RÀDIO MARTA MATA, LA RÀDIO DE L’ESCOLA

Tenim nom!

Després de buidar l’urna, ens hem repartit les paperetes per grups per tal de poder fer un primer recompte. Quan cada grup ha obtingut els números de paperetes de cada opció, els hem posat en comú i els hem anotat en un full de dades per després fer els càlculs i trobar el nombre final de vots. Per poder arribar a aquests números finals cadascú ho ha fet fent servir les seves estratègies; amb reglets, alguns dits, amb sumes per descomposició (o en aranya com diuen molts), amb algoritmes verticals, o calculant mentalment… tot és vàlid quan sabem per a què fem el que fem, és a dir, quan hi ha comprensió. I amb els resultats finals, arriba el desenllaç: RÀDIO MARTA MATA!

Divisió d’opinions, uns més contents que d’altres, però cal saber entomar aquest resultat tant si agrada com si no i continuar amb el nostre repte.

Amb els resultats hem decidit crear un gràfic de barres per tal de poder representar-ho de manera visual i, amb aquestes estadístiques, hem anat aula per aula a comunicar la bona nova: tenim nom per la nostra ràdio!

Un cop a la nostra aula, ens hem tornat a preguntar si podíem representar d’alguna altra manera aquests resultats. Alguns pensaven a dibuixar i d’altres en deixar-ho per escrit. Finalment, la Cristina ens ha presentat una nova manera, per percentatges. En veure el símbol molts i moltes l’hem relacionat amb les compres i alguns productes que tenim a casa: “el 0% del Colacao vol dir que no té sucre”… Tot i la complexitat del concepte, ens hem atrevit a provar per mitjà del mateix gràfic de barres que ja teníem. L’hem tornat a crear, però aquest cop per manipular-lo. A partir d’una única barra que representava el 100%, hem pintat amb tres colors diferents les tres opcions segons la quantitat de vots. Després hem doblegat per la meitat aquesta barra per adonar-nos que vol dir el 50%, i hem pogut comprovar com l’opció més votada no arriba (per poc!) a aquesta meitat.

Podem dir que la meitat del Marta Mata, és a dir, el 50%, ha votat “Ràdio Marta Mata”?

No! Però casi!

Paperetes, urna, cens, vots… eleccions.

Recomptes, càlculs, estadístiques, percentatges… resultats.

SEGONA TROBADA AMB L’ESCOLA ÀURIA

El passat dia 1 de març les Tanits vam desplaçar-nos fins a Igualada per compartir una estona del matí amb els nostres companys i companyes de l’escola Àuria.

En arribar ens van convidar a pujar a les seves aules per conèixer l’espai i les seves rutines, vam poder adonar-nos com algunes d’elles s’assemblen a les nostres així com vam descobrir una de les seves eines importants de comunicació, els pictogrames. Abans d’esmorzar plegats al seu pati i de jugar una estona, vam anar a una aula polivalent per recordar els nostres noms i allà van explicar-nos la dinàmica que ens havien preparat: tres jocs cooperatius amb materials diferents!

Un cop finalitzats els jocs, les Tanits hem aprofitat la visita per ballar la coreografia que estem preparant a l’escola pel tancament del nostre projecte. Els nostres companys/es han estat ben atents i emocionats en veure’ns, creiem que el ball els ha agradat i ara ja començaran a practicar-la per ballar-la junts al maig!

Després d’acomiadar-nos de tots ells i elles, hem marxat fins al parc del Garcia Fossas per dinar i jugar una estona a les estructures de fusta que tant ens agraden!

ARRIBA EL DIA DE LES VOTACIONS

El passat dilluns 26 i dimarts 27 de febrer vam poder dur a terme el procés electoral per triar el nom de la futura ràdio de l’escola. Prèviament, vam organitzar-nos per torns i ens vam distribuir les diferents tasques per poder atendre a tots els votants.

Les famílies van poder votar a les entrades i sortides, i els nostres companys i companyes van poder fer-ho dins l’horari lectiu amb els mestres i practicants. Nosaltres vam estar força nerviosos, molt pendents que tot sortís bé, però també satisfets de veure com estàvem sent capaços de mobilitzar a la comunitat educativa per prendre una decisió important.

Tot i que al principi vam pensar amb què els votants fossin estrictament del cens de l’escola, vam anar adonant-nos que altres persones estaven força motivades i il·lusionades en formar part d’aquesta votació. Molts avis i àvies van acostar-se per demanar poder participar, també les dones de la neteja van voler dir la seva, i inclús dos exalumnes que s’enyoraven van agafar una papereta per deixar la seva opinió.

