ELEFANTS DE PLASTILINA

Cristina Vargas25/09/22  

Aquests dies mentre hem preparat l’aula i els materials que necessitem, hem pogut adonar-nos que podem estar tots i totes treballant fent coses diferents però que és molt important cuidar l’ambient per tal que totes les Alícies puguin treballar a gust.

Amb la finalitat d’incidir justament en aquest treball concentrat, en calma i autònom, hem proposat la creació d’un elefant de plastilina. A simple vista semblava difícil però seguint els passos indicats i utilitzant les eines i estratègies que ens proposaven, hem pogut atrevir-nos. Per moments alguna dificultat s’ha presentat; aquella forma que es resisteix, trobar l’equilibri entre algunes parts de l’elefant, aquella orella que torna a caure, trompes massa petites o massa grans… equilibris, pes, proporcions; conceptes que no verbalitzem però que es posen de manifest sobre la taula.

I un cop tenim els nostres elefants deixem anar la nostra imaginació i creativitat creant un suport per poder portar-lo cap a casa. Escenaris ben diversos han començat a prendre forma, ens els anem ensenyant i agafem idees, ens demanem ajuda i ens donem consells. El resultat: sessions de concentració i esforç compartit que ens demostren que amb calma tot acaba sortint!

 

 

ELS PRIMERS DIES DE LES ALÍCIES

Cristina Vargas22/09/22  

Comencem un nou curs amb ganes de retrobar-nos, avancem una porta més pel passadís de dalt i ja som Alícies!  Aquest any ens acompanyen dos companys nous, en Liam i la Hanane que, com nosaltres, han arribat a la classe amb il·lusió i noves expectatives.

Aquests primers dies hem aprofitat per posar a punt l’aula així com el material que necessitarem al llarg del curs: pinces, llibretes, punts de llibre, carpetes,… També hem pensat entre tots i totes les responsabilitats que necessitem pel bon funcionament i organització de la nostra aula i hem consensuat quines seran les imprescindibles de dur a terme. Alhora hem trobat temps per pensar en nosaltres mateixos i en aquells aspectes que volem millorar formulant nous pròpòsits per aquest primer trimestre, això ens ha portat a parlar d’esforç i constància per aconseguir-ho.

Al llarg de l’estiu hem realitzat uns diaris que també estem compartint aquests dies. Per una banda, exposem el que hem fet fent memòria però ajudant-nos de fotografies i dibuixos, ens esforcem per fer-nos entendre i responem aquelles preguntes que ens van fent. Per una altra banda, treballem l’escolta activa mantenint l’atenció per escoltar tot el que els nostres companys i companyes van explicant-nos del seu temps d’estiu.

HORT VERTICAL EN MARXA!

Cristina Vargas13/06/22  

Les últimes sessions de projectes de comunitat, el grup de la Cripta, les hem dedicat a construir l’hort vertical que ens havíem proposat. Després de prendre mesures de l’espai i de recollir ampolles i garrafes de plàstic, en petit grup vam distribuir-nos la reixa per dissenyar com seria aquell espai de l’hort. Amb el disseny a la llibreta vam agafar les ampolles i garrafes necessàries i vam preparar-les segons la posició que volíem fer servir. Vam preparar els forats de drenatge de l’aigua, vam fer el forat gran per posar la terra i la planta, i després vam lligar-les entre elles segons el nostre disseny. Paral·lelament vam fer una recerca sobre quines plantes podríem plantar en un hort vertical.

Un cop vam tenir la construcció feta a la classe, vam baixar fins a la reixa per col·locar-les. En un primer moment vam decidir que les lligaríem amb corda però al posar la terra vam adonar-nos que el pes total de les ampolles necessitaven més subjecció. Se’ns va ocórrer utilitzar brides i vam buscar-ne. Un cop col·locat a la reixa i amb totes les ampolles i garrafes plenes de terra, vam calcular quantes plantes necessitaríem entre tots i totes, i un matí vam anar fins la botiga del carrer Sant Josep per fer una compra; quina sorpresa la nostra al trobar-nos la botiga tancada per assumptes personals!

