QUAN ÉS L’EDAT MITJANA?

Cristina Vargas22/01/24  

El grup Sínia ens hem fet diferents preguntes en descobrir els noms dels grups així com què vol dir el nom del nostre projecte de comunitat. Ho analitzem tot per tenir pistes, inclús la tipologia de les lletres dels cartells!

Ara ja sabem que estem situats en l’edat mitjana, però… quan era l’edat mitjana? Fem les nostres hipòtesis tot fent volar coloms, però sabem que així no podrem saber del cert la resposta. Recuperem la paraula segle que tenim anotada a la nostra xarxa de coneixements després de la sortida al castell dels Claramunt i alguns de nosaltres expliquem a la resta de companys què vol dir. Definim el segle com un període de 100 anys i molts fan paral·lelismes amb la centena dels reglets que sovint fem servir. Ara ja sabem que “segle” és una paraula important quan parlem d’etapes de la història.

Descomposem l’any 2023 de diferents maneres; fem servir els milers, les centenes, les desenes i les unitats dels reglets. Trobem descomposicions molt diverses, però finalment decidim fer ús al màxim de la centena, és a dir, del segle. A terra anem col·locant els reglets alhora que anem comptant de 100 en 100 fins a arribar a l’any 2000. En aquest moment ens adonem que necessitem reglets més petits per acabar fent el 23. I arriba el moment d’adonar-nos de quantes centenes hem fet servir, o dit d’una altra manera, quants segles tenim?

“Tenim 20 segles i una mica més!”, comenten. Decidim numerar-los, però llavors ens avisen que els segles es numeren fent servir números romans. Compartim què sap cadascú dels números romans fins a arribar a acordar els valors de les lletres que feien servir, expliquem també com fent combinacions arribem a fer tots els números i ens sembla increïble!

Encara no hem pogut respondre la nostra pregunta, quan és l’edat mitjana?, haurem de fer recerca si volem ubicar-la en aquesta línia del temps amb segles que hem construït.

TABALUGUES I TANITS TORNEM A LLEGIR JUNTS

Cristina Vargas15/12/23  

Aquesta tarda, Tanits i Tabalugues ens hem tornat a trobar per compartir una estona de lectura. Avui ens hem organitzat àgilment, ja que tots i totes teníem clar què fer i hem anat a buscar una parella amb qui llegir.

Petits i mitjans gaudim molt d’aquesta estona; els Tabalugues ens sentim recolzats i acompanyats en aquest procés gens fàcil, i les Tanits ens emocionem al sentir que som experts i referents pels nostres companys més xics. A poc a poc va creant-se un triangle perfecte entre els tabalugues, les tanits i la literatura que ens ajuda a donar valor al procés lector que tots i totes estem vivint, cadascú al seu ritme i en moments diferents, però perfectament compatibles perquè tots i totes continuem avançant.

Ens acomiadem agraïts i agraïdes per la trobada compartida esperant amb il·lusió que arribi la pròxima!

DESEMBRE, TOTS ELS NOSTRES SENTITS AL BOSC

Cristina Vargas15/12/23  

Dilluns al matí les i els mitjans vam anar caminant fins al bosc proper al parc fluvial de Vilanova. Aquest cop, però amb una nova proposta amb la qual encetaríem la nostra llibreta de camp.

Som conscients realment de tots els colors que podem veure al bosc? I dels sons que escoltem? I de les olors? I de tot allò que sovint toquem quan juguem? La proposta d’aquest dilluns ens ha permès apropar-nos al bosc a través dels sentits per tal de prendre consciència sobre aspectes que sovint ens passen desapercebuts. De les observacions que hem pogut anar valorant de cada una de les quatre propostes n’hem deixat constància a la llibreta de camp i aquesta novetat ens ha agradat molt.

No hem pogut acabar de realitzar tot el que volíem, escoltar-olorar-observar-tocar el bosc requereix un temps així que al gener hi tornarem per continuar la feina que tot just ha començat!

