“La bellesa d’una flor prové de les seves arrels”, Ralph Waldo Emerson.
Després de la visita de la brigada i de l’extracció de la resta del xiprer mort, vam voler aprofitar el material resultant. Vam pujar a la classe part de la fusta i l’escorça, però també una petita part de les arrels que van tallar.
Precisament les arrels van ser la part que més ens va cridar l’atenció. Imaginàvem que serien grans, però veure-les de prop ens va deixar bocabadats. A la classe hem pogut apropar-nos i tocar-les, compartint sensacions ben diferents de les textures. I, alhora, hem aprofitat per mirar una petita part en les nostres lupes binoculars i fixar la nostra atenció en petits detalls que el nostre ull a simple vista no pot observar. Després, hem fet un dibuix d’elles i hem buscat un racó de la classe per poder-les penjar. Coincidim tots i totes en l’olor “d’arbre” que s’ha impregnat per la nostra classe en tenir un record del xiprer entre nosaltres.
“Hem de construir una societat més amable, més humana, més lenta i més connectada amb el món natural”, Heike Freire.
El xiprer mort del nostre jardí va ser el causant del nostre projecte d’aula, gràcies a ell i a la curiositat per saber què li havia passat van engegar tot un seguit de preguntes i hipòtesis que requerien sabers i descobertes. Alguns de nosaltres vam buscar a internet possibles respostes a la causa de la mort, i en petit en grup n’hem estat parlant a partir d’una infografia que les mestres ens han fet arribar. La lectura comprensiva i la reflexió compartida de després, ens porten a descartar algunes de les causes que al text es mencionen, com són els incendis i la sequera. Però ens queda el dubte de si l’arbre ha mort perquè s’ha fet vell o per alguna malaltia. La segona opció, per malaltia, és la que més ens convenç; amb tot, esperarem als experts per corroborar-ho.
Setmanes més tard, la brigada ve a l’escola per acabar la feina que van començar a principi de trimestre; han d’arrencar el que queda del tronc del xiprer. Abans, a l’aula, decidim aprofitar aquesta visita. Primerament, volem saber què li ha passat a l’arbre, i com la brigada està informada creiem que ens podran aclarir tots els dubtes que tenim. En segon terme, volem quedar-nos a veure com extreuen l’arbre i demanarem permís. I, per últim, volem demanar si ens deixarien quedar-nos amb una mica de les arrels i del tronc.
I així ho fem! Demanem permís i la brigada accepta que ens puguem quedar mentre treballen, però a una distància prudencial. Mentre amb l’excavadora van fent la seva feina, ens emocionem en veure com les arrels comencen a aparèixer. Són grans, i són moltes, no les imaginàvem així. Hi ha tantes arrels que el Kiko ha de continuar insistint, estan molt ben fixades a la terra i no és tan fàcil com ens pensàvem. Finalment, acaben arrencant l’arbre i nosaltres cridem de l’alegria. El Kiko s’apropa a nosaltres i ens atén amablement. Ens explica que l’arbre estava malalt a causa d’un fong que es diu Seiridium, aquest fong provoca que algunes branques vagin morint, per això veiem que s’anaven posant de color marró. Malauradament, curar aquesta malaltia és molt complicat, pràcticament impossible. Ens alerta, a més a més, que caldrà estar pendent de la resta d’arbres, ja que pot ser contagiós. Després, ens deixa agafar arrels per portar-les a la classe, i talla el tronc perquè puguem utilitzar-ho.
Gràcies Kiko i nois de la brigada per resoldre els nostres dubtes, i per deixar-nos veure com treballeu!
“Lo maravilloso de aprender es que nadie puede arrebatárnoslo”, B.B. King
El noste projecte d’aula ens té totalment motivats i motivades. Sabem que necessitem documentar-nos sobre diferents aspectes per poder aconseguir el nostre objectiu i, per això, molts de nosaltres portem llibres de casa i de la biblioteca que hem buscat i demanat en préstec. Acostumen a ser llibres de caire científic i això implica haver d’estar molt concentrats i concentrades quan estem llegint-los. Per tal de no oblidar descobertes que anem fent així com vocabulari que creiem interessant, hem incorporat unes llibretes petites on anem anotant qualsevol detall que volem compartir amb la resta de la classe. Com ens agrada sentir-nos grans, en diem “prendre apunts”! Sigui com sigui, aquest treball ens obliga a llegir comprensivament, fer-nos preguntes o preguntar a les mestres, triar què és important i què no, escriure i reescriure, fer la lletra clara… I, de mica en mica, cada vegada som més les Alícies les que demanem la llibreta dels apunts, això s’encomana!
