fem una simulació del pressupost personal!

A partir d’aquí ens sorgeix la necessitat de veure mesures, quantitats, preus d’allò que hem pensat i dibuixat. Ens aturem extensament per parlar més a fons de les unitats de mesura. Quines coneixem? Per què n’utilitzem unes o altres? Passa alguna cosa semblant amb el pes, el volum, el temps? Construïm una taula amb les unitats de mesura que coneixem (fins i tot els bytes), parlem de les equivalències, capacitats, superfícies i com no, del metre quadrat! Ens deixem uns dies per investigar les mesures d’un espai que coneixem molt bé: la nostra habitació. Provem de dibuixar-ne el plànol, tot enfadant-nos per descobrir els costats i quants metres quadrats té. Parlem d’arrodonir per facilitar càlculs i, entre tanta paciència, la Martina ens presenta un prototip que ha fet, de manera senzilla però molt explicativa, del què representa un metre quadrat aplicat en una superfície.

Tot el camí que anem visquent, ens ajuda a entendre, decidir i aplicar per provar de fer. Cada cop som una mica més a prop del nostre propòsit. A l’aula compartim i pensem les paraules de la doctora en matemàtica, Clara Grima: “Las matemáticas son un juego maravillosos y poderoso: son lo que tienen que ser. Son el lenguaje que describe nuestro mundo, son una forma de razonar con lógica y elegancia. Son la forma de entender nuestro universo.¡Que las matemáticas te acompañen!”.

Aquesta setmana hem fet la primera sortida, amb Aires de bosc, encarada principalment a la investigació i aprenentatge, estant en contacte directe amb la natura. Abans de sortir de l’escola hem presentat els materials per anar-nos construint el nostre Diario de naturaleza i ens hem organitzat. En cada sortida tindrem un full de ruta, un planing d’activitats a seguir al llarg de la jornada. En aquest cas hem aprofitat la natura per Llegir al parc fluvial (sensacions i emocions al respecte),  buscar i dibuixar les 9 formes que hem descobert de la naturalesa i representar l’espai real de la nostra habitació utilitzant materials naturals, amb la cinta mètrica.

Però aquestes tan sols són les activitats prèviament planificades, ja que també hem conversat, i molt, sobre la temperatura exterior, el nostre clima i la influència del mar Mediterrani, els pigments naturals, el funcionament del nostre cervell, la importància del fred per enfortir el nostre cos, els mestres d’abans i els d’ara…

Naturalment tot és possible i encara més real si ens atrevim a traspassar parets!

Aquí teniu recollides algunes de les seves impressions…

El dia 31 de Gener vam començar a la classe i ens van donar el nostre diario de naturaleza. Després ens van donar un paper amb una frase que posava ‘’El cerebro se inventó para salir de casa y la memoria para volver’’ llavors vam orgànicar el diari de naturaleza. Vam anar al parc fluvial i quan vam arribar vam esmorzar llavors vam fer una mica de lectura de Matilda, les persones que acabaven de llegir estaven fent una mini conversa del que vam entendre i cada vegada se unia més gent. Vam acabar parlant sobre els mestres d’abans i d’ara comparan com eren, com ensenyaven, com respectaven i més. Després ens vam ficar una mica al bosc per buscar 9 formes geomètriques perquè les teníem que dibuixar i fixar-nos en els detalls de la natura. Jo estava anant amb la Aitana i totes dos vam trobar les 9 formes només que la Hélice ens va costar molt. Per últim després de dinar vam representar la nostra habitació perquè a casa vam mesurar i buscar els m2, llavors jo vaig ajudar a la Nayara vam fer la seva habitació i quan vam acabar de fer-la amb pals i pedres voliem fer la meva però no ens va donar temps. Jo el que penso és que vam fer molt matemàtica, en va agradar. ALÍCIA

El dimecres dia 31/01/2024 vam fer una sortida nomes les Matildes. Primer a la classe vam preparar el nostre “diario de naturaleza”. Un cop a punt vam anar tirant cap a el Parc Fluvial. Allà vam esmorzar i vam tenir una llarga conversa sobre la nostra addicció als aires condicionats. Dins d’aquesta conversa vam parlar dels paÏsos nòrdics i de que nosaltres estem acostumats a tenir escalfor a casa, llavors també va sortir el tema de les dutxes i jo vaig dir que dutxar-nos amb aigua freda reforça el nostra sistema inmunològic.

Tot seguit vam llegir un capítol de Matílda, i després vam conversar sobre el que havíem llegit i sobre els professors d’abans i els professors d’ara. Sobre aquesta conversa puc dir que vam estar parlant de que la directora de Matílda és dolenta i que no està bé picar i/o tractar malament als teus alumnes. No només vam parlar d’això, sinó també de com s’ha d’actuar davant d’una situació com aquesta. Ara recordo que també vam parlar de com havien evoluciunat cap a millor.  Després ens vam endinsar a un bosc, i allà vam fer la primera activitat del “diario de naturaleza”, es tractava de dibuixar formas de la naturaleza. A mi aquesta feina em va costar però la forma que més em va costar va ser la hélice. Després d’una estona vam anar al parc de la tirolina del Parc Fluvial, i allà vam dinar i jugar. Llavors després vam fer la última activitat del dia, havíem de representar els metres quadrats de la nostra habitació a la natura. Jo vaig tenir un dilema perquè la meva habitació media 9,46 metres quadrats i no sabia que fer amb el 46. Un cop ho vam arrodonir vaig tenir un nou problema. Al final em vaig adonar de que el 46 era important perquè la meva habitació no era quadrada.

Per tenir aquest dia tan meravellós al principi del matí vam llegir una frase que ens va ajudar molt, aquí la teniu una frase molt inspiradora:” El cerebro se inventó para salir de casa y la memória para volver a casa” Jorge Wagensberg. AROA

Primer ens van donar un full on hi havia un poema que deia: El cerebro sirve para salir de casa i la memoria para volver a casa. Vam fer una conversa sobre el cervell i vam sortir de l’escola i vam anar al parc fluvial. Vam  esmorzar i vam fer lectura de Matilda i vam fer una gran conversa. Després vam anar a un bosc a buscar “FORMAS DE LA NATURALEZA” i les vam dibuixar. Quan tots havíem acabat vam anar al parc del parc fluvial a menjar, a jugar i fer un altra feina “ELS M2 QUADRATS DE LA MEVA HABITACIÓ” que es tracta de fer la nostra habitació al terra del parc fluvial i ens va faltar una activitat que es deia juguem amb fulards. Per últim bui dir que el dia a sigut molt mogut. ERIK

El dia 31 de gener vam anar a fer “classes” al parc fluvial bé, a l’entorn del bosc. Quan estavem a classe ens vam quedar parlant del cervell perquè vam llegir una frase que diu “El cerebro se inventó para salir de casa y la memoria para volver a casa”. També vam estrenar el diari de naturalesa per primera vegada.  Quan vam sortir vam caminar hasta el parc fluvial. Vam arribar i vam esmorzar. Quan vam finalitzar teniam que llegir la Matilda però algú de la classe va dir ”Aquí on esta la calefacció?.” Vam parlar de les temperatures, dels països fora d’europa o dins d’europa, de mestres d’abans i ara… Quan vam finalitzar de llegir vam anar a un lloc a fer les formes de la natura, jo i més gent vam pujar a un lloc molt alt i per últim quan ja vam finalitzar de fer les formes vam representar l’espai de la nostra habitació, teniem que mirar totes les habitacions però no ens va donar temps a mirar totes. PAULA MONTORO