Per poder crear una maqueta sobre la sala de ràdio, aquest cop no ens hem organitzat en petit grup, al contrari, hem treballat de manera individual. Cada Tanit ha pogut representar com imagina la sala de la ràdio per mitjà d’una capsa de sabates i material divers. Amb el nostre paper gran on havíem anotat totes les observacions sobre els objectes així com mesures diverses, ens hem centrat a organitzar la capsa de manera que es poguessin veure totes les nostres idees reflectides.

Tot i el treball individual, al llarg del procés de construcció hem pogut anar compartint opinions, suggeriments i consells entre nosaltres. També les idees dels altres ens han fet replantejar les nostres ajudant-nos a prendre consciència sobre detalls que a priori havíem obviat, com les columnes que trobem dins l’espai!

Dies després i amb les capses acabades, hem organitzat una petita exposició al passadís per poder mirar-les bé amb la intenció d’anar prenent decisions definitives. A la classe hem pogut compartir tot el que creiem important definint una distribució de l’espai que a tots i a totes ens agradi: una taula quadrada al mig on càpiguen 6 persones + 1 locutor, ubicar aquesta taula a l’alçada de la pissarra on escriurem l’escaleta el curs vinent, deixar la taula petita a prop dels endolls per si cal afegir algun instrument més, localitzar els armaris amb els ordinadors a la mateixa paret per deixar més espai, ubicar l’espai de gravació amb càmera al costat de la finestra i insonoritzar les dues parets grans.

Per tal de poder començar a decidir com volem l’espai de la sala de la ràdio, baixem fins allà per mirar amb deteniment tot el que hi ha. De manera individual, cadascú va anotant el que observa en un paper gran que hem repartir abans. Les anotacions són totalment lliures; hi ha infants que dibuixen alhora que apunten paraules claus, altres prefereixen escriure sense dibuixar… De mica en mica, anem compartint entre nosaltres allò que veiem alhora que van sorgint idees de tota mena. I entre converses sorgeix la necessitat de mesurar, mesurar parets! Per això anem a buscar cintres mètriques i les compartim per trobar números importants.

Seguim compartint allò que observem i ens adonem que hi ha objectes i instal·lacions que no podrem canviar i que, per tant, cal tenir-les molt presents en el nostre disseny final.

Un cop hem pres anotacions de tot el que creiem imprescindible, tornem a l’aula per compartir el que comencem a pensar. És curiós veure com són les nostres maneres de prendre anotacions, les estratègies que tenim a l’hora de representar l’espai, la necessitat per escriure paraules que donen més significat o seguretat per recordar després detalls…

I entre representacions i dibuixos sorgeix una idea, i si fem una maqueta de com volem la sala de ràdio?

Ara que ja ens han posat el vidre de la finestra, ens preguntem quant ha costat la nostra idea. Tant els professionals que ens han fet el forat com els professionals que ens han posat el vidre van fer un pressupost per l’escola i el Toni ens els ha facilitat.

Tots i totes teníem molt clar què havíem de fer així que cadascú a la seva llibreta ha fet els càlculs pertinents. Estem en un moment molt bonic a nivell matemàtic ja que hem adquirit estratègies noves de càlcul alhora que hem guanyat agilitat, a vegades la pressa ens fa equivocar, però el procés seguit el tenim molt interioritzat. Un cop hem arribat al total, hem compartit a la pissarra les dues grans estratègies que hem fet servir: la suma per descomposició i la suma en vertical. Ens adonem que les dues maneres són vàlides així que cadascú acabarà fent servir la que li resulta més pràctica i comprensible.

Després cadascú ha reflexionat sobre el cost de la finestra, la gran majoria pensava que seria més econòmica així que ens ha sorprès bastant el preu final.

Després de la conversa amb el Toni, ell va poder buscar uns professionals que ens poguessin fer el forat a la paret de la sala de la futura ràdio de l’escola. Va acordar amb ells un dia per venir i aquesta setmana ja ens han vingut a fer el primer pas per tenir la finestra desitjada.

En Jaime i en Pablo han fet les obres seguint les mesures que havíem pensat i, abans d’acabar la seva tasca, hem pogut acostar-nos i fer algunes preguntes que no han dubtat a respondre’ns (per què hi ha aquest ferro, quin material és aquest que trobem entre el pladur, per a què serveix…).

El següent pas serà posar el vidre fix per tenir la nostra finestra acabada! Ja tenim ganes de veure el resultat final!

Gràcies Jaime i Pablo!