La Lídia i la Cristina van decidir que anirien elles a comprar-ne i que ja ens compartirien el que trobéssin! Finalment, vam plantar algunes aromàtiques com romaní, farigola, lavanda, julivert, menta i alfàbrega, però també vam plantar enciams llargs, enciams roure, enciams trocadero, algunes bledes… i unes tomaqueres, pebrots i carbasses que el pare de la Cristina ens va regalar.

Ens ha quedat molt xulo i estem satisfets i satisfetes per la feina feta, ara bé… aquests dies que baixem a regar ens adonem que la calor i la manca de pluja ens està posant les coses un xic complicades! Aconseguirem mantenir-ho viu fins el dia 22? No ho tenim clar però, en el cas que tot acabi morint durant l’estiu, al setembre ja reprendrem el que calgui!

TANCAMENT “COM PODEM FER VISIBLE L’INVISIBLE?”

Cristina Vargas06/06/22  

El passat dilluns vam convidar a les nostres famílies al tancament del nostre projecte d’aula “Com podem fer visible l’invisible?”. Dies enrere, quan preparavem aquest final, vam fer un breu repàs sobre les descobertes fetes i vam compartir les conclusions i reflexions a les que hem arribat junts. Tenim clar que ara sabem moltes coses del nostre cos, i que hem fet visible tant el que tenim per dins com altres aspectes més complexos relacionats amb la diversitat. Recordem també la sortida al Human Bodies amb aquells cossos que explicaven coses sobre la vida que havia viscut aquella persona. Arribem al final amb tres paraules sobre la taula, HISTÒRIA, CUIDAR i RESPECTAR. 

Per tot plegat decidim realitzar un tancament diferent on les nostres famílies puguin adonar-se també de la importància de cuidar el nostre cos, de respectar-nos a nosaltres i als altres, per finalment poder aconseguir que el nostre cos deixi una bona història.

Ens organitzem en petits grups i preparem diferents propostes:

  • Una coreografia, estil Zumba, per transmetre la importància de tenir el nostre aparell locomotor actiu.
  • Un joc de ioga per oferir un mecanisme amb el que aconseguir tenir més relaxat el nostre sistema nerviós.
  • Un berenar saludable per ensenyar a cuidar la nostra microbiota i el nostre sistema digestiu.
  • Un passeig sense fer servir la vista (acompanyats d’un guia) i un taller d’escriptura en llenguatge dactilològic i en Braille per sensibilitzar-nos davant la diversitat de persones que poden conviure amb nosaltres.

Acabem amb la sensació d’haver transmés el nostre missatge alhora que hem gaudit moltíssim d’aquesta tarda amb les nostres famílies. Tot i així, encara queda una altra proposta per mostrar però… hauran d’esperar fins el dia de la promoció.

“CONÓCEME POR MIS HABILIDADES, NO POR MIS DISCAPACIDADES”, Hensel

Cristina Vargas15/05/22  

Aquest projecte d’aula ens està portant per diferents camins i, un d’ells, ens ha fet arribar al punt de plantejar-nos si totes les persones funcionem igual o no. Tenim claríssim que som diferents i això ens provoca mirar-nos atentament a nosaltres mateixos i als altres. A simple vista podem veure molts aspectes però és dedicant temps a les persones que arribem a coneixer-les i a saber realment com són. A més a més, ens adonem que allò que podem veure dels altres sovint ens condiciona a pensar com són, què saben fer i què no.

Per començar a fer visible certs aspectes relacionats amb la diversitat i el diferent funcionament de les persones, visualitzem un conte a la pantalla: “Por cuatro esquintas de nada”. Amb aquesta història compartim impressions i reflexionem sobre aquestes diferències que a vegades condicionen però amb les quals podem conviure si la nostra mirada és la d’ajudar a l’altre.

