Després de la notícia sobre la boira gebradora, al grup Gebre se’ns van generar nous dubtes al voltant del fred i de l’instrument que el mesura (segons ells i elles), el termòmetre. Aquesta darrera setmana hem començat parlant i dibuixant els termòmetres que coneixem. Al compartir el que hem dibuixat ens adonem que el termòmetre que més coneixem és el que fan servir les nostres famílies quan sospiten que estem malalts. “És el termòmetre de la febre”, ens diu la Sara. “Llavors aquest termòmetre mesura febre?” ens pregunta la Cristina. “Si”, responem la majoria. Aclarim que no és exactament així i parlem de temperatura. A la pissarra escrivim Tº i molts i moltes comenten que ho han vist abans.

La Sara ens diu que “si al termòmetre surt un 37 vol dir que estem malalts perquè ens puja la febre”. Li proposem a la Valeria que faci d’infermera i que miri la temperatura del Jeffrey, el termòmetre marca 35,5. El Jeffrey no està malalt perquè no ha arribat al 37. “Podem mirar-nos la Tº tots i totes?”, preguntem emocionats i emocionades!

Tots i totes ens emparellem, pacients i infermers/es anem passant i compartint el termòmetre, i anem anotant els resultats a la pissarra. A l’acabar observem que ningú ha arribat a 37, ningú està malalt o malalta.

“Qui té la temperatura més baixa?” ens pregunta la Cristina.

“La Yassmin!”, dien alguns. “No, perquè té un 9” ens diu l’Aran assenyalant el decimal. “Si, és un 9 però has de mirar el número del davant del punt”, li explica molt bé el Miguel.

“I qui té la Tº més alta?” ens torna a pregunta la Cristina. Ens prenem el nostre temps per no caure en l’error de tornar a mirar els decimals i…

“El Joel!”, diuen certaments tots i totes.

Aquest cop hem conegut el termòmetre que mesura la Tº corporal però encara ens queden d’altres. Quin ens resoldrà les expressions “sota 0” i “6 positius” que ens van quedar pendents?

Arrel de la visita al Parc de Bombers d’Igualada, el grup Gebre hem parlat sobre els desastres que a vegades poden provocar aquests fenòmens meteorològics que donen nom als nostres grups de projectes. En el nostre cas, quan pensem en el gebre, ens venen ràpidament relliscades més o menys greus però que poden causar que les persones es facin mal. A mesura que les nostres converses i reflexions evolucionen ens adonem que no trobem coses gaire positives més enllà de que pot ser bonic si arriba a formar-se gel i, inclús, alguna bola de neu.

Per tal de fer noves descobertes alhora que canviar una mica la mirada envers aquest fenòmen, la Cristina ens mostra una notícia del 2017 que va ocórrer a les terres de Lleida. Els pagesos de la zona expliquen que han estat 28 dies seguits amb boira, en concret, amb boira gebradora. Uns pagesos ens mostren alhora que comenten com el pes de la gebre després de tants dies ha trencat branques d’arbres i això afectarà a la collita de l’oliva, alhora la brigada de l’Ajuntament de Guissona ha de sortir cada dia a tirar sal pels carrers del poble per evitar relliscades importants tant de persones com de vehicles. Però per una altra banda, uns altres pagesos, mostren i expliquen com el gebre també ajuda al creixement dels cereals degut a que fomenta la humitat així com als arbres fruiters ja que els protegeix de possibles plagues de fongs.

Després de veure i escoltar la notícia compartim les nostres impressions, a tots i a totes ens ha sobtat bastant la segona part doncs no sabíem que el gebre pogués ser bo per certs conreus, també ens ha sorprès força la quantitat de dies seguits amb boira, 28 dies! Un dels pagesos ha fet servir certes paraules que no hem acabat d’entendre; “sota 0” i “6 positius”… molts creiem que té a veure amb el fred però no sabem com explicar-ho.

“Però com sabem el fred que fa?”, ens pregunta la Cristina.

“Mirant les notícies!”, responem.

“I com ho saben els de les notícies?”, ens torna a preguntar ella.

