SOM ALÍCIES!

Comencem un nou curs i ho fem sent Alícies. Seguim a la comunitat de mitjans i això ens ajuda en aquest inici, ja que moltes de les rutines i feines dels primers dies ens són conegudes.

Però els inicis sempre porten alguns canvis i novetats. Hem conegut a una companya nova, la Fàtima, i també a la Cristina que serà la nostra tutora. La nostra classe també és un xic diferent alhora que ens hem adonat dels canvis en la biblioteca del passadís. Sí, les Alícies som moooooolt observadores i se’ns escapen pocs detalls!

Aquests primers dies hem col·laborat en l’organització de la nostra aula així com hem treballat per poder tenir a punt la carpeta blava, la targeta d’aniversari o el punt de llibre. A través d’una rúbrica hem hagut de registrar el material que hem portat des de casa per tal de veure si ho havíem portat tot i tot seguit col·locar-ho al lloc corresponent. Les llibretes de documentació també les hem preparat i inclús hem fet les primeres documentacions a la llibreta de vida d’aula. Després de tot un estiu no ha estat fàcil desfer-se de la mandra, però mica en mica anem agafant el ritme despertant les nostres habilitats i capacitats.

També aquestes primeres setmanes estem compartint els nostres diaris d’estiu. Per una banda, exposem i mostrem tot allò que hem volgut expressar en els nostres treballs. Per una altra banda, escoltem amb atenció als nostres companys per fer-ne una petita valoració després.

SEREM TEXTORS

Sabent que el nostre repte final d’aquest projecte de comunitat és crear un mercat medieval a la pista de la nostra escola, esbrinem amb l’ajuda de diccionaris i traductors quina serà la nostra parada. Busquem “TEXTOR” i descobrim que serem artesans durant aquestes setmanes, en concret, serem teixidors.

Comencem situant-nos! Com s’ho feien per obtenir llana? Per poder saber-ne més, visionem un documental basc on ens expliquen tot el procés que fa uns anys seguien per arribar a poder tenir fil de llana. Ens adonem que tots aquests passos són lents i laboriosos, alhora que importants per aconseguir tenir una matèria amb la qual després poder teixir. Descobrim doncs no només com obtenir fil de llana sinó que també com aprofitar al màxim els pocs recursos dels quals disposaven!

El següent pas que seguim és documentar-nos sobre com podem teixir a l’escola amb pocs materials i recursos. Després d’uns dies de recerca a casa, dediquem una sessió a mirar molt bé tot el que entre tots i totes hem trobat per anar decidint quins mètodes podem fer servir i quins no. Tenim clar que haurem de fer proves i que potser després valorem que certs mètodes no acaben de resultar com esperàvem, però… Errare humanum est, així que no ens preocupa, en el fons sabem que és important proves!

A l’escola anem portant cartró, fils de llana, fils de trapillo, pals, plats de cartró, agulles… Amb totes les idees que hem trobat pensem per mitjà d’un esquema com organitzant-nos. Decidim construir telers de cartró de 40cm x 30cm i poder teixir estovalles petites.

De mica en mica, amb els telers construïts, anem preparant l’ordit (fils verticals) amb el fil de llana triat. Un cop tenim ben tensat aquest primer fil, passem a teixir creant la trama (fils horitzontals). A mesura que anem passant el fil, anem descobrint i compartint estratègies diverses; fer servir una agulla de cartró, altres descobreixen que amb un regle és més fàcil… També ens adonem que si el fil és massa llarg comencen a aparèixer nusos diversos, cal parar i desfer amb paciència, i insistir i tornar-hi… Mentre teixim ens posem a prova, alhora que anem fent un treball de motricitat fina important. Coincidim que ens sentim relaxats, ens agrada aquesta sensació de fer i crear amb les nostres mans!

LA FAMÍLIA MAFAMÀ I L’ARBRE MÀGIC, el nostre conte col·laboratiu

El passat dijous 30 de maig les Tanits vam anar fins a Can Papasseit per descobrir com continuava i acabava el conte col·laboratiu que nosaltres vam iniciar aquest curs. Tots els infants de tercer de Vilanova estàvem citats i també les nostres famílies per escoltar de la mà de la contista Mònica Torra la història que ens ha unit.

