Aquesta setmana hem tingut una sorpresa a la classe de les Alícies. El dijous va visitar-nos el Toni Monclús i, com sempre, venia amb una idea per treballar amb nosaltres i un bon munt de material sota el braç!

Va començar repartint una ampolla petita de plàstic amb aigua a cadascú de nosaltres. Per parelles, vam observar-la al detall per després compartir amb els altres tot el que havíem anat veient mentre el Toni apuntava a la pissarra. A l’etiqueta de l’ampolla posava “500 gotes” i això ens va cridar força l’atenció. Realment hi ha 500 gotes dins d’aquesta ampolla?

En petit grup hem començat a experimentar i a intentar comprovar si aquesta afirmació era certa. Per poder fer-ho hem agafat diferent material: comptagotes, provetes, vasos de precipitats, embuts, bàscules… cada grup ha decidit fer les seves proves a la seva manera i han sorgit estratègies molt interessants. També a l’etiqueta posava 250 ml, i aquestes dues lletres “ml” les hem relacionat amb la paraula “mil·límetre”. Després, però, algú ha recordat que en realitat volia dir “mil·lilitre”. Una estona més tard, arribàvem a algunes conclusions:

– Grup A: “No és el mateix ml que gota. Hem comptat 20 gotes d’aigua i ha arribat a 1 ml a la proveta. Una gota és molt més petita que un ml”.
– Grup B: “En 250 ml poden haver-hi 500 gotes si una gota mesura la meitat d’un ml.”
– Grup C: “500 és el doble de 250. Dues ampolles arriben a 500 ml”.
– Grup D: “Hem comptat 200 gotes i hem mirat l’espai que ocupa a la proveta. Hem afegit la mateixa quantitat a sobre per aconseguir el doble, ara tenim 400 gotes. Queda tanta aigua a l’ampolla que és impossible que hi hagi 500 gotes…”

Acabem la sessió en rotllana compartint les descobertes de cadascú així com les dificultats que han sorgit mentre experimentàvem. Finalment, el Toni ens explica que la mida d’una gota d’aigua és molt més petita per això dins l’ampolla hi ha més de 5000 gotes! “Per què han posat 500 gotes llavors?”… Han fet servir aquestes paraules fixant-se en la mida d’una gota de tempesta que és molt més grossa, i així sí que hi caben 500 gotes d’aigua.

La lectura compartida d’aquesta setmana va començar fent-nos pensar a grans i petits!

“Fem de trementinaries” era la proposta i l’última paraula no ens va deixar indiferents. Costava llegir-la i tampoc sabíem què volia dir. La segona diapositva de la presentació de la tarda ens aclaria les coses, les trementinaries eren dones que es dedicaven a collir herbes i plantes remeieres (medicinals), elaboraven olis i cures, i després les venien a la gent dels pobles. Teníem clar que aquestes dones havien de saber molt de plantes i herbes!

En petit grup i amb l’ajuda de les famílies, hem llegit la descripció de quatre plantes diferents i, sense mirar cap fotografia, les hem hagut de dibuixar. Després, hem mirat les fotografies i hem descobert que hem llegit molt bé les explicacions ja que els dibuixos eren força realistes. A les fotografies les acompanyava un petit text que explicava “els poders medicinals” d’aquestes plantes. Qui sap, potser en un futur tindrem algun/a trementinarie entre nosaltres…

Gràcies Laura, Ana, Maria, Jenny, Quim,Gemma i Laura per acompanyar-nos i compartir el vostre temps amb nosaltres!

En la sisena lectura compartida d’aquest trimestre hem seguit practicant la lectura i la comprensió gràcies als textos descriptius. Aquest cop ho hem fet a través de la descripció d’un paisatge que després hem hagut de dibuixar entre totes i tots els membres del grup.

El text a llegir en aquesta proposta era una mica extens i amb molt vocabulari, calia estar ben atents i atentes i posar especial atenció als detalls descrits; colors, formes, ubicació, mides… La informació tan detallada en un text descriptiu en ajuda a entendre i/o conéixer millor allò que es descriu!