“Ah, perquè miren unes màquines o aparells!”, “Si, el termòmetre!”, “La meva iaia en té un a la finestra…”…

Sembla que el gebre ens portarà a parlar de temperatures…

En la primera sessió de Projecte de comunitat ens va quedar pendent aclarir què volia dir el nom del nostre grup. La paraula GEBRE ens portava a pensar en coses ben diferents i volíem sortir de dubtes! Vam acordar que faríem servir els Chromebooks així que en la segona sessió vam anar-los a buscar.

I què és un Chromebook? – van preguntar els Rovellons.

Aquest moment va ser molt divertit. Vam demanar a les Alícies i a les Tanits que no diguessin la resposta i vam deixar que els Rovellons pensessin què podia ser. Van començar a dividir la paraula “Chrome” i “book”, i a fer associacions…

“Book” és llibre en anglès i “Chrome”… potser vol dir cromos! Un llibre de cromos!

Quina sorpresa al portar l’armari i veure ordinadors a l’obrir les portes! Després de riure una estona, vam repartir un Chromebook per parelles i vam buscar “gebre” al buscador de Google. Vam mirar fotografies, tot fugint de llegir, però les fotografies ens despistaven: plantes, carreteres, flors, taules… Vam seguir fixant-nos i vam veure que totes les fotografies tenien una cosa en comú, els objectes que sortien tenien com una espècie de gel a sobre. Era el moment de llegir per confirmar el que sospitàvem. Al llegir vam trobar que el gebre és el gel que es deposita sobre les superfícies quan hi ha boira. “És el gel de la boira!”, vam acabar resumint per entendre-ho millor. La Cristina ens va proposar que, si volíem, en la tercera sessió podríem intentar crear gebre, ràpidament vam dir tots i totes que sí!

Aquesta setmana al trobar-nos al matí vam arremangar-nos per fer l’experiment! Primer de tot vam preparar el material que necessitàvem: llaunes, gel, sal i una cullera. Després d’explicar els passos a seguir, cadascú de manera autònoma va organitzar-se i fer l’experiment. Un cop tots i totes vam tenir les llaunes preparades, era el moment de fer servir l’últim ingredient imprescindible quan volem experimentar: la paciència! Vam deixar tots els pots sobre un armari i vam observar què passava. Minuts desprès, vam poder apreciar al voltant de les llaunes una capa transparent que semblava aigua, mica en mica aquesta capa va anar emblanquint-se alhora que és feia més gran… “Gebre! És gebre!”  Experiment aconseguit!

Després de les proves era el moment de deixar-ho escrit com a bons científics i científiques que som. Seguint el model científic vam anotar tant el material com els passos a seguir així com les hipòtesi que teníem abans de començar i les conclusions finals a les que hem arribat.

El passat dimecres el grup Gebre vam reunir-nos per primera vegada a la classe per poder coneixer-nos millor i començar a parlar del projecte de comunitat d’enguany. Després de les presentacions, vam recordar que va passar la setmana anterior i cadascú va poder compartir com va viure les diferents activitats i propostes fetes.

Sens dubte, la principal inquietud que tots i totes les integrants del grup tenim és la de descobrir que vol dir el nom del nostre grup. Què vol dir “GEBRE”? El primer que se’ns va ocórrer va ser anar a la resta de les classes per saber els seus noms, “potser així tenim pistes de què vol dir el nostre!”, pensa la Iris. I així ho fem, passem per les altres 4 classes. Però… els noms de la resta tampoc sabem què volen dir i al final acabem en el mateix punt.

Seguim a la nostra aula i comencem a fer una llista amb les diferents idees que cadascú té, tot eren hipòtesi doncs la realitat és que ningú estava segur o segura de saber-ho.

“A mi em sona que és una planta d’aquelles amb les que fan infusions.”

“Jo crec que és alguna cosa relacionada amb la febre.”

“És un animal com una zebra”, “No, és com un conill!”

“Doncs jo penso que és una cosa del fred”

Cada membre del grup va poder dibuixar el que pensava i després pintar-ho amb aquarel·les. Aquestes primeres hipòtesi són fantàstiques ja que fem bullir molt l’olla i debatim entre nosaltres fent-nos dubtar!

Se’ns acaba el temps i decidim que el millor que podem fer és buscar a Internet. El pròxim dimecres farem recerca amb els Chromebooks, tindrà raó algú amb la seva hipòtesi?