“La família Mafamà i l’arbre màgic” ha estat el títol que l’Escola Pompeu Fabra ha triat i això ja ens ha cridat l’atenció. Un arbre màgic? No en sabíem res d’un arbre amb aquestes característiques! Hem estat ben atents i atentes, al ser els encarregats de la introducció ens esperaven un munt de sorpreses. Hem pogut sorprendre’ns, riure, emocionar-nos, sentir tensió per moments,… En definitiva, no ens ha deixat indiferents!

Després de l’acte de presentació del conte hem pogut compartir plegats un esmorzar ben dolç.

Acaba el dia sentint-nos un xic més importants, som coautors d’una història plena d’aventures, misteri i un xic d’humor!

 

BALLEM AMB L’ESCOLA ÀURIA

Ahir les Tanits vam retrobar-nos amb els nostres companys i companyes de l’Escola Àuria per realitzar el tancament del projecte compartit al llarg d’aquest curs. La resta de la comunitat de mitjans van acompanyar-nos, tampoc volien perdre’s aquesta data tan especial.

Aquest cop la trobada vam realitzar-la a la plaça del mercat de Vilanova del camí on, després d’esmorzar plegats, ens hem col·locat en rotllana. “Un sostre fet d’estrelles” dels Catarres ha estat la cançó que aquest any hem triat per inventar-nos una coreografia i ahir vam poder ballar-la junts per primera vegada.

Ha estat un dia desitjat, tots els infants d’ambdues escoles l’esperàvem amb il·lusió i ha resultat ser una molt bona experiència per tots i totes.

Gràcies Escola Àuria pels moments compartits!
Ens retrobem el curs vinent!

FEM MAQUETES DE LA SALA

Per poder crear una maqueta sobre la sala de ràdio, aquest cop no ens hem organitzat en petit grup, al contrari, hem treballat de manera individual. Cada Tanit ha pogut representar com imagina la sala de la ràdio per mitjà d’una capsa de sabates i material divers. Amb el nostre paper gran on havíem anotat totes les observacions sobre els objectes així com mesures diverses, ens hem centrat a organitzar la capsa de manera que es poguessin veure totes les nostres idees reflectides.

Tot i el treball individual, al llarg del procés de construcció hem pogut anar compartint opinions, suggeriments i consells entre nosaltres. També les idees dels altres ens han fet replantejar les nostres ajudant-nos a prendre consciència sobre detalls que a priori havíem obviat, com les columnes que trobem dins l’espai!

Dies després i amb les capses acabades, hem organitzat una petita exposició al passadís per poder mirar-les bé amb la intenció d’anar prenent decisions definitives. A la classe hem pogut compartir tot el que creiem important definint una distribució de l’espai que a tots i a totes ens agradi: una taula quadrada al mig on càpiguen 6 persones + 1 locutor, ubicar aquesta taula a l’alçada de la pissarra on escriurem l’escaleta el curs vinent, deixar la taula petita a prop dels endolls per si cal afegir algun instrument més, localitzar els armaris amb els ordinadors a la mateixa paret per deixar més espai, ubicar l’espai de gravació amb càmera al costat de la finestra i insonoritzar les dues parets grans.

EL DISSENY DE LA SALA DE RÀDIO

Per tal de poder començar a decidir com volem l’espai de la sala de la ràdio, baixem fins allà per mirar amb deteniment tot el que hi ha. De manera individual, cadascú va anotant el que observa en un paper gran que hem repartir abans. Les anotacions són totalment lliures; hi ha infants que dibuixen alhora que apunten paraules claus, altres prefereixen escriure sense dibuixar… De mica en mica, anem compartint entre nosaltres allò que veiem alhora que van sorgint idees de tota mena. I entre converses sorgeix la necessitat de mesurar, mesurar parets! Per això anem a buscar cintres mètriques i les compartim per trobar números importants.

Seguim compartint allò que observem i ens adonem que hi ha objectes i instal·lacions que no podrem canviar i que, per tant, cal tenir-les molt presents en el nostre disseny final.

Un cop hem pres anotacions de tot el que creiem imprescindible, tornem a l’aula per compartir el que comencem a pensar. És curiós veure com són les nostres maneres de prendre anotacions, les estratègies que tenim a l’hora de representar l’espai, la necessitat per escriure paraules que donen més significat o seguretat per recordar després detalls…

I entre representacions i dibuixos sorgeix una idea, i si fem una maqueta de com volem la sala de ràdio?