Gràcies a aquesta nova feina que ha sorgit, a la rotllana portem noves informacions que creiem que ens ajuden a seguir construint aprenentatges al voltant de la natura i del jardí. La Carla i el Sergi han coincidit a trobar una nova descoberta; com saber els anys que té un arbre! Com cada un llegia un llibre diferent, han pogut explicar el que ha trobat cadascú i hem comprovat com les informacions es podien sumar ja que eren coherents entre elles. Ara sabem que les anelles del tronc d’un arbre ens donen molta informació, no només els anys d’aquell ésser viu, sinó que també com ha estat el clima al llarg dels anys de vida de l’arbre.
Després, hem volgut baixar al nostre jardí per comptar els anys del xiprer mort. En petit grup, ens hem apropat per comptar anelles i en acabat hem compartit els resultats obtinguts. Creiem que l’arbre té al voltant de 15 anys, no estem del tot segurs, ja que hi ha anelles tan juntes entre elles que costa diferenciar-les.
“La natura no és un lloc per visitar. És casa nostra.”, Gary Snyder.
Fruit de la nostra cerca de mostres per identificar els arbres i arbusts del nostre jardí, sorgeix una reflexió que ens fa pensar. Ens sentim responsables de la cura i l’estat del nostre jardí, és inevitable. Si volem reconstruir-lo, hem de començar per mantenir en bones condicions el que ara tenim. I així neix una nova responsabilitat que ens engresca a tots i a totes: ser jardiners i jardineres.
Organitzem aquesta nova responsabilitat pensant en el temps que necessitem per realitzar aquesta neteja així com els moments més adequats per poder baixar i que no impliqui cap contratemps. Arribem a la conclusió que dos dies a la setmana poden ser suficients, triem els dilluns i els divendres per poder aconseguir cert manteniment, i concretem la franja dels 15 minuts previs al pati per baixar al jardí. Finalment, acordem que amb quatre alícies serà suficient poder portar a terme un bon treball.
“Hay un libro siempre abierto para todos los ojos: la naturaleza.”, Jean-Jacques Rousseau.
Un dels nostres petits reptes d’aquest projecte és poder posar nom a tots els éssers vius que viuen al nostre jardí. Per això, baixem al pati i fem recerca de mostres que ens ajudin a fer la identificació d’arbres i arbusts.
Mentre ens acotem i observem detingudament, ens adonem que trobem infinitat de detalls que sovint passen desapercebuts en el nostre dia a dia. Decidim agafar caixes per poder fer tria i classificar les mostres que creiem que ens ajudaran en la investigació.
Després, a l’aula, parlem sobre tot el que hem recollit. Creiem que, a banda de les diverses fulles, també algun tros d’escorça i alguns fruits ens serviran. Però, en aquesta conversa sorgeix una reflexió interessant. En l’estona que hem buscat elements identificatius ens hem adonat que també hi havia moltes restes d’altres elements que no haurien de ser-hi, així com restes de fulles que van deteriorant-se. “I si baixem més sovint a netejar?”, “Podria ser una nova responsabilitat!”… Ens apuntem la nova idea i acordem parlar-ne.
Amb les mostres recollides de fulles decidim fer un petit collage que ens permeti diferenciar-les i començar així a posar noms a arbres i arbusts. Haurem d’observar-les bé, fixar-nos en la mida, en els colors, però sobretot en les formes per tal de no repetir-les. En petit grup anem triant les fulles que volem, les anem comparant, compartim visions i criteris, i intercanviem opinions fins a posar-nos d’acord. Quan la tria està feta i consensuada, les col·loquem en el nostre petit mural.
A banda de la paraula LÀCTICS, també vam obtenir una làmina després d’encaixar totes les peces del trencaclosques amb els nostres noms. Aquesta làmina, que ens va semblar força peculiar, ens descobria l’obra d’art “Yellow oasis”. Observàvem que tots els elements que formaven part d’aquesta obra eren comestibles i de tonalitats groguenques, i coincidíem en el fet que el formatge era l’element central i el que més cridava la nostra atenció. “Per això som els làctics, pel formatge!”, exclamen alguns Quefirs.