Tot està decidit! Ara ens tocarà fer el recompte de vots per saber quin serà EL NOM DE LA RÀDIO DE L’ESCOLA!

FEM DIFUSIÓ DEL PROCÉS ELECTORAL

Un cop ho tenim tot a punt, arriba el moment de convidar a la resta de la comunitat educativa. En petit grup preparem què explicarem i ens distribuïm el discurs, després practiquem a la classe i ens ajudem compartint consells per tal de millorar la postura corporal, la projecció de la veu o el control dels nervis d’exposar davant d’altres persones. Quan estem segurs i segures, anem a les aules dels nostres companys i companys d’escola per fer difusió de les votacions!

En paral·lel anem creant uns cartells per penjar a les diferents portes d’entrada a l’escola, amb ells volem informar a les famílies i convidar-les que participin també en la tria del nom de la futura ràdio de l’escola.

PREPAREM EL PROCÉS ELECTORAL

Per poder preparar les votacions reflexionem sobre aquest procés pensant molt bé com el realitzen els adults i què necessitarem per dur-lo a terme.

Per una banda, decidim l’espai on el farem i ens és fàcil posar-nos d’acord, el vestíbul de l’escola serà el lloc més adequat sobretot per la seva ubicació cèntrica i de pas. Pensem també en les dates, i per això mirem un calendari del mes de febrer. Estem d’acord amb el fet que un dia serà insuficient si volem que votin tots els infants de l’escola i les seves famílies, i acabem triant els dies 26 i 27 de febrer.

Un cop decidit el quan i l’on, passem a pensar en els materials i eines que necessitarem. Coincidim en el fet que ens cal una urna, primer se’ns acut fer-la nosaltres mateixos, però després ens adonem que les urnes dels adults són transparents i que potser aquesta característica és important per poder dur a terme un procés electoral transparent i just. “I si l’ajuntament ens deixa una de les seves?”, diu algú. I com sempre, quan pensem en ajuntament pensem amb el pare de l’Oliver, en Dani, que treballa allà i que sempre ens dona un cop de mà. Quan parlem amb ell, de seguida s’ofereix a ajudar-nos i, dies més tard, aconseguim tenir l’urna a l’escola!

Els adults, quan estan a la taula de votacions, també tenen uns papers on miren i anoten qui ha votat. Ningú sap com es diuen aquests papers i tampoc què apareix exactament així que la Cristina ens explica que es tracta d’un cens, unes llistes amb les dades personals de les persones que poden votar en aquella mesa electoral. “Necessitem un cens de l’escola!”, anem verbalitzant. En aquest tema és la Dolors, l’administrativa de l’escola, qui ens pot ajudar i baixem alguns de nosaltres a demanar-li aquestes llistes.

Després, ens posem a treballar al voltant de les paperetes. Cadascú de nosaltres dissenya la papereta tal com la imagina, més tard la compartim davant de la resta. De mica en mica, mitjançant el Canva i el projector, tots junts anem distribuint la informació i afegint petits detalls per personalitzar la nostra papereta.

“I quantes paperetes necessitarem?”, preguntem. Comença una gran conversa, tenim clar que hem de tenir present a tots els infants i mestres de l’escola, però, i les famílies com les comptem? Alguns creuen que tothom vindrà a votar i, per tant, haurem de tenir-ne moltes; d’altres no estem d’acord i creiem que tothom no podrà venir a votar. Finalment, després de molt debatre, acabem acordant que comptarem un membre per família i, si ens falten, podrem fer fotocòpies. D’aquesta manera, no malgastarem paper.

Calculem! Sumem tots els infants de l’escola, i busquem després el doble per tal d’afegir un membre per família. També sumem el nombre de mestres, practicants i altres persones que formen part de l’escola. Arribem a obtenir la xifra de 384 paperetes! Parlem llavors de la mida i mirem quantes ens hi caben en un full DIN-A4. Observem que caben 3. “Quantes fotocòpies li demanem al Toni ara?”, ens pregunta la Cristina. En petit grup pensem i busquem la resposta, però no és fàcil. Amb una mica d’ajuda descobrim que cal repartir la xifra de 384 en 3 grups, ja que 3 són les paperetes que podem encabir en un full. Finalment trobem que necessitarem 128 còpies! Li demanem al Toni aquestes còpies i, amb la guillotina, les tallem i preparem pel gran dia!

UN BON NOM PER LA RÀDIO

Per poder dur a terme aquest gran repte de crear una ràdio necessitem moltes coses així que comencem realitzant la nostra xarxa de coneixements per endreçar totes aquestes necessitats visualment.