EL COST DE LA FINESTRA

Ara que ja ens han posat el vidre de la finestra, ens preguntem quant ha costat la nostra idea. Tant els professionals que ens han fet el forat com els professionals que ens han posat el vidre van fer un pressupost per l’escola i el Toni ens els ha facilitat.

Tots i totes teníem molt clar què havíem de fer així que cadascú a la seva llibreta ha fet els càlculs pertinents. Estem en un moment molt bonic a nivell matemàtic ja que hem adquirit estratègies noves de càlcul alhora que hem guanyat agilitat, a vegades la pressa ens fa equivocar, però el procés seguit el tenim molt interioritzat. Un cop hem arribat al total, hem compartit a la pissarra les dues grans estratègies que hem fet servir: la suma per descomposició i la suma en vertical. Ens adonem que les dues maneres són vàlides així que cadascú acabarà fent servir la que li resulta més pràctica i comprensible.

Després cadascú ha reflexionat sobre el cost de la finestra, la gran majoria pensava que seria més econòmica així que ens ha sorprès bastant el preu final.

ARQUITECTURA MEDIEVAL I GEOMETRIA

L’arquitectura de l’edat mitjana ens crida força l’atenció després de visitar Montblanc. Durant uns dies parlem molt sobre esglésies, torres, convents, arcs, portals… i aprofitem aquestes observacions per fer relacions matemàtiques, en concret, parlem de geometria. Sorgeix la idea de poder fer alguna maqueta per representar aquests edificis, però abans cal fixar-se més en la construcció, tant en forma com en volum. Per tal de poder anar empapant-nos, portem a la classe un material per poder experimentar: els cossos geomètrics.

Els mirem de prop, els toquem i anem compartim tot el que observem. A la nostra manera, anem definint allò que descobrim amb el vocabulari que creiem més adequat, però ens adonem que ens falten recursos lingüístics.

Per parelles i trios decidim quin edifici volem representar amb una maqueta i busquem fotografies des de diferents punts de vista per poder, sobretot, fixar-nos en quins cossos geomètrics podrien ser els que formen part de l’arquitectura. Amb plantilles de paper manipulem forma i volum, ens adonem de les figures planes que els formen i anem posant nom a cada part; costats, arestes, vèrtexs, bases…

Des de casa anem portant caixes de diferents productes, portem cossos geomètrics de cartró! Després, cada grup comença la seva maqueta intentant ser molt fidel a les formes i volums per intentar realitzar edificis el més realistes possibles.

Finalment, aconseguim construir un monestir, un portal, una esglèsia romànica i un castell.

CONSTRUINT LA LÍNIA DEL TEMPS (Segona part)

El tercer dia a Ripoll vam visitar el poble de Planoles i en una de les places el Miquel ens va ensenyar l’escultura d’una moneda. Aquesta obra representa un gran moment per al poble, ja que van trobar una moneda de més 2400 anys en una excavació.

2400 anys? Però, com pot ser?

Vol dir que és molt antiga!

No, però no pot ser, perquè vivim al 2024.

Potser té 2024 anys i s’han equivocat…

Aquest problema que se’ns presenta decidim reprendre’l a la classe i pensar com pot ser que una moneda tingui més anys dels que marca el nostre calendari.

Les Sínies hem recordat aquell moment a Ripoll i hem tornat a pensar possibilitats. Els més valents s’han atrevit a compartir hipòtesi ben diverses i, finalment, alguns han recordat que en llibres havien vist que abans de “l’any 0” ja passaven coses al nostre planeta. 

Però, existeix l’any 0? Penseu-hi!

Ens imaginem un viatge en el temps i anem a parar al primer any del nostre calendari. Com posaríem la data d’aquell primer dia? La resposta ens costa al principi, però acabem arribant: 1 de gener de l’any 1. I el dia anterior? 31 de desembre de l’any… Llavors algú recorda que els anys tornen a començar, però a la inversa i cal posar un símbol al davant, el símbol de la resta. Exacte! El dia anterior seria el 31 de desembre de l’any -1.

Recuperem la paraula prehistòria i la ubiquem en aquesta nova línia del temps que dibuixem al davant de la que ja teníem. Prehistòria i Història! Compartim altres coneixements i bagatge que tenim per poder posar imatge a la prehistòria, i parlem de l’explosió del Big Bang, dels dinosaures, de les primeres persones… I acabem aquella línia del temps que teníem a la llibreta.