Encuriosits per l’artista, en Carl Warner, ens preguntem com aconsegueix fer aquest tipus d’art. En un primer moment pensem que tot és gràcies a un muntatge amb ordinador, però la nostra sorpresa arriba en descobrir que ho fa manualment. Parlem sobre el procés que segueix i mirem algunes fotografies, en Carl pensa prèviament què vol representar, va personalment al mercat a triar els millors productes, realitza el muntatge cuidant la llum i la temperatura, i CLICK! Foto!
I un cop resolts els misteris sobre el nostre nom i l’obra d’art “Yellow oasis”, anem pel següent repte: i els altres grups? Tots i totes sabem alguns noms, entre infants parlen sobre allò que va succeint en els diferents grups i comparteixen anècdotes i experiències. Però són noms estranys i preferim preguntar directament. Així que preparem llibretes i investiguem!
En tornar a la classe compartim impressions sobre els noms que hem escoltat i anotat. Ens adonem que són encara més estranys que els nostres!
REGULADORS? CONSTRUCTORS? ENERGÈTICS? SUPERFLUS?
Com ens agrada jugar amb les paraules intentem fer relacions: energètics deu estar relacionat amb l’energia, constructors amb construir, reguladors potser vol dir que és regular, superflus no tenim ni idea… Haurem de seguir investigant!
“Eres lo que comes. ¿Qué te gustaría ser?”, Julie Murphy.
Nou projecte de comunitat que comença i nou grup de treball que iniciem. Després de l’activitat conjunta amb la resta de la comunitat vam descobrir els membres del nostre grup i una paraula que vam emportar-nos cap a la classe.
LÀCTICS apareixia després de resoldre el codi d’aliments i, tot i que la majoria del grup no sabia què volia dir, alguns components afirmàvem que era una paraula que ja havien escoltat i que creien que estava relacionada amb els IOGURTS. Aquesta relació ens porta a parlar de la LLET, “perquè els iogurts estan fets amb llet” diuen uns quants, “i alguns FORMATGES crec que també” afegeix algú altre. De mica en mica anem acotant el significat i finalment ens atrevim a dir que LÀCTICS deu ser una paraula que vol dir “fet amb llet”.
Correcte! Estem ben encaminats! Però, “llavors el nostre grup es diu així?”, pregunten moltes persones. Potser és una mica estrany dir-nos així i, a poc a poc, va sorgint la idea/necessitat de proposar un canvi. La Cristina ens ensenya fotografies diverses d’aliments que es consideren làctics; entre ells la llet, els iogurts i els formatges que ja intuíem. Però també apareixen altres productes que tot i que els coneixíem no relacionàvem amb la llet, i algun altre que no havíem escoltat mai.
Fem un llistat a la pissarra de noms que podria tenir el nostre grup de treball: LLET, MATÓ, GORGONZOLA, MOZZARELLA, QUEFIR, FORMATGE RATLLAT, EDAM, PARMESÀ,… I com ja acostuma a passar, ens costa posar-nos d’acord. Així que decidim fer una votació i que cadascú pugui votar quin és el nom que més li agrada. Després d’una primera votació, el resultat queda pràcticament empatat entre “MATÓ” i “QUEFIR”, per això decidim fer una segona votació per poder desempatar. Finalment serem els QUEFIR!
Este curso somos Alicias y eso implica conocer la historia que se esconde detrás de nuestro personaje. Al ser uno de los libros más famosos que existen, hay detalles que hemos visto y conocido en el agun momento. Por ello, no partimos de cero.
Muchas son las publicaciones que se han hecho sobre esta novela, y a la vez, muchas son las ilustraciones que podemos encontrar de Alicia. Así que decidimos dedicar la primera lectura compartida de este curso a conocer a algunas de ellas, dejando así el anonimato y dando valor al trabajo de ilustradores e ilustradoras.
Cada grupo ha podido observar ilustraciones bien diversas, todas ellas de niñas y chicas, y leer descripciones que había que relacionar con las imágenes. Sin saber previamente que todas ellas eran Alicia, también han podido imaginar como podían llamarse cada una de ellas. Una vez hemos descubierto la verdad, hemos conocido al autor de esta obra y la historia de su vecina Alice, la niña que le inspira a inventar todas las aventuras de Alicia en el país de las maravillas.
Días más tarde, en el aula, nos hemos puesto en la piel de un ilustrador para imaginar y dibujar a Alicia, la nuestra, la de cada uno de nosotros. Después la hemos podido pintar con acuarelas y documentar en nuestra libreta.
