Fa dies que les nostres petites curiositats per l’entorn ens porten a observar, analitzar, indagar i treure unes primeres conclusions com a científics i científiques. Però on ens portarà tot això? Com podem concentrar tota aquesta actitud tan interessant sota el format d’un projecte que ens faci viure processos d’aprenentatge? La construcció d’un Hotel d’Insectes és la nostra proposta!

Abans de descobrir què són exactament, com i per què es construeixen, presentem només aquestes dues paraules que ja ens fan pensar: Hotel d’Insectes. Tot conversant sorgeixen idees molt interessants: -serà com una casa perquè hi puguin viure els insectes, però com que hi ha la paraula “hotel” no s’hi quedaran a viure per sempre, només uns dies, o un temps, com fem nosaltres quan anem de vacances-. Ens emocionem i comencem a pensar que hi posarem llits, sofà, nevera… Hi ha algú que protesta, els insectes no necessiten tot això!

Així és que amb aquesta petita deducció comencem a definir plegats què hauria de tenir l’Hotel d’insectes: porta, finestres, un lloc per guardar el menjar, fulles i coses per tapar-se (ells no tenen mantes!), i sostre perquè el vent i la pluja no els molesti massa.

Ja estem preparats per fer les nostres representacions gràfiques i explicar-les als companys. I mentre ens anem explicant  els nostres dibuixos, les idees es recondueixen i s’amplien… -hem de posar alguna cosa perquè els gossos i d’altres animals no els molestin!, no només necessitem fulles també pals!, però com dormen, a terra? i també necessiten amagatalls!-.

Ja ho veieu, se’ns gira feina però ho anirem fent a poc a poc i al nostre ritme.

Recordeu que podeu veure més fotografies al drive.

La nostra terrasseta no és estable i sempre igual, com la vida mateixa!

Aquesta setmana ha plogut i hem pogut observar, per primera vegada, com es formava un bassal d’aigua. Com podreu entendre ens han vingut unes ganes enormes de jugar-hi i explorar les possibilitats que ens ofereix la terra molla. El Bruno havia portat un cargol que teníem dins l’aula i crèiem que era mort. L’Aran explica que si el posem a prop de l’aigua segur que sortirà, que surten quan plou! I això és el què hem fet, d’entre moltes altres coses… El cargol ha sortit i s’ha passejat sota la pluja i encuriosits li hem buscat els ulls…i les orelles! No en té o en té? Ho hem hagut d’esbrinar…sort dels llibres i contes!

Mentre tot això passava uns ens embrutàvem les mans i féiem croquetes i pastetes i d’altres, amb petites branques, jugàvem a fer grafismes i les lletres que més coneixem. Hi ha qui té por d’embrutar-se una mica les bambes, que són noves, no ens rondinareu gaire oi famílies?

L’espai exterior ofereix bones oportunitats d’aprenentatge que no ens volem deixar escapar.
Són moltíssimes les experiències que vivim: des de la picada d’una abella o vespa a poder observar que el tobogan és molt moll i no ha plogut! Els Pinotxos som curiosos de mena i no deixem d’omplir-nos les butxaques de tresors que collim o recollim del pati o de la terrasseta. Fa dies que ens encanta fer piles d’olives de l’olivera, ens adonem que ara n’hi ha moltíssimes!. Darrerament trobem entre la terra uns tresorets arrodonits que semblen pinyes i alguns troncs d’arbre ploren una mena de substància enganxosa… què deu ser? Els dies de ventada ens han canviat l’escenari del pati que ara és cobert d’una catifa de fulles diverses: n’observem el color, la forma…mentre fem pastissos de tardor amb elles, de quin dels arbres deuen haver caigut?
La classe es prepara per rebre tot aquest material, inquietuds, preguntes, descobertes… i arriben estris per investigar i saber-ne més (lupes, pinces…).
Les mestres pensem que comença a gestar-se un bon projecte i que la ciència en serà força protagonista! Ara ens cal començar a donar forma a tot aquest garbuix d’il·lusions.

De contes i llibres no ens en falten ni ens en faltaran mai a l’escola.
I es que són una font inesgotable d’emocions, idees, descobertes… Ens agrada tenir-los a les mans per observar-ne les imatges, perseguir les lletres o petites paraules conegudes, imaginar què deuen explicar les tirallongues de paraules; però també ens agrada molt escoltar-los de la veu dels més grans.
Aquests primers mesos, a banda de la història del Pinotxo, comencem a parlar dels nostres gustos, de ser nen o nena i per tant de coeducació, tot intentant posar-nos de ple a desmitificar idees i ser més tolerants i comprensius amb els rols de la societat. També reforcem hàbits d’atenció, silenci, espera i escolta i cerquem informacions que ens criden l’atenció de fets i fenòmens del nostre entorn. Tots aquests assumptes i temàtiques ens ocupen les estones de conte que devorem emocionats.
Famílies! us recomanem que de la mateixa manera que porteu els infants al parc, al camp, al bosc…els porteu també a passar estones a les biblioteques i a descobrir l’univers que són les llibreries.
No us deixeu de mirar més fotografies al drive!