PRIMERA TROBADA AMB L’ESCOLA ÀURIA

Cristina Vargas11/12/23  

El passat divendres 1 de desembre vam fer la primera trobada amb els infants de l’escola Àuria. En aquesta primera trobada nosaltres vam ser els amfitrions, la nostra escola va ser el punt de trobada i les Tanits vam ser les encarregades de preparar la sessió des d’educació física amb la Lídia i l’Oriol. Pensant en els nostres companys i les seves instal·lacions, però també que aquesta trobada donés peu al joc entre nosaltres, vam crear dues zones; una amb pilotes de diferents mides i textures, i una altra amb les estructures toves que tenim al gimnàs.

Va ser una trobada molt bonica, al principi tots i totes estàvem un xic nervioses ja que no ens coneixíem. Però, amb respecte i moltíssima il·lusió per fer nous amics i amigues, vam anar establint vincles a través del joc, de les paraules, de les mirades i gestos entre nosaltres.

Després d’acomiadar-nos, les Tanits hem fet una conversa a l’aula on hem compartit impressions, emocions i sentiments. No tots i totes ens hem sentit de la mateixa manera, tampoc tots hem pogut crear el lligam que volíem. Però tots i totes coincidim que aquesta experiència ens ha agradat moltíssim i que ja tenim ganes que arribi la segona de les trobades a la seva escola. Aquestes Tanits no són del tot conscients, però han crescut taaaaaaant per dins…

Moltes gràcies per haver vingut a la nostra casa, escola Àuria!

LA DIVERSITAT QUE ENS ENVOLTA I DE LA QUE EN FORMEM PART

Cristina Vargas24/11/23  

Les Tanits sabem que aquest curs estarem molt en contacte amb infants d’altres escoles per mitjà de dos projectes diferents. Un d’ells ja el tenim engegat, el conte col·laboratiu, i de l’altre sabem que serà amb l’Escola Àuria d’Igualada. Per tal de començar a posar paraules a aquest nou projecte compartit, descobrim plegats la següent frase:

Després d’uns minuts, alguns ens anem atrevint a compartir què creiem que volen dir aquestes paraules de Robert Michael Hensel. Ens centrem en la paraula “Habilidades” i sembla que tots i totes anem entenent el mateix. Algú s’anima a dir les seves habilitats i, de mica en mica, tots i totes anem afegint les nostres. La conversa segueix i parlem de la segona paraula, “discapacidades”. Aquesta ens costa més de definir, podem apreciar en el nostre discurs com no volem ser despectius ni ofendre a ningú. Ens ajuda posar exemples, moltes Tanits coneixem a persones que tenen alguna discapacitat o les hem vist pel carrer. I després passem a parlar de tota la frase en conjunt. Finalment, concretem que estem molt d’acord amb aquestes paraules, tots i totes volem que els altres ens coneguin per tot allò que sabem fer però no per allò que ens costa o no sabem fer. Després parlem de l’autor d’aquesta frase i de la seva discapacitat, un noi amb espina bífida.

Tot seguit recuperem un conte que l’any passat ja vam descobrir i ens va encantar, “El cazo de Lorenzo”. Aquest cop li hem pogut treure més suc, el context ens ha ajudat. Aprofitem el bon clima a l’aula i la serenitat que tots mostren per explicar un segon conte “Por cuatro esquinitas de nada”. Clarament, tots i totes ens adonem de la importància d’acceptar als altres tal com són, que “no podem retallar a les persones!”. Però, i entre nosaltres, mai pretenem canviar allò que no ens agrada dels altres o allò que no entenem o compartim?

PERSONATGES CREATS, DESCRIPCIONS QUE COMENCEN

Cristina Vargas24/11/23  

Finalment, aquesta setmana hem acabat els nostres personatges del conte col·laboratiu: la Martina, el Joanoi i el Pompei, així com la façana de la casa on hem pensat que viuran. Els hem col·locat al passadís per tal que la resta de l’escola pugui veure el resultat i hem passat per les classes a explicar-ho.