Además, hemos empezado a descobrir el primer capítulo de la novela de Lewis Carroll. Lo hacemos escuchando atentamente la lectura que hace Cristina de la versión de Manuela Adreani, así vamos fijándonos en la importancia de leer claro pero también de ponerle emoción y suspense para transmitir lo que el autor pretende. De momento, al final de cada sesión nos quedamos con ganas de saber más y por eso le pedímos que lea un poquito más cuando nos dice: “Y hoy, hasta aquí.” Pero no hay manera, no lo logramos, y no nos queda otra que esperar hasta la próxima.
“La única aproximación fiable al estudio de los fenómenos naturales es a través de la observación”, Maria Sibylla.
Aquest projecte ens està ajudant a desenvolupar la nostra capacitat d’observació i experimentació. Tots i totes estem més atents a la natura i als elements, petits o grans, que en formen part. De mica en mica a la classe anem portant diverses mostres que trobem de camí a l’escola o en algunes sortides del cap de setmana. Totes aquestes mostres ens serveixen per engegar converses interessants que ens porten a la reflexió crítica, sovint fent-nos preguntes i deixant anar hipòtesis prou coherents i, en definitiva, aprendre.
Conèixer referents que ens empoderin a seguir amb aquestes ganes de descobrir el món és important i, per això, portem a la classe la història d’una naturalista poc coneguda, però amb un gran treball dedicat a la natura: Maria Sibylla.
A partir d’unes imatges que mirem en petit grup, compartim tot allò que observem. Coincidim en el fet que es tracta de dibuixos fets amb ordinador, que són molt detallistes i que ens expliquen coses que fan els insectes. Però, un moment!, aquí hi ha una granota… és un insecte?… ja en parlarem més endavant, ens tornem a centrar. Alguns recorden els cucs de seda del curs passat i tots els canvis pels quals van passar, i ho tenim a la punta de la llengua, però no ens acaba de sortir la paraula que busquem. “METAMORFOSI!”, exacte! Aquest conjunt de canvis que pateixen alguns insectes (i altres animals que encara no distingim) s’anomena metamorfosi i en aquestes imatges els tenim representats.
Desvelem el misteri, les imatges no estan fetes a ordinador, es tracta de dibuixos al natural realitzats per una dona que estimava molt la natura i, en concret, els insectes, els quals la tenien ben fascinada. Presentem a Maria Sibylla llegint la seva biografia i descobrim que és la persona que va observar, investigar, dibuixar i descobrir aquest procés de nom peculiar: la metamorfosi. La Maria sabia que observant amb deteniment la natura, es podien aprendre grans coses, sabia que l’observació és un ingredient imprescindible per ser una gran científica. La seva història ens porta també a debatre sobre altres temes; com el paper de la dona a la seva època o l’esperit de superació patent a l’aprendre llatí per poder publicar les seves obres o els viatges a Surinam pagats de la seva butxaca per poder observar en directe papallones, arnes, aranyes…
“Mira profundament a la natura i ho comprendràs tot millor”, Albert Einstein.
Fa uns dies la Chloe i la Naia arribaven a la classe amb una petita sorpresa, al pati de casa seva havien trobat un saltamartí i havien pensat que a les Alícies ens seria molt profitós. Sense dubte, tenien raó.
Poder tenir aquest ésser viu a la classe, va despertar moltes emocions diferents. Alguns de nosaltres vam emocionar-nos i de seguida volíem agafar-lo, d’altres preferíem mirar-lo dins el pot, i és clar, també havíem uns quants que no ens atrevíem a apropar-nos-hi. Tot i això, tots i totes estàvem d’acord que tenir el saltamartí a la classe era tota una oportunitat per observar amb deteniment les seves parts, els seus colors, inclús algun petit moviment. Un cop la nostra conversa i observació vam donar-la per acabada, vam baixar al nostre jardí per deixar-lo en llibertat. Qui sap, potser es quedarà a viure allà per sempre…
L’observació d’aquest petit insecte va evidenciar la nostra curiositat per saber-ne més, per això, vam buscar i portar a la classe un reportatge interessant amb el qual vam aprendre curiositats però també noves paraules de caràcter científic com hàbitat.
Proposem a les Alícies seguir el text instructiu d’una infografia per poder crear un saltamartí amb plastilina. Amb paciència i una lectura comprensiva, de mica en mica comencen a donar forma al que serà el seu insecte. Ens ajudem entre nosaltres, la destresa a nivell de motricitat fina és diversa, però aquest tipus de propostes ens agraden i ens esforcem per tenir 25 saltamartins. Després, cadascú pensa en un hàbitat per acompanyar la seva creació a partir d’un suport de cartró.