En petit grup llegim una frase: “Conóceme por mis habilidades, no por mis discapacidades” de Robert M.Hensel, i parlem sobre el significat, què ens està dient?… Coincidim bastant en les nostres reflexions i valorem la importància d’aquest missatge, realment tots i totes volem que ens coneguin per tot allò que podem arribar a fer i ens ho valorin. A partir d’aquí, comencem a conèixer la vida de diferents persones que han estat reconegudes per les seves habilitats tot i tenir alguna discapacitat o dificultat com: Usain Bolt, Frida Kahlo, Louis Braille, Leo Messi, Ashley Fiolek o Pol Makuri, al qual hem tingut el privilegi de conéixer personalment.

Aquest camí centrat en conéixer la diversitat de persones que ens envolten ens ajuda a prendre consciència i per això dediquem diverses sessions a descobrir les diferents discapacitats que podem trobar en la nostra societat. Ens sensibilitzem amb la discapacitat visual a través de contes com “El libro negro de los colores” o “Tanca els ulls”, treballem a partir de l’alfabet Braille i aprenem a escriure el nostre nom. La discapacitat auditiva la descobrim amb el conte “Chim chim y el tiramisú” que ens expliquem dos experts en llenguatge de signes, també visualitzem diverses cançons en aquest llenguatge i aprenem a dir el nostre nom a través del sistema dactilològic. A més a més, visualitzem un vídeo per conèixer el dia a dia d’en Francisco, una persona sord-cega que ens mostra com es comunica i com es desenvolupa en un dia qualsevol. A través del curtmetratge “Cuerdas” podem parlar de discapacitat mental, i compartim diverses experiències viscudes que anem relacionant a mesura que anem descobrint la diversitat.

VOLEM MÉS VERD A L’ESCOLA!

Cristina Vargas01/05/22  

El grup de la Cripta Güell tenim un repte entre mans!

Després de descobrir la BioArquitectura i de compartir la importància de cuidar el nostre entorn, ens fixem en la nostra escola i els seus espais. Valorem entre tots i totes que manca més “verd” i pensem de quina manera podríem nosaltres canviar això. Ràpidament sorgeix la idea de plantar en algun espai, recordem que abans teníem un petit hort i que inclús nosaltres volíem reconvertir-lo en jardí quan érem Rovellons i parlàvem d’abelles. Aquest espai però, ara no podem fer-lo servir, les i els patufets l’han transformat en un lloc per jugar i li estan treien molt de suc. Seguim pensant en altres propostes i sorgeix la idea de plantar un arbre al pati de petits, plantar flors en torretes i construir alguna estructura al costat de la cuineta de mitjans o crear un jardí o hort vertical en algun espai del pati de grans i mitjans. Abans de decidir-ho dediquem un minuts a parlar sobre què és un repte i què no, la importància de pensar i seguir un procés que impliqui investigar i posar-nos a prova fent servir les nostres pròpies eines i estratègies per poder fer/crear/construir alguna cosa útil entre tots i totes. Aquesta conversa ens porta a descartar la primera de les idees, plantar un arbre, sabem que això no ens suposarà una gran feina. Pasem a decidir i la idea de crear un jardí o hort vertical ens entusiasma a una gran majoria.

Dies després busquem idees als Chromebooks que ens serveixin d’inspiració, aprenem a descarregar fotografies d’internet i les imprimim. Les anem classificant segons els materials fets servir i valorem quines propostes són més adequades segons les nostres possibilitats i el temps del que disposem. Arribem a la conclusió que podem construir-ho a partir d’ampolles i garrafes de plàstic que reciclarem i decidim començar a recollir cadascú a casa seva. Més tard baixem al pati i passegem amb la finalitat de buscar el millor espai. Valorem diversos racons fins que, finalment, coincidim tots i totes: al passadís al costat del gimnàs pot ser possible i, a més a més, falta verd!