Triat el nom per la ràdio continuem amb una altra de les tasques importants que tenim a la xarxa de coneixements del nostre projecte: on ubiquem la ràdio?

Mitjançant un plànol de l’escola, iniciem una primera conversa. Tenim clar que hi ha espais que no podem fer servir així que ens centrem en aquells altres que creiem disponibles. A la classe ens adonem que alguns d’aquests espais no els coneixem així que decidim voltar per l’escola amb l’objectiu de conèixer qualsevol lloc i valorar la possibilitat que allà dins puguem fer ràdio. En petits grups i amb un plànol, anem desenvolupant el nou repte. Després d’una estona tornem a la nostra aula i compartim observacions i idees sorgides. Valorem que a la gran majoria ens agraden dos dels espais que desconeixíem i decidim compartir punts forts d’ambdós espais per anar-los anotant a la pissarra.

La visita a Ràdio Nova ens ajuda en la tria, creiem que el lloc més adequat serà l’espai de trobada que queda a prop del magatzem del Toni. A més a més, recordem el vidre fix i ens agrada la idea de poder posar-ne un a la paret del passadís, així la resta de persones podran veure com es fa ràdio i inclús saber si s’ha acabat la gravació i poden entrar o no. Prenem mesures i valorem la grandària d’aquesta finestra-vidre, després amb un paper d’embalar intentem representar-la i el deixem penjat per fer-nos una idea. A més a més, anem a buscar un patufet per tenir present a quina distància del terra hauríem de col·locar el vidre, volem que també els més petits de l’escola puguin veure com es grava. Per això, la Lía pensa amb l’Aday i el va a buscar, ell es col·loca i reajustem l’alçada. Ens agrada molt! Però, aquesta sala l’ocupen els mestres de la comunitat de grans per fer les seves reunions… cal demanar permís i decidim anar a buscar a la Marta Trullols per presentar la nostra idea i valorar amb ella la possibilitat d’ocupar aquest espai.

Amb la Marta anem fins al passadís i ens col·loquem just al davant de la sala. Aprofitem que tenim al Toni molt a prop i li demanem que també ens escolti, ja que ell en sap molt sobre obres! Els expliquem tot el que hem pensat i els ensenyem el possible vidre, després preguntem a la Marta si seria possible ubicar allà la ràdio de l’escola i al Toni si creu que seria possible fer un forat per posar un vidre. La Marta s’il·lusiona amb nosaltres i ens comenta que ella mateixa parlarà amb els mestres de grans per buscar un altre espai on reunir-se, el Toni també s’engresca i s’ofereix a buscar una persona experta a fer forats i col·locar vidres per assessorar-se i ens promet que ens explicarà tot el que li expliquin.

De moment, tenim ubicació per la ràdio, però se’ns gira molta feina per refer l’espai!

Fa unes setmanes les Tanits vam desplaçar-nos fins a Ràdio Nova, la ràdio del nostre poble. Allà ens van atendre la Marisa i la Mireia, dues de les persones referents que fan possible que puguem gaudir de la ràdio a Vilanova del Camí.

Vam poder veure tant l’espai on preparen els programes, la zona de redacció, com l’espai on graven, l’estudi de ràdio. La Marisa, que és la directora de Ràdio Nova, va respondre’ns a totes les preguntes que nosaltres portàvem, però també ens va explicar altres dades força interessants que ens serviran per aplicar en la nostra futura ràdio.

Què han estudiat per poder fer ràdio, com s’organitzen les persones que allà treballen, quin tipus de programes realitzen, com preparen aquests programes, quines eines són importants per poder fer ràdio, com es cuiden la veu… són algunes de les preguntes necessàries que prèviament a l’escola havíem pactat com a importants a fer. Però, visitar una ràdio professional sempre inspira i provoca altres preguntes que fora d’aquest espai no se’ns havien ocorregut. La Marisa i la Mireia ens van fer adonar de la importància de les característiques que ha de complir l’espai. Ens fixem en les parets i la forma del que sembla han fixat a sobre, ens expliquen que és un material especial per amortir la veu i que aquesta sigui més dolça. També ens fixem en el vidre fix que separa l’espai de redacció i del de gravació, interessant i important per poder veure’s i valorar si la gravació ha acabat.

Abans d’acomiadar-nos, fem l’última pregunta: “Ens podríeu donar un consell per fer bona ràdio?”. La Marisa i la Mireia tenen molt clara la resposta, “que tot el que comuniqueu a través de la vostra ràdio, sigui sempre veritat”.