Paral·lelament, els mateixos grups hem començat a fer les descripcions de cada protagonista així com del lloc on viuran, ja que ens servirà per a la introducció. Prèviament, vam treballar a partir d’una proposta d’aprenentatge com havia de ser una bona descripció, quins aspectes ha de recollir i l’ordre a seguir perquè el resultat sigui coherent. A l’hora de redactar alguns ho fem primer sobre paper per després passar-ho en un document digital, d’altres grups proven de fer-ho directament amb Chromebook; aprofitem aquesta situació d’aprenentatge per començar a descobrir el Drive. Escriure a ordinador ens permet visualitzar allò que anem redactant entre tots i totes, fer canvis que consensuem i corregir errades ortogràfiques que la mateixa aplicació ens va marcant. De tant en tant, els mestres ens ajuden a refer expressions, inclús a allargar frases posant una mica de gràcia. I, a mesura que anem acabant les descripcions en petit grup, les anem compartint en veu alta amb la resta de la classe per tal de valorar entre tots si la donem per bona.

SÍNIA, SOM EL GRUP SÍNIA!

Cristina Vargas19/11/23  

El primer dia de projectes de comunitat vam marxar amb el dubte de quin seria el nom del nostre grup. En aquesta segona sessió comencem compartint les nostres hipòtesis ajudant-nos dels dibuixos que vam fer. Exposem davant de la resta del grup quina idea tenim i com l’hem representada sobre paper, si l’hem escoltat o vist anteriorment i a on, així com per a què creiem que serveix.

Un cop tots i totes hem compartit el nostre dibuix, decidim analitzar què són els altres grups perquè el Liam recorda que “normalment els noms dels grups estan relacionats”. A la pissarra anotem els altres quatre noms i busquem similituds. “Podria ser Sinaí ja que és un lloc i la brúixola serveix per orientar-nos”, “També podria ser Sínia perquè és un instrument com la impremta”... No ens queda clar i volem sortir de dubtes! Decidim fer un pas més, mentre el Magí busca “Sinaí” al Google, un altre grup busca al diccionari “Sínia”.

Sinaí: “La península del Sinaí és una península de forma triangular, situada a la part asiàtica del Pròxim Orient.”

Sínia: “És una màquina d’elevar aigua. Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d’aigua o fins i tot del vent”.

Ho tenim clar, som el grup sínia ja que en l’endevinalla trobem les paraules: rodona, fusta i aigua. Ho sospitàvem i molt, però la paraula Sinaí i les relacions que hem establert amb altres paraules ens ho han posat difícil! Tots contents i contentes, tenim nom: som el grup Sínia!

ELS PROTAGONISTES DEL CONTE PRENEN FORMA

Cristina Vargas19/11/23  

Aquestes setmanes estem immersos en la construcció en volum dels nostres personatges i de la casa on imaginem que viuran amb material reciclat divers. Per poder organitzar-nos establim una conversa per parlar de diferents criteris importants que cal tenir present perquè els necessitarem en aquest repte de crear un conte: creativitat, escriptura, competència digital i lideratge. Pensem en quin d’aquests criteris podem destacar i ho anotem a la pissarra. A partir d’aquí, fem quatre grups amb membres de cada un dels grups de la pissarra i triem quin dels personatges volem crear.

Compartim idees, pensem possibles materials, fem esbossos, intercanviem opinions i algun malentès, uns aprenem a cedir i d’altres a defensar el que pensem… Després de dos dies treballant per separat, decidim trobar-nos per compartir aquestes primeres idees, ens ajudem i aconsellem, alhora que establim certa coherència amb les mides dels nostres personatges. “Si el Pompei és el fill, no pot ser més alt que els pares!” Agafem regles de 30 i 50 cm, comparem alçades que creiem lògiques i acabem pactant l’alçada exacta de cada un dels protagonistes. “I la casa, com hauria de ser?” Els regles se’ns queden petits i anem a buscar un de pissarra, al davant tenim el regle de 100 cm que ens ajuda a poder visualitzar quina hauria de ser l’alçada de l’edifici.