INAUGUREM LA FONT

Cristina Vargas01/05/22  

L’última setmana del segon trimestre vam poder convidar a les nostres famílies a l’escola per tal de compartir un dels nostres reptes aconseguits: la font amb trencadís. La data ens emocionava moltíssim, per una banda perquè podiem ensenyar la nostra feina de tot un trimestre i, per una altra, perquè per fi els nostres pares i mares entrarien per la pista i podrien veure de prop la nostra tasca!

Una setmana abans els dos grups, Torre Bellesguard i Cripta Güell, vam trobar-nos per tal de preparar una petita exposició amb fotografies que ens ajudessin a explicar el procés seguit. En petit grup, vam repartir-nos els principals passos i vam fer una selecció de fotografies, després vam distribuir-les en una cartolina i vam decidir quines paraules podrien acompanyar les imatges. Aquesta feina no era pas senzilla, haviem de posar-nos d’acord dialogant, ser curosos en la selecció tant de fotografies com de paraules, cuidar l’estètica però també el contingut. Mentrestant, un altre petit grup va preparar la part pràctica d’aquesta trobada amb les famílies doncs a banda de les explicacions també volíem compartir la tècnica del trencadís. Per això vam demanar ajuda al Toni que va preparar-nos unes fustes quadrades i petites alhora que va comprar-nos més cola. Aquest grup també va trencar rajoles que va organitzar en caixetes pel dia de la inauguració. Quins millors mestres que nosaltres mateixos?

El dia de la inauguració vam rebre a les nostres famílies a la pista i vam acompanyar-les per aquesta petita exposició on van poder entendre una mica millor tot el procés seguit. Després vam rebre al Pere Bartolí, l’expert que ens ha ajudat en aquest repte i, amb ell, hem donat pas a la inauguració oficial de la nostra font.  Tot seguit hem passat a la part més pràctica on hem pogut ensenyar a pares i mares com fer un trencadís.

Ha estat un dia molt emocionant per a nosaltres així com per a les nostres famílies i mestres!

EL PES DEL NOSTRE CERVELL

Cristina Vargas06/04/22  

Encuriosits i encuriosides per tot el que té a veure amb el cervell, la setmana passada vam treballar al voltant d’una informació que vàrem trobar al buscar informació a casa. Algunes Tanits van trobar una dada força interessant: el pes del nostre cervell!

“El cervell humà d’un adult pot pesar entre 1,2 i 1,5 Kg!”

Dit així… a uns ens sembla molt i a altres poc, ens costa visualitzar aquest pes. Per això, en les estones de sistematització de l’última setmana, hem fet servir unes bàscules de cuina i hem buscat objectes quotidians que tenim dins la nostra classe amb l’objectiu d’arribar al pes del nostre cervell i així poder-nos fer una idea més real. El pes a la bàscula ens sortia en grams i ha estat tota una oportunitat per poder treballar els conceptes de quilo i grams i les seves equivalències. Per altra banda, hem seguit treballant amb números grans i ja no ens fa tanta por llegir-los.

Trobar els objectes que plegats sumaven una xifra entre el 1200 i el 1500 no ens ha costat però al veure calaixos, llibretes, llibres i cantimplores apilats ens ha semblat que el nostre cervell té un pes considerable.

Per seguir treballant al voltant del pes, hem fet un petit joc! Sense saber el pes real dels cervells de 10 animals diferents, hem hagut d’atrevir-nos a endreçar-los de més pesat a menys. En petit grup hem hagut de debatre, fer hipòtesis i arribar a un concens per poder proposar un ordre. Finalment el resultat ens ha sorprès moltíssim: ningú ha encertat quin dels 10 cervells era el més pesat! Per últim ens hem col·locat en aquesta llista, els humans no som els animals amb el cervell més pesat, i aquesta petita reflexió ens ha portat a pensar si realment el tamany i pes del cervell determina si som més intel·ligents o no. En aquest punt no ens ha costat gaire posar-nos d’acord, tots i totes pensem que el pes i tamany no té res a veure amb la intel·ligència. Tindrem raó…?