Un cop cada grup ha tingut el seu dibuix enllestit els hem penjat a la pissarra per comparar-los i comprovar que, tot i l’estil de cadascú, tots els dibuixos s’assemblaven ja que havíem seguit unes mateixes indicacions.

Gràcies Fátima, Lorena, Sílvia, Carlos i Laia per acompanyar-nos i compartir el vostre temps amb nosaltres!

La lectura compartida de esta semana nos ha llevado a descubrir una nueva historia. El título nos ha hecho pensar que el protagonista de este cuento era otro, y es que a veces las palabras nos hacen viajar a través de los recuerdos… “Coco y la luna” aparecía en la pantalla y la mayoría pensaba en un chico con guitarra y acento mexicano.

El objetivo de la propuesta era claro; sin conocer la historia y tan solo con sus ilustraciones, debíamos ordenar el texto de ese cuento para que tuviera sentido. Al observar las ilustraciones vimos que el protagonista no era un chico, ¡era un cocodrilo! Ah, claro, Coco de cocodrilo… Concentrados y concentradas, y con la ayuda de las madres que nos acompañaban, fuimos colocando el texto bajo las imágenes. Después, en la pantalla, hemos podido escuchar el cuento mientras íbamos corroborando que nuestro trabajo estaba bien hecho.

¡Gracias Laura, Sònia, Marta, Abigail y MªAngels por acompañarnos y compartir vuestro tiempo con nosotros!

En l’última sessió de lectura compartida llegim “Textos polítics!”, aix no, “Textos poètics”! Que n’és d’important llegir totes les lletres i no només la primera síl·laba, oi?…

Doncs sí, textos poètics ens esperaven en la sessió, però què són textos poètics, a què ens recorden… Alguns ho van relacionar amb la paraula “poema”, vam seguir llegint i afegim “Endevinalles, adivinanzas”. L’emoció s’apoderava de nosaltres i cridàvem d’alegria, la proposta ens agradava.

Per grups i amb l’ajuda de les famílies que ens acompanyaven hem hagut de llegir diverses endevinalles, en català i castellà, per trobar la resposta que s’havia perdut. Algunes d’elles eren fàcils i les coneixíem, d’altres ens han fet bullir l’olla, i alguna altra ens hem atrevit a actualitzar-la proposant una nova resposta gens descabellada!

Gràcies Leo, Sílvia, Jairo, Carlos, Jenny i Quim per acompanyar-nos i compartir el vostre temps amb nosaltres!

Fa uns dies l’AFA va visitar-nos per portar un joc nou a la classe, “UNÁNIMO”! Dies després vam dedicar un moment per aprendre a jugar, entenent el funcionament i les normes així com l’objectiu. A partir d’una paraula, n’hem de pensar amb altres que puguem relacionar i, a més a més, coincidir amb la resta de jugadors/es. A simple vista sembla un joc fàcil però aconseguir coincidir amb les respostes dels altres no ho és tant. Per això, ara que sabem jugar, dediquem un racó de sistematització a jugar-hi per guanyar agilitat de pensament i aprendre/recordar vocabulari!

S’apropa la data per fer l’autoinforme i aquesta setmana passada les Alícies n’hem començat a parlar. És un moment important per començar a reflexionar sobre el nostre procés d’aprenentatge, la nostra actitud, el compromís que mostrem, l’esforç i la motivació per seguir superant-nos… Ens mirarem el melic però, cadascú el seu! I ens caldrà temps per fer una valoració honesta i real de tot plegat.

De moment aquesta setmana hem començat realitzant un autoretrat. A partir d’una imatge nostra hem creat el nostre propi retrat a llapis, amb calma i sense pressa, cadascú al seu ritme. Per a molts i moltes resulta difícil, “és molt complicat dibuixar-nos a nosaltres mateixos!”, verbalitzen. Altres es concentren i s’evadeixen de tot i tothom per centrar-se en ells i elles i van fent, dibuixant-se sobre el paper. Després l’hem resseguit en negre i l’hem pintat amb aquarel.les.