Dues setmanes després comencen a prendre forma les nostres creacions. Estem satisfets i satisfetes dels resultats que es comencen a apreciar, el procés no ha estat fàcil, sobretot posar-nos d’acord amb com fer les coses, tots i totes creiem que les nostres idees són més bones, però el cert és que compartint-les i debatent-les aquestes idees creixen i es transformen per acabar sent noves idees que ja són propietat de tots i totes.

PROTAGONISTES TRIATS

Cristina Vargas03/11/23  

Després de valorar tots els nostres personatges hem passat a fer una estadística per saber quins personatges eren els millor valorats. Amb la nostra rúbrica a la mà, hem compartit quins eren els nostres “molt” construint entre tots i totes una gràfica per cada un dels personatges. Després, cadascú s’ha fet les seves i les ha docmuentat a la llibreta.

Ens adonem que hem estat molt generosos i que no tenim un personatge clararament millor valorat sinó que estem entre uns quants, i per això decidim fer una votació entre els finalistes. Preparem tres caixetes i tres papers de colors diferents per cadascú, cada color farà referència a un dels tres personatges. Davant tenim un procés electoral! De manera secreta hem escollit aquell personatge que més ens ha agradat i hem depositat el paper a la caixa corresponent. Un cop tothom ha decidit, dues Tanits han passat a fer el recompte de vots mentre una tercera Tanit anava anotant el número de vots finals a la pissarra.

Ja ho tenim! Els protagonistes del nostre conte col·laboratiu seran el Joanoi metge, la Martina youtuber i el Pompei monstre!

Un altre repte se’ns presenta, quina relació tindran un metge, una youtuber i un monstre?

SÍNIA O SINAÍ?

Cristina Vargas02/11/23  

“Sóc de fusta i rodona,

gira que girarà que l’aigua em mourà.”

Amb aquesta endevinalla el nostre grup comença a barrinar! Darrere d’aquest joc de paraules s’amaga el nom del nostre grup, així que tots i totes ens concentrem i comencem a compartir primeres idees i hipòtesis. A molts de nosaltres ens venen representacions visuals a la nostra ment i per fer-nos entendre acompanyem amb gestos el nostre discurs, però costa trobar les paraules… la paraula! Arriba una segona pista per sumar a tota la informació que l’endevinalla ens estava donant. Unes lletres apareixen, en concret, cinc: A, S, N i dues I, una d’elles amb accent. A l’hora d’intentar endreçar-les un infant s’adona que el retallat és important i que si fan encaixar els papers… apareix la paraula… SÍNIA! En aquest moment alguns de nosaltres verbalitzem que aquesta paraula l’hem escoltat en altres moments, “és com una cosa molt antiga”, diu un d’ells. “Si, i l’endevinalla està escrita en un pergamí que també és antic!”… els caps segueixen barrinant!

Un cop a la classe decidim fer un dibuix de com cadascú imagina la solució de l’endevinalla fixant-nos sobretot amb la descripció que en fa; rodona, gira, fusta… Després d’una estona un altre membre del grup verbalitza que endreçant les lletres d’una altra manera troba una altra paraula, algú més en diu una altra i, de mica en mica, comença un altre joc de paraules a la nostra aula. Decidim anar anotant totes les possibles combinacions que trobem amb aquestes lletres i després buscar en Chromebooks si existeixen o no. Quan ja hem fet recerca de totes les possibilitats, ens adonem que tenim dues paraules amb significat: SÍNIA I SINAÍ. La primera és una eina i la segona un lloc. Quina serà la que dona nom al nostre grup?