Un dels punts amb el que tots i totes coincidim és la necessitat de buscar un bon nom per la nostra ràdio. Per parelles i amb un Chromebook descobrim un mapa de Catalunya amb totes les ràdios escolars localitzades. Decidim dedicar una estona a l’anàlisi dels diferents noms per tal de poder inspirar-nos i pensar amb el nostre. Després posem en comú les nostres recerques i acabem concloent que moltes tenen el mateix nom de l’escola o institut, però que d’altres han triat noms que tenen a veure amb les accions que es duen a terme en una ràdio donant un toc més original.

Se us acut com es podria dir la nostra ràdio?

Mil idees i combinatòries anem escoltant i anotant a la pissarra, al final ens quedem sense espai on escriure! Però cal ser realistes, imaginem-nos davant el micro dient alguns d’aquests noms, són pràctics de dir i entendre? De mica en mica, anem descartant molts dels noms fruit de la impulsivitat i emoció. Finalment, ens queden 6 noms que ens agraden i decidim fer una votació entre nosaltres per descartar-ne alguns més. Observem que tenim 3 noms que ens agraden força i no queda clar quin d’ells és el més triat. Però, un moment, si la ràdio és de l’escola, som les Tanits les que l’hem de decidir?
Tot i que algú creu que sí, la gran majoria pensem que la resta de companys i companyes de l’escola haurien de poder dir el que pensen.

Podem fer unes votacions on voti tota l’escola!

I així sorgeix una gran idea-repte més: proposem un procés electoral per triar el nom de la nostra ràdio!

LES TANITS VOLEM CREAR LA RÀDIO DEL MARTA MATA

Les Tanits tenim un nou repte entre mans!

Després d’acabar la nostra part del conte col·laboratiu, vam trobar-nos per pensar quin projecte d’aula volíem. Vam recuperar algunes converses del primer trimestre per adonar-nos que els nostres interessos giraven al voltant del món i les notícies, l’Aitor ens va fer memòria recordant el terratrèmol del Marroc del qual parlàvem al setembre amb molta emoció; ens agrada saber que està passant i el perquè. Però, posem sobre la taula una necessitat que per nosaltres és molt important; saber parlar projectant la veu i controlar els nervis quan exposem davant dels altres. Aquest curs promocionem i no perdem de vista aquest moment, tenim clar que hem de saber transmetre i compartir la nostra promesa davant la resta de l’escola i les famílies.

“Quin projecte podríem fer que ens ajudi a millorar la manera com ens expressem davant els altres i alhora ens permeti estar al dia del que passa al món?”, ens pregunta la Cristina. “Podríem fer un telenotícies!”, comparteix el Jon Ruiz. Ens emocionem amb la idea i sumem idees que ens venen al cap. Alguns manifesten que podríem sortir per televisió inclús!

Dies més tard reprenem la nostra conversa, hem pogut madurar les idees inicials i compartim altres punts de vista. Toquem de peus a terra per adonar-nos que no podrem sortir per televisió, almenys no per alguna d’aquestes que veiem des de casa. Pensem en altres mitjans de comunicació que ens ajudarien a treballar les nostres inquietuds i sorgeix la ràdio. Algunes Tanits comparteixen que per la ràdio es poden fer moltes coses, altres expliquen que coneixen altres escoles que en tenen i, sense adonar-nos-en, sorgeix una altra possibilitat. “Podríem fer una ràdio a l’escola!”, diuen alguns.

A la pissarra anem anotant els punts forts de fer un telenotícies i els punts forts de crear una ràdio a l’escola. En qüestió de 5 minuts, la banda de la ràdio ens queda repleta de possibilitats. Ho tenim clar; “Volem crear la ràdio del Marta Mata!”, i el més bonic és que tots i totes estem d’acord! Ràpidament, engeguem la nostra xarxa de coneixements per endreçar totes les idees i propostes que tenim a la pissarra: pensar un bon nom per la ràdio, ubicar-la dins l’escola, comprar el material que necessitem, anar a veure alguna ràdio i conèixer experts que ens assessorin…

I un cop tenim les idees endreçades, passem a l’acció, hem d’aprofitar la il·lusió i motivació del moment! Com ara ja tenim les nostres adreces electròniques personals, agafem Chromebooks individualment i busquem un correu que la Cristina ens ha enviat amb un enllaç per descobrir la ràdio escolar de tres escoles diferents. Ens posem auriculars i anem escoltant els diferents programes mentre a la llibreta anem anotant idees que ens agraden i altres curiositats que podríem aprofitar. Després, les posem en comú en gran grup i prenem nota!

L’EDAT MITJANA VA DURAR UN MIL·LENNI

La nostra curiositat per saber les dates de l’edat mitjana provoca que a la classe aparegui el llibre “Un poble en temps del romànic”. En la introducció trobem paraules importants i comencem a trobar respostes a les nostres preguntes.

“L’edat mitjana va abastar un període d’un mil·lenni.”

Aquesta paraula ens torna a connectar amb el temps i amb la línia que vam construir a partir de les centenes per simular els segles. Mil·lenni ens ho posa més fàcil, ràpidament pensem amb el mil, i molts de nosaltres comencem a calcular quants segles hi ha dins d’un període de mil anys. Alguns arribem a través del càlcul mental i d’altres necessitem mirar la línia per tenir referents visuals. Finalment, coincidim que un mil·lenni són deu segles! Mirem la línia del temps, visualitzem els deu segles i ens atrevim a fer algunes hipòtesi sobre en quin segle devia començar i acabar… arribem a la conclusió que l’edat mitjana va durar molt de temps!

Després vam mirar i escoltar un vídeo que ens explicava els anys concrets quan es considera que va començar i acabar l’etapa treballada.

“Comença al segle V l’any 476 amb la caiguda de l’imperi romà i acaba al segle XV l’any 1492 amb el descobriment d’Amèrica.”

En escoltar els anys ràpidament tornem a la línia del temps i els busquem per assenyalar-los. Ara sí, ara ja sabem quant temps va durar l’edat mitjana i quins anys eren. La nostra conversa se centra després a entendre “la caiguda de l’imperi romà”, alguns recordem els romans per còmics o pel·lícules i compartim alguns detalls sobre aquest poble com que van ser molt poderosos. Intuïm que al 476 van perdre tot el poder i van sorgir altres pobles. El descobriment d’Amèrica ens sona una mica més, n’hem sentit parlar a casa i també a molts llibres. El vídeo també comenta que l’edat mitjana finalitza amb el descobriment de la impremta i llavors recordem que el grup del Jordi es diuen així. A la gran majoria se’ns il·luminen els ulls! “La impremta va ser inventada a l’edat mitjana!”. Potser la Sínia també, però ho haurem d’investigar i això ho deixem per un altre dia.

Un altre aspecte que ens va sobtar bastant va ser veure anys difícils de recordar, per què no van triar el 400 i el 1500 per exemple! La practicitat sembla que hauria de ser més valorada, però ens adonem que el canvi d’etapa el marca un fet important i no pas l’any que passa, els fets importants en la història han provocat canvis a diferents nivells i això és el que permet que les persones i la nostra manera de viure evolucioni.

I és aquí on tornem a veure el vídeo per descobrir com vivien les persones en l’edat mitjana i com s’organitzava la societat. Descobrim la paraula Feudalisme i la jerarquia entre les persones d’aquella època. Algunes figures les coneixem gràcies a les sortides que hem fet aquests dies o a llibres i pel·lícules que veiem, però moltes altres són noves completament. Parlem de poder, de drets, de dignitat… i ens adonem de la sort que tenim al segle XXI si ens comparem amb les persones que van viure en l’època medieval.

 

INTRODUCCIÓ ACABADA!

Al desembre vam acabar d’escriure la nostra introducció pel conte col·laboratiu que compartim les tres escoles de Vilanova. Vam poder finalitzar el trimestre ben orgullosos del treball fet!

En tornar de les vacances d’hivern, ens havíem de preparar per presentar la nostra part davant de la següent escola encarregada de crear el nus, en aquest cas, l’escola Joan Maragall. Per això, cinc Tanits van ser les encarregades de representar a tota la classe. La setmana prèvia a la presentació, aquestes cinc persones van haver de preparar-se quina part deia cadascú, després, van assajar davant de la resta de classe i els altres van poder escoltar-los amb l’objectiu de donar consells per millorar alguns aspectes.

El passat dilluns dia 15 de gener va ser el dia de donar el relleu als nois i noies del Joan Maragall. La Marina, l’Ian, el Gerard, la Jana i el Jeffrey van desplaçar-se fins a l’altra escola i van fer una presentació espectacular. Els espectadors van poder fer preguntes relacionades no només amb la introducció sinó també amb la creació de les il·lustracions i dels personatges en volum, o sobre la manera com ens havíem organitzat per treballar.

Tots cinc van coincidir amb què havien passat una mica de nervis, això de parlar davant de tants nens i nenes desconeguts impressionava una mica. Però també estaven d’acord amb el fet que l’experiència havia estat molt positiva!